DIJOUS 23-06-13 (23:46 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=rnT7nYbCSvM

 

 

 

 

 

I a partir d'ara:
http://toniferron.blogspot.com.es


DIUMENGE 23-06-13 (14:01 h.)
D'aquí uns quant dies canviarem coses d'aquí el blog...
(Potser una metàfora d'una època de canvis o una nova etapa...)
Ja ho havia d'haver fet aquests dies, però per problemes d'agenda ho faré pròximament.
O sigui que no us atabaleu si per aquí veieu detalls estranys.
Ho anirem afinant tot i us mantindré informats!

Volia tancar aquest blog amb l'entrada de l'altre dia (

DIVENDRES 14-06-13 (22:27 h.)
), perquè penso que podia ser un final macu, però no sé...
Quan sigui el moment decidirem...

En tot cas, lectores i lectors, gràcies per ser-hi...

 

DIUMENGE 23-06-13 (14:01 h.)

 

 

DIUMENGE 23-06-13 (13:58 h.)

D'una crònica de Javier Pérez Andújar, al País de dissabte...


DIUMENGE 23-06-13 (13:53 h.)


DIUMENGE 23-06-13 (13:51 h.)

 

 

DIUMENGE 23-06-13 (13:46 h.)

(...)

Paul Shirley, en una columna del País d'ahir...

 


DIVENDRES 14-06-13 (22:27 h.)
(Del 9 Nou d'avui!):


DIVENDRES 14-06-13 (22:26 h.)


DIMARTS 11-06-13 (23:53 h.)
És una metàfora però és com si et posessin davant de la Julianne Moore i de l'Scarlett Johansson i et diguessin: "Tria!"
.
I tu dius: "Jope! Totes dues molen..."
-Només en pots triar una i quedar-te-la... I ha de ser ara!
I penses (sense dir-ho) que potser el millor és no dir res...

 


DIMARTS 11-06-13 (23:38 h.)
"...me recuerda a esos libros de los que nos habla Elias Canetti en La provincia del hombre, libros que tenemos a nuestro lado muchos años sin leerlos, libros de los que no nos alejamos y a los que llevamos de una ciudad a otra, de un país a otro, cuidadosamente empaquetados, aunque haya muy poco sitio, y que tal vez hojeemos en el momento de sacarlos de la maleta; sin embargo, nos guardamos muy bien de leer aunque solo sea una frase completa. Luego, al cabo de los años, llega un momento en el que, de repente, como si estuviéramos bajo la presión de un imperativo superior, no podemos hacer otra cosa que coger un libro de esos y leerlo de un tirón, de cabo a rabo; este libro actúa como una revelación. En aquel momento sabemos por qué le hemos hecho tanto caso. Tenía que estar mucho tiempo a nuestro lado; tenía que viajar; tenía que ocupar sitio; tenía que ser una carga, y ahora ha llegado a la meta de su viaje; ahora levanta su velo; ahora ilumina los años en los que ha vivido mudo a nuestro lado."
Blanes o los escritores de antes.
Enrique Vila-Matas.
(inclòs al "Archivo Bolaño"...)


DILLUNS 10-06-13 (11:34 h.)
Camiseta de la setmana:

 

+BONUS TRACK:
Hem de córrer tots cap a la botiga de discos més propera perquè L'Hereu Escampa ha tret un single nou!!!!


http://famelic.bandcamp.com/album/llamp-de-d-u

Són molt bons!!!! Els Hereu i els Famèlic!!!!


DIUMENGE 09-06-13 (22:10 h.)
Quan t'aburreixes els diumenges a la tarda, el millor és Youtube©!!!!
Total... que surfejant he descobert un dels millors vídeos dels últims temps!
http://www.youtube.com/watch?v=M97vR2V4vTs
(Segurament me l'he mirat unes 20 vegades aquesta tarda...)
La cançó és boníssima i exhuberant amb els samplers de trompetes i aquell ritme tant happy i drum'n bass...
I el vídeo té el que (jo crec que) ha de tenir sempre un clip:
una història ben filmada (basada en fets reals...), modernitat, sentiment, bona música, ritme...

El vídeo és una mica Hollywood i melodramàtic, però té allò tant xulo que deien els Furguson: "The friends are my religion", que mola molt i és fantàstic; i és també el millor del món!

 

DIUMENGE 09-06-13 (21:36 h.)

ULL! amb el disc nous dels DISCLOSURE!!!!!
(Que ha sortit a la venta aquesta setmana...)

Ex:
http://www.youtube.com/watch?v=93ASUImTedo
http://www.youtube.com/watch?v=W_vM8ePGuRM
Dos germans anglesos de 16 i 19 anys (!!!!) (i m'atreviria a dir que són els dos angelets de la portada...) que han actualitzat (sense conèixer la tradició, de tant joves que ni els clàssics saben... Com que no la coneixen ni se la salten...)
D'innocents que són han publicat "Settle", un dels discs de l'any, ple de ritmes lluminosos que actualitza el dubsteep més lluminós
, aquell que vé d'Artful Dodger (i aquella música de finals dels 90' i de l'Speed Garage i els seus bombus poderosos i vibrants...) i s'ajunta al soul per arribar al pop; com si els hi agradés (segur) més la llum que la foscor.
(Recordeu els Deep Dish ( http://www.youtube.com/watch?v=rTEKLdHEluM ), d'aquells feliços anys? I la claror que desprenien?)
Cançons que necessiten veus sedoses perquè brillin, així que s'emparellen amb cantants convidades per volar en equip i cada cançó és una bomba dolça, sensual i de ritmes imparables!

Una festa i un dels discazos per aquest estiu!!!

(NOTA: Si la memòria (que és molt trapella) no m'enganya, Disclosure tocaven al Primavera a la mateixa hora que els (ejem!) Blur... Total, que em vaig perdre "Boys&girls" però vaig fer un descobriment i vaig veure un conciertazo!!!!
Coses del Primavera!!!!)

 

DIUMENGE 09-06-13 (18:13 h.)
"El carácter de uno se forma los domingos por la tarde."

Dita popular madrilenya.


DIMARTS 06-06-13 (23:35 h.)


DIMARTS 04-06-13 (00:03 h.)

 

DILLUNS 03-06-13 (23:45 h.)
D'aquí unes dècades, quan siguem uns iaius jubilats i cascadots, prenent la fresca al banc del parc veient passar noies maques amb faldilles curtes tot esperant que el temps passi per emportar-se'ns, potser pensarem que de joves vàrem ser feliços, ens passàvem el dia rient i que també vam ballar molt...

http://www.youtube.com/watch?v=W_vM8ePGuRM
http://www.youtube.com/watch?v=-e_3Cg9GZFU
http://www.youtube.com/watch?v=3K5Mu42rCoI


"La búsqueda de las canciones era ardua: tan buenos aficionados como éramos a aquellos temas, nuestro empeño en bailarlos nos había hecho ignorar su título o sus autores. ¿Para qué llenarse la cabeza de tonterías, si teníamos ahí en el aire justo lo que queríamos a cada momento? La casualidad o cierta fama nos hizo rescatar luego unos cuantos nombres..."
Historias de la edad del funk.
Francisco Casavella.


DILLUNS 03-06-13 (23:44 h.)

 

DILLUNS 03-06-13 (23:27 h.)
Crec que després de molts anys (ja des de que estudiava), volia fer un quadre sobre el pas del temps i per fi he trobat una imatge per representar el pas del temps però que no sigués ni un rellotge ni una imatge d'una noia jove al costat de la mateixa noia de gran...
M'agrada molt aquell fragment d'"Azul" d'en Kieslowski quan la iaia vol tirar les escombraries al container però no hi arriba o allò que he vist varies vegades de la gent gran no tenen prou temps per creuar els semàfors a l'Avinguda Meridiana perquè els semàfors se'ls hi posen vermells quan encara són al mig...

Però crec que ara ja ho tinc.
El quadre es dirà "Coses que queden quan ja no hi ets (Records d'S.)"... que, bueno sí, ja ho sé... És un títol fatal i molt fifi, però s'ha de dir així...
És amb el quadre que estic ara.


DISSABTE 01-06-13 (11:23 h.)
Un temazo poligonero i després un anunci:
http://www.youtube.com/watch?v=UxxajLWwzqY

http://www.youtube.com/watch?v=R8mZw738464


DIJOUS 30-05-13 (06:56 h.)
"Entonces, ¿de qué color es el miedo? Seguro que no es azul. ¿Blanco? ¿Gris? ¿Una mezcla de rosa y verde?
El miedo es un líquido incoloro, inodoro e insípido."

El salario del miedo.
Georges Arnaud.


DIJOUS 30-05-13 (06:54 h.)
"El hombre es un animal que negocia."
Adam Smith.

"Existir es ser percibido."
George Berkeley.


DIMARTS 28-05-13 (23:27 h.)
El Primavera és un estat d'ànim©


(Foto: Gil)


El millor sempre és la gent!!!!!!!!!!!!!!:
(Com sempre!!!)
L'Albert, en Jordi Daví, l'Iñaki, l'Artur, la Carla i l'Edi (que debutaven), (Visca Holanda!!!!!), en Gil, l'Esteve i la Katrin, l'Ester, en Txelo, en Jung i la Silvia, en Gudi...
El dinar al Valira!!!
I llavors el dinar de dissabte amb l'Elisa, el Pelut, la Raquel, l'Alexis...
[Nota: Si em deixo algú m'aviseu!!! Sorry!]
[Nota 2: Si algú té fotos, passeu-ne alguna!]


(Foto: Gil)


I ja llavors la música...
John Talabot (molt bo molt bo molt bo, però ja ho sabíem...), els Hot Chip (molt hards i una ametralladora disco), en Coco (demolidor i que va començar amb en Kavinsky de "Drive"!!!! i que igual que sempre és el millor final possible i per recordar...), els Planetas (revival amb tot el públic cantant...), la Neko Case (perfecta, dolça i veterana), els Woods (un descobriment!), Hidrogenesse (segons l'Albert: quan "Disfraz de tigre" un dels millors moments del festival!!!), Manel [ho sento: no em va agradar Tame Impala: massa psicodèlia estem al 2013 i me'n vaig anar a veure els catalans...] conciertazo!!! Finalment s'han donat compte de que tenen cançons boníssimes i les han de fer lluïr; ja era hora!!, Disclosure (un descobriment), Delorean (brutals!), L'Hereu Escampa (genials i grans grans!!!!!!!!!), Phoenix (resolutius!), Postal Service (fifis), Blur (pse! revival nineties), Django Django (molt bons!!), Glass Candy (per mi el millor el millor concert!!!), Pony Bravo (A tope!), James Blake (sorprenent!), Jesus Mary Chain (Revival! Igual que quan tenia 16 anys...), The Knife (molt estranys... feien por però divertits...), Adam Green&cia (yeah!!!), Crystal Castles (també el millor! Aquest any hi anava per ells!!!! Una ametralladora de ritmes amb un àngel cantant!... A algú pel metro li vaig dir que era un grup poligonero que molava...), Wu Than Clan (fuck the rihtm when dance hip hop oh yeah!!!), Nick Cave (molt elegant, que a mi em va agradar però l'Edi deia que una mica fluix...), les Breeders (molt correctes i veteranes... I vaig ballar el clàssic "Cannonball"!!...)

I el pitjor...
El preu de la cervesa (L'Iñaki i l'Albert deien, amb raó, que si el patrocinador és una marca de cervesa, llavors aquesta hauria de ser més barata)...
Fins i tot l'Edi, que també està al negoci de l'entreteniment i la beguda, i sap del què parla, afegia que fins i tot venent-la més barata podrien guanyar-hi molts diners...

I l'escenari Heineken, a mi no m'agrada!
Entre la gravilla i la nòria i una extensió tant tant grossa, sembla un escenari de festa major d'Andalusia a l'estiu...
(Ja no hi anava l'any passat i aquest any si no era absolutament necessari l'evitava...)

I se'm va encetar un peu (però l'Albert em va deixar unes magnifiques tirites© hipoalergèniques que em van anar molt bé...)


(Foto: Jordi Jung)

I res més...
Ara necessito 15 dies per recuperar-me!


DIMARTS 28-05-13 (22:50 h.)

(©Foto Paco Posse)

L'Eloy Fernández Porta (autor dels trallassos escrits "Afterpop", "Homo Sampler", "€®O$" i "Emociónese así"...) ens avisa que acaba de sortir el primer ep de Mainstream.
Els primers cinc temes del projecte d'spoken word/electrònica/ performance que ha desarrollat amb en José Roselló (també membre de 12Twelve, AtletA, Pharaon)...:

https://www.facebook.com/mainstreambcn
http://mainstream1.bandcamp.com/
No pèrdre-s'ho!

De com el seu interés pel recital performàtic va derivant en un nou projecte ja afiançat i amb molta personalitat, i que com als seus textos i assajos conecten amb múltiples punts de la cultura popular...

S'entén bastant, per exemple, els seus interessos, en aquesta entrevista:
http://blogs.alfaguara.com/fernandezmallo/2011/10/24/entrevista-a-eloy-fernandez-porta/


Molt canya!!!


DIMARTS 28-05-13 (22:50 h.)
"Hay hombres que no tienen más remedio que enloquecer de rabia frente a los obstáculos y las dificultades, frente a la hostilidad de las cosas y del universo; sin ellos todavía estaríamos en la Edad de Piedra."
El salario del miedo.
Georges Arnaud.


DIMARTS 28-05-13 (22:45 h.)
"El destino sabe lo que hace. De hecho, es muy meticuloso.
(...) El destino elige a sus hombres en la cuna."

El salario del miedo.
Georges Arnaud.

 

DIMECRES 22-05-13 (12:26 h.)
(mireu DISSABTE 18-05-13 (19:22 h.))


Aquest any amb l'exposició i tal no estic gens concentrat amb el Primavera...
De fet, ara estic bastant de bajón... Tanta feina la setmana passada i els últims mesos. Ara se m'ha acabat de cop...
(Tinc, però, algunes idees per quadres que m'agradaria començar els pròxims dies...)

De totes maneres suposo que quan sigui allà ja li aniré agafant el punt...
Tanta música i ambient guapu.
Aquest ha de ser l'any dels CRYSTAL CASTLES!!!!!
Però també de L'hereu escampa, Delorean...
La veritat és que quasi no he mirat el programa... Però anirem fent!

 

 

NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOG: Un xiste molt dolent:
¿¿Algú s'ha fixat mai que si canvies INSTA-GRAM es converteix en GRAM-INSTANT???
Bo, eh?? (Algú hauria de fer-ne un logo!!)

 

DIMECRES 22-05-13 (12:12 h.)
L'Uri (aka El primo) va estar a NY uns dies i de souvenir ens va portar l'enganxina que et posen a la solapa si vas convidat a l'estudi del gran Terry!!!!

En Terry Richardson és un dels nostres fotògrafs preferits.
Ha actualitzat durant l'última dècada la fotografia de moda i de personatges, aportant-hi una certa decadència, bastant humor i sobretot una sexualitat ionqui i politicament incorrecte...
http://terrysdiary.com
Al seu blog (millor dir-n'hi però fotoblog...) es pot veure el seu treball diari: una barreja d'imatges de la ciutat, rètols, grafittis i pintades, cels blaus, models anònimes disposades a tot, celebrities que necessiten un retrat, cels blaus, vistes de Nova York, habituals fotografiats periòdicament, etcètera...
(En certa manera també una cartografia visual de la cultura popular més inmediata, a la manera d'Andy Warhol...)

Gràcies Uri!!!!

 

DIMECRES 22-05-13 (11:39 h.)
Instagrams© del finde:

Paella boníssima del papi...

I foto abstracte:


DISSABTE 18-05-13 (19:22 h.)
Ja està!

Tot a punt!!

http://www.youtube.com/watch?v=7pVfBW6N7QA


DIVENDRES 17-05-13 (10:27 h.)

Anem endarrerits de muntage, però ho portem bé.
Amb il·lusió, elegància i entusiasme...
(Avui i demà a tope!)


DIJOUS 16-05-13 (10:46 h.)
I els que el dissabte, no vulguin-puguin venir al Casino...
Aquest dissabte i diumenge a Barcelona, fan els Tallers Oberts a Poblenou. Diem això perquè allà hi ha NYAMNYAM ( http://www.nyamnyam.net ), que incansables, presenten només durant aquests dos dies:

"Hem demanat a un grup d'artistes que portin obra que ja tenen produida per a poder intercanviar-la. Artistes confirmats: Mariona Moncunill, Pedro Torres, Andrea Vicente, Ilaria Mauro, Joan-Marc Llapispanc, Les Salonnieres, Laia Estruch, Leo Castaldi, Paloma Bomé, Toni Ferron, Albert Cano, Núria Canal, Marcel.lí Gutierrez, Jordi Daví, Andrea Gómez, Paula Pladevall, Mario Berenguer, Maialen Arana...."

Espai Nyamnyam: Carrer Pallars 94-96, 6é 1 08018 Barcelona - metro Marina (L1) i Bogatell (L4)



DIJOUS 16-05-13 (10:26 h.)
Aquests dies tothom inaugura i fa coses!!!!
És un no-parar!

Els amics (i frikis del tai, i del seu packaging...) d'Adiccionesporquesí ( http://www.adiccionesporquesi.net ) han inaugurat una exposició molt xula al EATart (Plaça Major, 33) de Banyoles. On expliquen el desenvolupament i resultats del seu últim projecte junt amb Typerepublic; l'aclamat "Càrniques Gràfiques"!!!! (mireu DIJOUS 31-01-13 (23:24 h.))

Les males llengües diuen que a la inauguració va anar-hi el també aclamat director de cinema banyolí Albert Serra, li va agradar molt, es va comprar el llibre i després se'n va anar a sopar amb ells ...

Fins el 15 de juny!!!!


DILLUNS 13-05-13 (16:06 h.)

Aquest dissabte inaugurem l'exposició "My world+jo+100.000 milions+un parell d'autoretrats..." a partir de les 20'00 h.
(Fins el 22 de Juny)

Al Casino de Vic. Carrer Verdaguer, 5. Vic.

"…tenia molts projectes, tal com corresponia a una ment tant inquieta com la seva, aquest va perdurar. Des del primer dia que va sortir a comprar els diaris matinals i fins al final de la seva vida, quan les bales de diaris i les caixes plenes de retalls ocupaven totes i cadascuna de les habitacions de la casa des del terra fins al sostre, el seu interés no va defallir mai.
(…) Era una empresa gegantina que el mantenia enfeinat un munt d'hores cada dia. Sortia corrents a buscar tots els diaris del matí i a la tarda els de l'edició del vespre, i també hi havia els diaris d'economia, les revistes eròtiques, la premsa sensacionalista i tot això…"

Homer i Langley.
E.L. Doctorow.


DILLUNS 13-05-13 (15:59 h.)

Ara ja els gallarets estan a tope!


DILLUNS 13-05-13 (15:56 h.)


DILLUNS 13-05-13 (13:51 h.)
Un clàssic garajero:
http://www.youtube.com/watch?v=TVz80K6637c

(The sounds+acid house+Rex the Dog!!!)

 


DIVENDRES 10-05-13 (23:42 h.)
En Pau també inaugura!!!:

I amb paraules d'ell mateix:



DIVENDRES 10-05-13 (15:14 h.)
L'Iñaki i l'Ariadna al LOOP!!!:
http://www.loop-barcelona.com/2013/festival/?tag=nyamnyam-inaki-alvarez-ariadna-rodriguez&lang=ca

 

http://www.nyamnyam.net


DIJOUS 09-05-13 (14:53 h.)

 

 

DIJOUS 09-05-13 (14:51 h.)

 

 

DILLUNS 06-05-13 (11:56 h.)
NOTA: Aquesta entrada d'avui és molt friki, o almenys no habitual en aquest blog...:

Els pagesos estan deixant de plantar blat i estan cultivant colza (**) (Que diuen que és molt més rendible que el blat perquè el paguen millor. La colza és necessaria i, per tant, molt valorada per la fabricació de biocombustible...)
Em consta que és una tendència -comprovable per tothom-, ja, a moltes zones del país.

O sigui que cromàticament, ara, miris on miris, ja es poden veure enmig de camps verds, grans extensions de color groc brillant (segurament Van Gogh donaria l'altre orella per poder veure aquest fenòmen...) i que són com mars tapissades de groc que floten sobre les extensions de terreny...

Tot i que a mi, aquest fenòmen encara m'agrada més quan ara, al principi de la primavera, els gallarets (també anomenades roselles (**)) vermells néixen, créixen i exploten enmig d'aquests grocs inponents...

Que són com ametralladores de punts suspensius vermells rodejades de groc...

 

**Del diccionari del IEC:
colza
f. [LC] [BOS] [AGA] Nap d’una varietat cultivada per les seves llavors, de les quals s’extreu un oli comestible
(Brassica napus var. oleifera).

**També al diccionari del IEC, posen gallaret com a sinònim de rosella.
Llavors:
rosella
1 f. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les papaveràcies, híspida, de fulles pinnatipartides o pinnatisectes, flors solitàries, amb dos sèpals caducs, quatre pètals d’un vermell escarlata i nombrosos estams, sobre un llarg peduncle prim però ferm, i fruit en càpsula subesfèrica o ovoide, coronada per un disc estigmàtic, que creix en els sembrats i a les vores dels conreus
(Papaver rhoeas).
2 [BOS] rosella borda [o rosella silvestre] Buixol .
3 [BOS] rosella marina Cascall marí.
4 [BOS] rosella morada Herba de la família de les papaveràcies, semblant a la rosella, però de fulles més dividides, flors morades i càpsula cilíndrica i llarga, pròpia dels camps de cereals i d’indrets ruderals
(Roemeria hybrida).

 

 

DILLUNS 06-05-13 (11:52 h.)
Ull (mai millor dit!!) a partir del minut 2'18''...:
http://www.youtube.com/watch?v=5NV6Rdv1a3I

TEMAZO!!!


DILLUNS 29-04-13 (23:58 h.)

La culpa és d'en Rafa, i quanta raó tenia.
Ell em va dir que l'havia llegir sobretot perquè era boníssima.

Richard Yates ho va tornar a fer.
"Jóvenes corazones desolados". RBA ed.
(Després d'aquella memorable "Via revolucionària") se supera i presenta aquesta genial i també candidata a GNA -Gran novel·la americana-...
Expert com l'Scott Fitzgerald a crear uns personatges brillants i encantadors; intel·ligents i atractius, per després deixar-los a la pendent on aniran queient pel seu pròpi pes, empesos per una invencible desilusió o el desencant del pas del temps.
Sempre son personatges que no es poden guanyar a ells mateixos i que el temps va escombrant lentament.
Yates sempre parla de personatges en conflicte. De parelles espatllades.
Però això ho fan molts escriptors.
Yates és capaç de captar i abarcar una gamma inmensa de matisos dels sentiments d'aquests protagonistes a la deriva, per després explicar-ho magníficament. I per això Yates és un autor de primera divisió.

Aquí hi ha el desig de triomfar, la tristesa dels somnis no aconseguits, l'alcohol desmesurat i la impossibilitat de viure amb serenor... Després també hi ha el descobriment i passió de bells cossos i l'acostament d'una llibertat personal i d'un cert triomf emocional...

Que gran que és en Yates!!


DIVENDRES 26-04-13 (21:51 h.)
"...En su ensayo póstumo “La Cámara Lúcida”, Roland Barthes (1915-1980) anotaba la naturaleza enormemente compleja de la fotografía, por su carácter indicial –el vínculo causativo entre la realidad y el signo- e irreversibilidad. La cámara es un instrumento de constatación, existe una conexión existencial entre la cosa necesariamente real que ha sido colocada ante el objetivo y la imagen fotográfica, pero ello no garantiza nada en el ámbito del significado. Lo que la fotografía afirma es la abrumadora verdad de que aquello estuvo allí, una especie de realismo retrospectivo..."
Ángela Molina, avui al blog Sin título ( http://blogs.elpais.com/sin-titulo ).
També a la mateixa entrada, citant a Joan Fontcuberta:

“A menudo las imágenes se han hecho completamente aisladas del mundo y de sus particularidades... como si estuvieran destinadas a ser meros ejercicios de estilo. Pero, ¿estilo de qué?. Pues de la ceguera más absoluta (...). La política que rige el planeta se basa en imágenes. La imagen es sustancia politica. No es que las imágenes sean un arma política, es que la política está constituida por imágenes, su materia más íntima son las imágenes."

"...siguiendo al teórico Clement Greenberg y su argumentación de que cada medio debe hacer lo que “hace mejor”. La fotografía nunca es desinteresada, es literaria, comprometida, actúa y activa porque está conectada a la página del mundo, mientras que el lienzo moderno señala puramente lo subjetivo, la pintura se refiere a sí misma como una muñeca rusa dentro de su propia imagen. Puede que esta visión de los dos medios no esté suficientemente actualizada..."
Ángela Molina, al mateix blog, en una entrada del 28-03-13...


DIVENDRES 26-04-13 (10:39 h.)
"Dado que estaba más cerca de ella aquí que en el despacho, y con menos timidez que en el coche, ahora podía ver claramente lo que antes solo había podido adivinar: que la textura de su piel era lo que había motivado que nada más verla hubiera querido arrancarle la ropa. Se parecía a la superficie de un albaricoque o de una nectarina carentes de la más mínima imperfección, resplandecía, había que cogerla y comerla. Justo por dentro del cuello de pico de su vestido podía atisbarse un borde de encaje blanco, que se movía a cada respiración y tremolaba cuando se reía, y ese toque frívolo, inconsciente, de coqueteo le embargó a él de deseo carnal..."

Jóvenes corazones desolados.
Richard Yates.


DIJOUS 25-04-13 (00:22 h.)


DIUMENGE 21-04-13 (21:40 h.)
-Toni, quan inaugures?
-El 18... El 18 de maig... És una cosa diferent... No sé si a la gent li agradarà...
-La gent és igual!


DIJOUS 18-04-13 (23:46 h.)


DIUMENGE 14-04-13 (16:48 h.)
“Ten cuidado con lo que pretendes ser porque eso es lo que eres.”
Kurt Vonnegut.

 

DIUMENGE 14-04-13 (16:30 h.)
Mash-up conceptual i visual a partir d'"Spring Breakers" d'Harmony Korine...:
(D'un agut artícle de Félix Pérez-Hita al Cultures de la setmana passada)

+

+

(d'una entrevista que li fa Desirée de Fez al Rockdelux d'aquest mes...)

http://www.youtube.com/watch?v=YK5e65-V9yc

 


DIUMENGE 14-04-13 (14:29 h.)
"
Yo,
que siempre fuí a ciegas
sin querer ver la verdad
que nunca abrí los ojos
hasta que me fuí a estrellar
No pude esquivar
la decepción final

Tú,
que mientes más que hablas
y haces daño por hacer,
ajena a los infiernos que otros
pueda padecer
Cuando me das amor
me das dolor también

Entre mil dudas naufragué
entre tus brazos me olvidé
perdido el norte me encontré
entre la angustia y el placer

Y castigado repetí
el mismo error, principio y fin
de lo que ya no se puede evitar

No, no pienses que te culpo
de mi torpe decisión
Sólo yo soy culpable
y responsable ante Dios.
Llegados hasta aquí,
¿qué más quieres de mí?

Y navegando sin dirección,
la confusión me arrastrará
hacia ningún lugar
Y la marea entierra mi razón
hundiéndola, ahogándola...

Entre mil dudas naufragué
entre tus brazos me olvidé
perdido el norte me encontré
entre la angustia y el placer

Y castigado repetí
el mismo error, principio y fin
de lo que ya no se puede evitar

Me arrancaría el alma
pero hoy me falta el valor
Me arrancaría el alma
pero hoy me falta el valor

Entre mil dudas naufragué
entre la angustia y el placer
algo que ya no se puede evitar..."
Entre mil dudas.
Fangoria (Ferron remix)

 

DIUMENGE 14-04-13 (14:23 h.)
El dia que et cau el portàtil a terra et quedes blanc...
El dia que et cau el portàtil a terra és com si et caigués el cervell a terra...
Portes mitja vida dins l'ordinador o sigui que és com si et tiressis de cap a terra...
Un desastre...

 

DIMECRES 10-04-13 (00:27 h.)
A vegades val la pena marxar de les novel·les de ficció i anar-se'n a la secció d'àlbums il·lustrats...

Val la pena per coses així:

"Llegeix-me"
d'Amaia Crespo amb il·lustracions de Paula Bonet.
Editat (crec que amb Crowfunding) per Andana ed.
http://www.andana.net
(ULL amb aquesta petita editorial perquè també ténen al gran Oliver Jeffers!!!

L'edició és magnifica, molt ben imprès amb uns vermells que exploten i uns blaus que semblen mar; negres que són fosquíssims sobre un paper d'aquarel·la que dóna gust de tocar-lo...

Paula Bonet ( http://vimeo.com/36718110# ) pinta com els àngels. Molt expressionista i gestual. Va fent capes i capes superposades d'aquarel·la que potser funciona millor quan fa primers plans perquè pot deixar que aquest detallisme (i aquestes galtes tan naïf i vermelles) i l'explosició de llum i colors s'observi amb claretat per acabar emocionant...

Amb la seva tipografia manuscrita que s'adapta perfectament a les seves imatges (un dels grans problemes amb els àlbums infantils, crec jo, és que molt poques vegades s'aconsegueix que funcioni bé la il·lustració amb la tipografia escollida que l'acompanya...)

Una preciositat de llibre que no us heu de perdre!!!


DIUMENGE 07-04-13 (22:22 h.)
Títol per un quadre: "¿Porqué siempre queremos más? Dá igual que sea bueno o malo. ¿Porqué siempre queremos más?"


DIVENDRES 05-04-13 (00:07 h.)
Una altre pel·lícula també molt bona i especial és:
"Martha Marcy May Marlene", de Sean Durkin.

http://www.youtube.com/watch?v=9yq-64L073g

Una noia (impressionant Elizabeth Olsen en la seva tristesa) torna a casa de la seva germana després d'estar-se un temps en una secta i poder-ne escapar.
Silenciosa i solitària, incòmode amb la comunitat i el passat que deixa enrera però descontenta i incompresa en aquesta vida recuperada, incapaç de comunicar-se amb una germana que lluita per ser una bona sister...
Visualment fascinant i lluminosa, més de silencis i mirades que diàlegs; m'ha fet pensar en aquella pel·lícula francesa ( http://www.youtube.com/watch?v=1aevTlooNhg ) també molt bona de la dona que torna per retrobar alguna cosa que mai va tenir...

"Martha Marcy May Marlene" forma part d'aquest cinema americà d'última generació ("The master", "Cosmopolis", "Somewhere"...) que no té la necessitat d'explicar les escenes senceres, ni continuar-les ni tant sols tancar el relat... Va fent amb llibertat i sense la dictadura d'un argument lineal... És com si et deixessin veure un fragment aleatori de temps i espai d'una vida, un fragment que podia haver sigut qualsevol altre. Llavors, un relat i unes imatges que no necessiten plantejament, ni nus i que tampoc es dirigeixen obligatòriament cap a un desenllaç...


DIJOUS 04-04-13 (23:45 h.)
La mona de xoco:

La mona de mantega
(que va quedar una mica marró, perquè no hi vàrem pensar i el sucre que férem servir era de canya...):

Brutalment bones!!!!

+BONUS TRACK:
Dia mundial del sushi!!!!!
(Amb en Jordi, la Mireia, la Blanca, l'Ignasi, la Nats i F.!!!
)

 

 

DIJOUS 04-04-13 (00:14 h.)

El disc nou de Joe Crepúsculo, "Baile de magos", és una fucking fàbrica de hits!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=VD6MI58yk7A
http://www.youtube.com/watch?v=a_A7NYHibr0

Tornen aquells sintetitzadors que disparen melodies descomunals.
Imparable en la seva recerca del ritme irresistible...
Ja ho diu a "Fábrica de baile":
"Inténtalo, apaga este motor en movimiento,
Mi fábrica de baile no cabe en tu corazón pequeño."

http://www.mushroompillow.com/artistas/joe-crepúsculo

 

DILLUNS 01-04-13 (08:35 h.)
De l'Hoteler(**) també mola que son molt detallistes i s'han currat un fanzine (de paper a Din A4!!!!) molt xulo que és un recull memorable i un document excepcional realitzat a temps real i on fire de l'edició 2012!!!
http://festivalhotelervic.tumblr.com/edicio2012



Crec que la cosa anava així:
Abans dels concerts, els grups anaven passant per una habitació a l'hotel on hi havia un miniplató muntat on Joan Garolera els fotografiava.
Les fotos son molt maques i sobries: Fons blanc i personatge amb molta personalitat.
(Alhora que són també unes imatges que certifiquen un dream-team de l'escena...)



(Us hi fixeu que hi ha molta barba i que algun s'assembla molt a en Jordi Daví??)
També mola perquè hi ha noies cantants i músiques i així no sembla un festival de vikings!!!

Però la cosa no tindria la seva gràcia sense un context.
I allà hi havia l'Esteve Franquesa, amb la seva càmara (en plan reporter de guerra), que valent i enmig del follón, ho inmortalitza (allò que Cartier Bresson deia: "el momento decisivo") deixant veure l'esperit i l'ànima del festival...:
La bellesa de l'energia, l'actitud i l'espontaneïtat.

Tot això maquetat i dissenyat de manera exquisita per l'Eduard Vila, que cedeix tot el protagonisme (Less is More©) a aquestes imatges tant bones i contràries (la calma i la tempesta), i que converteix aquesta publicació en un document indispensable!!!!

Ara ja ho sabeu. Aquest any per Música Viva, no us perdeu l'Hoteler, que mola molt!!!


**L'Hoteler, és un festival que es diu així, perquè es fa a un magatzem triangle als baixos de l'Hotel Can Pamplona(**)

Llavors també és aquell festival, on els Mossos no sabien si enviar-hi tres furgonetes d'antidisturbis o deixar-los fer...
Per una vegada va primar la lucidesa i la cultura es va poder expressar lliurement...


**
Can Pamplona, hotel de carretera, ja mític, inmortalitzat a la portada (també by Eduard Vila) de l'últim disc del Petit de Cal Eril!!!!
http://www.bankrobber.net/web2/ca/el-petit-de-cal-eril/la-figura-del-buit



DILLUNS 01-04-13 (08:25 h.)
I això és molt friky i white trash:
(Estava buscant gifs, per la sessió de l'altre dia amb les Rimmel© djs) i vaig anar a parar aquí:
http://butiamadisneyprincess.tumblr.com
No ho he entès gaire, però sembla que tinguin una relació d'amor-odi amb Disney Corporation...
Hi ha molta iconografia i perversió divertida...

(Internet, a altes hores de la nit, és com un laberint que se't pot empassar...)

 

DILLUNS 01-04-13 (07:38 h.)
Uns packagings molt xulos:

La Matutano amb el seu packaging total.
Són valents hi han deixat la superfície transparent, que deixa veure el producte de l'interior.
I també són llestos perquè s'han adonat que tenen un logo que val el seu pes en or, i el fan servir com a reclam...

Un envàs xinès molt naïf.
Hi diu Drink Milk, però després hi ha l'enganxina de l'importador amb les dades bàsiques, que diu: "Bebida de té. Ing: Té, azúcar, agua, espécie"
No tinc ni idea de si és bò o no...
De fet no el penso obrir, però trobo deliciós el detall de la llengua...

I això si que ho menjaré!!!
Snacks petits de wasabi.
Que molen un montón perquè piquen mogollón!!
I a vegades si en menjes dues o tres de cop et pots esquenyar de picants que són...

 

DISSABTE 30-03-13 (04:17 h.)
El Festival Hoteler mola!
http://festivalhotelervic.tumblr.com/grups
Mola molt!
Son molt joves, cridaners i molt puncs...
Molta barba, gorres, camises de quadres i bosses de nanses de roba.
Fa envenja perquè s'ho fan ells mateixos i són molt treballadors.
Molen molt i tenen actitud!!


DISSABTE 30-03-13 (04:15 h.)
Volia fer moltes coses aquest finde, i al final no he fet res.
El temps sempre et guanya!
Molts remordiments.
(Lluitem contra el temps i contra la mort...)
(I sempre perdo!)

 

DISSABTE 30-03-13 (04:12 h.)
Me'n vaig enrecordant de coses de l'altre nit; van venint com oleadas:
Va ser molt bo quan una noia a la barra va demanar:

-Posa'm un gintònic de 5 euros, siusplau...

 


DIVENDRES 29-03-13 (11:53 h.)
Ahir em van dir una cosa molt maca:
"...la nit és com un puzzle de 500 peçes, que quan quasi el tens acabat va i et cau a terra i l'has de tornar a començar..."

 

 

DIJOUS 28-03-13 (21:27 h.)
Hi ha un noi de València que és professor de filosofia i que té un grup (grup no!, perquè és ell sol!!), però que no és cantautor perquè no canta... Que és diu NEGRO (molaria molt tenir un grup que es digués NEGRO!!!!).
Doncs resulta que ara ha tret un disc amb la Castanya Records, amb un títol boníssim: "Formación del espirítu nacional"!!!!!

El tenia perquè el vaig comprar (en vaig comprar 2), però el meu el vaig perdre...
De fet em sembla que el vaig regalar a algú perquè la nit es va anar allargant i al final va començar a sortir el sol i ja no tenia el disc...

Molt bo!
Textures de guitarres, cançons llargues... Em va fer pensar en els Tortoise i aquells grups de finals dels 90' que creaven paisatges sonors i atmosferas...
Si teniu l'oportunitat, no us el perdeu!
http://lacastanya.blogspot.com.es/2013/01/negro-ficha-por-la-castanya-publicamos.html


I la cosa no acaba aquí perquè ell mateix també s'edita un fanzine!!!!
(En aquest blog admirem molt a la gent treballadora!!! Si a més edita fanzines o produeixen o fan coses guais llavors ja són herois per nosaltres!!!!)
Un de molt canya amb serigrafia i paper macu que es diu CHILENA COMANDO!!!


http://www.burkaforeverybody.com/chilenacomando.htm

Val 8 eurillos i el podeu demanar a:
ubergestern0101@gmail.com
luis.demano@gmail.com



DIJOUS 28-03-13 (15:24 h.)
Coses maques de quan comença la primavera:

 

 

DIJOUS 28-03-13 (09:09 h.)
Tothom parla del el ritmillo inicial de la cançó nova dels Manel ( http://www.youtube.com/watch?v=CBFy-pkn3Es ), però el què és important i boníssim de veritat és el nou disc dels FURGUSON ( http://www.playgroundmag.net/musica/articulos-de-musica/lo-mejor-en-xperia-z-sony/escucha-integro-the-leap-year-el-segundo-album-de-furguson-para-la-castanya )!!!!


DIJOUS 28-03-13 (09:01 h.)
"...quise borrarme un tatuaje, como si quisiera arrancar un trozo del pasado, y me froté con amoniaco y con lejía y lo froté con el calostro, con la primera leche que sacó tu madre para darte de mamar, te quité la leche de la boca, y quemé la piel, me quemé la piel y allí seguía el tatuaje y cogí el cuchillo y me corté el trozo de piel y ya no quedaba tatuaje, pero luego quedó el hueco de la carne y no podía olvidar el tatuaje, uno no se tatúa sólo la piel, se tatúa el cerebro, una parte del cerebro que te dice siempre dónde estuviste, lo que hiciste, lo que bebiste, lo que soñaste, lo que amaste y lo que odias, haya tauaje o haya piel o haya hueso o haya mierda. Los mapas de mi vida son estos tatuajes y sólo yo puedo leerlos, sólo yo..."
Discothèque.
Félix Romeo.

 

DIMECRES 27-03-13 (23:28 h.)


DIVENDRES 22-03-13 (22:21 h.)
Una de les pel·lícules més bones (i dures) que hem vist els últims temps és:
"Tenemos que hablar de Kevin", de Lynne Ramsay.
http://www.youtube.com/watch?v=1UguHRTjot0
(Basada en una novel·la del mateix títol de Lionel Shriver) ensenya l'esquerda irreparable dins una familia americana...
Tilda Swinton ( http://www.youtube.com/watch?v=yyg3RzcX5ig ) està inmensa i molt impecable portant tot el pes i el drama de la història; perturbadora i culpable indirecte d'uns fets irreparables... D'una conseqüència que ella no va provocar...
Una fotografia preciosa, una tensió fragmentada i angoixant i unes interpretacions excel·lents converteixen aquesta història en una de les més terribles que recordem...
(Jolines!!!! Vaig estar tota la pel·lícual patint per la germana petita!)

 

DILLUNS 18-03-13 (13:11 h.)


DILLUNS 18-03-13 (13:09 h.)
"Todos nos parecemos a la imagen que tienen de nosotros."

El indigno.
J. L. Borges.

 

DISSABTE 16-03-13 (16:35 h.)

By F.


DIJOUS 14-03-13 (00:15 h.)
La pel·lícula que és molt molt bona, que la fan aquests dies als cines, i que no us podeu perdre (entesa com una de les sorpreses de la temporada) és "Dando la nota"!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=i6_TdyNMykU

Des de ja, un dels cims de la Nova Comèdia Americana, per la qualitat i quantitat dels gags i acudits que reventen tota la pel·lícula...
http://www.youtube.com/watch?v=Ja0S6NaZCSE
Dirigida per Jason Moore, sorteja totes les temptacions gratuïtes que podien convertir aquesta pel·lícula en una alcohòlica i narcòtica mala comèdia universitària, en un musical pastel i aburrit o en un llarg videoclip de dues hores; per acabar presentant un relat divertídissim sobre les competicions universitàries USA dels cants a capella...

La peli és molt bona. Una estona ben aprofitada!!

Ah!
I una altre cosa:
El millor és l'Iniesta!!!


DIUMENGE 10-03-13 (22:57 h.)
Dos pelis bones:
"Mátalos suavemente", de Andrew Dominik.

( http://www.youtube.com/watch?v=85sikHRJUEU )
És una pel·lícula molt fosca -actualitzada a partir d'una novel·la original de George V. Higgins dels 70'- amb molt diàleg tarantinià que xispeja i enrampa, dels killers que converteix aquesta pel·lícula en una festí pels actors. Tots grandiosos: Brad Pitt (alhora productor i que aquí actua molt minimalista), James Gandolfini grandiós soprano en una escena súper antològica quan Brad Pitt el renya pels seus mals costums i estils de vida..., un recuperat Ray Liotta, Richard Jenkins i Sam Sheppard...


La història (uns assassins a sou que han d'eliminar uns atracadors de baix nivell) passa enmig d'un paisatge destrossat, potser uns USA postKatrina o una metàfora del destí dels personatges...
De nit (molt fosca i sempre plou) maten i de dia (molt blanc i gris) parlen...

Andrew Dominik, el director, havia dirigit anteriorment aquella delicia anomenada "El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford" ( http://www.youtube.com/watch?v=Scfzl-14Oro ), també amb Brad Pitt, i que inaugurava un corrent que podríem anomenar postwestern (filmat des de el present i sense el deute de la iconografia ni de la història anterior del cinema...); alhora que aquest "Matálos suavemente" es podria mirar també com un western urbà i pulit on s'alenteix l'imatge quan arriba la violència, potser per poder enténdre-la millor.

"Cosmopolis" de David Cronemberg.
( http://www.youtube.com/watch?v=jbTdnGBIH8Q )
A partir de la novel·la del mateix títol de Don Delillo; igual de críptica i adaptada literalment, manté molts interrogants perquè també és molt fragmentada i no tanca ni enllaça les escenes, carcterística fonamental en tota l'obra de Delillo.
Aquí també és el dia d'un milionari que creua NY amb limousine (Ull!! amb les conexions i passadissos evidents amb "Holy Motors" ( http://www.youtube.com/watch?v=kVF624osq2E ) de Leos Carax) per anar a tallar-se els cabells a l'altre punta
de la ciutat, just el mateix dia que també hi ha de visita el president americà i multiples manifestacions de protesta...
Així doncs les escenes i els diàlegs van passant dins el vehicle, que en el seu desplaçament sempre lent i horitzontal és el devenir del personatge, i també de l'economia capitalista.

A mesura que es desenvolupa la pel·lícula i que les violentes manifestacions contra el president coincideixen amb el recorregut del vehicle, aquest va tenint més pintades i cops, però el personatge protagonista segueix imperturbable i cínic: mirall i retrat del capitalisme global; dins del seu acorassat rodant impecablement blanc al principi i que es converteix en un personatge més fins la seva trobada final amb un obsés de la seva figura i el què representa...

Pel·lícula estranya però radicalment contemporània.


DIUMENGE 10-03-13 (21:06 h.)
Títol per un quadre: "Este fuerte viento de hoy se ha llevado lo poco que quedava de nosotros dos..."


DIMECRES 06-03-13 (14:46 h.)
Escaner del principi d'una crítica de Javier Maderuelo al Babelia de fa un parell de setmanes...:


DIJOUS 28-02-13 (11:02 h.)
"Nadie puede articular una sílaba que no esté llena de ternuras y temores."

La biblioteca de Babel.
J. L. Borges.




DIJOUS 28-02-13 (10:06 h.)
Tot i que la (bona) literatura musical en aquest país no abunda, de tant en tant surten bolets que constitueixen l'excepció a la norma... Igual que la bona música, que si la busques la trobes!

L'any 2001 ac. (o sigui: abans de la crisi), quan l'economia anava súper bé i estàvem al G8 i tal... Nacho Vegas va publicar el disc "Cajas de música difíciles de parar" ( http://limbostarr.myshopify.com/collections/all/products/nacho-vegas-cajas-de-musica-dificiles-de-parar ), que va suposar una explosió de tristesa, ambient narcòtic i carregada negativitat enmig de l'alegria general i desproporcionada que imperava llavors en la música indie i la societat del moment...
Les lletres exageradament personals i atormentades del cantant van xocar contra la normalitat de l'època; i ara, passat el temps es redescobreix i es valora la importància d'aquest treball.

Tot això s'explica molt bé en aquest llibre ( http://www.lenguadetrapo.com/libro.php?sec=DE&item=336 ) de Carlos Prieto (periodista del difunt diari Público), a l'editorial Lengua de Trapo, que a la seva col·lecció "Cara B" va posant a l'abast del públic textos dedicats a grans obres de la música contemporània d'aquest país (ja publicats l'"Omega" d'en Morente i "Una semana en el motor de un autobús" dels Planetas i s'anuncia la pròxima publicació de títols dedicats a l'"Honestidad brutal" d'en Calamaro, l'"Estado de las cosas" dels Kortatu, un dels Mecano i de l'Alaska respectivament i, atenció!!!!, "No solo de rumba vive el hombre" del gran Albert Pla!!!...)

Segurament en el, de moment, millor text de la col·lecció, Carles Prieto contextualitza artísticament, musical, econòmica, emocional i conceptualment les intencions, el resultat i el disc de Nacho Vegas.
Explica la vida i els sentiments del cantant (fins i tot surt la seva nòvia de llavors...) i ho contrasta amb la situació musical de l'indie i l'underground de llavors...

Tampoc s'eludeix la tristesa crònica i les adiccions tòxiques de Vegas que banyen tots els textos (grans lletres!) de les cançons del disc...

http://www.youtube.com/watch?v=vE-9Rb6ewGA
http://www.youtube.com/watch?v=R-xVCzfummo
http://www.youtube.com/watch?v=gifFpBiJepw
http://www.youtube.com/watch?v=x51D8HcK1UU

...

Si no s'espatlla amb el temps, serà un dels bons singers (al llibre NV renega del terme cantautor...) d'aquella època que quedarà en el temps...


-----

Coincidint amb aquest llibre, Rockdelux regalava "El fulgor", de Ramón Lluís Bande, documental preciós que retrata el procés creatiu de Nacho Vegas a partir d'una cançó seva...:
http://www.youtube.com/watch?v=WfVxZxbpnCc

 

DIJOUS 28-02-13 (09:57 h.)

El col·lectiu ciutadà que es va mobilitzar, ara fa un any, després del tancament de l'Espai Zer01 d'Olot, ha vist la necessitat d'actuar per tal de no perdre la trajectòria en favor de la creació i el pensament actual. Així doncs, més enllà de totes les accions que es van dur a terme en contra del tancament, han constituït l'Associació Cultural Binari amb la voluntat d’ampliar, millorar i donar coherència a tota una sèrie d’activitats culturals que poden ser d’interès.

Una de les primeres accions és l'exposició "Res a veure", que es pot veure fins el 27 d'abril, a la Galeria Arcadi Calzada. Plaça rector Ferrer, 13. OLOT; comissariada per David Santaeulària.

No pèrdre-se-la!!!

Important no rendir-se!!!


DIJOUS 28-02-13 (00:30 h.)
"...Se tragó un ordenador, así que ahora canta como un trol con la boca llena de cables...
Adventure Time.


DIMECRES 27-02-13 (23:42 h.)
"La historia no siempre es hermosa, y el progreso no siempre ha llegado con suavidad."
Lawrence Lessing.

La portada és molt lletja, però el llibre és molt bò!
"Remix"
amb el subtítol de: "Cultura de la remezcla y derechos de autor en el entorno digital."
de Lawrence Lessing, publicat per Icària Ed.

Està bé i és necessari per vàries raons:
-Lessing és advocat i professor de dret a la Universitat de Harvard, a més d'un dels dirigents més destacats d'alguns lobbies americans partidaris de la cultura lliure, i un dels creadors del concepte "Creative Commons" i "Copy left", i, alhora
pioner i autor de molta de la bibliografia sobre aquest tema (No pèrdre's el seu anterior "Por una cultura libre", també d'Icària Ed...)

-No es deixa portar per un fanatisme extrem ni una parcialitat decebedora; per exemple diferencia molt la pirateria discogràfica (que és i hauria de ser sempre delicte) de, per exemple, un mash-up amateur d'un adolescent aficionat (sense ànim de lucre) barrejant fotos d'un dissabte a la tarda a l'skate-park amb música de fons dels Metallica per penjar-ho després al Youtube©... Tot i que el tipus de delicte és el mateix a partir d'una violació dels drets d'autor...

"...Garantizar el acceso. No necesariamente gratuito, porque en muchos casos, lo <<gratuito>> no produciría incentivos suficientes para construir tal acceso..."

-Explica conceptes nous surgits del món digital, com "Economia compartida", "Cultura de lectura/escriptura", "Cultura de només lectura"... I com l'autoria (individual i/o col·lectiva) i els drets s'hi enllacen i /o dilueixen...
I de com tot el món digital se'n veu afectat.

-Té una visió global i real. Hi ha des d'autors súper amateurs fins a cervells, emprenedors, directius i presidents de companyies del món 2.0. Coneix de primera ma i, a més, té accés a les fonts...
Molts exemples, casos reals, enllaços a les lleis, informacions i notes a peu de pàgina...

-Escriu bé.

-Es posiciona sense ambigüitats, conceptualment, jurídica i emocionalment davant el tema en qüestió al mateix temps que aporta possibles sol·lucions i arguments

"Los daños colaterales constituyen el centro de interés de este libro. Deseo enfocar la atención hacia aquello que nadie quiere matar -lo más interesante, lo mejor que estas tecnologías posibilitan...."

Molt bò. És tant raonat, matisat i explicat, que pot arribar a modificar creences i actituds. Siguin quines siguin.

 


DISSABTE 23-02-13 (16:49 h.)
Títol per un quadre: "Cuando íbamos a las raves a luchar contra el destino."


DIVENDRES 22-02-13 (22:33 h.)
"-¿Adónde vamos?
-Más al fondo..."

N.V. por la paz mundial.
Nacho Vegas.

DILLUNS 18-02-13 (14:58 h.)
Escric això pensant en vàris conceptes sociològics possibles...:
Què li està passant a la gent?
Hi ha un retorn a la tribu i una fugida de la soletat??
La penya té por de la incertesa de la crisi i busca el contacte i la companyia?
Perquè seria molt fàcil pensar només que la "cançó" és enganxosa, no?
Tornaran les raves??
El plaer hedonista????

He seguit aquest matí, amb cert interés i molta fascinació (saltant de vídeo a vídeo) el nou fenòmen viral-visual-musical del moment...:
Sembla ser que les imatges originals son aquestes (a partir del tema "Harlem Shake" del productor i dj Baauer -ULL!!: Perquè tocarà al SONAR i segurament ho petarà fort!!-): http://www.youtube.com/watch?v=8vJiSSAMNWw
I a partir d'aquí han anat sortint imitacions (a milers) ja penjades a Youtube©, totes amb un mínim comú denominador...:
El primer mig minut un sol personatge balla enmig de la indiferència de l'entorn i quan explota el ritme la pantalla s'omple de gent i tothom balla com bojos i alguns disfressats seguint el ritme marcial dels baixos de la cançó i del sampler irresistible que va dient "Terrorista"...
http://www.youtube.com/watch?v=rsUW0iV12js
http://www.youtube.com/watch?v=Cw0thQFAjrc
http://www.youtube.com/watch?v=gfoBCshFs6s
http://www.youtube.com/watch?v=cd8Fmh7nIrQ

(4 exemples aleatoris, que si aneu enllaçant després trobareu fins i tot vídeos que son compilacions (!!!) de fragments d'aquests milers i milers de balls en grup!!: http://www.youtube.com/watch?v=jhfA7A0G9ko )

La cosa sembla que globalment petarà molt més fort que el Gang GangStyle coreà perquè amb només un parell o tres de setmanes de moment ja és líder de vendes a Itunes© i trending topic a Twitter© i ja està entrant a Espanya...

De la necessitat de ballar en grup, filmar-se i penjar-se el vídeos?
Benvingut sigui!

 


DIUMENGE 17-02-13 (23:14 h.)
“Si vas a intentarlo, que sea a fondo. Si no, mejor que ni empieces. Puede que pierdas familia, mujer, amistad, trabajos y hasta la cabeza. Puede que no comas en días, puede que te congeles en un banco de la calle. No importa. Es una prueba de resistencia para saber que puedes hacerlo. Y lo harás. A pesar del rechazo y de la incertidumbre, será mejor que cualquier cosa que hayas imaginado. Te sentirás a solas con los dioses, y las noches arderán en llamas. Cabalgarás la vida hasta la risa perfecta. Es la única batalla que cuenta.”
Charles Bukowski.


DIUMENGE 17-02-13 (09:13 h.) EXCLUSIVA!!!!
En Rafa ens va fer una oferta irresistible després de llegir-se la "Trilogia de la frontera". Doncs ens presenta la traducció feta per ell d'una de les contadíssimes entrevistes-perfil que existeixen de Cormac McCarthy!!!!

Cormac McCarthy, una serpiente de cascabel que sale del agujero.
Rafa Madariaga

Cormac McCarthy ha sido, hasta el estreno de películas como “No es país para viejos” y “La carretera” basadas en sus obras respectivas, un autor oculto, comparado con Salinger y Pinchon, de esa raza de artistas celosos de su intimidad. Pero, la verdad es que poco a poco ha ido apareciendo más en los medios y sus lectores hemos podido ir conociendo algo más de supersonalidad. Iván Thais, en su bloc: Moleskine literario ( http://ivanthays.com.pe ), tiene un resumen exhaustivo de sus apariciones:
“Enumeremos: una en The New York Times en 1992 justo después de publicar su novela All The Pretty Horses; otra en Rolling Stone en el 2007 sobre su participación en The Santa Fe Institute; una con The Wall Street Journal en el 2009 tras la adaptación al cine de su novela The Road; otra con la cadena de radio estadounidense NPR, junto con el cineasta Werner Herzog y el físico Lawrence Krauss, donde se habló sobre las cosas en común entre la ciencia y el arte; otra más en la revista Time en 2007, una charla con los hermanos Coen, tras la adaptación de No Country for Old Men; y la más famosa, en la televisión con Oprah Winfrey ( http://www.youtube.com/watch?v=5RmgK0ds2d4 ) en 2008, después de la publicación de The Road.”

Hemos traducido aquí la entrevista que concedió al periodista del New York Times Richard B. Woodbard y publicó el 19 de Abril de 1992.

“¿Conoce las serpientes de cascabel de Mojave?”, pregunta Cormac McCarthy. La pregunta se desliza en una comida en Mesilla, Nuevo México, porque el hermético autor, quizás el mejor novelista desconocido de América quiere llevar la conversación lejos de sí mismo y parece que piensa que una historia sobre un reciente viaje a la frontera entre Texas y Méjico ofrece algún camuflaje. Un escritor que da cuenta de las brutales acciones de los hombres con tortuoso detalle, que rara vez aplica la anestesia de la psicología, McCarthy declama más que hace confidencias. Y es de la clase de contadores de anécdotas de lengua dorada que saborea lugares peculiares; se inclina sobre su plato y murmura los detalles en su suave acento de Tennessee.

“Las serpientes de cascabel de Mojave tienen un veneno neurotóxico, casi como el de las cobras”, explica dando una lección de historia natural sobre las dos fases de color del animal y el mapa de su distribución en el Oeste. Descubrió la criatura en un viaje por una carretera solitaria en su camioneta cerca del Parque Nacional de Big Bend. McCarthy no escribe sobre lugares que no ha visitado y ha hecho docenas de incursiones semejantes para explorar Tejas, Nuevo Méjico, Arizona y al otro lado de Río Grande, en Chihuahua, Sonora y Cohauila. El basto vacío del desierto del suroeste le sirvió como metafora de la violencia nihilista de su última novela, “Meridiano de Sangre”, publicada en 1985. Y ese terreno deshabitado y erosionado es de nuevo el trasfondo de “Todos los hermosos caballos”, que publicará el próximo mes Knopf.

"Es muy interesante ver un animal en la naturaleza virgen que te puede matar sin piedad," dice con una sonrisa. "Lo único que había visto que responda a esa descripción era un un oso pardo en Alaska. Y eso es una sensación extraña, porque no hay una valla, y sabes que si se cansa de perseguir marmotas se moverá en cualquier otra dirección, que puede ser hacia ti.”

Manteniendo una distancia respetuosa con la serpiente de cascabel, empujándola con un palo, la engatusó hacia la hierba y desapareció. Dos guardabosques del parque que encontró después se mostraron reacios a hablar sobre víboras mortíferas entre los excursionistas. Pero otro, un tipo de hombre de los de McCarthy, puso el asunto en perspectiva. "No sabemos lo peligrosas que son," dijo. "Nunca han picado a nadie. Suponemos que no sobreviviría."

Acaba con una risa en los ojos centelleantes esta anécdota de sobremesa, que tiene un tono más jocoso que la ficción venenosa de McCarthy, aunque los mismos elementos están ahí.
El encuentro tenso en un paisaje prohibido, el humor negro ante los hechos, la oportunidad de un final doloroso. Cada una de sus cinco novelas anteriores ha estado marcada por una intensa observación natural, una especie de mórbido realismo. Sus personajes a menudo son parias -indigentes o criminales o las dos cosas. Gente sin hogar o que se aloja en casuchas sin electricidad, que vaga por los espacios apartados del Este de Tennessee o a caballo en los espacios abiertos y secos del desierto. La muerte, que se anuncia a menudo, acecha desde el cielo abierto, bruscamente, en una garganta cortada o en una bala en el rostro. El abismo que se abre en cualquier desliz.

McCarthy aprecia lo salvaje -en animales, paisajes y personas- y aunque es un hombre de buena cuna, educado y culto de 58 años, ha estado la mayor parte de su vida adulta fuera de órbita. Sería difícil encontrar un escritor norteamericano importante que haya participado menos en la vida literaria. Nunca ha enseñado ni escrito periodismo, no ha hecho lecturas, no ha promocionado un libro ni ha concedido entrevistas. Ninguna de sus novelas ha vendido más de 5.000 copias de tapa dura. Durante la mayor parte de su carrera ni siquiera ha tenido agente literario.

Pero para una pequeña fraternidad de escritores y académicos, McCarthy se mantiene como una excelencia, sin proporción a su reconocimiento o sus ventas. Una figura de culto, con una reputación de escritor de escritores, especialmente en el Sur y en Inglaterra, que ha sido comparado a veces con Joyce y Faulkner. Saul Bellow, que participó en el comité que en 1981 le concedió una beca MacArthur, la llamada beca para genios, proclama sobre su “absoluto dominio del lenguaje, sus frases vivificadoras y mortíferas.” El historiador y novelista Shelby Foote dice: “McCarthy es un novelista más joven que yo que me ha emocionado. Les dije a la
gente de MacArthur que les honraría tanto como ellos me honran a mi.”

Un novelista para hombres cuya visión apocalíptica pocas veces se centra en las mujeres, McCarthy no escribe sobre sexo, amor o cuestiones domésticas. “Todos los hermosos caballos” una historia de aventuras sobre un chico de Texas que huye a México con su colega es excepcionalmente amable en su caso –como Huck Fin y Tom Sawyer a caballo. La naturaleza cabal de los jóvenes personajes, la historia clara y ágil que recuerda al primer Hemingway, debería proporcionar a McCarthy una mayor audiencia manteniendo al tiempo su mística masculina.

Pero sea lo que sea lo que falte en la temática, la prosa de McCarthy restaura el terror y la grandiosidad del mundo físico con una gravedad bíblica que puede quebrantar al lector. Una página de cualquiera de sus libros –minimamente puntuados, sin comillas, evitando apóstrofes, puntos, puntos y comas- tiene la sobriedad estilizada que magnifica la fuerza y la precisión de sus palabras. La crueldad inimaginable y las cosas más sencillas, el sonido de un toque en una puerta, coexisten como en este pasaje típico de "Meridiano de Sangre" sobre la
muerte sin luto de una bestia de carga:
"La tarde siguiente cuando iban subiendo al borde occidental perdieron uno de los mulos. Fue dando saltos por la pared del cañón con el contenido de las alforjas estallando sordo en el aire seco y cayó a través de la luz del sol y la sombra girando en ese vacio solitario hasta desaparecer de la vista en un agujero de espacio frío y triste que lo absolvió para siempre de la memoria de la mente de cualquier ser vivo que hubiera.”

Heredero legal de la tradición gótica sureña, McCarthy es un consevador radical que todavía cree que la novela puede, en sus palabras, “abarcar todas las variadas disciplinas y los intereses de la humanidad.” Y con sus incursiones recientes en la historia de Estados Unidos y México, ha trazado un sendero solitario en el corazón violento del viejo Oeste. No hay nadie ni remotamente parecido en la literatura norteamericana contemporánea. Una cosa compacta, tímida, de 6 pies con sus botas de vaquero, McCarthy camina con vitalidad, como alguien que es también un buen bailarín. Distinguido y elegante a medida que su pelo adquiere un tono gris, tiene unos ojos célticos azul turquesa profundos en su frente abovedada. “Da una
impresión de fuerza y vitalidad y poesía,” dice Bellow, que lo describe como “embutido en su propia persona.”

Para un obstinado solitario, McCarthy es una figura simpática, un hablador de mundo, gracioso, testarudo, de risa fácil. A diferencia de sus personajes analfabetos, que tienden a ser breves y crudos, habla de una manera divertida e irónica. Su sintaxis afectada tiene una elegancia relajada, como si tuviera fácil control de la dirección y la correspondencia de sus pensamientos. Cuando ya había aceptado la entrevista -después de largas negociaciones con su agente en Nueva York, Amanda Urbano, de International Creative Management, que le prometió que no tendría que hacer otra durante años- se mostró feliz de entretener a la compañía durante unos días.

Desde 1976 ha vivido principalmente en El Paso, que se extiende a lo largo del Río Grande, canalizado en hormigón hasta la frontera con México en Juarez. McCarthy, recluso gregario, tiene muchos amigos que saben que le gusta estar solo. Hace unos años el Herald-Post de El Paso organizó una cena en su honor. Educadamente les advirtió que no asistiría, y no lo hizo. La placa conmemorativa está colgada ahora en la oficina de su abogado.

Durante muchos años no tuvo paredes para colgar nada. Cuando oyó las noticias de su beca MacArthur, vivía en un motel en Knoxville, Tennessee. Alojamientos como ese han sido su casa tan habitualmente que ha aprendido a viajar con una lámpara de alto voltaje con una caja de lentes para asegurarse una buena iluminación para leer y escribir. En 1982 compró una casita diminuta de paredes de piedra blanqueada detrás de un centro comercial en El Paso. Pero no me la habría enseñado. La renovación, que empezó hace unos años, se ha parado por falta de
fondos. "Apenas es habitable," dice. Se corta él mismo el pelo, come sus propias comidas o en cafeterías y hace su colada en lavanderías.

McCarthy estima que posee aproximadamente unos 7.000 libros, casi todos en armarios de almacenes de alquiler. "Tiene más intereses intelectuales que cualquiera que yo conozca," dice el director Richard Pearce, que coincidió con él en 1974 y se mantiene como uno de sus pocos amigos "artístas". Pearce le pidió que escribiera el guión para "El hijo del Jardinero," una obra para televisión sobre el asesinato de un propietario de un molino en Carolina del Sur en la década de 1870 por un chico perturbado con una pierna de madera. En el estilo típico de McCarthy, la amputación de la pierna del chico y su lenta ejecución en la horca son los momentos de la obra que permanecen en la mente.

McCarthy nunca ha mostrado interés en un trabajo fijo, un rasgo que parece haber
preocupado a todas sus ex mujeres. "Vivimos en la pobreza total," dice la segunda, Annie DeLisle, ahora propietaria de un restaurante en Florida. Durante casi ocho años vivieron en un almacen de productos lácteos a las afueras de Knoxville. "Nos aseábamos en el lago," dice con cierta nostalgia. "Alguien le llamaba y le ofrecería 2.000 dólares por ir a una universidad para hablar sobre sus libros. Y él les decía que todo lo que tenía que decir estaba en las páginas del libro. Así que comíamos judías otra semana".

McCarthy prefiere hablar de serpientes de cascabel, ordenadores moleculares, música country, Wittgenstein –lo que sea- antes que de sí mismo o sus libros. "De todas las cosas en las que estoy interesado, es difícil encontrar una en la que no lo estuviera antes de escribir”, gruñe. "Escribir está abajo, muy abajo en el final de la lista".

Su hostilidad hacia el mundo literario parece tano verdadera ("enseñar escritura es un timpo") como una táctica para eliminar distracciones. En las reuniones de MacArthur pasa su tiempo con científicos, como el físico Murray Gell-Mann y el biólogo experto en ballenas Roger Payne, antes que con otros escritores. Uno de los pocos a los que reconoce habiéndolo tratado es el novelista y activista ecologista Edward Abbey. Poco antes de la muerte de Abbey en 1989, planearon una operación secreta para reintroducir el lobo en el sur de Arizona.

El silencio de McCarthy sobre sí mismo ha generado multitud de leyendas sobre sus orígenes y sus circunstancias. La revista Esquire publicó recientemente una lista de rumores, incluyendo el que le sitúa viviendo bajo una torre de extracción petrolífera. Durante años todo lo que se sabía sobre su vida se podía encontrar en la nota del autor para su primera novela, “El guardián del vergel”, publicada en 1965. Decía que había nacido en Rhode Island en 1933, que creció en las afueras de Knoxville, que se educó en escuelas parroquiales, que había ingresado en la universidad de Tennessee, que abandonó; que se había enrolado en las fuerzas aéreas en 1953 durante cuatro años; que había vuelto a la universidad, que volvió a abandonar y que empezó a escribir novelas en 1959. Añadiendo las fechas de publicación de sus novelas y de sus premios, las bodas y divorcios, un hijo nacido en 1962 y el traslado al Suroeste en 1974, se tienen todos los hechos relevantes de su biografía completa.

Hijo mayor de un abogado eminente, que trabajaba para la Tennessee Valley Authority, McCarthy es Charles Jr., con cinco hermanos y hermanas. Cormac, el equivalente gaélico de Charles, es un viejo apodo familiar dedicado por sus tías irlandesas a su padre.

Parece que tuvo una infancia cómoda, sin parangón con las vidas desafortunadas de sus personajes. La gran casa blanca de su infancia con tierras y bosques cercanos, atendido por criadas. "Fuimos considerados ricos porque todas las personas de nuestro alrededor vivían en chozas de una o dos habitaciones," explica. Lo que ocurrió en esas chozas y en el mundo subterráneo de Knoxville parece haber alimentado su imaginación más que cualquier cosa que pasara en su propia familia. Solo su novela "Suttree," que contiene un conflicto paralizador padre e hijo, parece totalmente autobiográfica.

"Yo no fui algo que tuvieran presente," dice McCarthy de una niñez de discordia con sus padres. "Pronto sentí que no iba a ser un ciudadano respetable. Odié la escuela desde el día que puse allí los pies. Presionando para explicar su sentido de alienación tiene un raro momento de reflexión acalorado. "Recuerdo en la escuela de secundaria cuando el maestro preguntó si alguien tenía algún pasatiempo. Fui el único con algún pasatiempo, y tuve todos los hobbies que había. No había hobby que no tuviera, nombra cualquiera, por esotérico que sea, lo había descubierto y practicado mínimamente. Podría haber dado a cualquiera un hobby y aun tenía 40 o 50 para llevarme a casa". La ESCRITURA Y la LECTURA parecen ser los únicos intereses que el adolescente McCarthy nunca consideró. No fue hasta los 23 años, en su segundo encuentro con la formación que descubrió la literatura. Para matar el tedio de la fuerza aérea, que le envió a Alaska, empezó a leer en los barracones. "Leí muchos libros muy rápido," dice, inconcreto sobre sus lecturas.

El estilo de McCarthy debe mucho a Faulkner -su vocabulario recóndito, la puntuación, la portentosa retórica, el uso de dialectos y su concreto sentido del mundo- una deuda que McCarthy no niega. "El hecho inquietante es que los libros surgen de libros," dice. "La vida de la novela depende de las novelas que han sido escritas". Su lista de los que llama "buenos escritores" -Melville, Dostoyevsky, Faulkner- excluye a cualquiera que no "trate con cuestiones de la vida y la muerte". Proust y Henry James no pasan el corte. "Yo no los comprendo," dice. "Para mí, eso no es literatura. Muchos escritores que son considerados buenos los considero extraños".

“El guardián del vergel,” aunque faulkneriano en sus temas, personajes, lenguaje y estructura no es una imitación. La historia de un chico y dos ancianos que tejen y destejen su vida joven tiene una grandeza y una melancolía por sí mismo. Situada en las colinas de Tennessee, la narrativa simbólica conmemora, sin rastro de sentimentalismo, una forma de vida en el bosque que desaparece. La devoción por unos cachorros de mapache liga el destino de los personajes, que vagan sin apreciar la benevolencia. El chaval no sabe nunca que el cuerpo que ve descomponerse en un agujero frondoso puede ser su padre.

McCarthy empezó el libro en la universidad y lo terminó en Chicago, donde trabajó un tiempo en un almacén de recambios de automóvil. "Nunca tuve dudas sobre mis capacidades," dice. "Supe que podría escribir. Solo necesitaba saber cómo comer mientras lo hacía.” En 1961 se casó Lee Holleman, a quien conoció en el colegio; tuvieron un hijo, Cullen (ahora estudiante de arquitectura en Princeton), y se divorciaron rápidamente, cuando el escritor que aún no había publicado se marchó a Asheville, Carolina del Norte y a Nueva Orleans. Preguntado sobre si alguna vez ha pagado una pensión, McCarthy bufa. "¿Con qué?" Recuerda su expulsión de una habitación de 40 dólares al mes en el Barrio Francés por no pagar el alquiler.

Después de tres años de escritura, empaquetó el manuscrito a Random House -"era el único editor del que había oído hablar". Finalmente llegó al despacho del legendario Albert Erskine que había sido el último editor de Faulkner y el padrino de "Bajo el Volcán" de Malcolm Lowry y "El Hombre Invisible" de Ralph Ellison. Erskine reconoció a McCarthy como un escritor del mismo calibre y, en esa clase de relación que ya casi no existe en el mundo de la edición americana, lo editó durante los siguientes 20 años. "Hay una relación paterno filial," dice Erskine, a pesar del hecho, que admite un poco avergonzado, de que "nunca vendimos sus libros".

Durante años, McCarthy parece que subsistió del dinero obtenido en los premios que ganó por "El Guardián del vergel " –incluyendo becas de la American Academy of Arts and Letters, la fundación William Faulkner y la Rockefeller. Algunos de estos fondos fueron destinados a un viaje a Europa en 1967, donde conoció a DeLisle, una cantante pop inglesa, que fue su segunda esposa. Se establecieron durante meses en la isla de Ibiza en el Mediterráneo, donde escribió "La Oscuridad Exterior," publicada en 1968, una historia de Natividad torcida sobre una chica que busca a su hijo, producto de un incesto con su hermano. Al final de su vagabundeo independiente por el sur rural, el hermano asiste, en una de las escenas más
horrorosas de McCarthy, a la muerte de su hijo a manos de tres misteriosos asesinos alrededor de una fogata: "Holmes vio el guiño de la hoja en la luz como un largo ojo de gato inclinado y malevolente y una sonrisa oscura irrumpió de la garganta del niño y le destrozó la frente. El chico no hizo ruido. Colgaba con su único ojo nublándose como una piedra húmeda y la sangrenegra bombeando su vientre desnudo."

En "Hijo de Dios," publicado en 1973 después de volver con DeLisle a Tennessee, probó nuevos límites. El protagonista principal, Lester Ballard –asesino en serie necrofílico- vive con sus víctimas en una serie de cuevas subterráneas. Está basado en reportajes de periódicos de una figura parecida en el Condado de Sevier, Tennessee. De algún modo, McCarthy descubre compasión y humor en Ballard, aunque nunca pide al lector que perdone sus crímenes. No se ofrece ninguna teoría social ni psicológica que lo justifique.

En una larga revisión del libro en The New Yorker, Robert Coles calificó a McCarthy como "novelista de sentimientos religiosos," comparándolo con los dramaturgos griegos y los moralistas medievales. Y en una observación profética apuntó la "terca negativa del novelista para adaptar su escritura a las demandas literarias e intelectuales de nuestra era," considerándole un escritor "cuyo destino es ser relativamente desconocido y a menudo mal interpretado".

"La mayor parte de mis amigos de aquellos tiempos están muertos," dice McCarthy. Estamos sentados en un bar en Juárez, hablando de "Suttree", su libro más largo y divertido, una celebración de los locos irresponsables que conoció en los bares sucios y los billares de Knoxville. McCarthy ya no bebe –lo dejó hace 16 años en El Paso, con una de sus jóvenes novias- y "Suttree" se lee como una despedida de esa vida. "Los amigos que tengo son sencillamente los que dejaron de beber," dice. "Si hay una enfermedad laboral en la escritura es la bebida."

Escrito durante aproximadamente 20 años y publicado en 1979, "Suttree" tiene un a
protagonista sensible y maduro, a diferencia de cualquier otro en la obra de McCarthy, que a duras penas se gana la vida viviendo en una casa flotante, y pescando en el contaminado río de la ciudad, desafiando a su severo padre triunfador. Un engreimiento literario, -parte Stephen Dédalo, parte Prince Hal- también es McCarthy, el paria voluntario. Muchos de los borrachuzos y tipos broncos del libro son sus auténticos compañeros de antaño. "Siempre me atrajeron las personas que disfrutan de un estilo de vida peligroso," dice. Se dice que los residentes de la ciudad compiten por localizarse en el texto, que ha sustituido a "Una Muerte en la Familia" de James Agee como la novela de Knoxville.

McCarthy empezó "Meridiano de Sangre" después de trasladarse al Suroeste, sin
DeLisle. "Siempre pensó que escribiría el gran Western norteamericano," dice una DeLisle aún dolida, que mecanografió "Suttree" para él "dos veces, las 800 páginas". A pesar de todas las vicisitudes, aún son amigos. Si "Suttree" se esfuerza por ser "Ulises", "Meridiano de Sangre" tiene claros ecos de "Moby Dick," el libro favorito de McCarthy. Un loco gigante calvo llamado el Juez Holden ofrece floridos discursos a diferencia del capitán Ahab. Basado en hechos históricos del Suroeste en 1849-50 (McCarthy aprendió español para documentarlo), el libro sigue la vida de un personaje mítico llamado “el chico” que cabalga con John Glanton, que fue el líder de una feroz banda de cazadores de cabelleras. La colisión entre la prosa inflada de una novela del siglo XIX y la realidad nauseabunda da a "Meridiano de Sangre " su carácter extraño e infernal. Quizás sea el libro más sangriento desde "La Ilíada".

"Siempre he estado interesado en el Suroeste," dice McCarthy suavemente. "No hay un lugar en el mundo a donde puedas ir en el que no sepan de vaqueros e indios y del mito del Oeste".

Con más profundidad, el libro explora la naturaleza de mal y la atracción de la violencia. Página tras página presenta al normal y a menudo insensato asesino que se pasea entre grupos de blancos, hispanos e indios. No hay héroes en esta visión de la frontera norteamericana.

"No existe algo como la vida sin derramamiento de sangre," dice McCarthy
filosóficamente. "Pienso que la idea de que las especies pueden ser mejoradas de algún modo, que todos podríamos vivir en armonía, es una idea realmente peligrosa. Quienes están afectados por esta idea son los primeros que renuncian a su vida y su libertad. Tu deseo de que así sea te esclavizará y hará vacua tu vida.”

Esta visón descarnada de la realidad parecería no cuadrar con la generosidad de la filantropía. Otra vez, McCarthy no es un reaccionario típico. Como Flannery O'Connor, toma partido por los inadaptados y por los anacronismos de la vida moderna en contra del "progreso". Su obra "The stonemason", escrita hace pocos años y programada para estrenarse este otoño en el Arena Stage en Washington, se basa en una familia negra del sur para la que trabajó muchos meses. La descomposición de la familia en la obra refleja la desaparición reciente de la cantería como un oficio.

"Amontonar piedra es el oficio más viejo que hay," dice, sorbiendo una Coca. "Ni siquiera la prostitución puede aproximarse a su antigüedad. Es más viejo que cualquier otra cosa, más viejo que el fuego. Y en los últimos 50 años, con el cemento hidráulico, está desapareciendo. Lo encuentro bastante interesante".

Comparado con la sonoridad y la carnicería de "Meridiano de Sangre," el mundo de "Todos los hermosos Caballos" es menos arriesgado -reprimido pero sano. El principal personaje, un adolescente llamado John Grady Cole, deja su hogar en Tejas Occidental en 1949 después de la muerte de su abuelo y durante el divorcio de sus padres, convenciendo a su amigo Lacey Rawlins de que deben huir a México.
Predomina el dialogo frente a la descripción y los cómicos intercambios entre los jóvenes tienen una música desolada, como si sus palabras hubieran sido talladas por el viento del desierto:
"Cabalgaron. ¿Nunca te has sentido inquieto? dijo Rawlins. ¿Por qué? No sé. Por nada. Solo inquieto. A veces. Si estás en un lugar donde se supone que no debes estar, pienso que podrías sentirte inquieto. Podría ser, en cualquier caso. Bueno, imagina que estuvieras inquieto y no supieras por qué. ¿Significaría que estás en un lugar donde no deberías estar y no lo sabes?
¿Qué coño pasa contigo?
No lo sé. Nada. Creo que cantaré.
Y lo hizo."


Un cuento lineal de episodios de muchachos -encuentran vaqueros, se juntan con un desgraciado compañero, doman caballos en una hacienda y acaban en la cárcel- el libro mantiene una inocencia sostenida y una nueva lucidez en la obra de McCarthy. Incluso hay una tierna historia de amor.

“Usted aún no ha llegado al final,” contesta McCarthy, cuando le comento que hay pocos muertos. “Puede no ser más que una trampa y un engaño para atraerle, para que piense que todo irá bien”.

De hecho, el libro es el primer volumen de una trilogía; la tercera parte ha existido durante 10 años, como un guión. Él y Richard Pearce han estado a punto de hacer la película –Sean Penn estuvo interesado- pero los productores siempre han acabado asustados sobre el argumento que tiene como relación central el amor de John Grady por una prostituta adolescente mexicana.

Knopf está acelerando los motores de la publicidad para una campaña que esperan que proporcione a McCarthy un reconocimiento atrasado. Vintage reeditará “Suttree” y “Meridiano de Sangre” el próximo mes y el resto de su obra poco después. Sin embargo, McCarthy no hará el circuito promocional. Durante mi visita ha estado trabajando por las mañanas en el segundo volumen de la trilogía, que requerirá otro largo viaje a México.

“Lo grande de McCarthy es que no tiene prisa,” dice Pearce. “Está en paz absoluta con sus propios ritmos y tiene plena confianza en sus propios poderes.”

En una sala de billar una tarde, un establecimiento ruidoso y juvenil en uno de los ubicuos centros comerciales de El Paso, McCarthy ignora los videojuegos y el Rock and Roll y pacientemente se centra en la mesa. Hábil jugador, fue miembro de un equipo en esta sala, un escenario incongruente para un hombre de su conservador comportamiento. Pero más de uno de sus amigos describen a McCarthy como un “camaleón, capaz de adaptarse fácilmente a cualquier situación y compañía porque parece tan seguro de lo que hará y lo que no.”

“Todo es interesante,” dice McCarthy. “Creo que no me he aburrido en 50 años. He olvidado lo que es eso.”

Trabaja diligentemente en su casa de piedra o en moteles con su Olivetti manual. “Es un asunto desordenado,” dice de la escritura de sus novelas. “Acabas con cajas de zapatos con recortes de papel.” Le gustan los ordenadores. “Pero no para escribir”. Esto es todo lo que quiere explicar sobre su proceso de escritura. No explica quién escribe ahora las últimas versiones.

Con bastante dinero ahorrado para dejar El Paso, McCarthy puede mudarse de nuevo pronto, probablemente para pasar varios años en España. Su hijo, con quien ha restablecido últimamente una buena relación, se casará allí el próximo año. “Tres traslados son tan buenos como el fuego,” dice como un elogio de no tener casa.

El coste psíquico de una vida tan independiente, para él y para los otros, es duro de calibrar. Sabiendo que otros escritores norteamericanos de talento no han tenido que aguantar el descuido y la dureza del suyo, McCarthy ha escogido ser práctico sobre los términos de su éxito. Como conmemora lo que se desvanece de la memoria –lo popular, la gente, el lenguaje de la era premoderna- parece inmensamente orgulloso de ser el tipo de escritor que casi ha dejado de existir.

Tanquem aquesta entrevista (Un pasote! Gràcies Rafa!!!! I love you!!) amb aquesta fotografia; que la vaig tenir penjada durant anys al meu suro fins fa pocs mesos... I que ahir vaig retrobar amb alegria al Google Imatges© i que va ser com un dejá vú...

 


DIJOUS 14-02-13 (21:58 h.)
Avui, el dia...


DIJOUS 14-02-13 (21:52 h.)
L'èpica+poesia+esport:
(Jurgen Klopp, entrenador del Borussia de Dortmund, aquest dilluns al País)

 

 

DIMECRES 13-02-13 (07:09 h.)



DIMARTS 12-02-13 (22:20 h.)

 

DILLUNS 11-02-13 (19:47 h.)
"Todo pasa en la cara, todo es la cara. Cualquier biografía es, también, una arqueología del rostro."
Rostros. Valentín Roma.


DISSABTE 09-02-13 (12:19 h.)
"Habitualmente hablamos, sólo, de aquellas imágenes que nos indignan, que nos sorprenden o que nos aclaran la interpretación del mundo. Sin embargo, una parte significativa de nuestra experiencia visual se desarrolla entre instantáneas sin trascendencia a partir de una deriva óptica y pudorosa, acuciados por cierta curiosidad que nos hace mirar, una y otra vez, representaciones muy parecidas. Así, dentro de un mismo ecosistema cohabitan los discursos que interpretan la imagen, aquellos intentos por rescatarla y, también, un grado significativo de gratuidad nacida por el simple gesto de estar observando.
...Los teóricos nos apremian a que seamos precisos y punzantes con las imágenes, los artistas nos incitan a reevaluar la condición de la representación y sus condicionamientos, el fotoperiodismo invoca nuestra ira frente a las instantáneas del dolor; no obstante, en medio de todas estas exhortaciones, ajenos a ellas, establecemos vínculos cada vez más autistas con la imagen, relaciones alienantes, descompuestas."

Rostros.
Valentín Roma.


DISSABTE 09-02-13 (12:07 h.)
"Geek: Persona que ha elegido la concentración en vez de la conformidad; alguien que busca la destreza (especialmente la destreza técnica) y la imaginación, y no una amplia aprobación social. (...) La mayoría de geeks es experta en ordenadores y emplea hacker como un término respectuoso, pero no todos ellos son hackers y en cualquier caso algunos que de hecho lo son normalmente se llaman a sí mismos geeks, ya que (muy oportunamente) consideran hacker como una catalogación que debería ser otorgada por otros más que por uno mismo. (...) Versiones previas de este léxico definían a un geek informático como (...) un monomaniaco asocial, apestoso y paliducho con toda la personalidad de un rallador de queso. Todavía es frecuente que los no-geeks consideren de esta forma a los geeks, si bien a medida que la cultura mayoritaria se vuelve más dependiente de la tecnología y la destreza técnica, las actitudes mayoritarias han tendido a derivar hacia el respeto reticente..."
Remix.
Lawrence Lessig.

 

DISSABTE 09-02-13 (11:58 h.)
"Sabía que últimamente había estado experimentando bastantes déjà vu. Sin embargo, más tarde me enteré de que en realidad había estado experimentando lo que se conoce como déjà vécu. Las cosas resultan falsamente familiares, interpretas las nuevas experiencias del momento como si fueran un recuerdo que estás reviviendo. Y no tienes conciencia de que se trata de un sentimiento falso. Un recuerdo falso."
Arabian Stone.
Dana Spiotta.

 

DILLUNS 04-02-13 (23:56 h.)
Un temazo+hitazo que ens van descobrir, cridar i fer ballar els HEROINA djs:
http://www.youtube.com/watch?v=lCZKZILvE70

 

DILLUNS 04-02-13 (23:38 h.)
Això és sèrio!!:

Ja està publicat en vinil -via Famèlic Records- la col·laboració dels MATES MATES amb el gran Vic Godard!!!
Titulat "Vic to Vic", és el resultat de l'estada d'aquest cantant punk per terres osonenques... De moment tres temazos: "Les parts del cos (Castaslasnas)", "(Oh Alright) Go on then" i "Whip Rules". No us sabria dir quina és la millor, perquè a cual mejor!!!
Només 6 eurillos. No us ho perdeu, perquè és històric i s'ha de tenir!!!
(Amb una portada preciosa!)

http://famelic.com/grups/vicgodard/

Coincidint amb això, s'ha inaugurat aquests dies al bar Heliogàbal, de Barcelona, una exposició de fotografies en blanc i negre de Joan Garolera (guitarra dels Furgusson i dels Mates Mates) documentant l'estada de Vic Godard per aquests paratges durant la gravació d'aquest treball...
Tirades amb una Hasselblad!
http://www.heliogabal.com/programacion.php?fechaIni=2013-01-28&id=1596



DIJOUS 31-01-13 (23:47 h.)
Tot i el risc de quedar com uns destralers i tal...
He de confessar públicament que estic enganxat als CRYSTAL CASTLES!!!
http://www.youtube.com/watch?v=T2gdbQpESNY
Tenen una certa influència raver a la seva música (com si els Sex Pistols anessin als polígons de la perifèria de marxes...)
(Però al mateix temps la noia aporta una imatge de candidesa, de bellesa enmig del terror... Un plus davant d'aquells grups o djs que van a pinyon sense sentit per l'estètica...)
Propietaris d'autèntics hits undergrounds (fusionen un tarjet de públic que vé del rock amb makineros sense manies i gust per l'indie
...)
http://www.youtube.com/watch?v=JjAdfDrh8v0
Tot i així no són tant hardcore ni durs de mal rollo com els sudafricans DIE ANTWOORD ( http://www.youtube.com/watch?v=HcXNPI-IPPM ) que son molt més white trash...
Per contra els CRYSTAL CASTLES son més cool...

http://www.google.es/search?hl=ca&site=imghp&tbm=isch&source=hp&biw=1414&bih=802&q=crystal+castles
Fins i tot tenen alguna col·laboració mainstream, com aquesta amb en Robert Smith (dels Cure):
http://www.youtube.com/watch?v=1kbEhBdNKXs

Total... El què deia: Sóc adicte als vocoders i no paro d'escoltar-los!


DIJOUS 31-01-13 (23:24 h.)

Aquest dissabte, a l'Espai Nyam Nyam
(Carrer Pallars 94-96, 6é 1 08018 Barcelona - metro Marina (L1) i Bogatell (L4) - Bicing Pujades-Pallars),
a partir de les 6 de la tarda, en Txelo inaugura expo!!!!:

http://www.txelografia.com

http://www.nyamnyam.net

Per cert, Txelo... Què vol dir The Fucking mastas?? Ja m'ho explicaràs!...


Visca el tai!!!!
I dijous vinent, que és dijous llarder:
al Mercat de la Gran Via (gran Via, 691), a les 12 del migdia:
presentació del llibre, financiat col·lectivament mitjançant Verkami© (mireu DIMARTS 06-11-12 (23:21 h.)...):
CÀRNICAS GRÁFICAS
I+D, produït, dissenyat i realitzat per ADICCIONESPORQUESÍ i TYPE REPUBLIC

http://www.adiccionesporquesi.net
http://www.typerepublic.com

I després, el mateix dijous, però a les 20 h., al FOOD CULTURE (Ronda Sant Antoni, 41), un altre cop PRESENTACIÓ!!!!
Amb l'actuació de:

 

DILLUNS 28-01-13 (11:18 h.)
"Las cosas que más tiempo nos acompañan -nuestros grandes amores, nuestros grandes anhelos, nuestros inmensos fracasos- tienen siempre la edad de la juventud, porque amores, anhelos y fracasos comparten ese lugar donde la inconsciencia y la ambición se encuentran. Toda obra humana llamada a perdurar nace de ahí, del conflicto irresoluble entre lo deseado y lo posible, entre nuestro ideal y nuestras fuerzas; toda obra humana nace de la encrucijada donde dialogan nuestra sabiduría y nuestra ignorancia."
La luz es más antigua que el amor. Ricardo Menéndez Salmón.

 

DILLUNS 28-01-13 (11:14 h.)
"Jo sóc el que sóc."
Èxode 3, 14. Jahvè.

 

DIUMENGE 27-01-13 (20:55 h.)
Del master Carlos Losilla, dimecres al Culturas, parlant de "The master":

No pèrdre's "The master"!!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=fJ1O1vb9AUU
Seymour Hoffman i Joaquim Phoneix com dos Marlon Brandos, que no interpreten, sino que viuen els seus personatges des de dins.
Quasi tota la pel·lícula estan cara a cara.
Tenen una escena molt molt brutal quan són a la cel·la...

Molt rara però una pel·lícula molt bona!


DISSABTE 26-01-13 (16:08 h.)


DISSABTE 26-01-13 (16:07 h.)

 

DIVENDRES 25-01-13 (14:32 h.)
"...sólo pertenecía a su más profunda intimidad, a ese lugar en el que la gente vive sola, completamente sola, a la espera ciega de la extinción o, cómo a él le sucedió, del amor resplandeciente."
La luz es más antigua que el amor.
Ricardo Menéndez Salmón.


DIVENDRES 25-01-13 (14:29 h.)

 

DIMARTS 22-01-13 (16:20 h.)

 

DIMARTS 22-01-13 (11:23 h.)
Trobar un disc al fons de tot del prestatge, o llegir una novel·la d'aquelles d'en Cercas on el passat sempre es barreja amb el present...
Remember:
http://www.youtube.com/watch?v=ItyyxYK2iTo

De quan érem peques i volíem ser grans per poder fer el que volguessím... I ara que som grans ens agradaria ser joves per aguantar ballant més estona...
De quan no hi havia internet i tot arribava via Radio3...

De quan els dies passaven més a poc a poc.


Més remember:

http://www.youtube.com/watch?v=am9wVzIU_s8


DIMARTS 22-01-13 (09:47 h.)
Remember:
http://www.youtube.com/watch?v=1hOjz5tVJvY

 

DILLUNS 21-01-13 (23:35 h.)
Nikes noves:

Model: MAVRK MID 2


DILLUNS 21-01-13 (23:28 h.)
"El ser humano es eminentemente un narrador de historias. Su búsqueda de un propósito, una causa, un ideal, una misión y cosas parecidas es, en buena medida, la búsqueda de un guión y una estructura para el desarrollo del relato de su propia vida."
Eric Hoffer.


DILLUNS 21-01-13 (23:18 h.)
Camiseta de la setmana:


ALIMENT!!!!!!!
(de La Castanya records!)
http://www.youtube.com/watch?v=461dzzkIAN4

Molt bons i molt simpàtics!!

------

I una primicia exclusiva!!!:
Deixeu-m'ho dir: El 5 d'abril, crec, els Furguson (molt molt molt molt molt molt bons; per ex: (vídeo preciós!!) http://www.youtube.com/watch?v=NKRADek-OZM ) presenten disc nou a la Cava!!!!!

------

Moment celebrity:
-Tu ets en Toni Ferron?
-Clar...
-Si sempre et llegeixo el blog!
-Pues ara estic aquí...



DIUMENGE 13-01-13 (15:53 h.)
Sí, vale.
Li vaig haver de posar molt menjar... Plats de llenties, etcètera... I deixar-li notes des un parell de mesos abans... Però al final el Tió va pensar-hi i em va portar aquest llibre!!!!



"Stone Arabia" de Dana Spinotta, editat per Blackie Books (gran i exquisida editorial!!! http://www.blackiebooks.org ) i que el venen amb una faixa que porta una frase de Thurston Moore (del grup Sonic Youth): "La mejor novela de rock que he leído jamás."

Però després la novela es va desplegant i es presenta com una novel·la de gran envergadura i és realment una història més àmplia sobre la familia, la nostàlgia de la joventut perduda, els somnis trencats, l'amistat, internet a altes hores de la nit...

Denise, la protagonista real del llibre, té un germà musicalment súperdotat però incapaç de conectar comercialment amb el públic.
En Nik, el germà, s'ha construït una vida de rockstar inventada (o la que li hagués agradat viure...), que ha deixat relatada en uns àlbums escrits i profusament il·lustrats...
Aquest és un dels punts forts d'aquesta novel·la; com l'autora construeix i explica la vida real i la inventada pel germà, però al mateix temps, la cosa no s'acaba aquí i per això aquesta és una novel·la important i grandiosa (superant ampliament l'equivocat clitxé inicial de "novel·la rock"), també
hi ha la vida de Denise, que veu com se li està acabant la joventut i desbordada per la realitat del present, els deutes econòmics, l'energia del germà que es va esfumant, la malaltia de la mare, la filla estudiant de cinema que vol filmar un documental del tiet rocker...
Per tant hi ha la Denise (personatge de culte des de ja!!) representada com a mare, filla i germana; tot alhora...

"...es extraño y a la vez encantador cómo el sexo lo cambia todo, cómo no hay forma de predecir qué pasará hasta que estás al otro lado, con los labios hinchados y rebuscando la ropa interior por entre las sábanas enredadas..."

Plena de moments antològics, aquesta novel·la és molt més gran del què sembla!!!!
Brutalment bona!!!!
(Mireu, per exemple: DISSABTE 05-01-13 (07:23 h.), DISSABTE 05-01-13 (07:31 h.), DISSABTE 05-01-13 (08:03 h.), DIMARTS 08-01-13 (23:45 h.) o DIMECRES 09-01-13 (00:07 h.)...)
No deixeu que us l'expliquin i llegiu-la!

A mi em va pillar molt fort! No volia que s'acabés, però al mateix temps l'anava llegint perquè volia saber que anava passant!
I per més inri té un final preciós!!!
Les 268 pàgines es fan curtes, cosa que suposo que vol dir que mola molt!


DIUMENGE 13-01-13 (14:39 h.)
Títol per un quadre: "Carreteres sense fi ni destí."

 

DIUMENGE 13-01-13 (14:36 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=jevIRmuy3TY


DIUMENGE 13-01-13 (13:56 h.)


Una de les exposicions indispensables d'aquests dies (fins el 24 de febrer) és la del Roto-OPS-Andrés Rábago, a La Tecla Sala de L'Hospitalet!!
Impossible pèrdre-se-la.
Més d'un centenar d'originals d'aquest il·lustrador-pintor, durant tota la seva trajectòria professional a partir de mitjans dels 70' i fent servir diferents noms.
La seva personalitat tant característica, formal i gràficament tant particular (aquests negres tant negres pintats a pinzell!), aquesta manera de veure el món on els dolents són dolentíssims....
Com en una imatge sense gaires detalls expressa tota una idea i defineix l'estat del món. El Roto entès com el Goya del segle XXI.
I moltes vegades ni necessita posar-li una frase...

Molt molt bò i tota una lliçó(: tampoc es necessita molt per fer-ho: 20 cms. quadrats i pintura negre... Molta síntesis i actitud...)!!
[De perquè molta gent es compra el diari cada dia... Pel Roto!!]

Llavors també hi ha dues sales amb alguns dels últims treballs d'Andrés Rábago, que és com signa les seves tel·les pintades.
Sortint plàsticament de Hooper i Arroyo, però amb una paleta de colors més madrilenya (vermells foscos, marrons...), vestits tots amb aquest caràcter únic que ténen també les seves il·lustracions, converteixen els seus quadres en peçes úniques i molt personals...

L'exposició també aporta un molt valiós audiovisual realitzat per Félix Pérez-Hita, que és una (de les comptades i exclusiva) entrevista que existeixen a El Roto, on aquest, vestit amb una camisa blanquíssima, explica les seves claus i constants del seu treball.
L'autor del vídeo, anul·la la seva presència i veu de l'audiovisual i així aquest es converteix no en una entrevista llarga i aburrida, sinó en una declaració de principis tranquila i sense estridències on El Roto s'ensenya com és i on treballa.

(Es pot veure una transcripció amb fragments d'aquesta entrevista al blog d'en Félix: http://felixph.blogspot.com.es/2012/05/martin-parr-y-el-roto.html !!!)

 

DIUMENGE 13-01-13 (13:49 h.)
Títol per un quadre: "La nit mai dorm."


DIMECRES 09-01-13 (00:28 h.)

Molt bò aquest primer disc dels Prats!!!
Amb components dels Madee, The New Ramon i Mishima, presenten un treball que beu dels sons dels grups anteriors però amb prou personalitat per poder-ne escapar...
Pop en català. Suau i tristón...

Ex: http://www.youtube.com/watch?v=dw9vQdHKKaM

A mi m'agrada molt, però, una que es diu: "Vols i dols" ( http://www.youtube.com/watch?v=vID9cA134fg ) molt tranquileta i que de cop dispara uns teclats molt pujats i que junt a unes guitarres molt mishima construeixen un wallofsound particular...

 

DIMECRES 09-01-13 (00:07 h.)
"...De hecho, creo (sé) que las fotos han acabado con nuestros recuerdos. Cada vez que hacemos una foto, nos olvidamos de grabar ese momento en la memoria, en nuestras neuronas. Cuando hacemos una foto nos libramos en cierto modo de tener que recordar. <<Voy a sacar una foto para recordar ese momento.>> Pero lo que haces en realidad es dejar ese momento fuera de la jurisdicción del cerebro y relegarlo a una Polaroid, o a un papel Kodak, pequeños recuadros medio desintegrados, pegados en álbumes. Tan fáciles de perder, olvidados en cajas amontonadas en un garaje húmedo. O sepultarlo en alguna carpeta de un dispositivo digital enorme, a la espera de que alguien la abra. Lo que has hecho es posponer el acto de mirar y, con ello, la conexión real con el momento; lo único que te queda es un recuerdo de segunda generación, el recuerdo de un hecho que en realidad no es más que el recuerdo de una fotografía de ese hecho..."
Arabian Stone. Dana Spiotta.


DIMARTS 08-01-13 (23:59 h.)
El rei blanc:

El rei ros:

El rei negre:

(I+D+mades by Natàlia!)

 


DIMARTS 08-01-13 (23:55 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=KNFvw4ciz4w


DIMARTS 08-01-13 (23:45 h.)
"En realidad, y aunque puedan parecerlo desde fuera, las obsesiones nunca son arbitrarias, ¿verdad? Es posible que el motivo de una obsesión sea un misterio incluso para la persona que la sufre, y ese misterio alimentará la obsesión y potenciará aún más la profunda atracción que genera. (Basta con preguntarle a alguien realmente obsesionado por algo acerca del motivo de dicha obsesión para que empiece a farfullar y tenga la sensación de que estamos cuestionando su mundo privado; es posible que termine soltándonos una lista de razones, pero en realidad no sabrá explicarlo. La obsesión tiene siempre un componente irracional o infrarracional. Es más o menos como enamorarse, supongo.) Por otra parte, creo que hay pocas cosas tan despreciables y deshonestas como fingir una obsesión. El mundo está plagado de gente levemente obsesionada, vagamente comprometida, de diletantes superficiales..."

Arabian Stone. Dana Spiotta.

 


DIMARTS 08-01-13 (23:42 h.)

(Instagram© al carrer Pallars...)


DISSABTE 05-01-13 (08:03 h.)
"-Eran pasteles complicados, había que preparar un bizcocho en la bandeja del horno y hacer plantillas para cortarlo con la forma correcta. Y luego había que decorarlo bien, siguiendo las instrucciones.
...-Sí, debían llevarte un montón de trabajo. Eran increíbles, nos encantaban.
...-Entonces un día decidiste que ya eras mayor para pasteles con formas extrañas, ¿te acuerdas? Dijiste que eso era para niños. Pero yo sabía que aún querías un pastel, solo que no podías admitirlo. Así que entré en tu cuarto y cogí una foto que había en tu tablón de corcho...
...
Aladdin Sane! ¡Claro! ¿Cómo es posible que no me acordara! ¡Me hiciste un pastel de cumpleaños de David Bowie precioso! Era increíble, tenía un relámpago glaseado que le cruzaba la cara. Se me había olvidado. ¡Era increíble!"
Arabian Stone. Dana Spiotta.

 

DISSABTE 05-01-13 (07:48 h.)
New Year's Event:


Nota:
No us cregueu allò que diu darrera les ampolles: "Bebe con moderación"...
Ens enganyen i fa molt mal...


DISSABTE 05-01-13 (07:31 h.)
"Es uno de esos pensamientos que te sobreviven en momentos marginales de la vida: cuando ponen anuncios, mientras te duchas, en los minutos tensos que preceden al sueño..."
Arabian Stone.
Dana Spiotta.

 


DISSABTE 05-01-13 (07:23 h.)
"...necesitaba una crónica propia, basada en su absurda inclinación por la realidad, los recuerdos y los hechos cotidianos. No se le ocurría qué más podía hacer tras lo ocurrido..."
Arabian Stone. Dana Spiotta.


DISSABTE 29-12-12 (20:38 h.)

Antonio Muñoz Molina, al Babelia d'avui...


DIMECRES 26-12-12 (12:44 h.)
La millor pel·lícula de l'any:

http://cultura.elpais.com/cultura/2012/12/20/actualidad/1356030274_929898.html

Tothom diu que és una pel·lícula sobre un adicte al sexe depravat...
Però jo segueixo dient que és una història sobre la vida solitària a la gran ciutat. Vides i cossos alienats per la falta de companyia i amor...


DIMARTS 25-12-12 (23:13 h.)
Dues noves obres mestres (i de visió obligada) de la Nova Comèdia Americana, son:
"Salidos de Cuentas" de Todd Phillips i "Ted" de Seth MacFarlane!!!!
Curiosament protagonitzades excel·lentment per actors mainstream (Robert Downey Jr. i Mark Wahlberg) implicats en aquestes produccions de pressupost mitjà però d'esperit "malalt" i sense perjudicis..

"Salidos de cuentas", amb un Robert Downey Jr. molt desquiciat i
Zach Galifianakis (el barbut i antològic de "Resacón en Las Vegas") tot dirigit pel mateix director d'aquesta altre obra de culte a la ciutat del joc, proposa aquí l'història d'un futur pare que per diverses circumstàncies adverses es veu obligat a creuar contrarrellotge el país amb cotxe acompanyat per un jove actor i un lletj gos per arribar a l'hospital on l'espera la seva dona el dia del part...
http://www.youtube.com/watch?v=gZuad6uDuNU
Arquitectònicament el guió ajunta dos caràcters contraris dins un cotxe durant tota la pel·lícula i els empeny cap a un objectiu marcat i final havent de superar tot un seguit de situacions i moments convertit en gags esbojarrats...
(per exemple: d'antologia l'escena a l'oficina bancària amb el banquer amb cadira de rodes...)

"Ted" és una delirant història on un osset de peluix amb vida pròpia acompanya a un jove loser.
Però resulta que aquest osset (adicte als porros) és molt més esbojarrat i malparlat que el noi; aquí Mark Wahlberg, fent de perdedor enganxat al hachís.
http://www.youtube.com/watch?v=_0RXbJtBk68
Dels diàlegs dels dos en resulta una pel·lícula plena de gags molt molt delirants i acudits molt molt grollers (que segur no agradaran a la majoria de noies) en una pel·lícula on les noies no tenen més protagonisme excepte per fer de nòvies guapes amb vestits estrets i curts...
Generacionalment, l'osset i el noi éren adolescents durant els 80', o sigui que la pel·lícula està plena de referències nostàlgiques cap aquells anys...
(També molt antològica l'escena de la festa on surt el protagonista original de la sèrie "Flash Gordon", amb la cocaïna, l'osset i el xinès...)
El guió funciona bé creant la fàbula de la vida de l'osset i com l'integra en la ficció (per exemple: com l'osset té una feina de caixer en un supermercat, o va amb noies o pel carrer i això no es fa estrany ni molesta a l'argument principal... Creen una ficció on no és fantàstic ni descabellat que un osset parli i camini pel carrer...) però al mateix temps han necessitat a l'osset i l'argument de la necessitat del noi de separar-se de l'osset, empès per la nòvia del noi, per acabar la pel·lícula quan han fet col·lisionar aquest primer argument amb una segona història d'un psicokiller obsessionat amb els 80' i l'osset...

Excepte els 10 últims minuts, la pel·lícula és una ametralladora de gags i acudits passats de voltes sobre l'amistat masculina i la fi de la joventut...

 


DIMARTS 25-12-12 (22:38 h.)
Ahir van arribar les serigrafies de la sèrie "100.000 milions", o sigui que començem el 2013 amb il·lusió i alegria...

Altre cosa és com pagarem la factura... Haurem d'atracar un banc (ara que tornen a tenir capital) o fer un crossfounding...
No sé...


DIMECRES 19-12-12 (21:20 h.)

by Frida...


DIMECRES 19-12-12 (21:18 h.)


DIMECRES 19-12-12 (21:16 h.)
Fucking setmana!!!
x2 setmanes!

 

DIMECRES 19-12-12 (21:14 h.)


DILLUNS 17-12-12 (11:27 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=BdCYz6DsVwo


DIUMENGE 16-12-12 (23:37 h.)
Wendy Clark, cap mundial de publicitat de Coca-Cola, en una entrevista de Miguel Ángel García Vega, el diumenge passat al País...


(...)

 

 

DIVENDRES 14-12-12 (12:36 h.)
"Vivim un temps concret, que ens limita i ens defineix, i el temps figura que mesura la història, oi? Però si no podem entendre el temps, si no podem copsar els misteris del seu pas i progrés, quina possibilitat tenim amb la història (encara que només sigui la nostra petita porció personal i en gran part indocumentada)?"
El sentit d'un final. Julian Barnes.


DIVENDRES 14-12-12 (12:30 h.)
"Però encara són els ulls, allò en què ens fixem, oi? És on vam buscar la nostra mitja taronja, i on encara la busquem. Els mateixos ulls del mateix cap que quan ens vam conèixer, vam dormir junts, ens vam casar, vam anar de lluna de mel, vam signar la hipoteca, vam sortir de compres, vam cuinar i vam marxar de vacances, ens vam estimar i vam tenir un fill junts..."

El sentit d'un final.
Julian Barnes.


DIMECRES 12-12-12 (10:58 h.)
Uns treballs molt preciosos i cools, de l'Albert (mireu DIUMENGE 11-11-12 (13:51 h.)... Fins el dia 16 encara es pot visitar!!!) per una web anglesa:
http://www.oki-ni.com/styled/albert-cano-michele-rafferty-aw12

 

 

DIMECRES 12-12-12 (10:58 h.)

Tipo: IRAT, I+D by http://www.txelografia.com

 


DILLUNS 10-12-12 (11:50 h.)


DIJOUS 06-12-12 (15:43 h.)
"...Cineastas excéntricos, disconformes con su tiempo, amargos, incluso extravagantes, que sin embargo hacen un cine muy sobrio. Que reclama el silencio y la soledad entre imágenes a modo de puros destellos. O que se apodera de las palabras convertidas en un anecdótico pero agitador discurso del mundo (...) El suyo es un malditismo que nunca suena a impostura sino a una necesidad interior, a una suerte de refugio sagrado. Y esa implicación excesiva, menos vocacional que biológica, no es una confrontación apacible ni fruto del piadoso consenso. Deviene conflicto interior en un paisaje nublado en la generalizada y vacua sociedad del espectáculo. Finalmente, esa mirada áspera y radical atravesada por un fondo posromanticismo desbordado termina abriendo profundas heridas..."
Domènec Font, a "Cuerpo a cuerpo" (mireu DIUMENGE 11-11-12 (13:05 h.) ), parlant de la generació de directors francesos postnouvelle vague, dels 70... Phillip Garrel, Jean Eustache, André Techiné...


DIJOUS 06-12-12 (15:40 h.)

 

 

DIMECRES 05-12-12 (14:38 h.)
"-No me importan tus pechos, ni tus nalgas ni tus piernas... Yo quiero más. Lo quiero todo (...) Quiero saber qué hay en tu interior, bajo tu superficie. Quiero lo invisible."

(Michel Piccoli a Brigitte Bardot)
La bella mentirosa. Jacques Rivette.


DILLUNS 03-12-12 (14:21 h.)



DILLUNS 03-12-12 (14:09 h.)

Fragment del Babelia de dissabte, on Pepa Gamboa parla d'Israel Galván...
És molt macu quan diu: "Nosotros llegamos ahí porque nos lo han enseñado, pero él lo descubre", explicant d'aquest "ballarí" tant original i diferent...
Per exemple (vídeo preciós): http://www.youtube.com/watch?v=37pxXCFMktk


DILLUNS 03-12-12 (13:52 h.)
Frase sentida avui pel carrer:
-Ayer me descargué todas las películas de Estiben Sigal... Pero las buenas son las que hizo primero...


DILLUNS 03-12-12 (13:41 h.)
Hi ha aquest blog (thanks to Alexis!!!), que és molt molt molt molt friky:
http://philmfotos.tumblr.com
I és molt impecable i metòdic, perquè:
Friki 1: El noi (o noia) s'imprimeix el fotograma...
Friki 2: El noi (o noia) va per la ciutat buscant la localització...
Friki 3: El noi (o noia) situa, tant exacte com pot, la foto de la pel·lícula original i llavors ho fotografia...
Friki 4: El noi (o noia) després ho penja al seu blog...

 

DISSABTE 01-12-12 (15:34 h.)



DISSABTE 01-12-12 (15:31 h.)

Ang Lee, a La Vanguardia d'ahir...


DILLUNS 26-11-12 (15:38 h.)
"-¿Porqué quieres ganar? Rompiste la única regla de la politica. ¿Quieres ganar? ¿Quieres ser presidente?
Puedes empezar una guerra. Puedes mentir. Puedes engañar. Puedes llevar el país a la quiebra. ¡Pero no puedes follarte a las becarias! Esto acabará contigo..."

Aquesta és la frase culminant. El climax emocional de la pel·lícula. Una escena amb poca llum però que permet veure la fina línia que separa l'idealisme de l'hipocresia i entre aquests dos camps es mou aquesta fascinant pel·lícula de frases i molt diàleg.
Uns dies dins la campanya d'un polític demòcrata a unes primàries per ser candidat a president.
Súper adient per aquest temps que estem vivint...

"Los idús de marzo" de George Clooney. Segona pel·lícula dirigida per ell (atenció amb les constants que ja té i que l'emparenta amb la seva primera "Buenas noches y buena suerte": periodistes, polítics, mitjans de comunicació..) i amb el millor cinema lliberal dels 70', aquell d'Alan J. Pakula i John Frankenheimer; que tenien a Robert Redford i Dustin Hoffman de protagonistes... Sempre de polítics o períodistes...
http://www.youtube.com/watch?v=h7hhGywwpJg

Clooney, fa aquí un pas enrera i cedeix el protagonisme al guió i al dream-team d'actorassos que té:
Ryan Gosling, impecable en el seu paper de jove assessor electoral amb experiència i una intel·ligència arrugant i descarada però que té un error de novell enmig d'una dura campanya i això enjega el desenvolupament dramàtic de la història...
Phillip Seymour Hoffman; impressionant un cop més. Podria estar sense dir res perquè amb el seu físic ja omple i sempre guanya. Però aquí no necessita ni sobreactuar perquè està perfecte a totes les seves escenes.
Paul Giamatti, (el d'"Entre copas"), també brutal (com sempre) aquí és l'assessor de la candidatura republicana, i que llaça l'esquer al jove Gosling, per deixar-lo al descobert...
I les noies?
També perfectes!
La Marisa Tomei va disfressada de xafardera periodista amb ulleres de pasta...
I l'Evan Rachel Wood, que és aquí un angelet ros que s'equivoca abans d'hora...


La fotografia és molt grisa i fosca com si darrera la part més visible de la política fos això i ningú estigui net, amb els assessors que son els que mouen els fils des del darrera; els personatges que surten del negre i a contrallum.
Escenes on només hi ha diàleg i que funciona com una extensió de "El ala oeste de la Casa Blanca" i les històries d'Aaron Sorkin...
Molt bona!

 

DILLUNS 26-11-12 (15:28 h.)
Un fotoblog molt tronxant sobre el viure en comunitat i l'espai públic:
http://dramaenelportal.tumblr.com

I un altre sobre això que ens agrada tant: les cites i el cine:
http://iwdrm.tumblr.com

(Thanks for Alexis!!)

 


DIMECRES 21-11-12 (15:33 h.)


DIMECRES 21-11-12 (15:30 h.)
S'ha d'abordar la realitat des de la mateixa realitat...


DILLUNS 19-11-12 (13:34 h.)


DILLUNS 19-11-12 (13:33 h.)
La mort arriba. Juga, guanya i se'n va.


DIJOUS 15-11-12 (22:45 h.)


DIUMENGE 11-11-12 (13:51 h.)
Amigues i amics, espectadores i espectadors d'aquest blog...
Tachín tachín...
Aquest divendres, al Casino de Vic, inaugura expo, en:

CortarPegar !!!!!

http://cortar-pegar.blogspot.com.es

http://www.adiccionesporquesi.net

http://www.verkami.com/projects/3336-carnicas-graficas

 


DIUMENGE 11-11-12 (13:05 h.)
L'Iniesta, en Xavi i en Messi dels llibres:

El tridente. 3 bombazos, el triangle de les Bermudas, 3 bombes atòmiques que funcionen com a catalitzadores d'idees. Exploten i van en 1000 direccions diferents!!

"Emociónese así" d'Eloy Fernández Porta.
Torna a ser un tornado igual que van ser-ho abans els seus assajos "Afterpop" (on va inventar i explicar aquest nou concepte, davant la necessitat que hi havia de definir d'una manera contemporània i precisa els contactes i les interseccions dels creadors culturals quan es relacionen amb la cultura popular i com reflexionen i actuen amb aquesta...), "Homo Sampler" i "€®o$"...
Eloy Fernández es reafirma, una vegada més, com un dels pensadors més incisius i divertits de les relacions entre l'espectador, els creadors i la cultura de masses...
En aquest assaig, que segueix la corrent dels sentiments enmig del capitalisme dels productes que ja es veia a "€®o$".
Moltes idees i conceptes: L'humà i comercial, les groupies, els anuncis, molt humor, filosofia, consum, música, amor, estètica, art, utopies subculturals, sociologia, còmics, cine, el poder...

"Conversaciones con David Foster Wallace" (mireu DIMARTS 30-10-12 (23:19 h.)) és un recull d'entrevistes d'aquest escriptor, des del principi de la seva carrera fins al seu suïcidi...
David Foster Wallace és Déu i amb el temps es va veient la seva influència en les noves generacions d'escriptors...
A les seves entrevistes es pot veure el seu pensament, la seva basta intel·ligència, els conflictes interiors i creatius i sobretot les seves intencions amb el seu treball...
Està ple de moments màgics i reveladors!

"Cuerpo a cuerpo" de Domènec Font.
Domènec Font va ser un dels grans crítics cinematogràfics d'aquest país de les últimes dècades i també professor d'història i teòria del cinema, i d'Estudis de comunicació Audiovisual...
El què va començar sent un estudi sobre el cos i l'imatge d'aquest en l'últim cinema contemporàni, arran del desenvolupament d'un càncer a l'autor durant l'escriptura d'aquest treball, això se li va transformant en una barreja molt interessant, alhora que molt íntima, de biografia, cinema, filosofia i sobretot com el temps i el pas d'aquest en el cinema ens va mostrant la demolició del cos i la relació i contacte dels personatges dins les pel·lícules que analitza i pensa.
Lynch, Jarmusch, Cronenberg, Almodóvar, Kubrick, Godard, Kawase, Von Tiers...
Va obrint portes en les seves filmografies i creant passadissos i relacions en els seus treballs per extreure'n noves visions i significats.
Com des de l'experiència d'espectador converteix el seu estudi en una qüestió personal a mesura que la seva malaltia i la transformació del seu cos va entrant a l'assaig...

3 llibracus indispensables i reveladors!
Per posar-los a la carta dels reis
o córrer de seguida cap a la llibreria!!!!

 

DIUMENGE 11-11-12 (12:44 h.)

 

DIUMENGE 11-11-12 (12:30 h.)
"...cuando estaba creciendo y, por un lado, era un ratón de biblioteca que leía un montón y, por otro, veía cantidades grotescas de televisión. Probablemente debido a que me gustaba leer, no vi tanta televisión como mis amigos, pero de todos modos recibía mi dosis diaria, creéme. Y supongo que es imposible pasar todas esas horas formativas boquiabierto y cayéndosete la baba frente a arte comercial sin internalizar la idea de que una de las principales metas del arte es simplemente entretener, darle puro placer a la gente..."
David Foster Wallace

 

DISSABTE 10-11-12 (20:37 h.)
Al final m'ostiaran. Em donaran de pinyus. En Martulino de la botiga de discs m'ho va dir: "Parlem del mateix Pitbull?? Glups... No li diré a ningú que te l'has comprat...". La Natàlia no ho veu gaire clar i potser aniré tranquilament pel carrer i algú (fundamentalista i maniàtic) em donarà una tunda perquè hauré dit que el greatest hits d'en Pitbull està bé i té bons ritmes.

Que qui és aquest paio? Doncs per entendre'ns podem dir que és en Cristiano Ronaldo de la música llatina dels USA...
http://www.youtube.com/watch?v=ZQXndW6eW8I
D'ascendència cubana però nascut a Miami i amb un curiós gust per la roba blanca i que ha superat la barrera de l'idioma i els perjudicis i des de la capital de Florida com a base d'operacions per arribar a grans audiències globals... Música ideal per discoteques de platja o coses més mainstream com gales de la MTV...
Ple de ritmes adictius amb acabats de reggaeton i amb lletres que qualsevol noia pot trobar (amb raó) bastant masclistes i de malgust, aquesta música (**) sobresurt i destaca en un context de discoteca calenta, sense complexes i banyada en alcohol...
Els vídeos son molt dolents; dolentíssims i amb tots els clitxés dolents del hip hop més masclista, però quan utilitza els samplers de manera perversa i diabòlica, la cançó funciona musical i fenomenalment com aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=9O72RLP5fF4
O en aquesta cançó del disc, més robòtica, però també enganxosa...
http://www.youtube.com/watch?v=5lb0uxGeuOg

El què ens està dient en Pitbull és que acabarà sent una estrella mundial i que amb temes com el següent ja ho està començant a ser:
http://www.youtube.com/watch?v=i0vFid2tKbI
Que és un punyetero temazo que funciona com una ametralladora però que sobretot destaca perquè converteix l'estribillo en l'essència de la cançó...


**
És la que agrada i ballen, per exemple a "Gandia Shore"...
( http://www.mtv.es/programas/destacados/gandia-shore/videos/gand%C3%ADa-shore-ep-105-parte-1-de-4-853474/ )
Posmodernitat, juventud i molt alcohol... La imatge d'Espanya (que preocupa al President del Govern)...


DIVENDRES 09-11-12 (23:48 h.)
"Barthes, Daney, Shefer, decían que había que aprender a salir del cine..."

Citat per Domènec Font, al grandiós "Cuerpo a cuerpo"...

 

DIVENDRES 09-11-12 (23:45 h.)
"La naturaleza te da el rostro que tienes a los 20 años.
La vida le da el aspecto que tienes a los 30.
Pero a los 50 tienes el rostro que te mereces."

Coco Chanel.


DIVENDRES 09-11-12 (23:08 h.)
Aquest dimecres al Culturas hi havia un reportatge boníssim d'en Félix Pérez-Hita a partir dels caminets alternatius que a vegades creem (**) amb les nostres petjades...:
http://www.flickr.com/photos/felixphs/

I a l'enllaç també hi ha algunes sèries molt interessants, com la dels grafitis tapats...


**L'esperit d'aquest text genial m'ha fet pensar en una escena divertídissima d'aquell clàssic de mitjans dels 90', "Microsiervos", del superdotat Douglas Coupland:

"Llovía bastante, pero Bug ha querido hacer la hazaña habitual. Nos ha hecho cruzar a todos la maleza del bosque del Campus en lugar de seguir el agradable sendero serpenteante que pasa entre los árboles, el sendero de Microsoft, que recuerda a los Wookies y los Pitufos entre gaulterias, ciruelos, bordes, rododendros, arces japoneses, madroños, arándanos, cicutas, cedros y abetos.
...Bug cree que Bill Gates se sienta junto a la ventana en el edificio de Administración y se dedica a mirar cómo cruzan el Campus los empleados. Cree que Bill toma nota de quién evita los caminos y utiliza las rutas más rápidas para llegar de A a B y que luego recompensa a esos intrépidos pioneros con ascensos y acciones, convencido de que sus programas serán igual de innovadores y atrevidos.
(...), nos hemos puesto serios y le hemos dicho a Bug que tenía que dejar de hacer rarezas y endoculturarse y que, por su propio bien, tenía que seguir el camino; ha estado de acuerdo...
(...) Y luego Michael, que había estado callado hasta ese momento, ha dicho: "Eh, si cruzamos por aquí, iremos un poco más rápidos" y se ha salido del camino. A Bug se le salían los ojos de las órbitas; Michael había encontrado un atajo bastante bueno. Justo enfrente del edificio de Administración."
I... Unes pàgines després:
" Bueno, al final la teoría de Bug podría ser correcta. Michael ha recibido hoy una invitación para comer con (joder, casi no puedo teclear las letras) ¡B-B-B-B-B-I-L-L!
...La noticia ha recorrido el edificio Siete cual fogonazo a eso de las 11.30. Ni que decir tiene que, a los pocos segundos de enterarnos, nos hemos precipitado al despacho de Bug (...). Nos hemos dedicado a meternos con él:
..."¿Sabes lo que te digo. Bug? El factor decisivo habrá sido que Michael saltara la pequeña valla y encontrar ese atajo increíble. Seguramente Bill vio ese ramalazo de genialidad, y me apuesto lo que quieras que ahora va a darle a Michael un grupo de producción propio. No tenías que habernos hecho caso, tío. Somos unos perdedores. Nunca llegaremos a nada..."


DIVENDRES 09-11-12 (23:06 h.)
"Hay dos tipos de música: la buena y la otra."
Duke Ellington.


DIVENDRES 09-11-12 (22:52 h.)
"Según lo veo yo, el 50 por ciento de lo que hago es malo, y así es como va a ser, y si no puedo aceptarlo, entonces es que no estoy hecho para esto. El truco está en saber qué es malo y no permitir que los demás lo vean"
David Foster Wallace.


DIMARTS 06-11-12 (23:36 h.)


DIMARTS 06-11-12 (23:21 h.)
El nucli dur (no n'hi ha cap de vegetarià/na!!! Els hi va mogollón el tai, les macburguers, els quebaps i la cansalada...) d'Adicciones Porquesí, ja està tramant coses noves i maques!!:
O sigui!!!:
Adicciones porquesí y Typerepublic se tiran al Verkami como tantos otros pioneros en estos tiempos de indecisión y futuro incierto.
Después del buen recibimiento que tuvo el año pasado nuestro primer libro Preposiciones Indecentes, le hemos cogido el gusto a esto de hacer libros y ya llevamos tiempo preparando Cárnicas Gráficas, un nuevo doble libro de cuidada edición con una magnífica recopilación de gráficas de carnicería, por un lado, y una inquietante colección de relatos ilustrados en torno al tema de la carne, por el otro.
Ya llevamos tiempo trabajando en ello y lo tenemos casi todo a punto, por eso ha llegado el momento de pedir vuestra ayuda.
Como muchos de vosotros ya sabéis, adicciones porquesí es un proyecto sin ánimo de lucro y en esta ocasión para financiar un libro con la calidad de Cárnicas Gráficas necesitamos de vuestra colaboración y apoyo por anticipado. Hemos nombrado a Verkami al inicio del mail, así que seguramente ya sabréis de que os estamos hablando.

I per tant:
http://www.verkami.com/projects/3336-carnicas-graficas

http://www.adiccionesporquesi.net



Delicatessens gràfiques que son super necessàries!!!!!!!!!!!!

VOTA ADICCIONES!!!!!!
I MENJA TAI!!!!!!

 

DIMARTS 06-11-12 (23:13 h.)

(Abans):

Ojalà guanyi l'Obama!!
Al món li convé 4 anys més.


DIJOUS 01-11-12 (16:59 h.)


DIJOUS 01-11-12 (23:10 h.)
Kathy Ryan, que és la directora de fotografia i art (la persona que escull i tria les imatges) del The New York Times Magazine, en una entrevista que li feia Lluís Amiguet, ahir a La Contra de La Vanguardia...:


DIMARTS 30-10-12 (23:19 h.)
Noves i bones notícies al planeta Foster Wallace:
-Una nova editorial de Màlaga publica "Conversaciones con David Foster Wallace"!!!!!!!!!!

http://www.palidofuego.com/conversaciones-con-david-foster-wallace-stephen-j-burn-ed/

-Surt en català (!!!!!) (ara sí que ja podem ser independents!!!!) un Foster Wallace fins ara inèdit; que publicarà una editorial, també nova, anomenada Edicions del Periscopi...

- http://www.playgroundmag.net/musica/articulos-de-musica/columnas-musicales/david-foster-wallace-guia-para-principiantes-y-no-tan-principiantes


DIMARTS 30-10-12 (22:57 h.)

Bel Olid, la mateixa autora que "Una terra solitària", ara presenta "La mala reputació", un recull de contes amb personatges desubicats i desviats del seu entorn...
Es passa un huevo amb els personatges, els fa patir i els deixa a la deriva i/o per la pendent (però que hi podem fer nosaltres?) si els personatges són seus i els relats funcionen súperbé. Potser només se li podria retreure que siguin massa curts, perquè té un estil fresc que contrasta amb els relats i els seguiries llegint i llegint...
Tots son durs, per exemple a "Garlandes", el primer on barreja ingenuïtat i tragèdia, i que marca el to de tots els següents...
I llavors ja tots els altres van venint! Et fa sentir incòmode, però no pots deixar de llegir-ho...

Bel Olid forever!!!

 

DIMARTS 30-10-12 (22:50 h.)
Un altre temazo dels Chromatics!!!!:
http://www.youtube.com/watch?v=1jBWfQ6C1qY


DIMARTS 30-10-12 (22:48 h.)
Camiseta de la setmana:


DILLUNS 29-10-12 (09:54 h.)
Llardós.

 


DIMECRES 23-10-12 (14:38 h.)


DIUMENGE 21-10-12 (16:48 h.)
Una peli també molt bona és "Un hombre soltero" ("A single man"), de Tom Ford -guionista i productor i que a finals de la dècada passada va portar Gucci fins l'estratosfera...- i basada en un relat de Christopher Isherwood...
Amb un Colin Firth molt contingut (just abans de guanyar l'Oscar©), una Julianne Moore molt molt inmensa (sense resultar excessiva) amb les 2 o 3 escenes que només té...
Explica la història d'un professor de literatura d'una petita universitat de Los Angeles devastat deprés de perdre per un accident el seu amant dels últims anys...

I quan ja decidit a treure's la vida trist i superat pel dolor d'aquesta pèrdua, l'últim dia, un jove estudiant seu li descobreix la llum una altre vegada...
Amb un ambient molt marcat però tot molt suau i visualment molt cool (segurament per la direcció de Tom Ford) és un exercici d'estil amb la càmera lenta i els plans desenfocats (i com filmar els sentiments i les mirades després de "In the mood for love"...) banyat per música de violins (i algun homenatge visual, crec, a l'Almodovar més refinat)...
http://www.youtube.com/watch?v=aypyJtHzC70
I ple d'escenes i diàlegs memorables, com quan la Julianne Moore li diu:
-Tráeme una botella de ginebra...
-...
-Que sea Thanckeray... Me gusta mucho el color de la botella...
-A tí lo que te gusta es lo que hay dentro...

http://www.youtube.com/watch?v=qbkRXHex4Bk
O al principi amb l'amant:
-Espera... Voy a poner las cortinas, estamos en una casa de cristal...
-Eres un carroza cuarentón...

O en aquell travelling pel campus barrejat amb els nois jugant a tennis:
-(...) estamos en un mundo sin sentimientos!
-Pues yo no quiero vivir en este mundo...
http://www.youtube.com/watch?v=FpPokJd-mYc

O l'escena sencera D'ANTOLOGIA, a l'aparcament que s'acaba mirant el crepuscle ataronjat:
http://www.youtube.com/watch?v=V4Niw1gsxXQ



Una altre que també és bastant bona, però que treballa amb paràmetres diferents és "El hombre de al lado":
http://www.youtube.com/watch?v=s-rRi9Lc6p0

Amb una espècie de Phillip Starck argentí vivint en una casa de Le Corbusier...

 

 

DISSABTE 20-10-12 (15:42 h.)

Manuel Rivas, al País d'avui...


DIJOUS 18-10-12 (23:01 h.)
"Es pot creuar la frontera i tornar?
I quan creues ja no tornes?"

Javier Cercas.

 

DIMECRES 17-10-12 (00:23 h.)
Felicitats a l'Anna i en Txelo!!!
Que ahir devia ser el dia més feliç de les seves vides!


DIMECRES 17-10-12 (00:20 h.)

 

 

DIMARTS 16-10-12 (23:34 h.)

Dos discos que son dos bombes (a la seva manera...):
"Kill for love" dels Chromatics, que ja coneixíem per la 5 de la ja mítica bso de "Drive" ( http://www.youtube.com/watch?v=Jge-b62Hcr0 ) i per aquell concert del Primavera http://www.youtube.com/watch?v=HyXc1nlIHOE (on hi havia un nanu amb la jaqueta daurada de "Drive" i uns quants estavem per donar-li una tunda i quedar-nos la jaqueta però llavors t'havies de barallar amb els altres 10 o 12 per decidir qui se la quedava...)
Són nocturns i toquen amb alevosia, amb alergia a la claror però amb una veu de fada que és lluminosa i que per moments es transforma en un vocoder que plora; uns ritmes que tot ho puntejen i que es fonen dins el negre...

16 cançons plenes de moments...

"Coexist", segon àlbum dels grandíssims XX, és el somni dels fans: Una versió ampliada i millorada d'aquell primer disc (obra mestra!!) que semblava insuperable en la seva aposta per la senzillesa...
No tenen mai pressa.
També foscos, sembla que la seva música surti del silenci de la nit.
A "Reunion" ( http://www.youtube.com/watch?v=rEW0THiNvJQ ) passats 3 minuts quan es deixen anar a la seva manera semblen poseïts per un ritme d'aquells tant adictius que posaven els "Everything But the girl" als seus hits...
Com si els XX haguessin perdut la por sense deixar de ser ells...
"Tides" ( http://www.youtube.com/watch?v=snzRaYU11DE ), per exemple, és perfecte...
O també http://www.youtube.com/watch?v=SeWxEH9tb0c

Uaah!! Per plorar de bons!!!


DIMARTS 16-10-12 (23:30 h.)
Tinc a punt d'acabar un quadre nou que més o menys es titularà "Celebrities/polítics" i és una espècie de reservoir dogs visual... Molt contrastat i amb colors plans...
Però em sembla que el mantindrem inèdit perquè ens saltem masses © i drets de marca aliens... Tot i que el quadre va d'això: del nom i la pròpia marca...

 

DIMARTS 16-10-12 (23:28 h.)
"En el futur als nens els serà més útil aprendre a plantar patates que a fer anar el mòbil."
Miguel Androver.


DIMARTS 16-10-12 (23:18 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=ZzfQMy-WUPE


DILLUNS 08-10-12 (22:40 h.)
Camiseta de la setmana:

Design & made by: http://www.txelografia.com/shop/

 

DILLUNS 08-10-12 (22:36 h.)
Títol per un quadre: "Quería llorar por tí y no pude."


DILLUNS 08-10-12 (22:32 h.)

Retall d'un artícle de fa uns mesos, de Javier Cercas al País Semanal...


Per cert: en Rafa diu que la última novel·la d'en Cercas és INDISPENSABLE!!


DILLUNS 08-10-12 (22:27 h.)


DIVENDRES 05-10-12 (06:35 h.)


DIVENDRES 05-10-12 (06:23 h.)
Fragment d'un artícle boníssim de Mery Cuesta dedicat a l'última exposició d'Ignacio Uriarte (un dels artistes d'aquest país que té un imaginari pròpi i més característic) (mireu DIJOUS 29-03-12 (11:47 h.)), dimecres al Culturas:


A l'artícle hi ha dos o tres fragments d'antologia (necessari llegir-lo sencer i tenir-lo retallat...) que converteixen, un cop més, a Mery Cuesta en una de les observadores més incisiva i personal del panorama crític i que, l'haurien de fer, doncs, mereixedora d'un espai pròpi i periòdic en la premsa diària...


DIJOUS 04-10-12 (23:08 h.)
Estic completament enganxat al disc "Forget" d'en Twin Shadow!!!!

Que és com si ajuntessis en Morrissey (dels Smiths) amb en Richard Hawley i llavors banyat d'aquella elegància electrònica tan característica dels Junior Boys...
Ex: http://www.youtube.com/watch?v=yaMcIrg4xGc (i també mireu
DILLUNS 01-10-12 (13:00 h.))
Que no té hits instantanis, però a la tercera o la quarta ja es va fent indispensable!!!

 

DILLUNS 01-10-12 (13:14 h.)
Camiseta de la setmana:

Dedicat a l'Albert, la Mireia i en Jordi (amb carinyu!) [Nens, hem de gastar els vales de descompte!!!]
Gràcies a la Natàlia i en Jaume Pujagut!!


DILLUNS 01-10-12 (13:02 h.)


DILLUNS 01-10-12 (13:00 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=-Prh_nE5SFk


DIMECRES 26-09-12 (11:52 h.)
Els Chemical Brothers se'n van al Japó, al Fuji Rock del 2011 i graven en directe la seva actuació i un dvd ...

Els Chemical Brothers, son aquella parella de productors britànics que vàren començar a publicar a finals dels 90' inmersos en la primera onada de breakbeat anglès i on destacaven perquè sempre es banyaven en llargues orgies sòniques, espesos murs de so amb ritmes molt marcats però sempre amb melodies que es podien taralejar... Tant ho podia fer una caixera molona de supermercat, un jove paleta cool o fins i tot algun llibreter moderniqui que passat la trentena les xiulava mentres endreçava llibres o feia devolucions...
A cada disc, sempre hi havia almenys un parell de bombassos i hits autènticament globals i per tant era música que tant podia sonar als 40, de fons al Carrefour, de banda sonora d'alguna pel·lícula mainstream americana o a parties d'alt pedigree...

L'edició d'aquest cd-dvd (en veritat uns greatest hits) estrenat previament als cinemes, no tindria gaire interés sino fos per la presència d'Adam Smith (que dirigeix la pel·lícula que es va gravar de l'actuació i del vj Jonny TV ( http://www.jonny.tv ), habitual col·laborador visual del grup i que aquí també posa les imatges a l'actuació...

I la cosa funciona bé perquè la pel·lícula és resultona i no fa que sigui aburrit mirar-se-la a casa...
Adam Smith ( http://www.flatnosegeorge.com ) hi fa muntatge, posa en primer pla imatges de la pantalla, barreja plans curts del 2 músics, els joves japonesos i japonesas del públic, suats i entregats, ballant i extasiats, té quatre o cinc càmeres filmant a la vegada i se n'aprofita...
Tot molt mogut i ràpid amb
fragments molt macos, com a la cançó -és un dir- "Horse power" ( http://www.youtube.com/watch?v=7mksAdOUgGw ) on surt el cavall per la pantalla; durant tota l'actuació juguen molt amb siluetes psicodèliques ( http://www.youtube.com/watch?v=REOd_hgjhic ) que ja havien utilitzat en clips anteriors i com fan servir els focus i colors -blaus, vermells, grocs, blancs...- per crear tons i textures a l'ambient...; o aquelles siluetes pintades a la foscor que semblen harings amb leds i fluorescents ( http://www.youtube.com/watch?v=GVT1rgtPaGw ) o els moments inquietants i de por quan surt el pallasso de "Galvanize" ( http://www.youtube.com/watch?v=Xu3FTEmN-eg ) i les pessigolles de les formigues blanques que s'escapen...

A la pantalla imatges molt marcades i contrastades, icòniques; que funcionen perfecte per il·lustrar la música que és com un continuu de latigassos d'àcid i ametralladores de ritme...

Un no-parar, un don't stop d'hora i mitja i potser per això es diu "Don't think". No pensis. Només balla i mira!
http://www.youtube.com/watch?v=3gHrp8wqbDs


DIUMENGE 23-09-12 (21:04 h.)
4!!!!

 

 

DIVENDRES 21-09-12 (22:15 h.)
De perquè és necessari a vegades comprar i llegir el diari cada dia:
(de La Vanguardia d'avui) Per notícies com aquesta:

Tags: CCTV; Plaça; Freak; Pallejà; Espectador; Espai públic; Narrativa periodística...


DILLUNS 17-09-12 (12:47 h.)


DILLUNS 17-09-12 (12:30 h.)
"Ara bé, no et fiis mai de gent sense imaginació, creu-me; ja t'he avisat altres vegades. ¡Són temibles! Sense imaginació no hi pot haver sentit de l'humor..."

Incerta glòria.
Joan Sales.


DILLUNS 17-09-12 (12:22 h.)
Perquè ho sàpiga l'ajuntament i l'organització; el millor de la Música Viva va ser el festival Hoteler.
http://vimeo.com/47559075
Perquè hi havia molta energia, novetat, punkisme i joventut!!
O com diria en Casavella: "Elevació, elegància i entusiasme"

 

 

DISSABTE 15-09-12 (15:53 h.)

 

 

DISSABTE 15-09-12 (15:45 h.)

Pastís boníssim de la Frida i la Nats!
(Mida real: Aprox. DinA3 x 5 cms. d'alçada)

DIMARTS 11-09-12 (12:38 h.)
Un hitàs amb guitarres afilades dels fills d'en Cure:
http://www.youtube.com/watch?v=KI79GPXAICM

 

----

Un descobriment, d'aquest estiu (queda pendent una entrada amb "Les coses guais d'aquest estiu"...), PEGASVS, molt bons!!!!:
http://www.youtube.com/watch?v=EiBWVwifIjM



DIMARTS 11-09-12 (12:21 h.)

D'aquelles passejades amb bici que feia periòdicament pels suburbis de la perifèria aquest estiu, el més destacable era una pintada d'un parell de desenes de metres que va apareixer en una paret...
Hi deia: "Xell ionqui"
No tinc ni idea de qui és la Xell ni com; si gran o jove, maca o lletja, o si era la bona o la dolenta de la història...
Tant és. Em divertia pensant, buscant-li possibilitats a la història, que si la pintada l'hauria fet un nòvio gelós que de matinada i a despit agafava l'sprai i deixava anar els seus sentiments o potser fins i tot un camell que li hauria venut a crèdit a l'anomenada Xell i aquesta no li hauria pagat donat el caràcter de submón d'aquest "ionqui" al graffitti... O alguna altre possibilitat...
Qualsevol cosa podria ser...

Però el millor és quan uns dies després un cor vermell ha aparegut a la pintada i ha tapat el "ionqui" donant-li un nou significat a la pintada... Una pintada que va mutant com si tingués vida...
Aquest cor vermell aporta un matís diferent al escrit (Ara potser una declaració d'amor?).
Una pintada a dos nivells on cada un és un món i un sentiment...

 

DISSABTE 08-09-12 (09:17 h.)
"On va parar el que hem dit, el que hem fet, el que hem pensat, al cap dels anys?"
Incerta Glòria. Joan Sales.


DISSABTE 08-09-12 (09:02 h.)

Porto un dies, realitzant un inventari visual d'algunes imatges, i de tant en tant descobreixo coses que se m'havien passat en el seu moment...
Aquest fragment és de fa un parell anys, d'un artícle d'Anna Ramos al Rockdelux sobre People Like Us, una artista que fa mash-ups sonors i collages musicals tot il·lustrat amb apropiacions visuals......
http://www.youtube.com/watch?v=rTkWFLF2pSQ
http://www.youtube.com/watch?v=nUm5pgZ4D7U
http://www.youtube.com/watch?v=C292BQEii_8
http://www.youtube.com/watch?v=7trXtfCohmU

 

DIMARTS 04-09-12 (21:18 h.)
Una metàfora:
http://www.youtube.com/watch?v=H5PLcdXLNzc


DISSABTE 01-09-12 (00:12 h.)


DISSABTE 01-09-12 (00:03 h.)
"...sobre todo esa excesiva intrusión de la realidad en la imaginación, la invasión de la idea tomándose a sí misma por la materia, pueden desligarle a uno un poco del mundo."
Relámpagos.
Jean Echenoz.

 

DISSABTE 01-09-12 (00:00 h.)


DIVENDRES 31-08-12 (23:53 h.)


DIVENDRES 31-08-12 (23:52 h.)

 

DIVENDRES 24-08-12 (22:03 h.)
Títol per un quadre: "Demà quan despertis encara seré al teu costat..."

 

DIVENDRES 24-08-12 (22:01 h.)


DIVENDRES 24-08-12 (21:57 h.)
Títol per un quadre: "Tinc la sensació que els ulls se m'han quedat buits, la boca seca i que visc en les paraules robades d'altres..."


DIVENDRES 24-08-12 (21:52 h.)

Chris Dercon, director de la Tate Modern, dues setmanes enrera a l'Ara.

 

DIVENDRES 24-08-12 (16:14 h.)

 

 

DIVENDRES 24-08-12 (16:06 h.)

La portera de la selecció espanyola de waterpolo... Fa uns dies, al País.

 

DIVENDRES 24-08-12 (01:22 h.)


DIVENDRES 24-08-12 (01:20 h.)


DIVENDRES 24-08-12 (01:18 h.)

 

DIVENDRES 24-08-12 (01:16 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=CwZxAgBsGCA

 

DIMARTS 14-08-12 (19:51 h.)
http://vimeo.com/47483917

 

DIMARTS 14-08-12 (19:51 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=l83Y_hKeTgw

 

DIMARTS 14-08-12 (19:39 h.)
"Las palabras describen una certitud, mientras que la imagen congela un número infinito de posibilidades."
Roland Barthes.

 

DIMARTS 14-08-12 (19:36 h.)

 

DIMARTS 07-08-12 (21:42 h.) Madrid.
Mentres m'estic dutxant a l'hotel penso que Hopper és qui millor pinta els cels blaus i aquelles grans superfícies d'un sol color...
Pinta sense por...

-------

Hi ha una foto preciosa en blanc i negre de Hans Namuth (el mateix que va fer les famossísimes i llegendàries de Jackson Pollock pintant...) on es veu l'Edward Hopper davant un quadre a mig pintar i la seva dona mirant a càmara...

-------

Algunes idees per algun quadre...


DIUMENGE 05-08-12 (12:30 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=NKRADek-OZM

 


DIUMENGE 05-08-12 (12:28 h.)
"Investigar no llevaba siempre a encontrar lo buscado, pero sí a encontrar lo que está al lado de lo buscado, normalmente siempre también interesante."

Aire de Dylan. Enrique Vila-Matas.


DIUMENGE 05-08-12 (12:27 h.)


DIUMENGE 05-08-12 (12:19 h.)
"Uno no está obligado a ser perfecto. Somos contradictorios, malvados y sentimentales, y todo eso lo somos a la vez, al mismo tiempo..."
Aire de Dylan.
Enrique Vila-Matas.

 

DIUMENGE 05-08-12 (12:16 h.)

 

DIUMENGE 05-08-12 (11:58 h.)
"...Y pienso en Bonnie and Clyde, juntos supieron morir...
(...)...Y pienso en Bonnie and Clyde, no se quisieron rendir..."

La noche eterna.
Love of Lesbian.


DIUMENGE 05-08-12 (11:57 h.)

 


DIVENDRES 03-08-12 (22:44 h.)
Títol per un quadre: "No em queden llàgrimes per plorar per tu..."

 

 

DIVENDRES 03-08-12 (22:42 h.)

Primera rosa del roser!!!!

 


DIMECRES 01-08-12 (00:13 h.)

 

 

DIMECRES 01-08-12 (00:06 h.)
"-Eres inocente como nadie. Tienes una imaginaria genialidad, que sólo te ayudará a estrellarte. Es, además, una genialidad de otra época. Hace cuarenta años te habrían hecho caso. El mundo era mejor. Y un joven con talento podía hacer aún cosas. Hoy eres una rareza, un sinsentido. Hoy sólo eres un artista."
Aire de Dylan. Enrique Vila-Matas.

 

DIMARTS 31-07-12 (09:56 h.)


DIJOUS 26-07-12 (23:30 h.)
"La autobiografía como ciencia ficción."
Memphis Underground. Stewart Home.


DILLUNS 23-07-12 (12:47 h.)
Camiseta de la setmana:

de la col·lecció 2012 de http://www.rutabike.com

(by http://www.txelografia.com )

 


DILLUNS 23-07-12 (12:12 h.)
"Echaos para atrás: el olor de la pintura no es sano."
Rembrandt

 

DIVENDRES 20-07-12 (00:06 h.)
"-Dime por favor que no soy una princesa, que sólo lo parezco, que soy una mujer corriente con una devoción por lo kitsch..."
Memphis Underground. Stewart Home.


DIVENDRES 20-07-12 (00:03 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=RQwrO-LJWE4


DIJOUS 19-07-12 (23:22 h.)
Ei!!
Encara que no hi hagi temps per res, s'ha de lluitar per trobar un momentet per passar periòdicament per la nostra república independent favorita!!!!
No pels mobles: Que no valen res (tot i que n'hi ha algun de macu...) i que sempre falta el cargolet o alguna cantonada no encaixa...
S'hi ha d'anar, pel:
Menjar!!!! Que és molt crazy i molt wonderful!!!!!!!!

Pel groc i pel gust!!!!!!!!!!!!!

Però és que les salses vermelles també estan que maten!!!!!!!!

Brutal de bona i només té dues Es!!!!!!!!!!!

I torna a tenir aquesta cosa conceptualment tant atractiva i que tant ens agrada:
Que és que depèn el teu país i del mercat d'on formes part, has d'arrencar una capa adhesiva per veure els ingredients amb el teu idioma corresponent!!

---------

Però és que la cosa no acaba aquí!!!!!!!!!!!!!!!!!
Perquè de propina:

Que traduït vol dir:
Salsa de mostaza y eneldo.

------

Moraleja:
Que si vas a Ikea ves-hi amb furgo.
Però no pels mobles llargs sinó perquè la puguis carregar fins a dalt de salses sueques!!!!!!


Moraleja 2:
S'hi ha d'anar!!!!!!


DIJOUS 19-07-12 (23:08 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=QGCrED-2v7o


DIJOUS 19-07-12 (22:53 h.)
"-¿Que quién soy? -repetí-. Probablemente esta pregunta carece del sentido que debió poseer cuando la modernidad entró en declive. ¿Quién soy? Decídmelo y habréis resuelto el enigma de la esfinge. Soy lo que soy, soy un hombre. Y no tengo ningún interés por cuestiones ni debates que giren en torno a nociones completamente arbitrarias sobre la identidad. Como proletario posmoderno estoy atrapado en el continuo devenir y no tengo tiempo para el sinsentido de los sujetos centrados.
-Tenemos a un chalado aquí (...), pero no hay de que preocuparse. Aún no he conocido a ningún revoltoso obsesionado con la teoría que supiera pelear..."

Memphis Underground.
Stewart Home.

 

DILLUNS 16-07-12 (13:19 h.)


DILLUNS 16-07-12 (13:10 h.)


DILLUNS 16-07-12 (13:08 h.)



DILLUNS 16-07-12 (13:07 h.)

"¿Quiere usted verlo todo? Encienda sus pantallas y verá."
El ojo absoluto. Gérard Wajcman.

DILLUNS 16-07-12 (13:05 h.)
Autorretrat amb sombra:


DILLUNS 16-07-12 (13:03 h.)


DIMECRES 11-07-12 (00:10 h.)

(Del País de dissabte...)

 


DIMECRES 11-07-12 (00:08 h.)
Frase escoltada l'altre dia:
-Quedem al macdo per fer una xis...

 

DILLUNS 09-07-12 (14:05 h.)
"El síntoma de la masa, en verdad el único síntoma de la masa, es aquel que no camina en línia recta. Aquel que está en la multitud pero que no es de la multitud. A aquel que no sigue el movimiento de ese gran cuerpo se lo va a ver, se clavará la vista en él, se lo seguirá. Su comportamiento va a generar una señal de alerta de disfunción, una perturbación. Quiero decir que distinguir en una aglomeración a un hombre que se desvía del curso regular común es algo que ya ni siquiera depende de una mirada humana..."
El ojo absoluto. Gérard Wajcman.


DILLUNS 09-07-12 (14:03 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=jr0UIoodplM


DILLUNS 09-07-12 (13:53 h.)
"Hay hechos que una época no puede integrar, acontecimientos que ella no puede mirar de frente, que no puede representarse. A estos acontecimientos podríamos llamar-los <<horror>>. Ellos marcan una época tanto más profundamente cuanto que ésta no puede, justamente, pensarlos ni representarlos. O sea, dos tareas que interpelan a la filosofía y al arte porque con ello se desafía la capacidad misma de pensar y representar. Hay acontecimientos que dejan el arte y el pensamiento asfixiados. Esto da forma a una aparente paradoja, toda vez que acontecimientos que llegaron a revolucionar su tiempo son quizá los que menos representaciones recibieron o que esperan por más largo tiempo recibir alguna, la cual, al darles una imagen o un sentido, les daría simplemente un lugar en la historia. Se podría hablar de acontecimientos negros, en el sentido de que, como los agujeros negros astronómicos, ejercen su poderío desde una profunda invisibilidad."
El ojo absoluto. Gérard Wajcman.


DILLUNS 09-07-12 (13:39 h.)

Amb la Frida tenim quasi a punt d'acabar un quadre que es titularà: "Frida i Toni". Un quadre (d'aquests conceptualment de baixa intensitat que acostumo a realitzar) però visualment potent i que és un intent bastant modest de copsar un cert moment...

També hi ha començats una sèrie de 10 cartomats que es dirà "100.000 milions", un quadre sobre passwords (les contrasenyes dels ordinadors) ["...per exemple, l'any passat es van robar 32 milions de contrasenyes de la xarxa social de jocs Rock You. Es va descobrir que 365.000 persones feien anar "12345" com a codi per accedir a la seva informació..." d'un artícle sobre el tema, de fa uns mesos a La Vanguardia...] i un altre quadre a punt per serigrafiar de polítics i celebrities...

 


DILLUNS 09-07-12 (13:25 h.)
"Un individuo consiente en exponerse a la mirada en tanto y en cuanto piensa que esta mirada no apunta a él como sujeto, entendiendo que no está implicado, que no es responsable de lo que se ve de él. Esto explicaria la soltura con que algunos, muchos se exhiben. La explicaría mejor que la idea de una infatuación superlativa cuyo único sueño sería obtener admiración. Éste es también el regimen del actor. Aunque se involucre en su rol, el teatro implica una distancia, una distanciación esencial que recibe el nombre de actuación."
El ojo absoluto.
Gérard Wajcman.


DIVENDRES 29-06-12 (21:55 h.)


DIVENDRES 29-06-12 (21:55 h.)


DIVENDRES 29-06-12 (21:52 h.)


DIVENDRES 29-06-12 (21:36 h.)
Guillermo García Carsí, creador de Pocoyó, fa unes setmanes a l'ARA...:



(Ex: http://www.youtube.com/watch?v=9nFrygx6nUE )

 

DIVENDRES 29-06-12 (01:15 h.)
Demà dissabte:


DILLUNS 25-06-12 (12:09 h.)

 

DILLUNS 25-06-12 (12:09 h.)

 

DILLUNS 25-06-12 (12:07 h.)

(Javier Cercas al País Semanal d'ahir...)

 

DILLUNS 25-06-12 (12:05 h.)

 

DILLUNS 25-06-12 (12:03 h.)

 

DIVENDRES 22-06-12 (14:52 h.)
Que sobretot
ningú es perdi:
Proyecto X
perquè és
la millor pel·lícula
de tots els temps!!!!!!!!!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=3CKvT_Z1SIs


Cinema verité a l'època Youtube© i Facebook©;
Formalment impecable!
Un guió vertiginós!!!
Visualment endemoniada!!!!
Una BSO brutal!!

Produeix el director de "Resacón en Las Vegas"!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

DIVENDRES 22-06-12 (14:41 h.)
Composició metàl·lica (proposta per imatge per un quadre...):

 

 

DIVENDRES 22-06-12 (14:39 h.)
"... un fuego de origen desconocido se llevó mi amor..."

Fire of Unknown Origin. Patti Smith.

 


DILLUNS 18-06-12 (15:41 h.)

Foto de Brigitte Sire, inclosa al "Te elige" de Miranda July.
Molt brutal i curiós!! Recentement editat per Seix Barral Ed.


(Quan tinguem temps penjem comentari!)

 

DISSABTE 16-06-12 (18:52 h.)


DISSABTE 16-06-12 (18:51 h.)


DISSABTE 16-06-12 (18:50 h.)


DISSABTE 16-06-12 (18:49 h.)


DISSABTE 16-06-12 (18:48 h.)


DISSABTE 16-06-12 (18:46 h.)


DISSABTE 16-06-12 (18:45 h.)

 

DISSABTE 16-06-12 (18:44 h.)


DISSABTE 16-06-12 (18:43 h.)


DISSABTE 16-06-12 (18:42 h.)


DISSABTE 16-06-12 (16:47 h.)
Com et dius?
Com us dieu?
La resposta és important. Perquè el nom et dóna una identitat i va escrit al teu DNI, et diferencia del veí, fa que siguis tu, et defineix a tu mateix i davant dels altres...
Qui et va posar el teu nom? Qui ho va decidir?
Segurament, i en la majoria dels casos, els teus pares i segons els seus gustos...

I a les marques comercials i els productes, qui els hi posa el nom?
Qui inventa aquests noms, moltes vegades tant màgics i magnètics??
A vegades el seu pare o inventor, però quasi segur que no en moltes d'altres...
Doncs qui?

Fernando Beltrán, va adonar-se, fa més de 20 anys, quan treballava de redactor a Contrapunto (que llavors era una de les agències de publicitat punteres d'aquest País) que hi havia un buit quan un client anava a l'agència i demanava al dissenyador gràfic que li fes una marca per un nom que encara no existia o tenia...
Va independitzar-se d'allà i havent volgut sempre ser poeta des de jove va crear amb el temps la primera agència o empresa de noms d'aquest país...
"El nombre de las cosas" ( http://www.elnombredelascosas.com ) s'acabaria dient.
Quasi es pot dir que Fernando Beltrán va inventar aquesta professió a Espanya.
Va haver de descobrir quan s'havia de cobrar per inventar un nom quan els clients començaven a entendre el què valia i el valor de tenir una bona imatge gràfica treballant amb bons dissenyadors però no s'havien adonat que abans tenien que tenir un nom.
D'aquesta professió que en podríem dir: "Anomenador" (en castellà "nombrador") i que els anglosaxons ja en diuen "naming"...

El mateix Beltrán, acaba de publicar (**) la història dels seus noms, la seva empresa, una mica de la seva vida...
De com un aspirant a poeta acaba reunint-se als despatxos de directors generals de grans corporacions que li demanen un nom per productes nous, li expliquen idees perquè els hi trobi una manera atractiva d'anomenar-los...
Divertit quan explica que no sabia quin preu posar a les primeres feines que va fer i que no sabia amb qui comparar-se per posar preu perquè estava sol i sense competència...
Explica que ha de tenir un nom perquè funcioni: Ser expressiu; ha de marcar una identitat; ser i explicar la empresa que representa; la marca és síntesis; és posicionament; ha de ser com música per les orelles...
No és fàcil.
Una sola paraula que sigui breu, pronunciable, eufònica, fàcil de memoritzar, que perduri en el temps, sense connotacions negatives, que serveixi en totes les geografies d'un mercat quasi sempre global, descriptiu, evocador, sugerent, que es pugui declinar en submarques, original i amb personalitat...
"...hablamos de igual a igual, admitiendo indiscutiblemente que una imagen vale más que mil palabras, es cierto, pero al mismo tiempo que una imagen nunca vale más que una sola palabra. Una palabra que ha de ser capaz, claro está de contener mil imágenes; expresarlas, asentarlas, elevarlas."

Son molt maques les pàgines on explica el seu amor per les paraules i per com estan fetes. Per la física i l'arquitectura de les paraules. I quan diu que té més de 100 diccionaris diferents...
O quan inventa paraules noves
Aquesta recerca màgica i creativa (sense una fòrmula) de la paraula exacte, que llavors ha de ser validada pel client i per estudis de mercat, per l'oficina de patents i, finalment, pel públic...

Marques, o millor dit: paraules noves com: Amena, Opencor, Punto de Lectura, La casa encendida, Solaz, FreeDamm...

O quan explica que col·lecciona diferentes paraules de pluja:
"...recordaría siempre con emoción al niño que fue y que veía caer la lluvia un día tras otro, sin pausa, sin consuelo, sin saber todavía, sin poder sospecharlo siquiera, que aquella cita o acontecimiento cotidiano, mejor dicho, su palabra, lluvia, iba a acompañarme el resto de mi existencia, convertida en grifo mal cerrado al fondo del pasillo de la memoria, la metáfora en la que me apoyé siempre cuando quise, necesité o simplemente rogué a gritos sentirme acompañado.

Lluvia, orbayo, chaparrón, tormenta...

(...) Lluvia, llovizna, muga, chubasco, aguaviento, lambro, chiriso, bernizo, garrapada, chispeo...

(...) Colecciono nombres de lluvia. Tengo muchos.
Orpín, jarrea, chubasco, cernidillo, barruzo, calabobos, molliza, aguacero, dálmata..."

Un llibre que barreja i ple de moments íntims, filologia, poesia, empresa, diccionaris de sinònims, biografia, amor pels noms, les paraules i els llibres...
Que et fa adonar de la importància de la paraula exacte. Del nom i dels títols ben escollits. De la gramàtica i la física dels noms i les paraules.
Perquè si et dius Josep i vols montar un bar, no és el mateix dir-li:
BAR PEPE
que potser:
EL RINCÓN DE JESULÍN.
Val la pena pensar-hi i fixar-s'hi...


**"El nombre de las cosas" amb el subtítol: "Cuando el nombre marca la diferencia", editat per Conecta Ed.
Conecta és la divisió editorial de Random House-Mondadori dedicada a temes empresarials...
(I potser van contractar a Beltrán per buscar un nom per aquesta nova editorial...)

 

 

DIVENDRES 15-06-12 (18:45 h.)
"Me hubiera gustado vivir una época más pacífica que la actual para poderme dedicar a filmar lo que de verdad me gusta, las chicas y los gatos."
Chris Marker.

 

DIVENDRES 08-06-12 (21:32 h.)
Títol per un quadre: "Estoy condenado."
(Així, en castellà...)


DIVENDRES 08-06-12 (14:55 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=B_j6WkOb6sw

 

DIVENDRES 08-06-12 (14:49 h.)
Camiseta (sense planxar) de la setmana:

Castanya Records!!!
Furguson, Beach Beach...

http://lacastanya.blogspot.com.es


DIMARTS 05-06-12 (23:07 h.)
"La memoria es traviesa, por no decir hijadeputa..."
Terenci Moix.


Rectificació important
:
L'Albert avisa (mireu
DILLUNS 04-06-12 (10:39 h.) ) que:
"...no vaig ABRAÇAR el cantant de L'hereu escampa, li vaig donar la mà i el vaig felicitar!!!!"


Més coses del PS, que he anat enrecordant...:
-Tothom anava ja amb smartphones...

-Totes les noies amb vermudes megacurtes o texans vintage megacurts...

-I fragment d'un artícle molt macu de Luís Hidalgo, al País de dilluns (pantallasso de la web del País):



DILLUNS 04-06-12 (10:39 h.)

(Txelo's Polaroid (Iphone Remix) )

Coses maques d'aquests dies:
-Acabar el festival el diumenge a quarts de 6 del matí quan ja es feia de dia ballant el gran hit dels Blacks Keys: http://www.youtube.com/watch?v=a_426RiwST8 (atenció Bonus extended: http://www.youtube.com/watch?v=j0rZnYlhxJs&NR=1 ) amb l'Albert cridant: "És la cançó!! És la cançó!! És la cançó!!"...

-Veure en John Talabot!!

-Fer un 3 de 3 amb l'Albert!!!

-Veure els Drums.
Li vaig a en Jordi Jung que el cantant portava una camiseta amb una il·lustració d'un gos, que la venen als mercadillos i em va contestar que segur que no. Perquè era d'Alexander McQueen i és caríssima!
El cantant també portava la camiseta per dins i una Bomber© vermella. Tot molt 80'...

-Veure Rapture!

-Abraçar a les tantes de la nit en Txelo i l'Albert i dir-los que els estimo molt!!!

-Trobar-nos l'Àlex Trochut.
http://www.alextrochut.com
Que cada cop em deia Ton i al final li vaig dir:
-Que em dic Toni!!

-Veure com l'Albert s'abraçava al cantant de l'Hereu Escampa
!!!!!!!
(De fet l'Albert diu que el millor del festival va ser L'Hereu Escampa el dimarts i Yo la Tengo!)

-Poder veure tot el pilot de grups (rollo chill-wave) (l'Albert i en Jung n'hi diuen dream-pop...) que ens agraden tant i que no hem parat d'escoltar aquest any!!!!!!!!!:
Washed Out
Neon Indian
John Talabot
XX
Beach House

(I la Natàlia que diu que què m'està passant ara que escolto coses tant tranquis i jo li dic que m'estic fent gran... Glups!)

-Veure en Jaime Rosales i cridar-lo i saludar-lo pel cine tope xulo que fa!!!
http://www.youtube.com/watch?v=WaM2DkSx3t8

-El concert dels Chromatics!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Per mi dels millors del festival!
http://www.youtube.com/watch?v=c0mxXrHowHQ
http://www.youtube.com/watch?v=Mgv88ZLi6LY
Rollo "Drive" amb un del públic amb la caçadora de "Drive"!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=LtC64YfY61A
(Objectiu de la setmana: Buscar els dos discs de Chromatics!)

-Les hamburgueses amb menta que va fer l'Iñaki!!!

-El gaspatxo amb remolatxa (sense all i de color granate clar) que va fer l'Iñaki!!!

-L'arròs de l'Iñaki!!!
http://www.nyamnyam.net

-S'acosta una noia (rossa i molt maca...) a ballar i tal...
Va ballant i rient i tal i em mira...
Llavors va resultar que el nòvio estava gelós...
I es va posar al mig molt sèrio i empipat.
Va i el nòvio portava una camiseta (molt xula) blava i de palmeres...

Molt bo el miniconcert de Joe Crepúsculo!!
Quan va tocar el "Suena Brillante" va ser guanyador
http://www.youtube.com/watch?v=936Xt5kYYUc

però no va tocar el "Gabriela"!!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=lBRa4vaM4iM

Que és la meva favorita!!!

-Trobar la mare de l'Abril...
-Saps qui sóc?
-Osti no. (La veia a contrallum i eren les 04'00 AM...)
-Soc la mare de l'Abril!!
-Glups!

-El concert brutal i preciós dels Afrocubism
http://www.youtube.com/watch?v=eOMxaK4GMyE
Barreja de cubans i percussionistes africans, tots junts fent música...
Aldea global plays the music!!!
Vas de modernillo i fashions i va i uns senyors grans et dónen una lliçó d'humilitat i bona música!!

-La camiseta de Castanya Records!!!!!!!!!

-Veure Kidness!!!!!!

-A Justice una noia ballava al costat i em va dir:
-I'm from american!
Anava rient i s'anava acostant i una estona després em va dir:
-(més o menys) My boyfriend in the festival!
-Oh my god!

-Veure Franz Ferdinand!!

-Que la Silvia (coolhunter total!!!) m'expliqués que els bigotis ja estan passats i les barbes també.
Que ara lo més son les barbes de 2 o 3 dies.
-Com tú. -Em va dir...

-La zona de les canyes...

-L'arròs del Valira!!

-Els frankfurts "con todo"!!!

-L'Albert dient:"La música és màgica!!!"

-L'Albert cantant remix L'hereu escampa!!!!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=dQLZgzRMpoc
"Busco una aplicació!!!!... Pel mòbil!!!"

-L'Artur, l'Ester, l'Ariadna, en Jung, la Silvia, en Pablo i la nòvia, l'Àlex i en Ferran...

-Les ulleres del cantant dels King of convenience!!!
( http://www.gafapastas.com )

-Trobar l'Esteve i l'Edi de la Cava!!!!!

Coses ni fu ni fa:
-Grimes.
El disc és molt bo i m'agrada molt però el bolu va ser fluixet...
http://www.youtube.com/watch?v=JtH68PJIQLE
I no vàrem saber si feia playback...

-No veure els M83
(tocaven a la mateixa hora que els Drums... I al PS s'ha de triar sempre!)

-Veure poca estona els Justice!
(Es trepitjaven amb els Washed Out!!!)

-Que l'últim dia l'Albert em fes plegar a quarts de 6!!! Mitja hora abans que tanquessin, l'últim dia!
Just quan Dj Coco punxava hits d'ska!!-[[[[[[[

-Que en Txelo no em deixés esmorzar a les 7 del matí al bar de l'estació de Verdaguer...

-Les 12 parades de metro entre Verdaguer i el Fòrum.

-Les 12 parades de metro entre Fòrum i Verdaguer a les 6 del matí...

-No poder veure SBTRKT!!!!!!

-Els ous!

-No poder veure LFO!!!!!

-Les cerveses son molt cares!

-No veure Wilco!
(I ara tohom em renyarà!)

-L'escenari Mini, que estava al quinto pino...

-No poder veure Doble Pletina!!!
(tocaven a les 17'00!)

http://www.youtube.com/watch?v=pazZuAVENis

-No poder-ho veure tot i que el PS duri només 3 dies!

-Que no hi hagués en Jordi D.!!

-No poder veure Death in Vegas!!

-Que en Txelo es deixés l'entrada a casa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

(Txelo's Polaroid (Iphone Remix) )

 

DIJOUS 31-05-12 (15:27 h.)
I un temazo (bastant dream) d'última hora (convertit ja en cançó de la setmana):
http://www.youtube.com/watch?v=jddGsBE_eIs

Avui al PS!!!

 

DIJOUS 31-05-12 (15:27 h.)
Guerrilla Urbana:

by:
Uri aka Primo aka Gravat's cooker!!!!!!!!!

 


DIJOUS 31-05-12 (00:26 h.)

I demà divendres, al Paster!!!!:


No us ho perdeu!!!!!

 

DIJOUS 31-05-12 (00:26 h.)
Títol per un quadre: "Són joves i porten bigoti..."

 

DIMECRES 30-05-12 (23:56 h.)
Una Primavera girl:

Tornen arribar un cop més aquestes dates...
Pels que com l'Albert (**) diuen que no es pot viure sense música, el Primavera és El Festival, per altres com jo és més aviat l'Apocalipsis Now...

Ahir ja vàrem inaugurar amb els Mates Mates ( http://www.youtube.com/watch?v=dzXKYFQdJJw ) boníssims! i L'Hereu Escampa ( http://www.youtube.com/watch?v=dQLZgzRMpoc ) brutals!!!!! Als Ohios no ens va donar temps arribar!
Mogollón de grups per veure, moltes coses per descobrir amb aquella sensació d'urgència i necessitat vital...
La lluna que se'n va i el cel quan es fa gris clar...
Aquella noia tant maca que t'ha mirat però que no has pensat a demanar-li com es deia...
Haver de triar.
Les abraçades, el bumbum...
En Txelo que vol veure un grup hardcore...
Agafar sempre el camí més llarg per tornar a casa.
Un any més.

De "La bofetada", de Christos Tsiolkas, un dels nostres llibres favorits de l'any passat, escanejem aquest fragment molt xulo, de cap al final, quan els nois van a un festival... Que mola per com explica aquesta sensació de que tot passa molt ràpid, com si fos boira... Bastant real de com és tot...:


**Una altre frase de l'Albert molt bona és: "La música és màgica"

 

DIMECRES 30-05-12 (23:38 h.)
Camiseta de la setmana:

 

DIMARTS 29-05-12 (14:33 h.)


DIVENDRES 25-05-12 (00:14 h.)
Avui divendres, després del futbol, guanyin o perdin, a la Cava ho celebrem xiulant i ballant!!!
http://www.youtube.com/watch?v=BUNhkExvVhc
Amb:
AURORA CREW
+
RICARD SOLANS
+
VISUAL BROTHERS
(tota la nit amb vídeos nous com aquest: http://www.youtube.com/watch?v=ef9JnmaHMZc i fins i tot aquest a dins del súper: http://www.youtube.com/watch?v=3IwrWvE7xbI

No us ho perdeu!!!!
Guanyin o perdin!!!!!

 


DILLUNS 21-05-12 (12:37 h.)

 

 

DIUMENGE 20-05-12 (17:12 h.)


DIJOUS 17-05-12 (14:38 h.)
Avui a la nit a la Cava!
(Mireu
DILLUNS 14-05-12 (13:55 h.) )


DIJOUS 17-05-12 (14:38 h.)

Andrés Hispano, al Culturas d'ahir amb un artícle boníssim sobre el mirar i l'amagar...


DIMARTS 15-05-12 (14:27 h.)

Jaume Vallcorba, fa uns dies, a l'Ara...

 


DILLUNS 14-05-12 (13:55 h.)
Aquest dijous, a la Cava:

 


DILLUNS 14-05-12 (13:49 h.)
Cançó (i vídeo brutal) de la setmana:
http://www.youtube.com/watch?v=Yq_ZeJJfsyY

+ bonustrack de la setmana:
http://www.youtube.com/watch?v=XphGlc8anHM

 

DIUMENGE 13-05-12 (14:55 h.)
Literatura d'emergència:

(Me'n va fer adonar en Jordi Puntí d'aquest llibre...)
CT o la Cultura de la Transición, amb el subtítol de: Crítica a 35 años de cultura española.
És un llibre que s'ha de llegir ja. Ara mateix.
Un recull d'assajos, comissariats a partir d'un concepte original de Guillem Martínez on parla del final del somni de la cultura d'aquest país arran del 15-M i l'esclat de la crisi econòmica...
Un grup d'escriptors i periodistes, com si fossin quinzeemas indignats, però realment el què són és realistes; aporten textos a aquest volum.
Ignacio Echevarría, Jordi Costa, Colectivo Todoazen, Amador Fernández-Savater, Belén Gopegui, Víctor Lenore, Pablo Muñoz, Gonzalo Torné, Miqui Otero i així fins a 20 autors...
"La Cultura de la Transición (CT) es el paradigma cultural hegemónico en España desde hace más de tres décadas, que se dice pronto. Son treinta y cinco años en los que, más que un tapón generacional, ha habido un tapón cultural. Acceder a la cultura ha supuesto -y, me temo, aún supone- acceder a ser taponado, acceder a una determinada y asombrosa serie de reglas-tapón que empequeñecen y determinan el reconocimiento de un objeto como cultura. El resultado es una patología singular, la cultura más extraña y asombrosa de Europa. Se trata de una cultura -el presente volumen intenta explicar los mecanismos que hacen posible esto tan sorprendente- en la que una novela, una canción, una película, un artículo, un discurso, una declaración o una actuación política están absolutamente pactados y previstos. Se trata, a su vez, de una aberración cultural, que ha supuesto una limitación diaria y llamativa a la libertad de expresión, a la libertad de opinión, a la libertad creativa. A la libertad, a palo seco.
...Desde mayo de 2011 estamos asistiendo, en ese sentido, a un combate cultural. La CT se enfrenta a nuevos puntos de vista culturales. Cosmovisiones ante el arte, la democracia, la política, la economía, jamás esperadas por la CT, y que la CT es incapaz, tan siquiera, de comprender."

Guillem Martínez, al principi de la presentació del llibre.

Absolutament urgent i necessari!

 

DIUMENGE 13-05-12 (12:15 h.)

 

DIUMENGE 13-05-12 (11:53 h.)
"Es bien sabido que los ratitos son más largos que los ratos."
Georg Ch. Lichtenberg.


DIUMENGE 13-05-12 (11:52 h.)


DIUMENGE 13-05-12 (11:48 h.)

 

DIJOUS 10-05-12 (21:18 h.)
Una "pel·lícula" brutal brutal de bona i divertida és "I'm still there"!
http://www.youtube.com/watch?v=4JSBehuns64
L'heu de veure, però, si podeu amb dvd, perquè als extres hi ha la clau.


Dirigida per Casey Affleck, és la història, real, de l'actor Joaquin Phoenix, que després de filmar la pel·lícula "Two Lovers" ( http://www.youtube.com/watch?v=KMpuIAiuabw , també molt bona i maca; amb el típic dilema on ha de triar entre la rossa i la morena...) va anunciar públicament que deixava la interpretació i el cinema per dedicar-se exclusivament a la música i ser cantant de hiphop. Llavors la pel·lícula es el documental a temps real de com el públic assimila la noticia, la reacció dels mitjans (per exemple la entrevista al programa de David Letterman: http://www.youtube.com/watch?v=nmcgs21Q_uA ), les pressions dels managers i els agents, la soletat d'ell i com vol perseverar musicalment i convèncer al seu públic:
http://www.youtube.com/watch?v=spRKkR8IjbI ...
Com es deixa i s'engreixa; les festes amb cocaïna i grupis, la seva recerca d'un productor pel seu disc, les baralles amb els ajudants...
Molt tronxant (cinema verité!) i plena d'escenes hilarants!!!


DIMECRES 09-05-12 (21:18 h.)
Vale sí.
Sabem que els francesos son molt més intel·ligents que nosaltres!!!
Han expulsat en Sarkozy, es van quedar en Picasso, volien apropiar-se l'Indurain, tenien en Zidane i l'Eric Cantona i ara tenen en Ribery... Els camioners francesos son uns abusons; la torre Eiffel i l'Amelie, etcètera...
Però no sabíem que han inventat les patates xips amb wasabi. I estan que maten de picants i bones!

Piquen tant que si et despistes et fan saltar els ulls.
I són verdes de tant wasabi.
Brutals!!
(Total, que haurem de fer com als 70' i anar a Perpinyà a comprar patates!!)


---------

Tanlines.

Molt bons!
(Com que no sabem de música i per no liar-nos gaire i anar ràpid per feina, només diem: una barreja bona dels Washed Out + els Vampire Weekend !!!!)
Per exemple:
http://www.youtube.com/watch?v=bSzc-e9Qk9k
http://www.youtube.com/watch?v=EqCzC23umn0
http://www.youtube.com/watch?v=5xbg00xjJuE
http://www.youtube.com/watch?v=5NjbSVrQu14

 

DIUMENGE 06-05-12 (22:30 h.)


Ahir els diaris ja informaven de la mort d'Adam Yauch, un dels 3 components dels Beastie Boys per malaltia...

Diríem una mentida si escrivissim que vàrem ser fans dels Beastie Boys.
No hem sigut mai de hip hop, però era un grup que ens queia bé.
Emocionalment sempre hem estat, però, lligats d'aquell hitàs tan béstia seu, el "Fight for your right" ( http://www.youtube.com/watch?v=svTuSRiFPoc ) que és un tema que sempre et dispara (igual que, per exemple, el "Good save the queen" dels Pistols...).
I és que éren (i això no és ni bo ni dolent) un grup de blancs enmig de negres, sempre simpàtics, amb consciència, tenien bona imatge i estètica... Vaja, que molaven.

Sap greu.
Perquè sempre t'imagines als músics dels grups que t'agraden com herois invencibles i amb poders
sobrenaturals i et sorprèn quan passen coses d'aquestes, perquè sembla que hagin de ser sempre inmortals i no els hi hagi de passar mai res...

Si és al cel, que almenys hi trobi mcs i djs bons!

 


DIUMENGE 06-05-12 (22:18 h.)
"Hasta el infinito y más allá."
(Buzz Lightyear)
Toy Story 2. John Lasseter.


DIVENDRES 04-05-12 (23:28 h.)

 


DIVENDRES 04-05-12 (23:25 h.)

 

 

DIVENDRES 04-05-12 (23:21 h.)

 


DIVENDRES 04-05-12 (23:19 h.)

 

 

DIVENDRES 04-05-12 (23:15 h.)


DIVENDRES 04-05-12 (23:13 h.)


DIVENDRES 04-05-12 (23:10 h.)

 

DIVENDRES 04-05-12 (23:07 h.)


DIVENDRES 04-05-12 (23:03 h.)


DIVENDRES 04-05-12 (22:57 h.)
"¿Has mirado alguna vez por encima del ordenador, hacia la habitación, y has sabido que estabas solo? Me refiero a ser realmente consciente de eso y asustarte mucho."
Robar en American Apparel.
Tao Lin.

 

DIVENDRES 04-05-12 (22:56 h.)

 

DIVENDRES 04-05-12 (22:49 h.)


DIVENDRES 04-05-12 (08:18 h.)
"La belleza es un estado de ánimo."
Monica Bellucci.


DIJOUS 03-05-12 (21:53 h.)
Demà divendres a partir de les 23'30h, al Paster:

No us ho perdeu!!

 

DIMECRES 02-05-12 (22:38 h.)

Algunes fotos del dinar...

(Fotos: NatàliaiToni)

 


DIMECRES 02-05-12 (22:27 h.)
Cançó de la setmana:
"Skin", dels Grimes.

http://www.youtube.com/watch?v=55qcaq0ZNYg

 

DIMECRES 02-05-12 (19:48 h.)


Pels frikis de les salses, Ikea potser només és un lloc on vènen mobles xulos i barats.
Però s'ha d'estar al cas amb la mostassa d'Ikea perquè mola molt!
És molt bona!! Gustosa i de textura compacta.
L'envàs és bastant minimalista (sembla un pot de pintura acrílica) i de color groc mostassa (evident!!); el packaging és molt canya perquè va il·lustrat amb un frankfurt però alhora molt senzill i tot retolat amb la tipografia Verdana que ara és la lletra corporativa d'aquesta empresa sueca.

Tal com explica Simon Garfield al seu llibre "Es mi tipo" (editat per Taurus):
"A finales de 2009 en el mundo ocurrió algo inusual: IKEA cambió su tipo de letra.
(...) A la mayor parte de los clientes no les gustó el cambio. En los sitios web se decían groserías. Los periódicos hablaron de ello con mordacidad y los tertulianos de la BBC se sinceraron al respecto. No era una revolución a la escala de la imprenta de Gutenberg, pero marcó un punto de inflexión: fue uno de esos momentos en los que muchos se dan cuenta de que empieza a importarles algo que jamás les había importado.
(...) Ikea abandonaba su elegante Futura en favor de la moderna Verdana.
(...) El objetivo de IKEA era utilizar el mismo tipo de letra en papel impreso que en Internet: en ese momento, Verdana era una de las pocas <<fuentes a prueba de web>> (si bien, irónicamente, menos de un año después saldría a la luz una versión de Futura diseñada a ese efecto) y había sido ideada especificamente para su uso a tamaño reducido en la Red (uno de los motivos por los que suscitó tal antipatía en IKEA es que a grandes tamaños su aspecto es desaliñado: Verdana no está pensado para el gran formato ni la alta resolución).
(...) Futura tiene un punto estrafalario del que Verdana carece, y su pedigrí la entronca con los movimientos del arte político de los años veinte. Verdana, por otro lado, aun siendo una magnífica fuente diseñada por Matthew Carter, se relaciona con algo moderno de lo que muchos reniegan: Microsoft. Verdana, no en vano está disponible en todos los Pc y Mac y es uno de los tipos de letra más utilizados del mundo.
(...) Eso es lo que ocurrió en IKEA: el nuevo
look había sido definido no por una compañía que quisiera hacer gala de sus sesenta y seis años de experiencia, sino por la gran economía y por las exigencias de la era digital."

**
Una bona recepta de la Natàlia per fer amb aquesta mostassa d'Ikea (retolada amb Verdana) pot ser una vinagreta que ha d'estar composta de:
85% de mostassa,
10% d'oli d'oliva
5% de mel.
I tindreu una salsa impecable i de gust contundent per amanir les vostres amanides!

Ingredients de la mostassa Ikea:

I l'altre cosa interessant que té aquesta mostassa, logisticament parlant és que els ingredients vénen presentats en dos nivells impresos.
Intento explicar-me:
Si sou anglesos, alemanys, francesos, espanyols, portugesos, holandesos, grecs, suecs o finladesos, cap problema.
Però si heu de llegir els ingredients i sou polacs, txecoslovacs, húngars, rumans o rusos llavors heu d'estivar la primera capa (un adhesiu reenganxable) per poder trobar i llegir els ingredients amb el vostre idioma...

La pregunta (si som dolents) hauria de ser:
¿¿Els dos nivells de països/idiomes estan escollits econòmica i geo-politicament o potser també basant-se en les comptes de resultats d'Ikea a cada país????
En tot cas, el comerç global té això: Impressions en totes les llengües i a dos nivells...
I gràficament potser és millor així. 2 nivells de text perquè sinó s'ha de posar la informació amb tots els idiomes junts i tant petita que no es pot llegir. Funcional i resolutiu.

 

**(NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOG: Aquest blog està des dels seus inicis escrit amb la Verdana, perquè tal com molt bé ens va aconsellar en el seu moment, l'Eulàlia (la webmaster d'aquesta web), no fer-ho podia donar problemes en els diferents ordinadors dels lectors d'aquest blog...)


DIMECRES 02-05-12 (10:07 h.)
-Com es balla?
-Que com es balla. Així es balla: http://www.youtube.com/watch?v=a_426RiwST8

 

DIUMENGE 29-04-12 (23:09 h.)
Crec que perdut el mòbil i em sembla que aquesta vegada va en sèrio...



DIUMENGE 29-04-12 (22:33 h.)


DIUMENGE 29-04-12 (22:22 h.)

 

 

DIMECRES 25-04-12 (22:46 h.)

Jordi Balló, a La Vanguardia d'avui...


DIVENDRES 20-04-12 (21:52 h.)


DIVENDRES 20-04-12 (21:47 h.)
Uuuuuuuuuuuueeeeeehhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!
(Mireu
DIMARTS 27-12-11 (10:52 h.)) He acabat en Foster Wallace!!!!
Diferent i molt bò!

[NOTA: Quan pugui poso comentari...]


DIVENDRES 20-04-12 (21:44 h.)

 

 

DIJOUS 19-04-12 (23:10 h.)


DIMARTS 17-04-12 (23:21 h.)
De la cançó que estem decididament enganxats cada migdia és l'"Island" dels genials The Whitest Boy Alive (no és el vídeo original, però és curiós: http://www.youtube.com/watch?v=rHOdp0VDDa0 ) que és d'aquells discs que tenen la millor cançó al final i trigues un parell d'anys a descobrir-la...
Doncs és d'aquells temes que té un ritmillo que va pujant incansablement de mica en mica, com si anés fent pessigolles però que no s'acaba mai, no explota. Els beats d'una banda nòrdica de jazz cool amb aquesta veu sedosa que el sobrevola...

Que bons!!!: (live) http://www.youtube.com/watch?v=oZ6nEbH9F5M
Adictivament enganxós.

 

DILLUNS 16-04-12 (13:59 h.)
Vas al vídeoclub de les noies maques sense saber què llogar però amb la intenció de fer-te la integral (2 películes) de la Miranda July (Per cert: No us perdeu "El futuro": http://www.youtube.com/watch?v=u2FuwJh8DSs ... Algú em va preguntar de què anava i els hi vaig dir que no hi passava res però que era molt maca...); a punt de llogar una cosa molt indie i friky del protagonista de "Entre copas" però al final ens recomanen "Principiantes" ( http://www.youtube.com/watch?v=kmsX_XMly-w ) que ni idea... però fem cas i l'agafem, i: va ser molt maca i una mica tristona, Mike Mills (crec que havia fet vídeos pels REM, Air, la Bjork o grups així...) amb una fotografia preciosa...

Moraleja: S'HA DE FER CAS.

 

DILLUNS 16-04-12 (13:57 h.)

 

DILLUNS 16-04-12 (13:52 h.)
"Sempre tries el camí més llarg per tornar a casa..."
El camí més llarg. Mishima.

 

DILLUNS 16-04-12 (13:50 h.)

 

 

DISSABTE 14-04-12 (21:37 h.)


DISSABTE 14-04-12 (21:27 h.)
"De pronto hay algo donde antes no había nada. De un momento a otro la desolación se ha convertido en fervor y la esterilidad en deslumbramiento. En la conciencia vacía o en la hoja o en la pantalla en blanco ahora hay una primera frase o un verso completo. En la imaginación ha surgido una música llegada de no se sabe dónde. Las horas o días de trabajo tedioso quedan cancelados por una súbita sensación de ligereza. Lo imposible ahora se ha alcanzado sin apariencia de empeño. Lo que era difícil se ha vuelto fácil o ha resultado ser difícil y fácil a la vez. El esfuerzo consciente se ha revelado superfluo porque alguien que no parece exactamente uno mismo ha susurrado una solución. A partir de ahora el trabajo no será menos exigente, pero sí más fluido y más grato.

La palabra susurrar es adecuada: la inspiración es un soplo. Las imágenes que aluden a esa experiencia contienen el aliento y también la luz: la claridad súbita que revela lo hasta entonces oculto. En el querido vocabulario de los cómics la idea súbita es una bombilla que se enciende en el cerebro o encima de él...

(...) el escritor, el artista o el músico engolan la voz al hablar de sus oficios, y resaltan con razón la parte que hay en ellos, siempre, de entrega y disciplina, de tesón y control, de revisión permanente. Pero rara vez hablan, hablamos, de aquello sin lo cual todo el esfuerzo y toda la perseverancia no sirven para nada y no llevan a ninguna parte, esa revelación súbita de la que nace muchas veces una canción, una historia, un poema, el prodigio inexplicable de lo que no es el resultado del pensamiento racional, ni del propósito consciente, sino del más puro azar, lo que llega no cuando se lo busca y se lo espera, sino precisamente cuando se ha dejado de buscar, cuando se estaba buscando con obstinación otra cosa.

(...) En todos estos hallazgos dispares hay un cierto número de elementos comunes. Hay una mezcla de tozudez y capitulación: justo cuando se abandona después de un largo esfuerzo que no ha tenido fruto es cuando aparece lo que ya no se buscaba. Hay disciplina pero también hay jubiloso abandono: después de haberse adiestrado durante muchos años en el control absoluto de su instrumento un músico de jazz puede permitirse improvisar en un estado en el que el flujo de la electricidad y de la sangre en su cerebro se parece mucho al de la mente que sueña. Hay una memoria operativa que puede trabajar al mismo tiempo con una rica variedad de ideas e imágenes y hallar conexiones y similitudes sorprendentes. El inventor del velcro pensó de pronto en esas semillas pinchudas que se le quedaban adheridas en el lomo a su perro lanudo. El del post-it, un hombre muy religioso, perdía siempre los papelitos con los que separaba las páginas de su libro de himnos, y se acordó de un pegamento muy débil del que había oído hablar distraídamente hacía algún tiempo. Joyce conectó el mito de Ulises y el del Judío Errante con un día en la vida de un pobre hombre cualquiera de Dublín.

Chispazos así llegan de tarde en tarde, si llegan. Uno trabaja a diario con la esperanza, con la superstición de merecerlos..."

Fragments d'Antonio Muñoz Molina, de la seva página d'avui del Babelia.


DISSABTE 14-04-12 (21:19 h.)


DISSABTE 14-04-12 (21:17 h.)

Citat per Carlos Boyero al Babelia d'avui...

 


DISSABTE 14-04-12 (21:13 h.)


DIMECRES 11-04-12 (23:38 h.)
(Detall):

La mona [brutal de boníssima] de la Frida (made by Natàlia!)
(Vista aèria):

(Secció vertical):

 


DIMECRES 11-04-12 (23:36 h.)


DIJOUS 05-04-12 (22:51 h.)
"De vegades em demano com s'ho fan els que no escriuen, componen o pinten per escapar de la bogeria, la malenconia o el temor inherent a la condició humana."

Graham Greene.

 

DIJOUS 05-04-12 (22:49 h.)
"El verdadero artista es el que junta por primera vez dos palabras."

Valle Inclán.

 

DIMECRES 04-04-12 (15:35 h.)

Cartell: http://www.txelografia.com

No us ho perdeu!!!
Us esperem!

 

DILLUNS 02-04-12 (23:59 h.)
Just quan acabem de cobrar alguns diners o ens paguen qualsevol feineta que ja correm com drogadictes deseperats cap a la botiga de discs amb la il·lusió d'un teenager afamat per un single nou que no tenim, o cap a la llibreria per comprar aquella novel·la que ens falta per completar la integral d'aquella escriptora françesa dels 70' que tant t'agrada i et posa sempre els pèls de punta...
I quan arribes a casa, els treus de la bossa, els poses en línia, t'allunyes, els mires, els esnifes i penses:
"Soc un ionqui però com m'agrada aquesta sensació!!!"

Mishima nou:





DILLUNS 02-04-12 (23:58 h.)


DILLUNS 02-04-12 (23:49 h.)

 

DILLUNS 02-04-12 (23:46 h.)

 


DILLUNS 02-04-12 (22:54 h.)


DIUMENGE 01-04-12 (10:04 h.)
Un artícle molt macu de l'Antonio Muñoz Molina, al Babelia d'ahir, dedicat a la nostra admirada Francesca Woodman:
"Francesca Woodman, aparecida y desaparecida
Francesca Woodman aparece y desaparece en sus fotografías casi con la misma fugacidad con que apareció y desapareció en su propia vida, tan breve que ya es un espejismo, más aún por todo lo que ha cambiado el mundo desde su desaparición definitiva. Francesca Woodman hizo su primera exposición cuando tenía dieciocho años, en 1976, y se suicidó en 1981, meses antes de cumplir veintitrés. La muerte tan temprana la dejó congelada en un tiempo más alejado de nosotros por la tecnología que por la cronología, porque el principio de los años ochenta es esa época borrosa en la que no existía nada de lo que ahora damos por supuesto, en el que las fotos se revelaban químicamente y las cámaras llevaban película, cuando las cartas se escribían sobre papel y se mandaban por correo y los teléfonos solo servían para hablar y estaban anclados a una pared con un cable. Francesca Woodman, tan joven, hacía fotos de sí misma que parecían a veces de una época mucho más antigua, imágenes victorianas de mujeres medio diluidas en sombras o de fantasmas de mujeres convocados tramposamente por alguna médium con pretensiones de rigor fotográfico. Y los lugares en los que prefería retratarse eran habitaciones vacías en casas abandonadas en las que podría haber aparecido y desaparecido uno de los fantasmas esquivos de los cuentos de Henry James.

Francesca Woodman tenía los rasgos delicados y la melena larga y lisa de una heroína de pintura prerrafaelita, pero su talento era demasiado grande como para dejarla caer en la tentación del pastiche. En el descaro de retratar tantas veces su propio cuerpo desnudo había más de solitaria introspección que de narcisismo. Aparecía y desaparecía, se mostraba y se ocultaba. En algunas fotos se tarda en saber dónde está, qué hace. Se ve un armario con diversos estantes en los que hay animales disecados y en uno de los huecos se esconde a medias una figura encogida, ella misma, la cabeza asomando por una puerta de cristal entreabierta, la melena derramada sobre la tarima del suelo. Los espacios en los que se fotografía son ya lugares de ausencias, casas que fueron habitadas tal vez durante generaciones y en las que desde hace mucho tiempo no vive nadie, salones con chimeneas en las que no se enciende el fuego, con paredes que se han ido desconchando y techos en los que se ha filtrado la humedad, con alacenas vacías en las que solo habrá olor a rancio y tal vez a excrementos de ratones, con espejos escarchados en los que se reflejó gente olvidada.

En esos lugares del pasado instalaba su cámara Francesca Woodman, que no tenía más de veinte años, y que en la escuela de artes a la que asistió en Providence aprendió también a manejar la tecnología más moderna de entonces, el vídeo, el vídeo en blanco y negro. Se la ve entrar en una habitación despojada en la que solo hay una silla y junto a ella una jarra de latón. Se quita el vestido delante de la cámara inmóvil, se quita las zapatillas, los calcetines altos. Se queda desnuda y se pone en pie. Se echa por la cabeza el líquido blanco que hay en la jarra. Se tiende en el suelo. Se recuesta de lado, sobre las tablas desnudas. Se levanta luego y en el suelo queda el contorno vago de su cuerpo, casi como esas sombras de muertos que quedaban en los suelos y en las paredes de las casas de Hiroshima, o como el contorno de un cadáver que dibujan los forenses en la escena de un crimen.

El vídeo es muy rudimentario, la cámara fija, el sonido rasposo. Pero su misma tosquedad le da un poder de sugestión del que suelen carecer ese tipo de simulacros. No es una artista haciendo cosas de artista, sino una mujer sola en una casa desierta, una mujer muy joven, frágil en su desnudez y también firme y decidida, apareciendo y desapareciendo, despojándose de la ropa y quedándose inerme delante de una cámara, ofreciéndose a ella pero también eludiéndola.

Tantos años después el efecto de las imágenes es todavía más melancólico. Yo las vi por primera vez en un documental de Scott Willis sobre Francesca Woodman y sus padres, The Woodmans, uno de esos documentales que no duran más que una o dos semanas en un cine recóndito, que desaparecen casi cuando están todavía recién aparecidos. El padre de Francesca Woodman es pintor, la madre ceramista. A diferencia de su hija, detenida para siempre en esa primera juventud que ha fortalecido inevitablemente su leyenda, ellos se han hecho viejos; también a diferencia de Francesca, ninguno de los dos ha obtenido mucho reconocimiento. Al duelo sin alivio por la muerte de una hija de veintidós años se mezcla lo que Henry James llamó the madness or art: la locura del arte, la sinrazón de dedicarse obsesivamente a él, de concederle un valor tan desmedido que acaba dañando la propia vida, las vidas cercanas. Con más de ochenta años Betty Woodman sigue haciendo murales de cerámica en colores chillones que decoran patios de embajadas, fachadas de centros culturales; más viejo, tal vez más dañado por el recuerdo de la hija, George Woodman pinta laboriosamente cuadros abstractos que probablemente no va a comprarle nadie, porque al cabo de tantos años de sacrificarlo todo a la pintura no ha logrado casi nada. La locura del arte es también la injusticia del arte: ni Betty Woodman ni George Woodman tendrán nunca una retrospectiva en el Guggenheim. De ninguno de los dos habríamos oído hablar si no fuera por esa hija que con veintidós años se tiró desde la terraza de un edificio de Nueva York. El relámpago de originalidad que hay en las fotografías que Francesca Woodman hizo a lo largo de unos pocos años, entre la adolescencia y la primera juventud, siempre ha estado ausente del trabajo de sus padres. Ella perdura en la insolencia de un cuerpo que se ofrece y se escapa, unas veces velado por la penumbra, otras impúdico y frontal, en una cara tan joven que no ha perdido todavía las redondeces de la barbilla y de los pómulos: Betty y George Woodman continúan trabajando con un fanatismo de ancianos que se resisten a la jubilación a pesar de que ya andan encorvados y tienen las manos nudosas de artritis.

Pero es preciso dejar a un lado en lo posible la leyenda póstuma de Francesca Woodman para mirar esas fotografías: sin ver en ellas un anticipo de la muerte tan próxima, sin sucumbir a la mitología del artista joven que no habría necesitado vivir más porque lo dio todo en un borbotón de genialidad que fue también un acto de sacrificio. En un museo tan poco propicio habitualmente a la sutileza como el Guggenheim, tan marcado por la espectacularidad de su arquitectura y por la tendencia al efectismo de sus exposiciones, las fotos de Francesca Woodman entreabren un espacio de misterio y silencio que alude a la médula misma de ese arte tan raro al que ella eligió dedicarse. Visto y no visto. Aparición y desaparición. Lo que revela como ningún otro medio la fotografía es nuestra condición de fantasmas."



http://www.google.es/search?tbm=isch&hl=es&source=hp&biw=1439&bih=802&q=francesca+woodman&gbv=2&oq=francesca+woodman&aq=f&aqi=&aql=&gs_l=img.3...1216l4790l0l5502l17l17l0l11l11l0l162l474l0j4l4l0.frgbld.

 

DIUMENGE 01-04-12 (09:55 h.)
Quan tens una nit d'aquestes molt bésties llavors l'endemà és com si tinguessis una cortina de fum dins el cervell...

 

DIUMENGE 01-04-12 (00:08 h.)

"Ara només treballem amb imatges perquè ja no fem servir les paraules."
Jordi Daví.


DIJOUS 29-03-12 (11:47 h.)
Al Centre d'Art La Panera de Lleida, fins a mitjans d'abril, hi ha 3 exposicions imperdibles i boníssimes!!!
No us ho perdeu!
La més petitona i recollida és una mostra ( http://www.lapanera.cat/home.php?op=56&module=quadern&year=2012&item=49 ) que hi ha al Centre de Deocumentació amb tipografies que han fet alguns dissenyadors i tipògrafs amb idees i missatges a partir de la crisi...

La de l'Ignacio Uriarte, que en opinió del qui això escriu és un dels millors artistes "joves" del país perquè té un imaginari pròpi i molta personalitat i sempre és molt coherent amb les seves propostes.


Aquesta mostra és un recull d'alguns dels seus treballs, tots magnífics, amb un estil diguem-ne de "minimalisme d'oficina" on sempre parteix d'objectes i materials d'oficina (folis Din A4, papereres, arxivadors, màquines d'escriure, llapisos, bolis BIC, estanteries, subratlladors fluorescents, gomes elàstiques, clips, tinta de bolígrafs...) i accions minimes a partir d'aquests objectes...
http://www.lapanera.cat/home.php?op=50&module=editor
Molt delicat i molt molt bò! (Val la pena el desplaçament per poder-la veure i si no coneixeu aquest artista tindreu el plaer del descobriment!!!)
Per exemple: Hi ha la peça de l'alfombra de gomes que es preciosa, la dels retoladors fluorescents brutal, la dels llapisos de grafit acullonantment sutil, la del vídeo amb el negre de "Loca Academia de Policía" i les màquines d'escriure és tronxant...
(Té també com un punt de nostàlgia perquè si t'ho pares a pensar són objectes que s'aniran perdent i desapareixent dels despatxos i oficines per l'ús de les noves tecnologies...)

A la planta baixa hi ha un desplegament brutal mitjançant un inventari visual i una mica Mnemosyne a partir de les peçes de la col·lecció d'art de La Panera i la Biennal de Lleida que s'organitza des d'aquest mateix centre...
http://www.lapanera.cat/home.php?op=8&module=programacio&cad=0&item=115
Molt ben montat i amb moltes imatges!

La Panera mola!
(I llavors sempre podeu anar al Blasi a fer una barreja de vermut!!)

 


DIMECRES 28-03-12 (21:09 h.)


DIMECRES 28-03-12 (09:27 h.)

Del picnic boníssim de l'altre dia a Lleida!!


DIMARTS 27-03-12 (14:44 h.)
La Judit em va estampar (amb l'ajuda de la Frida) unes serigrafies pel quadre "La tercera meitat de la meva vida" i ara ja està quasi acabat!
Sense fer proves va quedar impecable a la primera!! La Judit es tronxava quan li vaig dir que "és la sort dels novatos" i es posa dels nervis com tothom quan li dic que només vull una còpia...
Però van quedar molt bé i el quadre serà dels macus...

El títol, com segur que us heu adonat, és copiat d'un disc de La Buena Vida i el quadre és d'aquests autobiogràfics (que dic jo), que m'estan sortint últimament.
És de tons grocs i vaïnilla, d'aquest color ni dic groc Post-It©...

Ah!!! I si trobo camisetes grogues, amb la Judit serigrafiarem una sèrie limitada commemorativa d'aquest quadre!!!
Ah2!!!! I la Frida diu que vol fer més serigrafies perquè li agrada molt embrutar-se els dits de color negre!!! (I quan el quadre estava acabat va i li fot una ditada de color negre i quasi se'l carrega!)


DIMARTS 27-03-12 (14:40 h.)
Visca el sushi!!!!!!!:

Per sopar un sushi bastant casolà i mediterrani. Tot s'ha de dir!
Una mica improvitzat d'última hora perquè teníem un stock sobrant d'arròs, però no hi havia ni peix fresc ni salmó...
Total, que n'hi ha uns de molt bons d'enrotllats amb truita de patates!
També els clàssics "California": de tonyina i maionesa...


DIVENDRES 23-03-12 (06:47 h.)
"Me acuerdo de preferir, como la mayoría de niños de mi edad, el Tang al zumo de naranja de verdad.
(...). De fumar hierba después de las clases del instituto y luego ver la tele y comerme los polvos de Tang del bote con el dedo, mojando el dedo y metiéndolo dentro, una y otra vez, hasta que bajaba la vista y no me podía creer lo poco que quedaba ya en el bote."

El rey pálido.
David Foster Wallace.


(Mireu
DIMARTS 27-12-11 (10:52 h.)...)
Mentres llegeixes, "El rey pálido", l'últim llibre de David Foster Wallace (publicat pòstumament i bastant inacabat) t'adones de perquè és un autor tant inimitable i genial...
Atenció: La història passa a una oficina regional de l'Agència Tributària dels USA a mitjans dels 80' just quan Ronald Reagan arriba a la presidència. Just abans dels primers ordinadors personals, quan tot es validava a mà. La novel·la va sobre la rutina dels formularis i els treballadors d'aquella oficina que es passaven hores asseguts a la seva taula, repassant i validant papers...
L'aburriment i el tedi.
Tot i la temàtica (només algú com Foster Wallace podia decidir i afrontar un tema així) vas llegint i tot és tant encegador, que de tant en tant has de parar i agafar aire.
És aquella sensació de quan estàs a una disco i t'estàs mirant la noia més guapa del local i de cop ella et mira i et somriu, ve cap a tu et demana com et dius i se t'emporta a un racó i et comença a besar amb llengua i tot. I tu sense mirar de despistar-te penses si ho estàs somiant o pot ser real...
Pues David Foster Wallace és això.

I t'adones perquè es va suïcidar. Perquè era un súperdotat i no va aguantar la pressió.
Vale sí. Tots resistim aquesta guerra conceptual: ens llevem cada dia i anem fent i anem tirant perquè som uns pelacanyes, però ell ho podia abarcar tot i enténdre les preguntes i les respostes i per força havia de ser-li tot bastant insuportable...
Amb les seves "novel·les" (sempre excessives i deslumbrants) podeu veure això que dic...

Una béstia.

"Cuanto más fragmentado es el recuerdo, sin embargo, más parece ser autenticamente mío, lo cual es extraño. Me pregunto si hay alguien que tenga la sensación de ser la misma persona que cree recordar. Probablemente eso le causaría un colapso nervioso. Probablemente ni siquiera tendría ningún sentido."
El rey pálido.
David Foster Wallace.

 


DILLUNS 19-03-12 (22:53 h.)


DILLUNS 19-03-12 (11:41 h.)


DISSABTE 17-03-12 (11:30 h.)
"La obsesión es una idea que arraiga en el cerebro con tanta persistencia que llega a alterar el ánimo y la voluntad. La palabra viene del verbo latino obsidere, que significaba entre otras cosas, asediar. A partir del siglo XV, varias lenguas usan obsesionar y obsesión para referirse al asedio que sufre el alma rodeada por los demonios, aunque poco a poco la palabra toma un giro psicológico ajeno a los contextos religiosos. Hoy obsesión, obsesionarse y obsesivo forman parte de nuestro vocabulario básico porque expresan estados psíquicos que conocemos bien y en los cuales reconocemos el rastro etimológico del asedio militar. Las ideas obsesivas son murallas mentales que nos construimos nosotros mismos.
...Las obsesiones no son sólo el germen de conductas alteradas, sino que constituyen una sala de máquinas de la humanidad. Los inventores, los científicos que se pasan la vida en un laboratorio, los médicos que estudian casos clínicos difíciles, el agricultor que decide substituir un campo de almendros por una viña todavía incierta... Si esta gente acierta es porque antes ha sido largamente poseída, asediada por una obsesión. Sin asedio no hay obsesión. Sin asedio no hay liberación. Sin obsesión no hay creación. El artista plástico, el director, de orquestra o el arquitecto necesitan el tiempo para incubar ideas fecundas. La cara oculta es el coste personal. Las obsesiones pueden conducir al desgarro psíquico y a un deterioro de las relaciones con los demás. Cuesta mucho conciliar la neurosis obsesiva de la creación con la vida en sociedad."

Ramon Solsona, a la seva columna d'ahir, de La Vanguardia.

 

DIJOUS 15-03-12 (14:45 h.)
Com molt bé diu la Natàlia, aquesta és la setmana dels GrandMasters!! (veieu
DIMARTS 13-03-12 (23:53 h.)), perquè avui inaugura una exposició a Girona en Job GrandMaster Ramos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!:
INMUNITAT DE CAPVESPRE
"Amb la col·laboració de Jordi Salvadó, Grau Number One, Vicenç Lopez, Manel Quintana i Ariadna Rodríguez.
Del 16 de març al 29 d'abril de 2012
Inauguració: dijous 15 de març a les 19.30h
Sala Bòlit.

Coproducció del Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona i l'Arts Santa Mònica de Barcelona, Immunitat de capvespre és una instal·lació específica derivada de l'exposició "Camps invisibles. Geografies de les ones ràdio", comissariada per José Luis de Vicente i Honor Hager a l'Espai Laboratori de l'Arts Santa Mònica recentment.

Feta especialment per a Girona, l'obra es desplega en dos espais: la Sala d'Exposicions de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona i un altre emplaçament que l'usuari que coneixerà si segueix les indicacions que se li donaran.


Partint d'un episodi que remet al desmantellament de Radio Liberty Pals, l'emissora de propaganda anticomunista que emetia des de la platja de Pals durant la Guerra Freda, Ramos proposa una experiència a manera de doble joc de miralls entre el que és real i allò que no ho és, entre allò que veiem i allò que se'ns amaga i entre domini i dominació, essent imprescindible la participació activa de l'espectador.

Mitjançant informació i un dispositiu d'escolta i guiatge que remeten a la clandestinitat, a la instal·lació Immunitat de capvespre els participants es veuran involucrats en una proposta en què realitat i representació es confonen. A través de la posada en joc de mecanismes de ficció, l'obra esdevé una visita a un espai singular on l'espectador viurà un episodi insòlit."


http://www.bolit.cat/cat/projectes/immunitat-de-capvespre/presentacio.html

 


DIMARTS 13-03-12 (23:58 h.)
Una cançó preciosa, que et pot fer volar, just quan obren ja els llums:
http://www.youtube.com/watch?v=e3NsKaKOnZQ


DIMARTS 13-03-12 (23:53 h.)

Cartell del grandmaster Txelo per l'Aurora Club de dissabte vinent a la Cava!!!!
ED "GrandMaster" FRANK
+
AURORA CREW
+
VISUAL BROTHERS (all the night!)

No us ho perdeu!!!!

 

DIMARTS 13-03-12 (23:43 h.)
Encara no heu anat a veure l'expo "Pantalla Global" al CCCB?
Capullos!!

No us ho podeu pèrdre perquè vivim rodejats de pantalles: Tele, ordinadors, caixers automàtics, iphones, ipods...
Les pantalles s'han convertit, en certa manera en els nostres miralls (on ens veiem reflexats) i les finestres per on veiem el món que vivim o a nosaltres mateixos...
Això és el què som: Un grapat de pixels dins una pantalla...
I la nostra manera de mirar. Ja només sabem veure televisadament com si fossim espectadors d'una retransmissió.

Doncs, Félix Pérez-Hita i Andrés Hispano n'han preparat un nou "Soy cámara" pel Tv2:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/soy-camara/sala-20120309-1900-169/1345389

 

DIMARTS 13-03-12 (23:36 h.)

Enrique Vila-Matas (demà surt un llibre nou seu!!!) a La Vanguardia d'avui parlant de les seves hipotètiques biografies nocturnes...

 

DILLUNS 12-03-12 (09:44 h.)
"Lo que ahora se llamaba <<estrés>> antes solía llamarse <<tensión>> o <<presión>>. Ahora la presión era más bien algo que se ejercía sobre los demás, como en el caso de los vendedores que estaban bajo mucha presión."
El rey pálido.
David Foster Wallace.


DISSABTE 10-03-12 (21:36 h.)
"Tenemos los mismos gustos y no creo que en cien años pueda encontrar a una mujer como tú. Perdóname si hablo siempre de lo mismo y quizás en un tono monótono. Ahora que no tengo tu inteligencia, voy todos los días a la biblioteca y disfruto de lo lindo con los genios. Está muy bien provista de libros franceses: me desenvuelvo bien. Me has reprochado ser rudo, y voy a defenderme diciendo que sólo los rudos son excepcionales. Como prueba, Balzac, Beethoven... Te hablo de estas cosas porque me gustaría mucho agradarte. Ni siquiera soy periodista ni publicista, ni un moderno. Pero te juro que hay algo poderoso y eterno en mí. ¡Y me convertiré incluso en el más moderno!"
Cartas de amor a Mina Loy.
Arthur Cravan


DIJOUS 08-03-12 (10:29 h.)

Distinguida audiència,
molt sorry perquè no estic gaire per aquí...
Però almenys tinc ja 90% del "Amigues i amics", un quadre nou. Per això no sortim gaire per aquí ni per enlloc...

 

 

"...debió llegar a un acuerdo con la soledad, o algo parecido."
Las crónicas de la señorita Hempel. Sarah Shun-len Bynum.

 


DIJOUS 08-03-12 (10:28 h.)


DIJOUS 08-03-12 (10:27 h.)

 


DIMECRES 07-03-12 (10:48 h.)

Tema de la setmana vinent:
http://www.youtube.com/watch?v=JtH68PJIQLE

 


DIMECRES 07-03-12 (10:48 h.)
IMPORTANT:
Suspesa la xerrada d'avui al Gravat (mireu
DILLUNS 05-03-12 (10:17 h.))


DILLUNS 05-03-12 (22:14 h.)
Tema de la setmana:
http://www.youtube.com/watch?v=lLWy3hAG2hY

(Gràcies Edu!)

 

DILLUNS 05-03-12 (10:17 h.)
Al Gravat (Sant Miquel, 19. Vic), aquest dimecres, 7 de març de 2012, a les 20'30 h.:
Conversa entre Juanjo Sáez i Pilarín Bayés
moderada per Toni Coromina.

Sense por a equivocar-me, segurament, els 2 millors il·lustradors catalans!
2 generacions diferentes! 2 maneres d'afrontar la realitat i el dibuix...
Una trobada històrica!!

 


DISSABTE 03-03-12 (23:33 h.)
La Natàlia després de veure "Shame":
-Aquest actor és el que en Clooney va dir que pot jugar a golf amb els dos braços lligats a l'esquena??... Ja veeeeus!!

-----

És absolutament necessari que ningú es perdi "Shame"
http://www.youtube.com/watch?v=24cjqfVv1fs

-----

Us heu fixat que les 2 millors pel·lícules d'aquesta temporada ("Drive" i "Shame") no han estat nominades a cap Oscar©??

 

DIJOUS 01-03-12 (23:29 h.)
Finalment, però com sempre tardíssim, vam poder realitzar la nostra aportació al Projecte Lleó (de la Monsita i en Jordi)...
http://www.lafonrierola.net/lafonrierola/projectes.php?titol=GOULA%2F+FES-TE+EL+LLE%D3%21&coleccio=121#dalt

 

DIMECRES 29-02-12 (14:33 h.)
"Em semblava molt jove, no precisament una nena, com diu la gent que enraona gratis, sino abundosa, amb frescor, com la flor d'aquests ramellers que a casa es diuen hortènsies.
Caminava dolça, composta, amb el polzes que es tocaven sobre la sivella del cinturó. Somreia com si desparés una maquineta de ser ben educada, amb les intermitències d'un far, i besava les senyores, un petó a galta, muà, muà."

"I, a l'esquerra, s'hi conformava sant Antoni de Pàdua, una mica infeliç, amb cara de saber dividir només per una xifra, amb el lliri en una mà, el Nen Jesús a l'altra. Com els del col·legi que tenen complex."

Mr. Evasió.
Blai Bonet.

Llegir (i descobrir) Blai Bonet és un subidón que només et dónen de tant en tant alguns llibrets petits amb olor a paper florit.
Descriu els personatges amb bofetades de colors vius i que semblen de seda...
És la vida vista per la finestra del sanatori. Aquell quadrat per on al capvespre passa la llum i se't posa sobre el llit...

 

DILLUNS 27-02-12 (11:53 h.)

(Escanejat del País Semanal d'ahir...)

 


DIJOUS 23-02-12 (06:43 h.)


DIJOUS 23-02-12 (06:38 h.)
Aquest dissabte:

No us ho perdeu!!!!!!

Molts vídeos nous i és el cumple d'en Gil!!!!!!!!!!

 

DIUMENGE 19-02-12 (20:35 h.)
-He anat tot el cap de setmana d'Efferalgan©...
-I quin gust té?
-Com un gin-tonic però sense llimona...

 

DIUMENGE 19-02-12 (20:30 h.)
NO AL TANCAMENT DE L'ESPAI O D'OLOT!!!!!!!!!!!!!!!!

PROU RETALLADES A LA CULTURA!!!!!!!!!!!!!

 

DIMECRES 15-02-12 (22:10 h.)

(Una frase treta de context, però que m'ha agradat molt, d'Alejandro Luque, a la revista Mercurio d'aquest mes...)

 

DIMECRES 15-02-12 (21:55 h.)
Ei!
Tornem a ser aquí. Ara que ja ha passat el fred, els grips, la reforma laboral, el Sant Valentí; seguim amb un nou quadre (que ja tenim quasi al 43%) amb el títol: "Amigues i Amics"...

(Mireu DILLUNS 06-02-12 (11:30 h.))
En Rafa, que és un tiu guai i sempre m'explica coses, a propòsit del llibre de l'Isaac Rosa, afegeix:
"L'expressió "la Ma invisible" la va fer famosa Adam Smith, escocés de Kirkaldy (1723-1790) que es considera el pare de la ciència economica. Va publicar al 1776 (el mateix any de la primera declaració dels drets humans a la primera constitució del món, la d'Estats Units) l'obra "La riquesa de les nacions" que es considera la primera obra en economia. A dins, hi havia l'ara famosa expressió de "la mà invisible" que ha esdevingut una de les metàfores més poderoses del pensament humà.
La idea que amaga és l'origen, la justificació política i ideològica del capitalisme com a sistema econòmic, polític i social.

Ve a dir que quan s'organitza la societat de manera que cada individu pugui perseguir els seus objectius i afanys individuals i egoïstes, existeix "com una mà invisible" que transforma la recerca del interès personal en benestar social. Cada individu, perseguint els seus objectius, promou el benestar col·lectiu.
Imagina't en ple segle XIX, amb el neixament del capitalisme i les increïbles diferències socials que hi havia, amb un clima de violència i amb la desaparició de les formes tradicionals de guanyar-se el sustent, per la majoria de la població, un filòsof ve a dir que el que està passant és el millor.
La cita textual diu:
"Cualquier individuo particularmente procura poner todo el empeño en emplear su capital para sostener la industria doméstica, así como en elegir y dirigir aquel ramo que ha de dejar productos de más valor, cada uno de por sí viene a esforzarse, sin intentarlo directamente, en conseguir el máximo de renta anual de la sociedad en común. Ninguno por lo general se propone originariamente promover el interés público, y acaso ni aun conoce cómo lo fomenta cuando no abriga tal propósito. Cuando prefiere la industria doméstica a la extranjera, sólo medita su propia seguridad, y cuando dirige la primera de forma que su producto sea del mayor valor posible, solo piensa en su ganancia propia; pero en este y en otros muchos casos es conducido, como por una mano invisible, a promover un fin que nunca tuvo
parte en su intención..." "
Suposo que una mica, igual que passa actualment...

El què dèiem:
En Rafa és guai, sap mogollón perquè no és autodidacte i sempre m'explica molt i és com si fos la meva mà invisible que em va guiant pel bon camí...

 

DIMECRES 15-02-12 (21:54 h.)

 

DILLUNS 13-02-12 (10:03 h.)
In memoriam:
http://www.youtube.com/watch?v=sWa5vE4MUpU


I el travelling final que va donant voltes:
http://www.youtube.com/watch?v=D0IHjn0Vh4I

 


DILLUNS 06-02-12 (12:14 h.)
En Jordi Daví, que és el millor Embaixador que tenim del bon "ruralisme" (o sigui: jerseis de llana, barbes hiperpoblades, pantalons marrons de pana, internet a l'alta muntanya, sopes calentes, camises gruixudes de quadres, bona música...)
Arriba a casa, carregat de pizzes, agafa l'ordinador i ens ensenya vídeos de grups nous que vol que coneixem i que després de sopar vol que anem a veure:

Mates Mates
L'Hereu Escampa

Dos grups que ara presenten els seus primers treballs:

Tots dos de la casa FAMELIC RECORDS.
Molt professionals i joves.
Que tenen una imatge gràfica de marca, de moment molt muntanyenca i cuidada...
De "La Comarca", com diria Tolkien...

Mates Mates ( http://famelic.com/grups/matesmates/ ) són el "pròxim grup" de qui tothom parla, perquè ténen personalitat pròpia i clips (a més d'alguns hits undergrounds que són molt xulos): http://famelic.com/el-pinsa-en-videoclip/
[en Jordi, el nostre embaixador, ens fa notar que ens hem de fixar també en els realitzadors d'aquests vídeos (Ex: Pablo Maestre: http://www.youtube.com/watch?v=X-Puu_An0U8 o http://www.youtube.com/watch?v=3gc41YKKQaM amb molta personalitat, sempre una llum molt maca, i un estil reposat que funciona bé amb la música d'aquests grups...) ; que son molt joves i treballen molt bé...]
Mates Mates son bons i diferents; ja amb molts fans i guapes seguidores molt jovenetes...

L'Hereu Escampa també son molt bons, però més punkarres (cosins dels Furguson [el bateria dels Mates Mates que també ho és dels Furguson em va renyar perquè jo deia Ferguson...], i tenen el disc també gràficament molt cuidat per la TaniaTerror: http://www.taniaterror.com )
http://famelic.com/grups/lhereuescampa/
I molt simpàtics [En Jordi, l'Embaixador, em va presentar un dels dos nois de L'Hereu Escampa i li vaig dir que eren molt bons i que m'havia comprat el disc i ell em va contestar que perquè si ells no havien tocat...]
[En Jordi, l'Embaixador, em va fer comprar discs, camisetes color marró indie... Tot molt Famèlic... I ara estic bastant arruïnat però amb l'ordinador ple de bona música!!!]

Crisis?
Quina crisi? Tenim present i això és el futur!!
Busqueu-los a la vostra botiga de discos, a l'Spotify o a Youtube!


[Nota de l'autor d'aquest blog: Gràcies Jordi!!]

 

DILLUNS 06-02-12 (11:30 h.)

Coses que han de tenir les grans novel·les, a vegades (crec), per ser llibres excepcionals:
1- Que siguin inclassificables...
2- Que l'autor (normalment els grans escriptors ja ho fan sempre) crea unes normes pròpies internes i de funcionament del relat...

Isaac Rosa a la seva última novel·la, "La mano invisible", presenta una fàbula sobre treballadors (amb feines de baix pedigree literari: carnisser d'escorxadors, operària de cadena de muntatge, senyora de neteja, paleta, modista de fàbrica, telefonista d'enquestes...
Parla de la feina de cadascun, del què pensen mentres treballen.
Escriu del seu treball. I la rutina repetiva de les hores treballant.
És ficció perquè col·loca els personatges en un escenari perquè facin la seva feina.
Els treballadors son observats per un públic que hi és però els personatges no el veuen.
L'argument?
No n'hi ha.
I tampoc fa falta [Mireu "Regla 2" anterior. Però l'autor un cop creades les normes internes, ell mateix llavors les trenca, per poder anar entrant i sortint del relat... Cosa que fa que la novel·la funcioni i al mateix temps segueixi sent un relat sobre el treball i el treballar...]
Podria'm dir que tota la novel·la és el nus. La presentació se la va fent cada personatge...

La clau de la novel·la, en tot cas, és en el capítol on un dels treballadors (l'ajudant jove, l'operari auxiliar; s'asseu a les grades i veu els altres treballadors no com si ell fos un treballador (que sí que ho és i amés el de més baix nivell dels que hi ha...) sinó com un espectador... (aquí es podia obrir un altre relat o novel·la però Rosa abandona aquesta "finestra" que obria i torna a entrar en la història que ja tenia iniciada...
I al mateix temps deixa creat un espai físic perquè el lector pugui "veure" els personatges de la novel·la: o sigui treballadors que treballen.

Molt bona, rara (entès com adjectiu bò), diferent, inclassificable...

 

DILLUNS 06-02-12 (11:28 h.)
D'aquesta cosa d'editar-nos a nosaltres mateixos.
De crear el nostre relat de la pròpia història de cadascú...

http://www.elpais.com/articulo/portada/dice/foto/perfil/elpepusoceps/20120205elpepspor_15/Tes


DILLUNS 06-02-12 (11:25 h.)

Ja la tenim!!!!!!!!!!

 

DISSABTE 04-02-12 (09:48 h.)
S'ha de ser sempre punc:
http://blogs.elpais.com/muro-de-sonido/2012/02/punk-contra-putin.html

 

DIMARTS 31-01-12 (14:55 h.)

 

DIMARTS 31-01-12 (14:53 h.)
Carlos Losilla al Culturas de dimecres passat:


DILLUNS 30-01-12 (23:14 h.)
Sense dubtar ni un moment, dels millors regals d'aquest nadal ha sigut el dvd de "Una jornada particular", d'Ettore Scola, de l'any 1978 amb Sophia Loren (impressionant sense haver de fer de sex-symbol...) i Marcello Mastroianni...

Molt bona!!!
Passa durant la visita de Hitler a Itàlia, l'any 1938.
A un bloc de pisos on tothom va a la desfilada excepte Sophia Loren (que fa de mare de familia amb 6 fills i un marit) i a un altre pis que hi ha Marcello Mastroiani (locutor de ràdio que ha sigut represaliat per ser homosexual)
Fins que es troben cara a cara per primera vegada...
La solitud de tots dos enfront l'edifici gris i marcial que funciona com un personatge més; els vidres trencats de les finestres de l'escala... Sempre buit i amb la banda sonora a tota la pel·lícula de la narració per la ràdio de la retransmissió de l'acte i els discursos de Hitler i Mussolini, plens de ideologia buida i retòrica mentre els personatges es van acostant
Està ple de moments boníssims, però n'hi ha un, per sútil i trist que és al principi quan la càmera segueix en un llarg plà pel pis, d'habitació en habitació, a Sophia Loren quan va despertant als fills i al marit amb la tassa i el plat de cafè a les mans mentres el va bevent. Sense estridències ja veus la desgràcia moral i la tristesa que arrastra el personatge...
I l'escena al terrat amb els llençols blancs abans de climax quasi final, també és molt molt bona...
http://www.youtube.com/watch?v=4rZrr-uEYbE
Potser m'ho ha semblat a mi però els llençols blancs del terrat com si actuen de contra-metàfora de les grans creus gamades que hi ha penjades en alguns balcons de l'edifici...

Una pel·lícula per no oblidar!!!

-----

I l'altre escena realment bona (però tristona) és a "Los Descendientes" quan George Clooney li diu a la seva filla, que és dins la piscina, que la seva mare es morirà...
El crit a sota l'aigua...

 

DIUMENGE 29-01-12 (16:25 h.)
El què també pot passar és que l'Ed Frank us gravi un disc molt impecable (per exemple el "Colors Part Two" dels Circulation, que sempre són molt delicats i fins; i tenen un parell d'àlbums on cada tema porta de títol un color...) i us agradi molt molt (per exemple el tema "Cherry" ( http://www.youtube.com/watch?v=2zED9SJQRyU )) però 3 o 4 dies després us adoneu que aquest disc ja el teníeu a l'estanteria; i no el recordàveu perquè la memòria pròpia és molt trapella i selectiva i, a més, a l'estanteria hi ha masses discs...
Glups!
També pot passar.

 

DIUMENGE 29-01-12 (16:25 h.)
"Cuántas historias posibles. Cuántas maneras de contarlas. Y qué poca necesidad de inventar cuando se reconoce que muchas de las mejores historias no las ha inventado nadie, y que lo que hace falta no es urdir un argumento para imponerlo como una rejilla o un molde sobre el desorden de los hechos sino encontrar el tono, el lugar desde el que se inicia el relato, la conexión íntima entre el narrador y la historia...."
Antonio Muñoz Molina, al Babelia d'ahir.

 

DIUMENGE 29-01-12 (00:16 h.)
Us ha passat mai?
Teniu un disc des de fa 2 o 3 anys a casa i mai heu escoltat fins la última cançó d'aquell cd?
(-A sopar!!!ja hi ha el sopar a punt... Deixa el què estiguis fent i vina que es refreda...: Per exemple...)
Que per la raó que sigui no heu arribat mai al final ni sentir-lo sencer...
I és allà. Al final de tot esperant com un tresor per descobrir.
[És com si durant anys haguessis dormit tranquilament cada nit al teu llit, però un dia inesperadament mires què hi ha a sota el llit i descobreixes alarmat que hi ha una granada de ma a punt per fer BUM!! I et preguntes perquè carai no havies mirat abans a sota el llit... I llavors et preguntes que fas amb aquella bomba...]
Ho dic perquè avui casualment m'he adonat d'un temazo brutalment bo amb un ritme irresistible que sempre va pujant però que no acaba d'explotar; és la 11 i última del disc "Rules" dels grans The Whitest Boy Alive.
"Island" és i diu així:
(No és el vídeo oficial però és molt frikie perquè algú ha barrejat la cançó, que funciona molt bé, amb imatges del "Happy Together" -sino l'heu vista ho heu de fer: dos gays japonesos aprenent a ballar tango a Buenos Aires...- d'en Wong Kar Wai amb una fotografia preciosa...)
http://www.youtube.com/watch?v=4Sixh4p1kWA
Sembla que vinguin del jazz escandinau (crec que son suecs o nòrdics...) però no és aquella bazòfia sofisticada i pretenciosament cool de fa pocs anys dels segell Kompost (jazz fred envoltat de disseny minimalista i neu a les finestres) sinó que aconsegueixen escapar-se d'aquesta herència i portar-ho cap a nous llocs excitants que col·lisionen amb el pop més progressiu...

 

DIJOUS 26-01-12 (23:16 h.)
http://unblogsupuestamentedivertido.megustaescribir.com/2012/01/26/19-minutos-con-miguel-brieva-por-alvy-singer/

 

DIMECRES 25-01-12 (14:32 h.)
(Mireu
DIUMENGE 22-01-12 (00:18 h.))
Ei nens, sabeu on puc comprar una jaqueta daurada???
http://smoda.elpais.com/articulos/en-la-tienda-donde-ryan-gosling-eligio-el-
vestuario-de-drive/830

 

DIUMENGE 22-01-12 (09:28 h.)

 


DIUMENGE 22-01-12 (00:18 h.)
És súper important que per res del món deixeu de veure "Drive"
http://www.youtube.com/watch?v=IKZyzmN6_Ak
Sobretot perquè és insultament cool i tant bona que acullona ja des dels títols de crèdit: travellings llargs, fotografia preciosa, plans aeris de la ciutat de nit, la jaqueta daurada del protagonista, una BSO impecable amb vocoders!, la noia com de cristall i el noi un escorpí de seda...
"¿Cómo se te ocurre hacer un atraco para ayudar al marido de la chica que te gusta??"
Està ple d'escenes boníssimes però n'hi ha una de 3 o 4 segons que són unes sombres sobre l'asfalt que és preciosa...
Uns plans al supermercat i quan el cotxe va pel costat del riu...
L'escena de l'ascensor és tope maca abans de ser brutal...

"Drive" és una pel·lícula bella, magnètica, màgica i algunes estones fins i tot explosiva.
De culte...
Ens ha recordat feliçment aquella preciositat de finals dels 90' "Amor a quemarropa" (dirigida per Tony Scott amb el primer guió que va escriure Quentin Tarantino): http://www.youtube.com/watch?v=E1H-qnBnC-8

 


DIMECRES 18-01-12 (14:43 h.)
Tornava de veure "Melancolía" ( http://www.youtube.com/watch?v=wzD0U841LRM que és molt bona -amb moltíssima "càmera a l'espatlla" i una Kristen Durst que mai havia estat tant bé així tant lànguida i melancòlica; li va perfecte aquella tristor i el gris de fons de tota la pel·lícula i el vestit llarg i blanc de núvia...); encara flipat després de la pel·lícula (el final és meravellós!) amb el cotxe i escoltant a tota pastilla un remix que l'Arthur Baker va fer pels Pet Shop Boys a "Disco" ( http://www.youtube.com/watch?v=v13obaNOC2s ), al pàrquing va i em trobo la columna: http://www.youtube.com/watch?v=DhVxjMUkpeI ) perquè no vaig pensar a mirar pel retrovisor... I clac! Ara tinc la òptica esquerra del darrera una mica esquerdada...
Llavors a casa, quan abaixava la persiana em vaig adonar que al costat de la lluna hi havia un petit planeta de color blau...
I em va envaïr una profunda melaconia, just abans d'anar a dormir.

 

DISSABTE 14-01-12 (20:47 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=zYyDSGvLAYQ

http://www.youtube.com/watch?v=aD-O_pXOHpI

 

DIVENDRES 13-01-12 (22:50 h.)
"...hay quien dice que no es posible no pensar en nada, la típica pregunta de novia, en qué piensas, en nada, no puede ser, algo estarás pensando, no se puede pensar en nada, pero él sabe que sí es posible: días enteros en que al salir del trabajo, si alguien le hubiera preguntado en qué había pensado durante esas ocho horas él podría responder eso: en nada, no he pensado en nada, no recuerdo un solo pensamiento de hoy..."
La mano invisible.
Isaac Rosa.

 

DIJOUS 12-01-12 (14:28 h.)
Última hora, brutal!!!!!:
http://blogs.elpais.com/eros/2012/01/la-ind.html


( http://www.adiccionesporquesi.net )

 

DIMECRES 11-01-12 (21:25 h.)

(Fragment de Xavier Antich, amb un artícle boníssim, a La Vanguardia d'avui...)

 


DIUMENGE 08-01-12 (17:14 h.)


DIUMENGE 08-01-12 (17:12 h.)


DIUMENGE 08-01-12 (17:09 h.)

La estrategia de Sherezade. Apostillas a Storytelling. Christian Salmon.

 


DIMECRES 04-01-12 (00:05 h.)

 

DIMARTS 03-01-12 (23:38 h.)
"...aquells grups que tenien teranyines al cor es van convertir en la seva llar..."

Els jugadors de whist.
Vicenç Pagès Jordà.

 

DIMARTS 03-01-12 (23:32 h.)
"A la vida per comprendre, per comprendre de debò, com són les coses d'aquest món, has de morir, si més no una vegada."
La novel·la de Ferrara.
Giorgio Bassani.

 

DIVENDRES 30-12-11 (15:11 h.)
Al·lotes i segals, amigues i amics:
Bon any!!!!

I per acabar aquests 365 últims dies, un hit rematadament bò!!!!!!!!:
(El vídeo és la bomba!!!! Cinema Verité d'ambient, tot molt Paradise Garage... Aguanteu fins la "publicitat" de la meitat perquè és genial! I atenció amb la Madonna petita que surt ballant!!!)
http://www.youtube.com/watch?v=BKM6lhzc74E

Fixeu-se que musicalment la veu és old school i els ritmes trencats són contemporanis que faran que sembleu robots escatxarrats...
Una barreja brutal per anar ballant en bucle!!
(És un altre hit dels Hercules & Love Affair, que fa 3 o 4 temporades van presentar-nos una altre bomba atòmica amb l'Anthony a la veu; aquell inolvidable:
http://www.youtube.com/watch?v=7zW9R9sj894

Bon any!!!!!!

 

DIJOUS 29-12-11 (21:28 h.)
"Aquí no hi ha ningú que faci res. Tot ho carden o ho foten.
-No cardes ni brot.
-Què fots?
-Carda fred.
-M'has ben cardat.
-Fes-te fotre."
Els jugadors de whist.
Vicenç Pagès Jordà.

 

DIMECRES 28-12-11 (23:18 h.)
Simon Reynolds, reputat crític musical del Melody Maker, The Wire, Rolling Stone...; presenta al seu últim llibre, que de fet és el primer publicat en castellà (mireu DILLUNS 07-11-11 (12:23 h.)) un conjunt d'artícles al voltant dels diferents llocs on han arribat alguns estils musicals de les tres últimes dècades...
Si entenem la música com una història en forma de línea, que es va allargant cada cop que un estil o una microtendència presenten una innovació o algun plantejament novedós inacabat perquè en certa manera cada estil nega i supera els anteriors.
Els artícles van des d'algunes portes obertes que va deixar la psicodèlia; el pospunk i el què va venir després del punk i la revolució inacabada que van ser les raves i l'electrònica...

El llibre està bé perquè Reynolds és molt assenyat, sap deixar de banda els seus gustos i ser imparcial (cosa difícil en la crítica musical. Que sol ser tendenciosa...) i a la vegada, formalment agafar coses de la filosofia francesa...

I els 2 o 3 útlims assajos del recull, platenjen la incertesa de la música actual; on és complicat trobar músics o grups prou originals en els seus plantejaments musicals i conceptuals, perquè siguin capaços d'emportar-s'ho tot cap endavant...

Simon Reynolds té 2 o 3 blogs paral·lels, plens d'informació i bona música; com a bon historiador i mel·lòman que és:
http://blissout.blogspot.com
i des d'allà enllaçar-te amb els seus llibres...

 

DIMECRES 28-12-11 (22:45 h.)



Michael Atiyah
, a La Contra de La Vanguardia d'avui...

 

DIMARTS 27-12-11 (10:52 h.)
Waka waka waka!!!!!!
Com que aquest any m'he portat molt bé, he sigut bona persona, he pagat els meus impostos, he fet una (mini) exposició antològica, he llegit molt, he votat quan s'havia de votar... Un ciutadà exemplar.
El Tió (que no el Papa Noel) m'ha portat exactament el llibre que jo volia!!!!

http://unblogsupuestamentedivertido.megustaescribir.com/2011/11/11/17-n-o-el-viaje-al-palido-reino-de-david-foster-wallace/
(També Agustín Fernández-Mallo a la seva columna: http://www.elcultural.es/version_papel/OPINION/30276/Ctrl_Alt_Supr )

I de propina, una peli (comprada) súper xula i alguna altra cosa més però tampoc fa falta que ho expliqui tot!

Gràcies Tió!!

 

DIVENDRES 23-12-11 (00:03 h.)
Avui li explicava a un conegut que qui m'agrada més del nou govern és la Soraya.
http://www.google.es/search?tbm=isch&hl=es&source=hp&biw=1432&bih=786&q=soraya+saenz+de+santamaria&gbv=2&oq=soraya&aq=0&aqi=g10&aql=&gs_sm=e&gs_upl=1019l2350l0l4638l6l6l0l0l0l0l193l906l0.6l6l0
S'ha pensat que li parlava de conya i ha començat a despotricar-ne.
Però de fet jo ho deia molt seriosament.
La Soraya mola!
Té contingut i té forma.
És intel·ligent, és simpàtica, és maca i és llesta.
No porta aquells nasos tant aguilenys que sempre tenen les i els falcons neolliberals...
Ella és senzilla i normal.
Què més vols?
Té cognom de santa.

Mola. Mola.

 

DILLUNS 19-12-11 (12:01 h.)
Títol per un quadre: "Frida i Toni".

 

DILLUNS 19-12-11 (11:55 h.)

 

DILLUNS 19-12-11 (11:41 h.)
Ens arriba aquest projecte online molt molt bò per la qualitat dels participants i per les imatges que hi adjunten..., Querido Youtube ( http://queridoyoutube.com ) on han aconseguit que creadors i pensadors d'aquí amb homònims seus de plantejaments similars sudamericans perquè dialoguin visualment mitjançant vídeos de Youtube©...
És una mica a la manera de l'exposició (boníssima, tampoc us la perdeu!!!) que hi ha al CCCB (que no el retallin ni ens el canviin gaire!!!! Please!) de "Correspondències" que com el seu nom indica son les missives visuals que s'envien diferents directors de cinema...
Però a "QueridoYoutube" hi ha tota aquesta dimensió nova i universal que dona Youtube, amb imatges aportades per tothom qui vol a la xarxa...

-------

Que me'n vaig descuidar i també tenim d'en Fèlix Pérez-Hita (que participa al Querido Youtube) el seu últim treball simpàtic:
http://www.youtube.com/watch?v=tfwMHdNtD3M

Que n'aprenguin a l'APM !!!!!


DILLUNS 19-12-11 (11:40 h.)
Un acudit molt bò:

-A l'Urdangarín, sabeu com li diuen?
-Com?
-Mangarín!!!

 

DILLUNS 19-12-11 (11:38 h.)

 

DISSABTE 17-12-11 (15:59 h.)
Ahir per la tele passaven "El curioso caso de Benjamin Button", pel·lícula basada en un relat curt de Francis Scott Fitzgerald.
http://www.youtube.com/watch?v=MLNIxbob0PU
Més enllà que la pel·lícula estigui bé o malament, el més fascinant de tot és pensar que pot portar a Scott Fitzgerald a imaginar un relat així!!!
(Per sobreviure en plan mercenari, segur. Com potser sabeu va exercir bastant de mercenari literari per sobreviure...)
O sigui: Algú que neix vell i atrofiat, conforme passa el temps va rejuvenint i al final de la seva vida: quan és un bebè, mor.
El moment en què la imaginació li fa: "click" i té la idea o la visió de la història...

Perquè la qüestió hauria de ser com algú és capaç d'imaginar una cosa (genial) així i sobretot perquè sense venir d'una tradició com aquesta; és com passa, i com fa aquest desplaçament des de la literatura seva anterior, diguem-ne "amorosa realista-melancòlica" ("Gran Gatsby", "Suave es la noche", per exemple...) a una cosa fantàstica i quasi de "ciència-ficció" avantlalettre com en aquest relat que podria ser del realisme màgic (si ja s'hagués inventat en aquells anys)...
On subverteix la lògica del temps, ple de flashbacks i com fa que l'edat i l'aspecte físic dels dos protagonistes es creuin en un únic moment preciós per després tornar-se a allunyar...
Una idea brutalment bella enbolicada amb seda finíssima...
És un Scott Fitzgerald diferent i per això meravellós. Únic.

DIJOUS 15-12-11 (23:26 h.)
Títol per una exposició: "Un món que miro (una manera de retallar-lo...)"

 

DILLUNS 12-12-11 (22:39 h.)
IMPORTANT!!!!!!
(Coses d'amics!)

L'Iñaki avisa que la "peça teatral" que presenten amb en Pere Faura el dijous vinent

(mireu DISSABTE 10-12-11 (00:10 h.)) és, sobretot, a les 20'30 h.!!!!!!!

Sobretot no perdre-s'ho!!!!

-------------

Job Ramos
http://www.jobramos.net
Amic, (punk d'Olot), i artista emergent, presenta aquest dissabte, 17 de desembre, a les 12 del migdia, a la Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana, de Girona (al Carrer Hospital n6...); una mostra amb els seus últims treballs!!!!

Sobretot no perdre-s'ho!!!!

 

DILLUNS 12-12-11 (11:22 h.)
"I have the ball, I pass the ball"
Josep Guardiola.

 

DISSABTE 10-12-11 (00:24 h.)
Un acudit gràfic, brutal, de cacauets (!!!!!!!) del gran Joaquín Reyes

(Al Rockdelux d'aquest mes...)

 

DISSABTE 10-12-11 (00:10 h.)

L'Iñaki i en Pere Faura presenten aquest dijous, dia 15, suposo que a les 22 h. (però no ho sé segur...) a l'Espai de Teatre i Cinema (Vic), el "Diari d'accions"!!!!!!
Una col·laboració d'ells dos sobre l'escenificació de titulars de diaris; que va tenir la meitat de la Beca Ciutat de Vic de l'any passat per desenvolupar-ho...
http://www.nozap.net/project/diari-daccions/

Important no perdre-s'ho!!!!

 

DIJOUS 08-12-11 (20:44 h.)
És real. Va passar!:
-Toni!! Estan sonant els USB!!
-Que no flipat, que són les ESG!!!!
-Jajajajajaja!!!!!!!!!

( http://www.youtube.com/watch?v=Kj99ji3TGCo )

 

DIMARTS 06-12-11 (19:42 h.)
(Se m'ha xafat una mica, sobretot el forat, amb el transport...)
DONUT DEL DIA:

Made by DUNKIN DONUTS©

3 capes:
xocolata, després banyat amb una capa de crema de maduixa, birutes de colors...
Bruuuutttaaaaaal!!!

 

DIUMENGE 04-12-11 (22:24 h.)
Estava al vídeoclub sense saber que llogar quan vaig sentir com algú li preguntava a la noia del vídeoclub:
-No sé què agafar…
-Què t'agrada?
-Alguna cosa divertida…
-Has vist "Resacón en Las Vegas"?
-Em sembla que no…
-A mi no m'agraden aquestes de riure però a tothom sí. Ara hi ha la segona part que passa a Tailandia…
-Aquesta em sembla que si que l'he vista i és un "trunyo"…

(Em vaig a punt de girar i dir-li que se la tornés a mirar!! Però no vaig dir res i anava escoltant...)
-La bona però és la primera…
-No sé, deixa que m'ho pensi, potser alguna d'acció…


En tot cas, la que és molt bona, i per fora no ho sembla és "Sin Límites" ("Limitless") ( http://www.youtube.com/watch?v=McS84YVXQHc ) de Neil Burger (em sembla que abans havia dirigit també "El ilusionista"...) i protagonitzada pel gran Bradley Cooper (el mateix, sí!!!!!, o sigui el guapo de "Resacón en Las Vegas" i després la de Tailanda!!!! El dels ulls blaus i barba de 2 dies. El que al principi de la segona part fa la trucada que ens agrada tant a l'Albert i a mi quan diu: "Joder, ¡Nos a vuelto a pasar!"...)


L'argument de "Sin límites"!:
A un escriptor sense idees li dónen a provar una droga nova, crec que es diu NZT, que li provoca una lucidesa i agilitat mental impensable, el fa súperdotat, etcètera...
Aquesta nova manera de pensar i de resoldre rápidament els problemes amb el seu nou coeficient intel·lectual moltíssim superior a la mitjana el porta a deixar l'escriptura i dedicar-se als negocis empresarials...
Es fa ric de seguida al mateix temps que s'adona que per seguir siguent intel·ligent s'ha de seguir prenent cada dia la pastilla... (i començen els problemes...)
Com una espècie de Jeckill i Hyde drogaadicte que vol ser sempre el què abans no era...

És una pel·lícula molt àgil, decididament cool i actual; visualment molt ben resolta (per exemple les escenes de la primera vegada amb la droga...), narrat per una veu en off del protagonista que té uns ulls blavíssims; on tot passa molt ràpid i els diàlegs són desenfrenats i amb frases també molt potents...
Quan ja està bastant enganxat a la droga, el prota li diu, referint-se al NZT, a la seva noia:
-No te preocupes, tengo un plan y lo tengo todo controlado (que és la típica frase ionqui...)
o quan va a demanar diners a un prestamista mafiós, aquest li pregunta:
-¿Cómo lo harás?
-Haciendo trampas...
-Siempre os acaban pillando...

(O l'escena de quan els dolents aconsegueixen obrir-li la caixa forta, el què hi ha a dins!)
En definitiva, té un ritme molt anfetamínic, com si la pel·lícula mateixa anés drogada i disparada cap endavant...
Una pel·lícula narcòticament de culte!!!

-----------

L'altre producte quimicament cultural (i que per això encaixa en aquesta entrada d'avui) que ens ha coincidit casualment aquests últims dies, sense provocar-ho volgudament, ha sigut "El hechizo" d'Alan Hollinghurst.

No és pròpiament un llibre sobre la droga (més aviat sobre l'amor, les aspiracions i decepcions de tres homosexuals quarentons diguem-ne destrianglats...) però l'hechizo del títol (i les millors pàgines i frases...) és quan un d'aquests protagonistes de la novel·la s'estrena amb l'Extasis químic mitjançant el seu nòvio jovenet (fill del nòvio del seu ex) i lúdicament drogaadicte...
L'argument més o menys seria:
En Robin viu amb en Justin.
L'Alex s'ha fet nòvio d'en Danny.
Però en Robin és el pare d'en Danny.
I en Justin és l'ex de l'Alex.
I tots junts dins una casa anglesa de camp fins que en Danny s'emporta a l'Alex de marxes pels clubs de Londres, l'Alex prova la droga i es rejuveneix emocionalment...
Llavors passen coses i la novel·la s'acaba...
Molt bona. Com si un Evelyn Waugh gay barrejat amb l'Irvine Welsh...

 

DIUMENGE 04-12-11 (18:38 h.)
"Si una paraula no apareix al diccionari, doncs li han de posar."

Blai Bonet.

 

DIVENDRES 02-12-11 (14:51 h.)
Dimecres vinent, a la Cava, per primera vegada:
HEROÏNA djs + VISUAL BROTHERS!!!!!!!!!

---------

L'autor d'aquest blog, tindrà a la venta algunes peçes (de la sèrie "Youtube") a la fira OHriginals.
La fira anual dels estudiants i ex-alumnes de l'Escola d'Arts de Vic, que es realitza des d'avui i cada dia a l'edifici de la mateixa escola (Rambla Devallades...), fins el dijous d'aquesta setmana!!!!

(Preus súper econòmics!!!!!)

---------

La sèrie "Youtube" van ser petites proves per alguns alguns dels quadres que hi ha a l'exposició del Gravat (Carrer Sant Miquel...) "Toni Ferron. Antològica 1983-2569" i que encara es pot veure fins el dia 11!!!

(Totes aquestes activitats, dins la zona del Mercat Medieval...)

 

DIVENDRES 02-12-11 (14:47 h.)
"Si un realitza una imatge amb convicció, tindrà la capacitat d'ocupar un buit, perquè en el fons el que dignifica una imatge és la necessitat que existeixi."
Jordi Balló, al Culturas de dimecres.

 

DIUMENGE 27-11-11 (13:19 h.)
(Mireu abans DIJOUS 24-11-11 (14:48 h.))
"-¿Todo bien? -dijo.
-Sí, cariño. Ya sé por qué le llaman música
house, por cierto.
-¿Por qué?
-Porque te apetece vivir en ella."

El hechizo. Alan Hollinghurst.

 

DIUMENGE 27-11-11 (13:06 h.)
També al Babelia d'ahir, hi havia una entrevista molt interessant a un pintor que no coneixíem, José Ramón Amondarain, que s'"apropia" de fragments de peçes de, per exemple, Jeff Wall o Cindy Sherman i les pinta...
http://www.elpais.com/articulo/portada/algunos/pintura/serie/B/arte/elpepuculbab/20111126elpbabpor_23/Tes

 

DIUMENGE 27-11-11 (12:52 h.)
TourPlate© 2:

 

DIUMENGE 27-11-11 (12:28 h.)
Anava pel carrer tant tranquil i em trobo en Ferran B. i m'explica un altre dels GRANS CLÀSSICS DE DISCOTECA:
És un noi que veu una noia, que sembla molt guapa, d'esquena i li pregunta:
-Balles?
La noia es gira molt contenta i diu:
-Siiii!!!!!!
-Però el noi veu que és lletjíssima i contesta:
-Vale! Doncs balla balla que és molt guai i que t'ho passis bé!!!

Però és que després, de propina, també m'explica el de "la monja i en Batman"...:
Va un noi pel carrer pel carrer, veu una monja i li dóna un cop a l'esquena... La monja queda estesa a terra amb el vestit negre per sobre; i el noi li diu:
-¡Venga Batman! ¡Levántate y lucha!!


NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOG: Estem notant que aquest blog ultimament està mutant en un blog d'humor...
No sabria dir-vos si això és bò o dolent, tot i que sempre hem volgut que aquest fos una cosa sèria i documentada!



DIUMENGE 27-11-11 (12:21 h.)

Principi d'un artícle molt austerià d'Antonio Muñoz Molina al Babelia d'ahir...

 

DIJOUS 24-11-11 (14:48 h.)
Un gràfic molt bò i súper entenedor per ajudar entendre la crisi europea del deute i les dependències entre els diferents països...
http://www.nytimes.com/interactive/2011/10/23/sunday-review/an-overview-of-the-euro-crisis.html

 

"Porque tal como está el mundo, o te ries o te suicidas..."
Frank O. Gehry

 

DIJOUS 24-11-11 (14:48 h.)
"-¿Cómo se llama esta música?
-
House.
-Así que esto es música
house. ¿Y por qué se llama así?
-No sé muy bien.

-Pues es estupenda..."

El hechizo. Alan Hollinghurst.

 

DIJOUS 24-11-11 (14:46 h.)

Jordi Gracia, a La Vanguardia d'ahir...

 

DIMECRES 23-11-11 (23:39 h.)
"No hay nada como la primera vez."
El hechizo.
Alan Hollinghurst.

 

DIMARTS 22-11-11 (22:38 h.)
"El sistema es que no existe ningún tipo de sistema.
(...) las innovaciones provienen de las personas que se cruzan en los pasillos o se llaman a las 10:30 h de la noche para decir que se les acaba de ocurrir una nueva idea, o que les ha dado la pista para detectar lo erróneo de un problema. Son encuentros imprevistos, de seis personas como mucho, a las que uno reúne porque piensa que ha descubierto la cosa más maravillosa que jamás haya existido y necesita saber lo que los demás piensan sobre esa idea."

Steve Jobs.

 

DISSABTE 19-11-11 (15:37 h.)
(Ja està quasi tot a punt!!) Avui!!!!!
A les 20' (també hi ha el Barça a la mateixa hora, amb el Saragossa que son fluixets i no hauria de tenir problemes per guanyar...):

I a les 22' al CINECLUBVIC (si no la vàreu veure ahir):


http://www.ventreblanc.cat
(Molt bona!! Bones interpretacions amb personatges molt divertits, una fotografia preciosa i una llum maquíssima. Té el ball i l'escena final -a més de moltes altres escenes- que és inolvidable...)


I a les 24h a la Cava:

AURORA CREW!!!!!!!!!

 

DIJOUS 17-11-11 (23:57 h.)
(Mireu DIJOUS 17-11-11 (16:50 h.))
En Rafa m'acaba d'explicar un altre acudit nou (també molt bò) de la sèrie GRANS CLÀSSICS DE DISCOTECA:
El noi li diu a la noia:
-¿Bailas?
-No. No bailo con niños...
I ell contesta:
-No sabía que estuvieras embarazada...

 

DIJOUS 17-11-11 (17:01 h.)
Falten 2 dies!!!!

(mireu DIJOUS 10-11-11 (23:59 h.))

 

DIJOUS 17-11-11 (16:50 h.)
(Mireu el segon paràgraf de DILLUNS 14-11-11 (15:07 h.))
La Natàlia em va renyar perquè no conec els grans clàssics dels acudits de discoteques...
Llavors em va explicar aquest (també boníssim!!!)
:
Hi ha dues noies molt guapes de costat, que no ballen.
S'acosta un noi i li diu a una:
-Balles?
-No!
-I això?
-Això és la meva amiga i tampoc balla!!

 

DIJOUS 17-11-11 (16:48 h.)
AFECTE

 

DIJOUS 17-11-11 (16:44 h.)
L'abans:

I el després:

(Al Valira de la Plaça del Sol, fan els millors arossos del món!!!
No fallen mai i sempre estan boníssims!!)

Foto: Polaroid (iPhone Remix) d'en Txelo.

 

DIJOUS 17-11-11 (16:39 h.)
-Perdona, teniu "Babe, el cerdito valiente"?
-La pel·lícula, amb dvd? Espera't que ho miro...
-...
-Sí!! Has d'anar al pis de dalt, perquè està amb Infantil...

 

DILLUNS 14-11-11 (15:26 h.)

 

DILLUNS 14-11-11 (15:07 h.)
(Brutal) Retro is more:
http://www.youtube.com/watch?v=zeH2Um-yOrA
Descobert per casualitat a partir d'una proposta automàtica del mateix programa quan acabes de mirar-ne un...
(Això em preocupa bastant perquè, ultimament Youtube© em proposa vídeos (a partir del meu historial de visionats) i cada vegada més sovint encerta que m'agradin... És com si l'ordinador de Youtube© amb els seus algoritmes i tags hagués trobat un patró (bastant desviat) per definir-me i així, poder-me proposar vídeos que podrien interessar-me...


Brutal aquest últim paràgraf de l'artícle del gran Jordi Puntí, al Períodico d'avui:
"...A mí me recuerda ese chiste de las dos chicas en la discoteca, la guapa y la fea. La fea es simpática y habla con todo el mundo, mientras la guapa sólo hace posturitas y se arregla el pelo, pero no abre la boca. Cuando por fin alguien le pregunta por qué no habla, la guapa se atreve a decir, con una voz monstruosa y un acento vulgar: “¿Pa qué? ¿Pa cagarla?”."
Artícle sencer (amb un títol també molt brutal) a: http://solodeunderwood.blogspot.com/2011/11/y-duran-lleida-actuo-en-un-concierto.html


Brutal la foto de l'Albert ( http://cortar-pegar.blogspot.com ):

 


DILLUNS 14-11-11 (14:52 h.)
"...A medida que trabajaba en la nueva interfaz, Jobs sugería a veces ideas que en un primer momento, parecían disparatadas, pero que luego resultaron ser muy buenas. En una reunión, examinó detalladamente tres diminutos botones en la esquina izquierda de cada ventana. Los tres botones eran para cerrar, minimizar y ampliar la ventana respectivamente.
...Los diseñadores habían creado los botones del mismo tono gris para no distraer al usuario, aunque de ese modo era difícil saber cuál era la función de cada uno. Se sugirió que las funciones se ilustraran con una animación que apareciera cuando el cursor del ratón se desplazara por encima de ellos.
...Luego Jobs propuso algo curioso: proporcionar a los botones el color de las luces del semáforo: rojo para cerrar la ventana, amarillo para minimizarla y verde para ampliarla. <<Cuando escuchamos eso, pensamos que era algo extraño para asociarlo con el ordenador -confesó Ratzlaff-, pero trabajamos en ello durante un tiempo y estaba en lo cierto.>> El color del botón sugería implícitamente hacer clic en él, especialmente el botón rojo, que indicaba <<peligro>> si el usuario hacía clic en él pero no deseaba cerrar la ventana."

En la cabeza de Steve Jobs.
Leander Kahney.

 

DIUMENGE 13-11-11 (22:30 h.)
"Cerré los ojos, los abrí. Entonces vi el Aleph."

El Aleph.
Jorge Luís Borges.

En Txelo m'ha passat 900 megues de youtubes, per retallar i tal...
Em miro el món a través de la pantalla i el trobo estrany i bell...
Per exemple l'alegria i juventut d'una festa de pijames ( http://www.youtube.com/watch?v=rNxeGXpV3To ) és la bellesa del món per descubrir
que encara està per venir...
Hi ha totes les imatges. I ara l'estic veient.
http://www.youtube.com/watch?v=ZCIP7VKTSYc
Un món preciós i amb travelling: http://www.youtube.com/watch?v=X-ebZt_plw0
O si poguessim viure a càmara lenta per poguer-ho retenir, veure i sentir-ho millor i amb més tranquilitat? http://www.youtube.com/watch?v=h3sm3sIeaGg

El que intento explicar és que és molt misteriós i, al mateix temps, meravellós poder-ho mirar des del sofà. Aconseguir-ho veure i abarcar tot per intentar entendre-ho...

"El diámetro del Aleph sería de dos o tres centímetros, pero el espacio cósmico estaba ahí, sin disminución de tamaño. Cada cosa (la luna del espejo, digamos) era infinitas cosas, porque yo claramente la veía desde todos los puntos del universo. Vi el populoso mar, vi el alba y la tarde, vi las muchedumbres de América, vi una plateada telaraña en el centro de una negra pirámide, vi un laberinto roto (era Londres), vi interminables ojos inmediatos escrutándose en mí como en un espejo, vi todos los espejos del planeta y ninguno me reflejó (...), vi racimos, nieve, tabaco, vetas de metal, vapor de agua, vi convexos desiertos ecuatorianos y cada uno de sus granos de arena, vi a una mujer que no olvidaré, vi la violenta cabellera, el altivo cuerpo, vi un cáncer en el pecho, vi un círculo de tierra seca en una vereda, donde antes hubo un árbol..."
El Aleph. Jorge Luís Borges.




DIUMENGE 13-11-11 (22:28 h.)

(Amb carinyu per l'Albert, en Txelo, en Jordi, en Rafa...)

 


DISSABTE 12-11-11 (16:17 h.)
"...le pareció que el instante en el que entraba era suficiente y que no necesitaría mucho más."
Stoner
. John Williams.

 

DIJOUS 10-11-11 (23:59 h.)
El cap de setmana vinent (no aquest) es presenta súper súper a tope. Quasi per empalmar-lo tot sencer!!!!
ATENCIÓ

O sigui:
Dissabte, al Gravat, a partir de les 20h. l'autor d'aquest blog inaugura exposició antològica:


Disseny shirt: http://www.notsnat.blogspot.com


Divendres i dissabte, al CINECLUB VIC
, crec que a les 22'00 h., Jordi Lara, Jordi Crusats i Sergi Lladó presenten el seu film-documental:
VENTRE BLANC !!!!!!!!!!!!

Important no perdre-se-la!!!!!



I de remate, dissabte a la Cava:
AURORA CREW!!!!!!!!!


Disseny cartell: http://www.txelografia.com



DILLUNS 07-11-11 (15:39 h.)
"A veces, inmerso en sus libros, le venía a la cabeza la conciencia de todo lo que no sabía, de todo lo que no había leído y la serenidad con la que trabajaba se hacía trizas cuando caía en la cuenta del poco tiempo que tenía en la vida para leer tantas cosas, para aprender todo lo que tenía que saber."

Stoner.
John Williams.

 

DILLUNS 07-11-11 (12:50 h.)
"En mí ves el resplandor de aquel fuego,
el que sobre las cenizas de su juventud yace..."

Sonets.
William Shakespeare (**)

 

 

**Citat per John Williams a "Stoner" (**) editat per Baile del Sol.
(En parlarem més endavant... Segur!!!)
De moment estic encara al principi, però ja té un aire d'obra mestra, inmortal al pas del temps...
Les primeres pàgines tenen aquell to una mica èpic i melancòlic de les granges de l'Spanbauer (i perdoneu-me que tingui un espectre tant petit de referències i que sempre les repetim...)



**Una obra mestre que ens va ensenyar VM (és Déu i sempre l'hem de creure!)(**): http://www.elpais.com/articulo/cultura/Obra/maestra/ignorada/elpepicul/20111018elpepicul_6/Tes

i després ja confirmada per en Rafa i l'Eduard (dels Orfes)...
(Amb en Rafa inmediatament vàrem buscar aquest llibre com llops afamats que som! El què passa és que en Rafa ja se l'ha acabat però jo només vaig per la 20!!!
I en Rafa (que quasi sempre té raó!) va dir-me molt seriosament:
-"Llibertat" d'en Franzen és el llibre de l'any, però "Stoner" li dóna 100 voltes!!!!)


**
L'altre Déu és DAVID FOSTER WALLACE, així en majúscules i negreta, i atenció amb ell perquè la setmana vinent o aquesta treu llibre nou "El rey pálido"; de fet inacabat perquè es va suïcidar abans d'acabar-lo...
I ja hi ha cabrons que l'han llegit (grrrrrr!!!!) en plan promo:
http://ibrahim-berlin.blogspot.com/2011/11/david-foster-wallace-el-hombre-que.html
o:
http://lunamiguel.blogspot.com/2011/11/david-foster-wallace-piensa-en-tetas-ya.html


DILLUNS 07-11-11 (12:23 h.)

Ens acaba d'entregar el carter aquest llibre estupendo però que costa tant de trobar, perquè és d'una editorial argentina i només es troba d'importació i a llibreries delicatessens...
Editat per Caja Negra ( http://www.cajanegraeditora.com.ar ) que la coneixíem per uns llibres petits i negres sobre i d'en Jean-Luc Godard!!!; però que es pot trobar via Tarahumara ( http://www.tarahumaralibros.com ) que és una distribuïdora molt petita però que amb la seva feina de formigueta fa que el concepte ALDEA GLOBAL sigui una realitat i permet que algú de les muntanyes com nosaltres pugui tenir a les mans un llibre editat a Buenos Aires...

"Después del rock" amb el subtítol de: "Psicodelia, postpunk, electrónica y otras revoluciones inconclusas" de Simon Reynolds, periodista i crític musical de Melody Maker, The Wire, Rolling Stone...
Simon Reynolds és un crític musical d'aquests superdotats (segur que la seva nòvia la deixat gelosa per la gran quantitat de discos i cds que té i el temps que li ocupa i el poc ue li queda per ella...); intel·ligents i obert de mires que busquen alguna cosa més en la música.
Una mica, per exemple, com l'Alex Ross (del "Ruido Eterno"), en Greil Marcus (del "Rastros de Carmín")...

Discurs, conceptes a partir de la música i els músics...
Com que m'acaba d'arribar, és impossible haber-lo llegit ja, però un exemple agafat a boleo de la pàgina 228, (en té 230):
"...El rock se encuentra en esa zona retro desde hace mucho tiempo, pero el hip hop y la música electrónica post-rave han ingresado recientemente a ese lugar que llamo "meseta recombinante". Es ese punto en el que una forma artística ha acumulado detrás suyo tanta historia que se ha vuelto más sencillo para los nuevos artistas crear híbridos dentro de territorios ya abiertos por pioneros anteriores. Es como si todo género, toda zona en la cultura, alcanzara este punto crítico, comparable con el cierre de las fronteras en los Estados Unidos"
Toma yá!!
Sense complexes. Molts temes, idees i punts de vista: Des del noise, a la imatge de Madonna. El gust del post-punk per la cultura negre, la socibilitat implicada en la cultura rave, etcètera...
Un llibre que segurament quedarà tot subratllat i que no el deixarem a ningú perquè després no te'l tornen...


DIVENDRES 04-11-11 (21:33 h.)

 


DIVENDRES 04-11-11 (21:32 h.)



DIVENDRES 04-11-11 (01:36 h.)

Fragment del "Watchmen Remixed".
(A partir del dia 19...)

(Seguirem informant!!!)

 

DILLUNS 31-10-11 (13:16 h.)
La Blanca, que va anar al Saló del Manga, va preguntar a una pandilla de emos que hi havia:
-Vosotros, en el planeta que vivís sois muy sensibles, ¿no?

(Que és una frase molt maca... I quan m'ho explicava li vaig demanar si me la deixava copiar...)

 

DIUMENGE 30-10-11 (07:57 h.)

En Jordi Daví (**) ja té els cartells impresos!
Han quedat impecables (els ha imprès ell!!! Però diu que l'ha ajudat el seu cosí, per treure's mèrit...)!!!!! El blau i el vermell li han quedat brutals!!!
Hi haurà una sèrie limitada per ADICCIONESPORQUESÍ!

Seguirem informant properament...
De moment apunteu-vos el 19 de novembre a la vostra agenda (És el dia de la Jornada de reflexió...)



** En Jordi Daví és un tiu benparit!!!
(Que dimecres jo sortís fins tard, és culpa d'en Jordi; però.
És divertit perquè en Jordi sempre li diu a la Mireia que és culpa meva i jo sempre li dic a la Natàlia que és culpa d'en Jordi!)
NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOG: Aquest últim fragment ens ha quedat com un d'aquells retrats dels "Homenots" de Josep Pla...

 

DIUMENGE 30-10-11 (07:55 h.)

 

DIUMENGE 30-10-11 (07:45 h.)

Sr. Moniato© !!!!!!
El Sr. Moniato és un invent de la Frida i la Natàlia per portar al cole per la setmana de la castanyada (que per la crisi no hi ha hagut castanyera!!)...
Com veieu la Frida va agafar els ulls dels Mr. Potato© i els va clavar al moniato...

 

DIUMENGE 30-10-11 (07:41 h.)

 

DIUMENGE 30-10-11 (07:33 h.)
Un artícle molt bò (i molt friky) de Jacinto Antón, al País d'ahir:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/sapo/psicodelico/elpepiespcat/20111029elpcat_16/Tes

 

DIUMENGE 30-10-11 (07:31 h.)

 

DIUMENGE 30-10-11 (07:29 h.)


DIUMENGE 30-10-11 (07:16 h.)
Hi ha nits que surts
Hi ha dies que entres.
Hi ha dies que deixes el diari com un formatge ple de forats.

Hi ha dies que et compres el diari per no llegir-lo.
Hi ha dies que no són dies.
Hi ha dies negres.
Hi ha dies grisos.
Hi ha dies lletjos.
Hi ha dies normals.
Hi ha dies macus.
Hi ha dies guais.
Hi ha no-dies.
Hi ha de tot...

 

DIUMENGE 30-10-11 (07:15 h.)


DISSABTE 29-10-11 (16:46 h.)
Nuevas generaciones:
http://vimeo.com/29660109

(Godai Garcia, brutal!!!!!!)

 

DIMARTS 25-10-11 (22:47 h.)
Segurament la millor portada de disc d'aquest any és la dels WASHED OUT!!!:

Només té un però i és el repujat tipogràfic (una mica gratuït, perquè no aporta res...O li poses tipografia o no i amb aquesta imatge no li fa falta res perquè ja funciona sola... A més, sobre al retractilat hi anava una enganxina amb el nom del grup cosa que demostra que el repujat no funciona...); però la fotografia és preciosa, que llavors es multiplica quan obres el packaging:

I quan vas a buscar el disc, la funda que surt encara és més maca:

I quan poses el disc?
Quan escoltes el disc és la bomba de bò!!!!
(Excepte la 1 que és excessivament simfònica...) Totes són boníssimes (És com si els Radio Dept (**) es posessin a fer house. Però house del bò!)

Aquest disc dels Washed Out, passarà a la història al costat del disc dels Circulation ( http://www.youtube.com/watch?v=arctSLT1Wns ) o el primer dels Presence ( http://www.youtube.com/watch?v=sfuO8E_YSgQ ), que són discs que són tant bons que només n'hi han de tant en tant (igual que el dels The XX o el primer dels Massive Attack...)...
Música que sembla feta per àngels i que de tant bona fa plorar de maca!
Per exemple: http://www.youtube.com/watch?v=YfPkpmEimpw
o http://www.youtube.com/watch?v=721A2OVAnyQ ...


**
Radio Dept. (ex: http://www.youtube.com/watch?v=7iiV8N__5Tg ) és aquell mític grup de culte, de pop suau i veu melosa, que només li agrada a l'Alfredo (aka el vecino del cuarto), en Jordi Puntí, la Sofia Coppola (que de fet ara ha abandonat els Radio Dept. en benefici dels Phoenix, perquè s'ha casat amb el cantant dels Phoenix...) i a mi...

 

DIMARTS 25-10-11 (22:47 h.)
"...va plorar,aquest cop durant hores, sense interrupció, sense final, i es va preguntar si pararia mai."
Sukkwan Island.
David Vann.

 

DIUMENGE 23-10-11 (22:36 h.)
Notícia fantàstica si viviu (i menjeu fora de casa) a BCN cada dia:

L'Iñaki us proposa un servei on us prepara setmanalment 5 o 6 menús amb el menjar ja a punt pels vostres tàppers per tota la setmana o els dies que vulgueu!!!!
(Molt més sà que els menús diaris xungos i aborrits de 10 euros del bar de la cantonada...)
Per més informació:

http://www.nyamnyam.net

Sereu l'enveja de la vostra oficina i a més menjereu bé!!!!!!
(I si vols te'ls porten a casa!!)

 

DIUMENGE 23-10-11 (22:25 h.)

La Mireia, en Jordi, l'Ignasi, la Frida, la Natàlia i en Toni van anar al McDonald's!!!!!!
(I es van posar les botes!!!:
BigMac©, hamburgueses amb pepinillo i formatge, patates Deluxe amb salsa semitàrtara, Gelats xunguíssims amb molta salsa de caramel però que estaven boníssims...)

Ah!
I lo millor de tot és que si et demanes un HappyMeal©, de regal i va una figureta d'en Milú!!!!!
Està bé que Mcdonald's confiï d'una vegada en l'animació europea per regalar gadgets!!!!

 

DIUMENGE 23-10-11 (22:16 h.)
Tachín tachín...:

Un GIN MANDARÍN:

El nom se l'ha inventat en Rafa!
I el combinat l'han fet en Jordi i l'Albert a falta de llimones... I està boníssim!!

 

DIUMENGE 23-10-11 (12:48 h.)

 

DIUMENGE 23-10-11 (12:47 h.)

 

DISSABTE 22-10-11 (00:11 h.)
Ei!
Tornen els Pas a dos!!!!!!!!

I sabeu qui hi ha aquest pròxim dimecres??
(Glups!)

 

DIVENDRES 21-10-11 (14:29 h.)
"Les coses importants són les que no ho semblen."
Mercè Rodoreda.

 

DIMECRES 19-10-11 (14:51 h.)

 

DIUMENGE 16-10-11 (21:02 h.)
El moment culminant de "Somewhere" de la Sofía Coppola (mireu DIVENDRES 30-09-11 (23:08 h.)) és quan el protagonista està al taller d'efectes especials i es mira amb la màscara d'avi que li han fet...
En aquell moment hi ha la clau de la pel·lícula: veient-se com serà ell al futur (mitjançant moltes hores d'hotel i d'aburriment...); que de fet és el futur, implacable, de tots nosaltres.
Anem cap a una cara plena d'arrugues...

I just uns segons abans es veu la maduresa cinematogràfica de Sofia Coppola quan aguanta 30, 40 segons el plà amb el motllo del personatge...
Aguanta el plà amb un zoom lentíssim acostant-se, sense tenir pressa i després fon 1 segon a negre...
Brutal!!

No us la perdeu!!

 

DIUMENGE 16-10-11 (21:02 h.)
Temazo!!!!!!!!!!!:
"Declaració de Principis"
Primera cançó del disc de LA IAIA: "Les ratlles del banyador"!!!!
(ja a la venta)....


http://www.youtube.com/watch?v=Griz3UMdYu0


"Ho he fet tants cops
malament.

Ho he fet tants cops
malament.

Ho he fet tants cops
que al final
no sé si faig mal.

I el cotxe va
a poc a poc.

El cotxe va
a poc a poc.

El cotxe va
però jo
jo ja m’he estimbat.

I fer l'amor
costa molt.

I fer l'amor
costa molt.

I fer l'amor
costa molt si vull fer-ho amb tu.

Twist and shout ooooooh twist and shout.

Les ratlles del banyador,
les ratlles del banyador
són com tu i jo.
Cada un
cada un d'un color.
I ens anem drogant
tant en tant.

Ens anem drogant
tant en tant.

I ens droguem tant
que al final ja no se'ns fa estrany.

Twist and shout ooooooh twist and shout.
I un regal
per Nadal.

I un regal
per Nadal.

I un regal per Nadal
i ja ets normal.

I cantem tan
malament.

I cantem tan
malament.

Però cantem tant
que al final
ens queda normal.

I ningú creu en tu
només tu.
I ningú creu en tu
només tu.
I ningú creu en tu
només tu.
I ningú creu en tu
només tu..."


http://www.youtube.com/watch?v=qIkxg0bazCU


DIUMENGE 16-10-11 (20:54 h.)
Nikes Noves!!!!!!!!:

Model: PICO 4 (TDV). 9c.
(Made in Vietnam.)

 

DIMECRES 12-10-11 (16:46 h.)
Lliçons de Jobs:



(Escanejades del País i l'ARA...)


DIMECRES 12-10-11 (16:40 h.)

Dos moments d'un artícle d'Eduardo Lago, dissabte passat al Babelia:


DIMECRES 12-10-11 (16:29 h.)

Demà dijous a les 19:30 h., a la Biblioteca Agustí Centelles, al centre cívic Teresa Pàmies del Carrer Urgell 145, s'inaugura la mostra: "Des d'unes correspondències"; de la correspondència postal de fotografies i textos entre MANEL ESCLUSA i VÍCTOR SUNYOL...


DILLUNS 10-10-11 (16:34 h.)

 

DILLUNS 10-10-11 (16:22 h.)
Títol per un quadre: "Aquell moment de la vida quan surts de nit només una vegada cada tres setmanes..."

 

DIJOUS 06-10-11 (15:00 h.)

The End.


DIJOUS 06-10-11 (14:41 h.)
Dues coses maques:

Els amics de l'editorial ADICCIONES PORQUESÍ han sortit resenyats a l'Heraldo de Aragón amb el seu llibre-recull de les PROPOSICIONES INDECENTES!!!!!!!!!!!!
Per comprar-lo, si encara no el teniu:

http://www.adiccionesporquesi.net/index.php?/preposiciones/donde-comprar-preposiciones-indecentes/

(Foto: Jordi V. Pou)
L'autor d'aquest blog (o sigui, jo) forma part d'una exposició que hi ha actualment al Centre de Documentació del Centre d'Art La Panera, de Lleida; que es diu: "Relats encadenats"...
Amb una sèrie de les postals originals de la Beca (mireu BLOG1 i el BLOG2) que el Centre es va quedar per la seva col·lecció...
http://www.lapanera.cat/home.php?op=23&module=editor
http://www.lapanera.cat/home.php?op=8&module=programacio&cad=0&item=107

 

DIMARTS 04-10-11 (22:57 h.)

Un llibre bastant canya que no acaba de ser exactament el què anuncia el títol...
O sigui: Aquí no t'expliquen com aconsegueix Lady Gaga convertir-se en un fenòmen global o perquè Facebook ha aconseguit més de 500 mil·lions d'abonats en poc més de 2 anys; sinó que s'analitza especialment els canals per on passaria la imatge i la música d'aquesta cantant o com aconsegueix aquesta web travessar fronteres i estar a dins de cada casa (com aquell somni d'Steve Jobs a la prehistòria de la tecnologia: "Un ordinador a cada casa"...) sino més aviat per on arriba el mateix producte fins a totes les cases del món.

Tot i això, té el seu interés perquè el llibre es submergeix, analitza i explica els canals per on circula la informació. Els mitjans on es formen els fenòmens de masses.
És la realitat a temps real perquè en el present on vivim per entendre els mitjans s'h de "llegir" la política entre línies. Tots els països que volen tenir influència estant i volen canals influents no tant per reproduïrse ells mateixos (que també) sinó per emetre els seus productes i aconseguir importància i influència.
"Cultura Mainstream. Cómo nacen los fenómenos de masas"
Fréderic Martel.
Parla de la geopolitica d'avui. De les forces vives que mouen el món. I de com el poder implica tenir medias...
"En la actualidad, cada día se inaugura de promedio una nueva pantalla de multicine en China, en India y en México. Y más de la mitad de los abonados a la televisión de pago se hallan ahora ya en Asia. A medida que aparecen nuevos gigantes en la economía mundial -China, India, Brasil, pero también Indonesia, Egipto, México y Rusia-, su producción de entretenimiento y de información aumenta. Está emergiendo la cultura de los países emergentes. Frente al entertainment estadounidense y a la cultura europea, esos nuevos flujos mundiales de contenidos empiezan a tener su peso. Se está dibujando una nueva cartografía de los intercambios culturales."

El món avança a cop de tecnologia.
La imprempta, els llibres, la ràdio, el cinema, la televisió, internet, la televisió per satèl·lit, la televisió per internet i els continguts...
Els grans estudis de cinema de Hollywood com els primers productors de productes globals que com a tals son pensats; i així van extendre la seva influència (primer seduïnt pels ulls) (van inventar, fins i tot, una manera de mirar: La sala fosca dels cinemes i les crispetes...)i ja després amb els diners i l'ideologia...
"Todo el film se construye desde su concepción en función de los mercados a los que apuntamos. En todo el mundo, nuestros productos deben ser deseados, y ese deseo se prepara, es una profesión..." explica el productor d'un gran estudi...
Però passen les dècades i ara, Estats Units d'Amèrica ja no és el primer país del món econòmicament parlant, però segueix sent el número 1 perquè encara és el primer productor i més influent de "productes culturals"... És qui crea els productes, proposa les modes i les noves maneres de pensar i al mateix temps obrir, en certa manera, vies per seguir venent ("¡Es la economía, capullo!" li va dir cridant un dia Galbraith al president Kennedy...)
i augmentar la seva influència arreu.
Hi ha la paradoxa de que, per exemple, les grans companyies d'els estudis de Hollywood han estat comprades per grans corporacions japoneses o de països del golf pèrsic...

Al mateix temps i en paral·lel, aquesta nova manera de consumir, on cada cop més sovint la novetat d'un producte es converteix en notícia, també ha fet que sigui necessària una nova crítica i una manera d'enténdre el consum cultural.
"...tiene la misión de evaluar la cultura, no ya sólo en función de su calidad -un valor subjetivo-, sino tambien su popularidad -un valor más cuantificable-. Ya no juzga, entra en <<conversación>>"
"...las reglas de la cultura del entertainment en expansión: la notoriedad, el buzz, la velocidad, lo hip y lo cool. Estos elementos son la base del nuevo capitalismo cultural, el capitalismo hip, que es el que contribuirá a propulsar la cultura estadounidense en todo el mundo..."

Estem en un punt decisiu de la història (i enmig de la pitjor crisis econòmica -global- que es recorda) i al mateix temps amb moltes incerteses produïdes per la tecnologia i fins on ens pot portar, cosa que fa difícil fer prediccions...
"...los cambios fundamentales provocados por Internet, como la participación, la hibridación cultural, la contextualización de Google, las redes sociales, la agregación de los contenidos, la desintermediación, los intercambios peer to peer y la cultura basada en compartir, la web 2.0 y la cultura de la movilidad (...) no estamos sino al principio de una larga revolución mucho más fundamental aún: la transformación total de la cultura y de la información en la era de la reproducción digital. No sólo es un cambio cultural importantísimo, dicen, sino un cambio de civilización."

Els productes i la cultura mainstream sobreviurà als canvis?
"Paradójicamente, la reproducción digital e Internet han reforzado el mainstream más de lo que lo han fragilizado. Hoy si los productos de nicho efectivamente se multiplican, los blockbusters y los best sellers también tienen más éxito que nunca. En vez de desaparecer, los fenómenos de de syndication se extienden, a veces más allá de las fronteras. Los internautas también migran de la teledescarga al streaming, confirmando que Internet es menos un contenedor que un medio en el que vuelve a plantearse el problema de la editorialización. El público desea muchas veces compartir en masa la misma cultura popular, comulgar colectivamente. No porque el abanico sea más amplio prefiere el público los productos más oscuros; al contrario, elige a la vez los productos de nicho que lo acercan a sus propias microcomunidades y los más mainstream, porque lo conectan con lo colectivo. El mundo digital, más aún que el mundo analógico, es hit driven: el éxito refuerza el éxito (...) Internet y el mainstream se complementan: participan de un mismo movimiento que es la difuminación de las fronteras y la globalización de los contenidos que le hablan a todo el mundo en el mundo entero."


"Como al comienzo de toda revolución, no percibimos todavía las formas del mundo que está por venir, porque estamos demasiado asustados por lo que vemos desaparecer ante nuestros ojos, sentados en medio de los escombros del mundo del pasado e incapaces de imaginar el mundo que nos espera."

 

DILLUNS 03-10-11 (15:19 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=ErYAGQZs8e0&ob=av2e

 

DILLUNS 03-10-11 (00:19 h.)
Tarda de galeries a Barcelona:
En Mel Ramos a la Galeria Senda.

Aquest pintor, que és un dels històrics del Pop Art i que sempre està inclòs a totes les antologies, presenta un conjunt de dibuixos a llapis de noies exhuberants i nues, la majoria realitzats els anys 70.
Tots molt realistes i dibuixats amb cura quasi tots en blanc i negre...
N'hi ha 3 que són del 2011, aquest que segueix n'és un:

(A la Frida el que més li va agradar va ser un que la noia estava a sota d'un lleó amb cara d'enrabiat... I la Natàlia va dir que les noies dibuixades eren molt expansives...)

A la Galeria Joan Prats hi ha en Juan Uslé.
L'Uslé, amb una llarga trajectoria professional, és un dels millors pintors abstractes d'aquest país i en aquesta petita exposició ho torna a demostrar i ho fa amb unes combinacions de colors impossibles (verds, blaus i roses... Grisos i taronjes... Marrons amb vermells i blaus...). S'ha de ser valent per fer aquestes barrejes...

Quadre que si no és el mateix, s'assembla molt a un de petit que hi havia a l'exposició i que em va agradar molt:


Totes les peçes tenen molta força, els colors respiren bé i les formes son elèctriques. En un parell de quadres sembla que Juan Uslé s'apropii d'alguns elements molt característics de Luís Gordillo (un altre dels millors pintors abstractes contemporànis espanyols...)


DIUMENGE 02-10-11 (23:55 h.)


En aquest blog, ja ho hem dit moltes vegades, que sempre ha sigut partidari de la cultura del remix, les apropiacions quan són per ús artístic, la reutilització de les imatges, etcètera...
Ens ha sorprès, doncs la següent notícia:


http://www.elpais.com/articulo/cultura/peligros/rehacer/obra/literaria/Borges/elpepicul/20111001elpepicul_2/Tes

Estem per tant, súper a favor d'Agustín Fernández Mallo i no entenem la polèmica excepte que sigui per motius econòmics i publicitaris per part de qui va ser la última esposa del genial escriptor argentí (i que sense adonar-se'n el què està fent és embrutar-se i embrutar el nom de Borges...) ara que s'està reeditant una altra vegada l'obra completa d'aquest...

A títol personal em sento afortunat de tenir i haver comprat en el seu moment un exemplar d'aquesta obra i haver-la llegit, quan ja ha estat retirada del mercat...
(Mireu DILLUNS 25-04-11 (00:23 h.)...)

Agustín, ànims i no et rendeixis!!!!!

 

DIVENDRES 30-09-11 (23:08 h.)

http://www.youtube.com/watch?v=R3a1Z4EZ76Q

Han estrenat la nova peli de Sofia Coppola, aquella directora que tothom troba bastant sosilla i pretenciosa, però que a nosaltres ens agrada tant perquè sempre és molt fina, delicada i coherent.

Els seus personatges sempre estan molt perduts (una constant en tota la seva obra: "Las virgenes suicidas", "Lost in Translation", "María Antonieta"...) però viuen enmig d'una banda sonora molt cuidada i una fotografia acullonantment maca!

(No perdre-se-la perquè també hi surt la nena frikie de "Super8"!!!)

 

DIVENDRES 30-09-11 (00:12 h.)
"La felicitat, segurament, és un vespre d'estiu amb brisa suau, remor de mar, tu ballant per la cuina abans que et pesqui per besar-te i t'embruti els cabells de farina."
Una terra solitària.
Bel Olid.

 

DIVENDRES 30-09-11 (00:09 h.)
"Anant cap a la sala m'agafes per la cintura, tu que no ets gaire d'expressar el teu afecte en públic, i no puc evitar somriure perquè estàs marcant territori, claríssimament li estàs dient, amb totes les lletres del cos, que sóc la teva dona i que no es faci il·lusions."
Una terra solitària.
Bel Olid.

 

DIJOUS 29-09-11 (23:52 h.)
Òstia!
Ha passat una altre setmana (de m++++) en un santiamén...
Hem acabat "Una terra solitària" (preciós!!!) de la Bel Olid i ara ja anem pel Franzen nou!
En Walter de "Breaking Bad" s'ha rapat els cabells i vaig embrutar un parell de pinzells...
(o sigui que suposo que encara me'n recordo que de petit volia ser pintor...)

 

DILLUNS 26-09-11 (20:25 h.)

3!!!!

 

DIUMENGE 25-09-11 (00:57 h.)

 


DIUMENGE 25-09-11 (00:56 h.)

 


DIUMENGE 25-09-11 (00:54 h.)

 


DIJOUS 22-09-11 (14:40 h.)

Felicitats a les noies maques de l'Invictro ( http://www.invictro.com ) per l'aniversari! Per la feina que han fet i amb desitjos que en puguin celebrar, almenys 10 més!!!!!!!!!!

(Per celebrar l'efemèride, INVICTRO ha editat un vinil xulíssim d'edició limitada, amb alguns dels grups que han participat en les diferentes edicions del festival!!!!!!!!)

(Em pensava que me l'havien donat perquè em feia el simpàtic i resulta que vaig fer la imatge del festival fa 3 o 4 anys...
L'Eva em recordava lo de les pancartes pintades a mà amb tinta fluorescent...
Ja ho havia oblidat...)

 

DIVENDRES 16-09-11 (14:42 h.)

 

DIVENDRES 16-09-11 (14:41 h.)

 

DIVENDRES 16-09-11 (14:40 h.)

 

DIMECRES 14-09-11 (00:14 h.)
I dissabte, al escenari EL GRAVAT:

 

(Visca l'streaming, Godard, Aby Walburg, Chris Marker, youtube©, David Foster Wallace, Steve Jobs, Roberto Bolaño, Breaking Bad...)

DIMECRES 14-09-11 (00:11 h.)
Aquest dijous, divendres i dissabte!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El millor weekend de la teva vida!!!!!

1er ANIVERSARI DEL GRAVAT!!
amb un escenari-off al Mercat de Música Viva de Vic!!!!!!!!!!!!!!
(al claustre de l'Escola d'Arts!!!!!!)

BRUTAL!!!!!!!!!!!

 

DIMECRES 14-09-11 (00:05 h.)
A partir d'aquest dijous, al SALAO:


Qui vol un conte?

(expo)
Cristina Masramon


(Visca les autobiografies dibuixades!!!!!!!!!!!!!!!!)

 


DIMARTS 13-09-11 (00:32 h.)
Aquest dissabte:

 

DIUMENGE 11-09-11 (11:17 h.)


DIUMENGE 11-09-11 (11:15 h.)

SEMPRE!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

DIUMENGE 11-09-11 (11:15 h.)


DIMECRES 07-09-11 (23:41 h.)
L'altre dia a l'aixecar la persiana...:

 


DIMECRES 07-09-11 (23:38 h.)

 


DIUMENGE 04-09-11 (23:20 h.)
-Uuaaalaaa! Tens la mateixa veu que quan cantes!
-És que sóc el mateix... Sóc el cantant.

 

DIUMENGE 04-09-11 (23:19 h.)
Títol per un quadre: "Ella volia sexe; jo només parlar de politica..."

 

DIUMENGE 04-09-11 (23:18 h.)

(Simon Reynolds, al Rockdelux d'aquest mes...)

 

DIUMENGE 04-09-11 (23:17 h.)
Títol per un quadre: "Ella volia sexe; jo només parlar..."

 

DIUMENGE 04-09-11 (23:05 h.)

(de la portada del disc dels Surfing Sirles...)

 

DIUMENGE 04-09-11 (23:00 h.)
"La corrección, cuando finalmente llegó, no fue el estallido súbito de una burbuja, sino un irse desinflando, muy suavemente; un escape, durante todo un año, en el valor de los mercados financieros clave; una contracción demasiado gradual como para generar titulares en los periódicos y demasiado predecible como para dañar seriamente a nadie más que a los tontos y a los trabajadores pobres."

Las correcciones.
Jonathan Franzen.

 

DIUMENGE 04-09-11 (13:40 h.)


Sushi, samoses i truites boníssimes a la barca de Cala Sardina!!!
(I després els macarrons blancs!)

 

DISSABTE 27-08-11 (00:16 h.)

No us perdeu sobretot "La boda de mi mejor amiga" (que tot i el títol xorra que li han posat...) és una pel·lícula bestial!!!!!!!!!
(El trailer no li fa justicia: http://www.youtube.com/watch?v=y_eHviF-NwQ ;però almenys http://www.youtube.com/watch?v=No4r7lfm_es )
La fan aquests dies als cines i el què em va passar és que vaig anar a veure-la amb la Natàlia i les seves amigues i llavors va resultar que era l'únic noi de la sala, perquè és una peli absolutament feminista en tots els sentits i on tots els homes que hi surten són dolents, xungus, desquiciats, etcètera...
(Molt més bona que "Resacón 2" (però amb noies); perquè no pares de riure: Una ametralladora bestial d'acudits súperpassats, gags delirants, escenes divertídissimes
-la de la porta al principi amb en Don Drapper de "Mad Men" (!!!!) és d'antologia i la de la botiga dels vestits te'n recordaràs tota la vida i sempre se t'escaparà la risa quan ho facis-...)

La protagonista omnipresent i guionista és Kirsten Wiig, veterana actriu del Saturday Night Live que està que se surt...
http://www.youtube.com/watch?v=_-TSkboaU3A
http://www.youtube.com/watch?v=MfOKFKD6aBw
http://www.youtube.com/watch?v=WpGaNxIxqsE



DIMARTS 23-08-11 (23:50 h.)

 

DIMARTS 23-08-11 (23:48 h.)

 

DIMARTS 23-08-11 (23:46 h.)

 

DIMARTS 23-08-11 (23:44 h.)

 

DIMARTS 23-08-11 (23:42 h.)

 

DIMARTS 23-08-11 (23:40 h.)

 

DIMARTS 23-08-11 (20:55 h.)
Més coses brutals d'aquest estiu:

"Teleshakespeare"
Jordi Carrión.

(mireu
DIJOUS 18-08-11 (11:57 h.), DIJOUS 18-08-11 (11:40 h.), DIJOUS 18-08-11 (11:29 h.), DIJOUS 18-08-11 (10:45 h.), DIJOUS 18-08-11 (10:28 h.), DIJOUS 18-08-11 (10:28 h.), DIJOUS 18-08-11 (10:16 h.)...)

En aquest blog som absolutament fanàtics de la narrativa audiovisual!!!
Dit d'una altra manera, fans d'algunes de les sèries que fan per la tele...
(Perquè aquestes sèries, de fet, són quasi com novel·les convertides en imatges... N'hi han que tenen més de 3000 minuts, 50 hores, 5 temporades, o sigui que són i funcionen, com històries llargues, perquè de fet són ficció, però amb algunes lleis pròpies; arquitectures argumentals bastant diletades i protagonistes inolvidables)
L'autor es fixa en algunes d'aquestes ("Mad Men", "The Wire", "A dos metros bajos tierra", "Perdidos", "The good wife", "Los Soprano", etcètera...) per veure com funcionen, les seves característiques, d'on vénen, cap on van i proposa maneres de mirar-les que obre nous sentits...

Crea passadissos cap alguns arguments de còmics i novel·les gràfiques pioneres que ja avançaven coses que ara hi ha dins d'aquestes sèries...
Està súper ben escrit i es llegeix bé (Tant si conèixes les sèries com si no, perquè en aquest cas et fa venir ganes de veure-les!).

Jordi Carrión ( http://jorgecarrion.com ) és un dels renovadors de la novel·la de viatges d'aquest país, alhora sagaç crític literari, i ara es confirma també com un dels millors teòrics d'aquestes telesèries!!

----

2 discos que són 2 bombes atòmiques (per aquesta tardor calenta que està a punt d'arribar!):

L'últim dels Gang Gang Dance es diu: "Eye Contact".
(És el disc que pot fer un grup "electrònic", amb pretensions de ser modern, després dels Animal Collective i la M.I.A. ...: El so convertit en una textura, aires de post-rock i BSO, temes llargs, nihilisme sonor, noise electrònic barrejat amb bellesa i al mateix temps actitud... I, alhora, tot molt fresc i emocionant!
Per suposat tenen també una imatge cool. I, alhora, tot molt fresc i emocionant!)

Capes i capes de so que van entrant i la veu que funciona com un instrument més.
(Per exemple al primer tema -que és el millor exemple d'això que diem, la veu no entra fins el minut 6 i ho fa com si fos una capa sonora: http://www.youtube.com/watch?v=dacm6WPmdMM ).
"Adult Goth" (és el tipus de tema que hauria de fer Bjork al seu pròxim disc i deixa de tonteries...) podria ser un hit a discos desviades i escatxarrades, perquè té moments sublims per no deixar de somiar-hi: http://www.youtube.com/watch?v=XPGXFZpBtlY
Però la que sí que és un putu hit incontestable és "Mind Killa": http://www.youtube.com/watch?v=2R7k1_kOqvk !!!
Veus trencades, armonies i ritmes per no parar de ballar amb els braços alçats!!

(NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOG: Als GANG GANG DANCE els vaig descobrir al Primavera amb la Mai i la Sílvia, mentres el Barça guanyava la Champions (mireu DILLUNS 30-05-11 (20:55 h.)...)


"Swim" dels Caribou (Que és l'artista abans conegut per "Manitoba" i que en Gil no sé si se'n recordarà però els vàrem veure fa anys una vegada a l'Apolo que va tocar disfressat de conill rosa i va ser un bolu raríssim...) (El concert de Caribou va ser un dels millors del Primavera d'enguany!!!)

És un àlbum guanyador perquè té el gran hit "Odesa" ( http://www.youtube.com/watch?v=aiSa7THgxrI ) ja per començar i que és una cançó PERFECTA!!!!!!!!!
Però és que la 2, "Sun" ( http://www.youtube.com/watch?v=jscemjgJ29c ) és encara millor: una odisea techno que no para de pujar amb un ritme trencat al·lucinant!!!!!!!!!!
I així fins el final del disc perquè Caribou combina perfectament la veu dins els seus ritmes sense fer nosa...

 


DIMARTS 23-08-11 (20:31 h.)
"Si se rascaba la cabeza o se frotaba la nariz, los dedos transmitían algo. Un olor a yo.
...O, también, el olor de las lágrimas incipientes.
...Hay que imaginar los nervios olfativos efectuando un muestreo de sí mismos, con los receptores registrando su propia configuración.
...El sabor del daño echo a uno mismo durante un fin de tarde basureado por el desprecio, acarrea también extrañas satisfacciones. Los demás dejan de ser lo suficientemente reales como para llevar la culpa de cómo se siente uno. Sólo uno mismo, con la propia negativa, queda en pie. Y, como ocurre con la autoconmiseración, o con la sangre que nos llena la boca cuando acaban de arrancarnos una muela -los jugos férricos, salados que nos tragamos, no sin antes detenernos a saborearlos-, el rechazo tiene un sabor cuyo punto de agrado no resulta difícil de adquirir."

Las correcciones.
Jonathan Franzen.

 

DILLUNS 22-08-11 (00:52 h.)

 

DILLUNS 22-08-11 (00:50 h.)

 

DILLUNS 22-08-11 (00:48 h.)

 

DIUMENGE 21-08-11 (23:00 h.)
Sense dubte, un dels millors llibres d'aquest estiu és el recopilatori dels treballs d'Alex Trochut!!!!

"More is More" (Editat per Index Book: Val 50 euracos (!!!) súper ben invertits, això sí!!!!)

Aquest jove dissenyador ( http://www.alextrochut.com ) que amb molts pocs anys s'ha convertit en un dels il·lustrador/tipògraf/dissenyador gràfic més deslumbrants d'aquest país i del món perquè ja treballa amb grans clients, agències i corporacions internacionals.

El llibre (super ben imprès i amb portada fotoluminiscent quan apagues la llum...) és una mostra del seu treball (sempre fascinant); que destaca per les filigranes digitals del seu grafisme, els colors plans, tipografies impossibles, derivacions del disseny gràfic dels 60, formes orgàniques que sembla que vinguin dels quadres tous de Dalí... Que ja li dónen sempre una personalitat pròpia molt clara.

Comença amb algunes coses dels seus inicis, com el treball que va fer amb l'Andreu Balius actualitzant una tipografia que originalment havia fet el seu avi Joan Trochut el 1940...:

Hi ha després, per exemple, un pòster per un festival de hip-hop, que li va donar molta fama pel seu virtuosisme amb el grafisme vectoritzat (hores i hores de Freehand i capes i capes...) que presentava jugant amb els clàssics penjois dels rapers...

També ensenya una manera molt novedosa de barrejar il·lustració i tipografia:

I aquí per la marca local Jhayber (que de fet mai havia tingut una imatge tant cool):

(A la vegada amb unes pàgines que tenen unes tipografies que barreja amb fotografia real, per la revista ESPN, que són d'antologia!!!)

Tipografies impossibles que funcionen com si fossin una il·lustració:

O aquesta, jugant amb llapissos, brutal:

El disseny que va fer pel grup Manel:

Però també hi ha moltes vegades una por al buit barrejada amb molta sutilesa; delicat, com aquí, amb aquesta portada per l'editorial Faber and Faber, que és preciosa:

O en aquest treball d'una cortina per l'MTV, que és una de les meves favorites del recull perquè juga amb l'ombra d'uns relleus. Molt tènue i fi:

El llibre és una joia.
(Mostra del treball de Trochut, que li servirà per mostrar-se al mercat global, perquè va tot en anglès...)
Flipant i per fer-se'n fanàtic inmediatament!!

 

DIUMENGE 21-08-11 (22:22 h.)
"Cada día ocurre algo importante, un día dimite Camps, al día siguiente muere Amy Winehouse, la junta directiva de la SGAE está dispuesta a cambiar sus estatutos y hacernos partícipes a todos los miembros, y poco después salen siete miembros de la misma junta directiva negándolo; un día, el PP aventaja en más de diez puntos al PSOE y en este instante la diferencia se acorta en tres puntos por el efecto Rubalcaba; el Papa vuelve a enfrentarse con nuevos casos de abusos y torturas en Irlanda, por enésima vez. Strauss-Kahn un día es un cerdo, y al siguiente, una pobre víctima. Durante semanas ha estado condenado al más indigno ostracismo, y de pronto la mitad del pueblo francés desea que vuelva a la política. El tabloide The News of the World cierra por un escándalo de espionaje salvaje, con ramificaciones que implican a políticos ingleses, la policía, Scotland Yard... y el propio señor Murdoch, por fin, muestra su verdadera y horrible faz. Es imposible abarcar el presente, mucho menos determinar el futuro. ¿Que si me preocupa? Por supuesto. Mucho. (...) El presente va a toda hostia, arrastrando a su paso antiguos miedos y nuevas esperanzas..."
Pedro Almodóvar al País d'avui...

 

DIUMENGE 21-08-11 (22:17 h.)
Títol per un quadre: "Un home sense ketchup és com un home sense sexe."

 

DIJOUS 18-08-11 (11:57 h.)
"...La cara de Tony Soprano ( http://www.youtube.com/watch?v=bmT12HnPqW8 ); los ojos de Claire ( http://www.youtube.com/watch?v=4ST5tTWrL80 ); el rostro de McNulty ( http://www.youtube.com/watch?v=EwHC5mASzMo ); los ojos de Jack ( http://www.youtube.com/watch?v=JfqfDR2M-rM ): las grandes teleseries tienen que acabar enfocando una mirada que sea el espejo de la nuestra.
...
Don't stop believing.
...Todo sigue en el más allá donde el
zapping está a punto de llevarnos."

TeleShakespeare. Jorge Carrión.

 

DIJOUS 18-08-11 (11:54 h.)


DIJOUS 18-08-11 (11:40 h.)
"Rebobinar; adelantar; hacer zapping; recordar que la televisión es la realidad paralela, el lugar de encuentro de la humanidad de nuestra época, una corriente de luz que no se apaga, la morad de algunas de las interferencias que nos han marcado. La muerte de JFK; el alunizaje de Neil Armstrong; la caída del Muro de Berlín o de las Torres Gemelas; la inauguración de los últimos Juegos Olímpicos; el final de Perdidos. Nos encontrábamos frente a la pantalla, viendo exactamente lo mismo. Estábamos allí. En el luminoso lugar donde se reúnen lo representado y nosotros, los televidentes, que nos pasaremos toda la vida editando esos recuerdos, alterándolos, poniéndoles bandas sonoras alternativas.
...Los seres representados se reúnen en una iglesia que quiere ser la suma de todos los templos y de todos los credos, el espacio de la comunión y de la despedida. El espacio de las reuniones por capítulos, periódicas, semanales. En pocos lugares se condensa tanta fe como en la luz que irradian las pantallas que nos circundan y nos abrazan."

TeleShakespeare. Jorge Carrión.

 

DIJOUS 18-08-11 (11:32 h.)

 

DIJOUS 18-08-11 (11:29 h.)
"Hablo de algo más abstracto. Hablo de la capacidad que tienen ciertos espacios y, sobre todo, ciertos personajes de penetrar en la conciencia del lector, de convertirse en familiares, tanto en su miseria como en su esplendor. Estos dos polos se alternan en las escenas memorables de las teleseries, aquellas que -después del capítulo final- asociamos en la memoria, con una sacudida de adrenalina sentimental, con ciertos nombres y ciertos títulos."
TeleShakespeare. Jorge Carrión.

 

DIJOUS 18-08-11 (11:29 h.)
"-¿Cree que irá al infierno?
-¿Qué, al infierno? Somos soldados y los soldados no van al infierno..."

Los Soprano.

 

DIJOUS 18-08-11 (11:24 h.)

(Escala 1:500)

 

DIJOUS 18-08-11 (10:54 h.)
"Si introduces en Google Imágenes la palabra <<pasado>>, el mosaico se puebla de fotogramas de una película en blanco y negro, lírica, con instantáneas naturales, con interiores vetustos y con tecnología pretérita. Si introduces en cambio, la palabra <<futuro>>, el mosaico, con predominio de vehiculos y ciudades, se metaliza. Es decir, en la mayoría de los dibujos y fotografías predomina lo plateado, las superficies de mercurio, el hielo antiguo, lo azulado, el gris metálico. Los colores vivos están reservados para la palabra <<presente>>."
TeleShakespeare. Jorge Carrión.

 

DIJOUS 18-08-11 (10:53 h.)

 

DIJOUS 18-08-11 (10:45 h.)
"Me gustaría saber cuáles son las capas, los músculos, las válvulas del corazón que son alteradas por la ficción, dónde se almacenan los rastros de los personajes que ha interpretado durante años un actor, cómo puede eliminarse esa boiquímica que nos transforma, que nos complace, que nos duele, que -en fin- nos constituye. Según la lógica del karma, la reencarnación nos hace viajar por cuerpos humanos y animales. Según la lógica del karma, somos zombis, muertos en vida, fantasmas de los humanos y los animales que un día fuimos. O, mejor aún: cementerios. Porque en cada uno de nosotros conviven todos los difuntos por los que hemos pasado para llegar a nuestro ser actual: un sinfín de corazones que aún palpitan."
TeleShakespeare. Jorge Carrión.

 

DIJOUS 18-08-11 (10:38 h.)

 


DIJOUS 18-08-11 (10:28 h.)
"El consumo internacional y en red supone la proliferación de una nueva sentimentalidad, que atraviesa la pantalla, transforma la cotidianidad individual, varía lo que entendemos por identidades colectivas y, sobre todo, por relaciones sociales. La suma de la actividad en cada una de las plataformas da como resultado una cifra altísima, frenética. El telesjeto es más activo que nunca.
...Ni siquiera el
zapping supone pasividad cuando se dispone de centenares de canales por los que navegar: el telvidente crea su propio sampleado al ir pulsando botones del mando a distancia o al ir abriendo y cerrando ventanas en la pantalla. Todos producimos porque todos somos actores. Agentes de la interpretación, el desvío, la recomendación, el contagio. Todos somos piratas textuales que leemos, descontextualizamos, descargamos, traficamos con links y con lecturas de las obras que identificamos como pertenecientes a ese meta-género que es la teleserialidad de culto. Todos somos fans. Todos somos microcríticos."

TeleShakespeare. Jorge Carrión.

 

DIJOUS 18-08-11 (10:26 h.)

 

DIJOUS 18-08-11 (10:16 h.)
"<<La inteligencia colectiva de los fans mediáticos>> para referirse al papel cada vez más decisivo que desempeñan los consumidores dotados de poder digital en la configuración de la producción, la distribución y la recepción de los contenidos mediáticos>>. El resultado de la internacionalización de esa convergencia es el cosmopolitismo pop, cuyo paralelo en el ámbito de las prácticas artísticas es el nomadismo estético. Dos prácticas a menudo entrelazadas que se definen por su contra-especialidad: no se conciben en las fronteras de las naciones o de los estados, descreen de una única lengua, su motor es la perpetua traducción..."
TeleShakespeare.
Jorge Carrión.

 

DIMARTS 16-08-11 (15:40 h.)

 


DIMARTS 16-08-11 (01:38 h.)
Creuava Espanya conduïnt el cotxe a tota pastilla mentres pensava si els meus pròxims treballs haurien de tenir més caràcter (sobretot després d'haver vist l'antològica de Leon Golub a Madrid ( http://www.museoreinasofia.es/exposiciones/actuales/golub.html ) …), més intenció política…
I potser per això he treballat tant poc els útlims anys… Perquè ho trobo tot (lo meu) una mica tou (Políticament parlant… Alguns en diuen: "Micropolítiques", altres: "Ideologies", altres: "Concepte"…)
De fet, sempre he pensat que els treballs (els meus i els que no són meus) han de tenir, almenys, una mínima consciència (política, si més no…), -intencionalitat- del lloc on vénen i cap on volen anar, la relació del autor amb/cap/contra el poder i/o l'entorn amb i les persones que l'envolten. I potser m'adono o m'agradaria pensar que en alguns moments anteriors treballs meus porten part d'aquestes intencions.
Però sé, i per això ara m'ho plantejo, que en la majoria dels casos NO.
[En la majoria de vegades perquè acabava primant altres idees…]
I potser per això em vaig forçar a veure l'exposició d'en Golub (i com ell es va empènyer a fer entrar la política a les seves obres…)
I perquè en el moment global que estem vivint (econòmic, social i geopolític) he de situar el meu treball en aquest context encara que m'adoni que com artista no canviaré ni faré un món millor. Però si que com a persona (i artista) tinc que fer-lo creuar o encarar-lo amb els reptes que ens planteja aquest present (a tots els nivells) que estem vivint...

També sé que hi ha moltes coses que no vull fer, llocs on no vull anar a parar, ratlles que no vull travessar…
[És una mica més complex d'aquestes línies que escric d'una sola tirada -amb moltes faltes d'ortografia i paraules repetides…- per a mi, encara que les faci públiques… Tot i que també hi ha coses que no fa falta explicar, problemes formals, morals; etcètera… que m'ho quedo...]

En tot cas, aquests son alguns dels bons propòsits per aquesta temporada que està a punt de començar…
Sens dubte, seran uns mesos emocionants…
Que no sé si seran profitosos però que intentarem que tinguin una mica de sentit si ho podem canalitzar bé...

 

DIMARTS 16-08-11 (01:05 h.)

 

DIMARTS 16-08-11 (01:00 h.)

 

DIMARTS 16-08-11 (00:51 h.)

 

DIMARTS 16-08-11 (00:45 h.)

 

DILLUNS 08-08-11 (23:20 h.)

 


DILLUNS 08-08-11 (23:17 h.)

 

DILLUNS 08-08-11 (20:55 h.)
"Internet proporcionaba un entorno donde los protocolos de asociación permitían disponer de control sobre la espontaneidad propia y ajena y, por lo tanto, de un instrumento social más evolucionado que la intemperie de las conductas crudas."
Las teorías salvajes.
Pola Oloixarac.

 

DILLUNS 08-08-11 (20:52 h.)
"Porque su mente contaminada de las obsesiones propias de una autoestima irremontable había comprendido que el régimen de acceso a la empatía contemporánea se encuentra vinculado al uso inteligente, glamoroso, de la crueldad."
Las teorías salvajes.
Pola Oloixarac.

 

DILLUNS 08-08-11 (20:46 h.)

(Escanejat d'un packaging original de xocolatines Solé, de la de Xocolata amb llet...)

 

DILLUNS 08-08-11 (20:17 h.)
"-¿Qué le ha dicho?
-Me dijo que olvidó cómo hacerlo.
-Qué raro. ¿Sobre qué escribía?
-Sobre sí misma.
-¿Sobre su vida?
-No. Sobre su manera de contarla."

Ara, escric, Lolita Bosch.


DILLUNS 08-08-11 (20:17 h.)

(Made by Jordi Daví i foto -desenfucada- I'm.)


DIMECRES 03-08-11 (17:41 h.)

"L'amic d'un amic em va explicar que en un ocasió passejava per la riba del Sena, a París, quan va veure que Samuel Beckett avançava amb pas distret cap a ell. Semblava un rodamón, em va dir, podia haver estat algú molt trist, molt sol. I no obstant això, l'admiració va vèncer l'amic del meu amic, que es va acostar a Beckett per preguntar-li: Perdoni, és vostè Samuel Beckett? A vegades, va contestar l'escriptor irlandès. I va seguir caminant..."
Ara, escric, Lolita Bosch.

 

DIMECRES 03-08-11 (17:41 h.)

No us perdeu aquest llibre perquè és la bomba!!!
"Todo arrasado, todo quemado" de Wells Tower.
(Seix Barral Ed.)

És un impactant llibre de relats d'aquest escriptor canadenc (Hem de gravar-nos al dic dur el seu nom per tenir-lo en compte per quan presenti nous treballs... Si no s'espatlla, promet molt!)
Majúscul és aquest seu debut per la força de les històries i per com les explica. Al·lucinant com descriu sempre els personatges amb 5 o 6 línies i que és com si els tinguessis al davant...
Tots bastant desubicats emocionalment i que estan enmig d'un declivi (però Tower mai deixa que sigui un mel·lodrama perquè quan podria ser-ho fa que hi hagi alguna escena còmica o un diàleg simpàtic i la cosa canvia...)
Divertits, tristos i tràgics alhora.

Tots els relats queden bastant oberts i fan venir ganes que continuessin o fossin una novel·la llarga...
La història del pare que perd la memòria és boníssima, la que obre el llibre amb l'escena de l'aquari és d'antologia, la del germà especulador que viu a la montaña, incòmode; la de la fira és bastant elèctrica, la de la noia que té enveja de la seva cosina model i que sense voler es posa a la boca del llop... Inolvidable el relat final dels vikings (COM HO LLEGIU!!! Un relat de vikings!!!!! -Vikings depressius cansats de matar, etcètera...-) que és com "Meridiano de sangre" de Cormac McCarthy explicat en un monòleg d'en Buenafuente i que té un final grangran:

"En ese momento yo no entendí muy bien lo que Gnut estaba viviendo, pero después de que Pila y yo tuviéramos a los gemelos, de que formáramos una familia, comprendí lo terrible que puede ser el amor. Lamentas no poder odiar a esa personas, a tu mujer y a tus hijos, porque sabes lo que el mundo hará con ellos, porque tú mismo has cometido algunas de esas cosas. Resulta enloquecedor, pero te aferras a ellos con todas tus fuerzas e intentas no pensar en lo demás. Aunque te sigues despertando de madrugada y te quedas esperando el crujido y el chapoteo de los remos, el sonido metálico del acero, los ruidos de los hombres que reman para llegar a tu casa."
Buuuuuuaaaaaaaahhhhhh!!!!!!!!!!!!!

 

DIMECRES 03-08-11 (17:25 h.)
(Ja sé que vaig tard...):
Una foto © d'en Terry ( http://www.terrysdiary.com ) de l'any 2007, en record i homenatge a l'Amy:

(Una Amy bastant desamparada... Real... I no tant photoshopada com als tributs que l'hi estan fent aquests dies a la MTV en plan bucle...)

També molt bò aquest artícle d'en Jordi Puntí:
http://solodeunderwood.blogspot.com/2011/07/vueltas-con-el-mito.html

 


DIMARTS 02-08-11 (10:54 h.)

 


DIUMENGE 31-07-11 (00:19 h.)
"...Me dirigí a la pista de baile y me acerqué a una joven.
-Vamos a contemplar la luna -le propuse.
-Son las tres de la tarde -replicó."

Ejecutores de energías importantes (inclòs al brutal "Todo arrasado, todo quemado"...). Wells Tower.




DIUMENGE 31-07-11 (00:18 h.)

 

DIUMENGE 31-07-11 (00:09 h.)
"...Poseía esa ávida belleza de ojos enormes en torno a la cual los dibujantes de tebeos japoneses han construido religiones enteras dedicadas a la lascivia..."
Ejecutores de energías importantes (inclòs al brutal "Todo arrasado, todo quemado"...). Wells Tower.

 

DIUMENGE 31-07-11 (00:09 h.)
Títol per un quadre: "Excesivament autobiogràfic..."

 

DIMARTS 26-07-11 (21:50 h.)

 

DILLUNS 25-07-11 (23:07 h.)
Coses maques d'en Jordi Lara:

D'en Jordi Lara no perdre's, també sobretot "La màquina d'espavilar ocells de nit" ( http://www.edicions1984.cat/detallautor.cfm?cod=072 ) i/o el Nydia ( http://www.tv3.cat/nydia/ )!!!!!!!!

 


DIUMENGE 24-07-11 (20:05 h.)
Su hijo es un sol
.
Ayer volvió a salir...
Sale y se pone
Sale y se pone
Sale y se pone
Sale y se pone...

...........Tremendamente


DIUMENGE 24-07-11 (19:58 h.)
La gran frase de "Resacón 2" és justament a la primera escena, quan el noi li diu a la seva nòvia:
"¡Joder... Ha vuelto a suceder! No sé cómo ha pasado..."

 

DISSABTE 23-07-11 (00:00 h.)
El alma no se acuerda, está dolida
.....................Pedro Salinas.

 

DIJOUS 21-07-11 (22:56 h.)
Títol per un quadre: "Me decían que hablaba demasiado, que era un bocazas. Luego al final me pegaron un tiro en toda la cara..."

 

DIMECRES 20-07-11 (00:12 h.)

Escric això amb l'urgència del moment i encara en estat de shock postraumàtic!!
"Resacón 2" és la fucking pel·lícula!!!!!!!
No podreu parar de riure i molt molt més bona que la primera de Las Vegas!
Aquí no afluixen i no hi ha moments per descansar!!
Les escenes amb el micu son d'antologia!!!!!!!!!!!!
Les del travesti són unes de les escenes més HARDS (així en majúscules) que s'ha permès el cinema mainstream durant l'última dècada!
(I l'escena amb el propietari de la sala de go-go's és brutal de divertida!!)
Els 4 personatges estan que se surten (l'Stu hauria d'estar nominat a l'Oscar©) (en Chow és un dels personatges més bizarro i freak del cinema recent...), les imatges i la fotografia son boníssimes; tot molt cool...
(Tot i que em moro de ganes de fer-ho, no us puc explicar res d'en Mike Tyson!)
I per suposat heu d'aguantar fins els títols de crèdit!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=vWEwSg-gyio

(Si anàveu pels sopars de parelles, fent apologia de "Resacón en Las Vegas", no us avergonyiu, perquè teníeu raó!!! Però és que aquesta és el triple de bona!!!)

 

DILLUNS 18-07-11 (22:21 h.)

Primera pregunta:
Què fa algú com jo llegint un llibre com aquest ("Cómo rebelarse en la empresa. Sin perder el puesto de trabajo")?
N.P.I.

Segona pregunta:
Perquè?
Em sembla que em vaig equivocar (cosa bastant habitual en els compulsius...), però em va agradar un subtítol que porta el llibre a la portada: "Crea tus propios espacios para desarrollar el talento". Devia ser això... Demano perdó: Sóc jove i no sé el què em faig...

Tercera:
T'ha agradat, almenys?
Pssee... No està mal... Ens enganyen perquè el llibre originalment es titula "I hate people" (de veritat, comproveu-ho vosaltres mateixos: Poseu "I hate People book" al Google Imatges i ja veureu la portada original de l'edició americana...) O sigui que hauríem de tancar a la presó l'editor espanyol perquè ha posat un títol fraudulent que a més no és el què anuncia
Aquest llibre no va de revolucinar-te contra la teva empresa, sino de trobar maneres individuals més òptimes per millorar el teu rendiment (i que derivi en un benefici per la empresa...) És com si et diguessin: Ets en Cristiano Ronaldo i ets molt bò, què fas? Passes la pilota a un company dolentot perquè la falli després ell, o segueixes corrent, sense passar la pilota i quan no puguis més xutes ben fort cap a la porteria per mirar de fer gol (i el teu equip en surt beneficiat)?
D'aquest pal va...
És una barreja de llibre d'autoajuda+narrativa empresarial+"El arte de la Guerra". El to és divertit i directe. Frases curtes.

En aquest llibre la culpa sempre és dels altres. Tu contra el món. Ells són l'infern!
És divertit perquè divideixen el teu entorn en 10 classes possibles d'enemics:
-El "Trabas" és el que sempre et diu que no ho pots fer...
-L'"Engañabobos" és el que aconsegueix que l'ajudis en un projecte seu...
-El "bulldozer" és un abusón, com un matón de pati d'escola...
-El "desvíos" (també coneguts com el "sonrisitas", el "mentirosillo" o el "navaja") sumament perillós...
-El "pierdetiempos"... que s'aprofita de tu de mica en mica...
-El "sabelonada" que com el seu nom indica no saben res encara que es pensin que saben molt...
-El "hoja de cálculo" que són els que segueixen exageradament les regles i els que es carreguen tots els projectes perquè no deixen espai per la innovació...
-Els "oveja" son la gran majoria...
I es tracta, doncs, d'aniquilar (així es parla en aquest llibre) per tal de poder mantenir la teva llibertat i el teu espai mental.
Majoritàriament el context i exemples d'aquest llibre són les empreses tecnològiques d'última generació, grans corporacions i entorns dedicats a la creativitat... Llocs on la llibertat és necessària per transformar-la en idees novedoses perquè després en derivin resultats...

És curiós perquè actualment el món empresarial (i la societat en general) ha fomentat el "treball en equip" o "en grup" i aquest llibre desmonta el tòpic presentant una oda a l'individualisme... Com si fos "El club de lucha" dels llibres d'empresa...
"Convertirse en solista es motivo de orgullo y da un nuevo sentido del yo. En lugar de verte como empleado de una gran empresa, director de un departamento o ejecutivo de altos vuelos, empiezas a definirte en términos individualistas concretos. Eres una marca en ti mismo. El rey de las lluvias de ideas. El mago del marketing. El líder carismático de proyectos. No queremos decir que estas virtudes no sean valoradas por muchas compañías; lo que ocurre es, en este clima actual de corrección política, el equipo es el nuevo individuo.
...Si el trabajo en equipo se ha puesto tan de moda es por algo..."

Les grans idees han sortit d'algú (quan algú ha tingut una intuïció, ha reflexionat, ha proposat, s'ha entossudit...), i s'han desenvolupat si ningú, abans, les ha abortat... Per exemple:
"Pensemos en el iPod de Apple. A finales del siglo pasado parecía que cada día se presentase un nuevo mp3, y a nadie le importaba un pimiento. Hacía falta algo novedoso para conseguir la atención pública. En ese momento apareció Tony Fadell, el dinámico empresario y director tecnológico del grupo de informática móvil de Phillips, quien a finales de los noventa creó su propia empresa, Fuse, para centrarse en la electrónica de consumo. La idea de Fadell consistía en un reproductor de música pequeño y con disco duro combinado con un servicio de suscripción musical al estilo de Napster. Fuse no consiguió una segunda tanda de financiación y tuvo que cerrar. Entonces Fadell empezó a promocionar su dispositivo por Sillicon Valley. Dicen que después de seis semanas en Real Networks tuvo un choque con el consejero delegado, Rob Glaser. Fadell se lió la manta a la cabeza, pero en vez de irse a casa se pasó a Apple.
...A partir de ese punto, la historia depende de quién la cuente. A principios de 2001, o bien Steve Jobs quedó impresionado por el concepto de Fadell, o tenía en la manga un producto parecido. Reclutó para Apple al solista Fadell y puso a su disposición un equipo de teinta diseñadores, programadores y técnicos en hardware. También le marcó un plazo: había que tener listo un producto a tiempo para la campaña navideña. Y así fue: en octubre fue lanzado el primer iPod, y ni siquiera los hechos del 11 de Septiembre, con su freno al comercio, lograron que palideciese el entusiasmo de los amantes de la música personal.
...El caso demuestra la importancia que los solistas impulsen la innovación dentro de las empresas, y la incomodidad con la que reaccionan algunos consejeros delegados ante su papel. Ahora el empresario está domesticado y se encuentra muy a gusto encadenado al nido, con el título de vicepresidente primero del departamento de iPod. Apple quita importancia al sobrenombre extraoficial de <<padre del iPod>> que flota por la web en referencia a Fadell, y la empresa se niega por sistema a dejar que lo entrevisten..."

De fet, la historia està plena d'exemples de com l'atreviment i el nadar a contracorrent, moltes vegades han aconseguit canviar el guió, només amb intuïcions de visionaris individualistes...

Però, a més, és tant extremadament individualista i a favor de un mateix, que el llibre diu que si un excés de meils que esperen resposta, et despista de la teva concentració i et va tallant la teva inspiració:
"Un estudio demostró que en 2006 los trabajadores dedicaron el cincuenta por ciento más de tiempo a gestionar su correo electrónico que en 2003: más de una cuarta parte de su jornada laboral. Actualmente, los expertos calculan que el usuario medio del mundo empresarial pierde el cuarenta por ciento del día con el correo electrónico..."
No els contestis. Aïlla't. Construeix-te una cova.
"Más que un simple lugar, es un estado del ser. Puede estar en tu casa o en un garaje, sótano, jardín o bar; hasta en el cubículo de la oficina. La cueva personal empieza cuando te adueñas de las tres particiones de tu cubículo, las cuatro paredes del despacho o el rincón del bar. Marca tu territorio. Infringe una o dos normas."
Però ningú diu que això sigui fàcil:
"(...) Pues los chismes, los detalles y las fotos de familia ponen en peligro el tejido estructural de la empresa. El estudio concluía que si más de uno de cada cinco artículos de tu despacho o cubículo no es una grapadora, un clip, una goma de elástica, un archivador o algún artilugio decimonónico, los mandamases te verán poco profesional."

Tampoc et deixis corrompre pels pastisos que porten els teus "companys" per esmorzar...:
"La incompetencia nutricional de muchos empleados supone una rémora más grave que la falta de titulación superior, o de talento. Primero te saltas el desayuno, y pones el cuerpo y el cerebro en modo de inanición. Durante el almuerzo comes como un cerdo, subiendo de golpe el azúcar en la sangre, y desencadenando el tipo de exhuberancia irracional que hincha los presupuestos y cocina estrategias de marketing absurdas. Otro aspecto no menos preocupante es que puedes contar que después de esa locura vendrá el coma de media tarde.
...En lo que a nosotros respecta, lo importante es que esos altibajos de yonqui de oficina abonan el odio de la gente. La malnutrición institucional enturbia el cerebro, y tiene efectos imprevisibles en el comportamiento. Por las tardes, la influencia de unos Cheetos o un atracón de galletas puede variar la percepción de un compañero de trabajo a quien sueles considerar un aliado y una persona capaz. Si ese veneno es vertido en exceso en un coleto de oficina, hasta un Gandhi puede convertirse en un bulldozer desencadenado..."

En definitiva, treballar és una putada...
Però pitjor és fer-ho sense llibertats o envoltat d'ineptes...
Aquesta és la teoria d'aquest llibre (de Jonathan Littman i Marc Hershon. Editat per Debolsillo Ed.).
Si a més, tens idees i ets creatiu però et tallen les ales continuament; només et queda una sortida:
L'odi.
"El odio de la gente creativa probablemente sea superior al de la mayoría. ¿Por qué? Porque su inversión es mayor. Se saben entorpecidos por los stops y los hojas de cálculo, y albergan la seguridad de que el mundo necesita sus ideas y sus nuevos productos..."



DILLUNS 18-07-11 (14:03 h.)

En Perec és una bèstia!
Te n'adones quan més el llegeixes! Tot i que és un autor que en alguns moments et pot arribar a posar dels nervis (sobretot pel seu estil fred i científic), sempre té moments súblims que et reconcilien i et fan jurar-li fidelitat.
Perquè aquesta és la literatura que ens agrada. Quan els llibres petits es fan grans i son com paracaigudes que cauen del cel, que t'abraçen i se t'emporten cap amunt...
Tot això ho dic a compte de l'obra d'aquest autor françès, però també del "Nací" (d'Abada ed.) que és un petit recull de 116 pàgines, de textos de George Perec sobre ell mateix o de comentaris, inventaris o reflexions d'alguns dels seus treballs.
Hi ha textos dels 60' fins algun dels 80'...
Aquesta antologia permet veure clarament l'estil de Perec. Llistes, records, memòria, la seva pròpia història personal...
Hi ha per exemple un dels textos (potser un dels millors del recull perquè és com un "Perec dins d'un Perec"): "Carta a Maurice Nadeau" (que devia ser segurament un editor...) on Perec li explica alguns dels projectes que té en marxa, com aquest:
"He elegido doce lugares de París, calles, plazas, cruces, ligados a recuerdos, acontecimientos o momentos importantes de mi existencia. Cada mes, describo dos de esos lugares; la primera vez, describo sobre el terreno (en un café o incluso en la calle) "lo que veo" de la manera más neutral posible, enumero los comercios, ciertos detalles arquitectónicos, algunos micro-sucesos (un coche de bomberos que pasa, una señora que ata su perro antes de entrar en la charcutería, una mudanza, carteles, gente, etc.); la segunda vez, sin importar dónde (en mi casa, en el café, en la oficina) describo el lugar de memoria, evoco los recuerdos ligados a él, la gente que he conocido, allí, etc. Una vez terminado meto cada texto (que puede caber en unas pocas líneas o extenderse a lo largo de cinco o seis páginas o incluso más) en un sobre y lo sello con lacre. Al cabo de un año habré descrito dos veces cada uno de mis lugares, una vez en forma de ruerdo, otra como una descripción real sobre el terreno. Pienso hacer lo mismo durante doce años, permutando mis parejas de lugares (...) ¡Comencé en enero de 1969; habré terminado en diciembre de 1980! Abriré entonces los 288 sobres lacrados, los volveré a leer cuidadosamente, los copiaré de nuevo, elaboraré los índices necesarios. No tengo una idea muy clara del resultado final, pero pienso que se verá en él tanto el envejecimiento de los lugares, el envejecimiento de mi trabajo, el envejecimiento de recuerdos; el tiempo de recuperado se confunde así con el tiempo perdido; el tiempo se pega a este proyecto, constituye su estructura y su restricción..."
Y aquesta segurament podria ser la clau de la seva obra: indexar i classificar la memòria. I presentar-la escrita, en llistes i records. I potser per això l'obra de Perec és tan rabiosament contemporània (però va ser escrita a partir de la segona meitat dels 60') i enllaça amb el treball d'artistes i escriptors presents que treballen amb aquests mateixos temes (Per exemple: http://www.youtube.com/watch?v=R75jYJrBTiE , http://www.youtube.com/watch?v=KAZtzI0cJQ8 , http://www.youtube.com/watch?v=hMUg6nrWlyw ...)...
En tot cas, el valor d'aquest "Nací", és que hi ha Perec "parlant" d'ell mateix... Amb textos no pensats per ser publicats, però que reunits d'aquesta manera creen un "tot" i funciona bé com un possible "autorretrat cubista" de Perec que permet als lectors acostar-nos-hi des de la "cuina" dels seus treballs...
Hi ha un text que es diu "El ñoqui del otoño" que és com un autorretrat, on ell mateix es fa preguntes i es respon amb respostes que en certa manera son més preguntes...:
"Escribo para vivir y vivo para escribir, y no he estado lejos de creer que la escritura y la vida podrían confundirse por completo: viviría en compañía de diccionarios, en lo más recóndito de algún lugar de provincias, pasearía por el bosque por la mañana, por la tarde emborronaría algunos folios..."
Un dels textos és una entrevista que li fan; li pregunten pel proçés creatiu i com fa servir els records per convertir-los en matèria de treball i Perec contesta: "...además en el momento de sacar ese recuerdo tiene uno la impresión de arrancarlo del lugar donde siempre estuvo."
Un altre dels textos, on Perec parla d'"Ellis Island", illa per on havien de passar el emigrants que arribaven als USA a principi de segle, i treball que acabaria sent un dels més importants de l'autor; ell mateix acaba interrogant-se per la seva sang jueva i el que això pot haver comportat: "No sé exactamente qué es ser judío, lo que significa para mí ser judio. Es una evidencia, si se quiere, pero una evidencia mediocre, una marca, pero una marca que no me liga a nada preciso, a nada concreto: no es un signo de pertenencia, no está ligado a una creencia, a una religión, a una práctica a una cultura, a un folklore, a una historia, a un destino, a una lengua. Sería más bien una ausencia, una pregunta, un estar en entredicho, una vacilación, una inquietud: una cierta inquietud tras la que se perfila otra certeza, pesada, insoportable: la de haber sido designado como judío y, en cuanto que judío, víctima, y deberle la vida sólo al azar y al exilio..."
Un llibre que té masses poques pàgines (n'hauria de tenir moltes més) però al mateix temps fascinant perquè confon i barreja l'obra de Perec i la seva vida; ell mateix, els seus records i els seus treballs; ple de moments i fragments que són com llampegades de genialitat...

NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOG: (Òstia!!!!) Tinc des de fa un parell de mesos aquí a casa, el catàleg (brutal) d'una exposició que van fer a La Corunya, l'any passat, d'escriptors i artistes contemporànis que treballen amb paràmetres similars a Perec, i encara el tinc precintat perquè (un drama) no he tingut temps...
Me'l proposo per aquest estiu!
Deures per l'agost!!


DILLUNS 18-07-11 (12:44 h.)

 


DIUMENGE 17-07-11 (12:15 h.)
Del sopar d'ahir:

El sushi!!!


Salmó marinat amb llimona i una fulleta de menta.


Amanida de cogombre marinat amb sèsam i feta.


Raviolis de gamba i pastanaga, ceba confitada i carbassó.


I la salsa picant!!!

 

DISSABTE 16-07-11 (00:17 h.)
Títol per un quadre (acabat...): "Retalls d'altres vides que ara soc jo."

 

DIVENDRES 15-07-11 (00:18 h.)
Títol per un quadre (ja quasi acabat...): "Fragments d'altres vides que ara ja són la meva vida."

 

DIVENDRES 15-07-11 (00:13 h.)
Un fucking hit de veritat!!!!!!:
http://www.youtube.com/watch?v=sMDtCZ9f_m8
que en un món perfecte seria CANÇÓ DE L'ESTIU!!!!!!

(A l'Enderrock d'aquest mes hi ha un cd -esplèndid- amb versions que altres grups fan del disc "Alegria" dels Antònia Font !!!!!!!!)

 

DIJOUS 14-07-11 (23:59 h.)
La posmodernitat a temps real és això:
La MTV.
(Per exemple: Ahir feien "Alaska y Mario" **(reality rollo celebrity) i després "Jackass". Avui al migdia passaven un reality de com ensenyar a trobar nòvia al típic frikie, amant de la música heavie i obés, de l'institut... Fa una estona, una entrevista llarga molt emotiva amb Lady Gaga (que quan deia paraulotes li posaven un xiulet perquè no se sentís)...)

**http://www.youtube.com/watch?v=pgRLBt03CoE

 

DIMECRES 13-07-11 (00:07 h.)
Los operadores de telefonía móvil se dedican a vender adicciones. Nos tientan cada pocos meses con los últimos aparatos, servicios y prestaciones, una infinidad de maneras de integrar nuestro uso del móvil en la vida laboral. Es un poco como cuando los camellos dan consejo a los colegiales sobre cómo pincharse la heroína sin peligro. Cuando suena nuestro móvil, lo cogemos. Conduciendo. Cruzando la calle. O en plena lluvia de ideas con un colega. Vale, puedes ponerlo en modo de silencio, activar la vibración y mirar quién llama; y también puedes apagarlo, qué narices. Son opciones que actualmente, en nuestra mayoría, ignoramos un 98’2 por ciento de las veces.”
Cómo rebelarse en la empresa (sin perder el puesto de trabajo).
Jonathan Littman i Marc Hershon.

 

DILLUNS 11-07-11 (00:40 h.)

Ja ens han sortit els primers tomàquets de les nostres tomaqueres!!!

 

DILLUNS 11-07-11 (00:22 h.)


Harto de todo” és un llibre que pel seu caràcter històric i antropològic hauria de ser a totes les biblioteques, i també de lectura obligatòria als instituts...
És un relat oral, en primera persona, de l’escena punk barcelonina als primers anys 80.
Hi ha els músics de la gran majoria de grups de la primera generació d’aquest moviment que va ser novedós en l'aspecte musical, estètic i d’actitud...
Parla gent de Último Resorte, Anti/Dogmatiks, Kangrena, L’Odi Social, Monstruación, HHH, Sentido Común, Attak, Frenopaticss, Shit S.A., Código Neurotico, GRB, etcètera... I Skatalà i Decibelios que abans de derivar cap a l’ska van començar inmersos en el punk...
Escrit per Jordi Llansamà (que també és el creador de BCore Records ( http://www.bcoredisc.com ) i editat per aquest mateix segell discogràfic; ens explica com un gran nombre de joveníssims nois i noies van descobrir una nova música que venia de l’estranger i que els hi va ensenyar a veure, comprendre, interpretar i cantar el món on vivien, enmig d’un país que sortia de 40 anys de dictadura i aïllament...
És un llibre excel·lent (amb moltíssimes fotos precioses de l’època en blanc i negre) i que només li retreuríem 2 coses (que no li resta mèrit):
1-Una és que no hi surt La Banda Trapera del Rio; grup pïoner del moviment (i autors de la mítica “Ciutat podrida”: http://www.youtube.com/watch?v=8vvnjkpHpxI ). Ja s’havia dit en alguns mitjans i que l’autor ja avisa al pròleg, dient que existeix un llibre que recull la història d’aquest grup.
(Llibre que curiosament tenim!!!!:

)
Però en l'antologia que ens ocupa i que té pretensions històriques, qualsevol absència és notòria...
2- Aquesta és una percepció personal que he tingut i que potser no és tal, però es repeteix a tot el llibre, en cada entrevista el mateix patró i les mateixes preguntes a cada entrevistat (: Arrels, grup, evolució, drogues)... Cosa que, crec, és una mica farragosa pel lector... I potser una narració més lineal i no tant repetitva ho hagués evitat...

Algunts fragments bastants punks del llibre:
“Caín, un tío que había adoptado la moda punk simplemente por una cuestión estética, pues era el típico tío del Barrio Chino de padres tremendos y él a su edad ya era tremendísimo (el nombre le venía que ni pintado...), se meaba en los vagones del metro. Se ponía a mear en la parte del fondo y la gente se daba cuenta cuando el río empezaba a deslizarse vagón abajo. Entonces se giraba, miraba a la gente, cogía su mano, la encharcaba en el meado y se la refregaba por la cara...”
Cirera, dels Frenopaticss.

“Cuando llegué a Barcelona había mucho hippismo. Era muy difícil ver un punki, pero cuando encontrabas uno era como un filón de información. Recuerdo perfectamente la primera vez que ví a Ángel. Fui a comprar un parche de batería en New Phono y cuando salgo del metro veo un pavo con pintas y con tres o cuatro chapas hechas por él (en esa época no se podían comprar chapas), con una americana de su padre porque no había cuero, no había nada. Si tu veías un pavo con chupa de cuero pensabas directamente: “Este tío es un guiri”. Aquello era una locura. Barcelona salía del franquismo y era súper bonito. La gente veía un punki por la calle y salía de los bares a mirarlo o paraban los autobuses. Era súper agresivo, en el sentido de que era una provocación muy fuerte.”

“Hay que tener en cuenta que los principios del punk fueron muy garrulos, porque para uno que había con ideas, había diez que eran destroyers. No como ahora que el movimiento se ha hecho más inteligente. Se venía del franquismo y la represión, el punk auténtico era cholo. Cuando pensabas en punk no pensabas en una cresta i tachuelas. Eso sólo lo podían tener los privilegiados que se podían permitir el lujo de viajar a Londres. Los que no podíamos viajar allí llevábamos una cadena cómo cinturón que al verla la gente decía: “¡¿Pero dónde vas con eso?!”

“ A veces me pregunto como puede ser que chavales tan jóvenes estuvieran tan adelantados culturalmente, pero al mismo tiempo hicieran ese uso desmesurado de las drogas sin importarles las consecuencias. Los punkis se chutaban anfetaminas. El caballo todavía no había entrado a nivel industrial, pero estaba la farmacia. En España estábamos tan atrasados que no se daban cuenta de que la gente estaba sacando drogas de la farmacia. Recuerdo que Rosa iba a buscar centraminas a una farmacia del Clínico a la que yo también solía ir de vez en cuando. Un día la vi entrar vestida toda elegante y hablar con las dos abuelitas que despachaban los medicamentos. Recuerdo que la caja de Centraminas costaba 51 pesetas con receta. La tía va y les da una fotocopia de una receta que estaba totalmente negra y que se veía claramente que era falsa, y las monjitas, sin pensarlo, le dicen “Ten, chata” y le dan las centraminas. Imagínate como estaba el patio.”

“ Yo solía buscar información acerca del punk en revistas musicales y una vez, ojeando una revista, vi una foto y dije: “¡Hostia! ¡Vaya tía colega!” Una punki guapísima, con su peinado... Recuerdo que recorté la foto, la puse en un cartón y la forré con celofán. La colgué en la pared de mi habitación, delante de mi cama. Más tarde la llevaba siempre en la cartera. Un día conocí a un tío, se la enseñé y me dijo: “Yo conozco a esta chica”. Y era la Cheity. Cuando la conocí fué el súmmum. Ella había estado en Londres y tenía un montón de música. Le encantaban los Damned. Vivía en casa de su madre con su abuela...”


“ También recuerdo la primera vez que vi a Rosa. Iba bajando por las Ramblas, con su maner peculiar de caminar, su chupa de cuero, sus pelos toda pintada y mascando chicle. Me pongo a su lado y me fijo en sus botas militares que eran minúsculas. Llevaba como un parche de un paracaidista cosido a la chupa, y le pregunto: “Oye, ¿por qué llevas un paracaídas?” y me responde: “Porque siempre voy muy colgada”. No lo olvidaré en mi vida."

Dimony, baterista dels Attak.

“Al principio nos hacíamos las chapas nosotros mismos de una manera muy casera. No eran perfectas... Para mí fue todo un shock cuando llegaron las primeras chapas estándar a Discos Castelló. Recuerdo la primera vez que fui con la otra Tina, la Tina Champ, a comprarnos un collar de perro a una tienda de animales. Estábamos mirando y discutiendo sobre los diferentes collares que tenían en la tienda, hasta que vino la dependienta y nos preguntó que para qué raza de perro necesitábamos el collar. Nos dio un ataque de risa. Le dije que no era para ningún perro, que era para nosotras. La gente se escandalizaba muy fácilmente. No sabían qué era un punk, nos veían como bichos raros. Les asustábamos, les dábamos miedo. Hasta que apareció Alaska, que fue muy mediática, y nos empezaron a llamar Alaska. Te veían por la calle, te señalaban y te decían: ¡Alaska! A algunos tíos también les llamaban Espinete.”
Tina, cantant de Sentido Común.

“ Yo vivía muy cerca del Gos. Nos veíamos por el barrio y un día me preguntó: “Oye, ¿tú no estabas el otro día en Sant Boi?. Al Gos le llamábamos “Perro” porque quedabas con él a una hora y aparecía cuando quería. Creo que su novia fue la que empezó a llamarle así.
(...) El mote de Poly me lo puse yo mismo. Me llamo Josep y la verdad es que sonaba muy poco punk. Llevaba unas pintas en plan Ramones y Josep no quedaba punk:
-¡Qué pasa, colega! ¿Cómo te llamas?
-Josep.”

Poly, baixista de L’Odi Social.

“Hay bastantes anécdotas de peleas contra rockers o contra mods en las Fiestas del Trabajo, en el cine Spring de la Bonanova. No sé a quién se le ocurrió la brillante idea de poner Quadrophenia y Dios salve a la Reina el mismo día en sesión doble. El primer día ya se lió: los mods corriendo por ahí, botellazos, sillones del cine arrancados... Hay mucho mito y muchas cosas no son ciertas, pero otras sí.”
Boliche, baterista de Subterranean Kids, Frenopaticss, Shit S.A., Tropel Nat...

“En el Zeleste de Platería el público estaba a medio metro de la banda y recuerdo que al Coppini le dieron un baño de lapos inhumano. Incluso le entraron algunos dentro de la boca mientras intentaba cantar.”
Jordi, dels Anti/Dogmatikss.

“Yo vi algo muy similar con la actuación de La Polla Records en el mismo Zeleste. Además el Evaristo tenía la boca enorme, a lo Calatrava, y también le metieron un montón de lapos dentro de la boca. Tal como iba cantando se los iba tragando.”

Legal, baterista dels Anti/Dogmatikss.

“ El Boliche tenía la costumbre de de ir pasando con un vaso de plástico pidiéndole a la peña que escupiera dentro. Llenaba el vaso hasta los topes y luego se lo lanzaba al cantante todo de golpe. Todas esas imágenes llegaban del punk inglés y eran copiadas rápidamente. Las pocas imágenes que nos llegaban de Inglaterra estaban llenas de escupitajos, así que la tendencia se instaló aquí instantáneamente.”

Jordi, dels Anti/Dogmatikss.

“Yo era muy niño y veía a los punks de la primera época y flipaba. Vivía con mis padres, estaba haciendo octavo de EGB y llevaba mis chapas, pero era un colegial. Era súper inocente. Recuerdo la primera vez que me paró la policía en las Ramblas yendo con el david y el Berni. Yo justo había salido del cole y van y me piden la documentación. Ni siquiera tenía papela y me preguntan si llevo navaja y si llevo drogas. Yo pensaba: “Este policía está loco...”.
Otra anécdota de esa inocencia es que quedé un día con el Quoque de Kangrena para hacerles una entrevista. Quedamos en la estación de Francia para ir a Masnou, que es donde ensayaban, y de repente me pregunta: “¿Tienes un papel?”. “¡Claro!”. Yo, como iba a hacerles una entrevista, llevaba un montón de folios, así que arranco una hoja y se la doy. Se me quedó mirando y me dijo: “...un papel de fumar”. Yo no me había fumado un peta en mi vida.”

Joni, cantant dels Anti/Dogmatikss.

 

DIUMENGE 10-07-11 (08:55 h.)
Tot i que pel nostre (bastant desviat) gust són millors les del Mercadona**, les patates chips triangles –ideals per combinar amb el guacamole o demés delícies mexicanes picants...- del Lidl** destaquen perquè al seu packaging hi ha un codi de barres que travessa verticalment tota la part del darrera de l'emboltori, cosa que gràficament és molt impactant!!!

**Perquè tenen un punt picant més accentuat. I per exemple les de la marca BonPreu encara són més sosilles que les del Lidl. Per tant, podem dir que les del Lidl són de gama mitja en una suposada escala de "gustos contundents"...

**Es diuen “El Tequito”, però de fet estan fabricades a Montcada i Reixac...
(Amb 100 grams, hi ha: 28'9 grams de grases 11'4 de les quals són grases saturades, 58'1 d'hidrats de carboni, 8'7 de proteïnes, 0'6 grams de fibra i també 0'6 de sodi...)

 

DIVENDRES 03-07-11 (01:05 h.)
I divendres vinent, a les 10 de la nit, dins la QUAM 2011:
AURORA CREW + VISUAL BROTHERS!!!!!!!!

No us ho perdeu!!!!!
Pot ser que sigui una cosa bastant arty però promet perquè els Visual estan treballant molt material nou amb vídeos tant divertits com aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=nyAVgyJDnLU
Enguany la QUAM ( http://www.acvic.org/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=74&Itemid=129 )són dos tallers amb grups de treball: Un sobre els mapes i les cartografies col·lectives i l'altre dedicat a les arquitectures en espais socials i col·lectius (amb l'arquitecte Santiago Cirugeda, que és molt lúcid i al mateix temps súper punkarra: http://www.youtube.com/watch?v=Go8hqfpS1UY )
...
O sigui que segurament serà una sessió visual bastant política i amb molta ideologia...
No us ho perdeu a partir de les 10 de la nit (No sabem si hi haurà barra ni si serà a dins o fora però serà molt diver i es podrà ballar)!!!!



NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOG
: De fet, els Visual Brothers (encara que no ho sembli) sempre són artys, polítics, divertits i amb molta idea i ideologia!



DIUMENGE 03-07-11 (00:29 h.)
"...También recuerdo la primera vez que vi a Rosa. Iba bajando por las Ramblas, con su manera peculiar de caminar, su chupa de cuero, sus pelos, toda pintada y mascando chicle. Me pongo a su lado y me fijo en sus botas militares que eran minúsculas. Llevaba como un parche de un paracaidista cosido en la chupa, y le pregunto: "Oye, ¿por qué llevas un paracaídas?". Y me responde: "Porque siempre voy muy colgada". No lo olvidaré en mi vida."
Dimony, bateria del grup Attack, dins el llibre "HARTO DE TODO. Historia oral del punk en la ciudad de Barcelona 1979-1987"

 

DIUMENGE 03-07-11 (00:11 h.)
Els amics d’Adicciones Porquesí, dimecres vinent a l’espai OTRASCOSAS de Vilarrosàs ( http://www.otrascosasdevillarrosas.com ) a Via Laietana 64, Principal, de Barcelona; presenten un cop més el llibre de les PREPOSICIONES INDECENTES!!!!!!!!


DISSABTE 02-07-11 (16:06 h.)
A l'Atles Mnemosyne de Warburg hi ha la clau del camí a seguir...
Tant pels Visual B. com als pròxims quadres...
(D'aquesta manera de pensar les imatges i relacionar-les...)

 

DISSABTE 02-07-11 (16:05 h.)

 

DIMARTS 28-06-11 (14:36 h.)

 

DIUMENGE 26-06-11 (23:42 h.)
Amb l'ajuda d'en Felip dj, aquests van ser els primers temes de la revetlla, punxats amb Spotify©:
http://www.youtube.com/watch?v=DHEOF_rcND8
http://www.youtube.com/watch?v=aiSa7THgxrI
http://www.youtube.com/watch?v=cb3WYwHsfr4
http://www.youtube.com/watch?v=bcTBZ8-k2ZI
I després la cosa va continuar amb grans clàssics de les revetlles...

 

DIMECRES 22-06-11 (15:02 h.)
Aquest dissabte!!!!!:


DILLUNS 20-06-11 (15:32 h.)
Fragment escanejat de "La bofetada" (de Christos Tsiolkas, RBA ed.):

(El volia copiar, però és molt llarg...)

Realment, aquests últims dies, a tothom que m'escolta li dic que es compri "La bofetada"!!!!!!!!
L'argument, més o menys: En una barbacoa un home li dóna una plantofada a un nen de 4 anys que no és el seu fill.

(El llibre està bé perquè hi ha moments que penses que l'home és un cabronàs i en altres penses que el nen encara es mereixeria un altre clatellot…)
La novel·la està estructurada en capítols on a cada un hi ha un personatge que va estar a la barbacoa i tots ells estan súper ben construïts; com si els poguessis tocar i sentir. Súper reals com pensen. Molt ben explicats…
Per exemple el de la Connie (fragment escanejat), una noia orfe de pares, que fa l'últim curs a l'institut, el seu capítol és una de les millors mostres de literatura adolescent teenager que recordo!!
Sútil i sense estridències. Real però sense caure als clitxés…
(Ja posarem un comentari quan pugui perquè és una novel·la que se'l mereix!!!!)
De casualitat, també se l'està llegint en Rafa (a ell li van regalar, jo me'l vaig comprar per l'argument i la foto de la portada ( http://www.google.es/search?tbm=isch&hl=es&source=hp&biw=1417&bih=802&q=la+bofetada+rba&gbv=2&oq=la+bofetada+rba&aq=f&aqi=&aql=&gs_sm=e&gs_upl=2944l6574l0l15l15l0l9l9l0l206l908l0.5.1l6 ) i ara ens truquem en plan frikis fanàtics:
-On passes?
-A la 300…
-Encara?
-No m'ho expliquis, no m'ho expliquis!!!

Novel·la de l'estiu i segurament de l'any!!!! (Plena d'escenes i moments boníssims!!)


DILLUNS 20-06-11 (15:23 h.)
Un altre d'aquests moments (indignats i decebedors) tant: "Amb crisis o no, aquest és el país que volem? Aquesta és la cultura que volem? Aquests són els organismes culturals que necessitem??", o sigui:
http://hiperboreana.blogspot.com/2011/06/iv-festival-surpas-funeral-party-30-de.html
SURPAS forever!!!
(No tot han de ser festivals mega com el Grec, Sónar, PrimaveraSound... Lo petit i perifèric també és necessari!!)

 

DILLUNS 20-06-11 (15:22 h.)

 

DILLUNS 20-06-11 (12:41 h.)
Les coses maques són com les nòvies. S'acaben.
Un dia o altre arriba el final.
"L'hora del lector", segurament un dels millors programes de la graella televisiva d'aquest país, finalitza les seves emissions el diumenge vinent.
Dedicat a la literatura i als seus autors (però segurament molt millor dir: dedicat als lectors…) ha sigut en aquestes cinc temporades un constant descobriment de títols. Tranquil, sense crits i on els entrevistats tenien temps per explicar les seves coses sense presses; ple de moments màgics (així a bote pronto: recordo una entrevista molt maca a la Montserrat Abelló, poeta, crec que de 90 anys…, en John Berger (!!!!!!!!!!!!!!!!!!!), a l'Albert Sanchez Pinyol, dies divertídissims amb el Quim Monzó (que semblava que hagués begut una copa de cava de més, en un especial Sant Jordi on estava una mica envejós de la Najat i el programa va acabar amb un llarg travelling fins el carrer…), en Sergi Pàmies, en Vila-Matas, en Jordi Puntí, en Vicenç Pagès… (i me'n deixo molts sense voler perquè la meva memòria és molt trapella…); un dia van fer un especial literatura infantil (!!!!!); dibuixants de còmics; en Perejaume, dies amb autors raríssims… Altres amb autors novells que treien el seu primer llibre… I sempre era bastant emocionant mirar el programa… Un dia, per exemple, en Carles González, un dels col·laboradors va sortir disfressat del Pare Brown d'en Chesterton… Cada setmana valia la pena mirar-lo perquè un tenia la sensació que mai era el mateix programa perquè sempre hi havia 2 o 3 col·laboradors que presentaven llibres: el Pérez Andújar, l'Antich, l'Ingrid Guardiola, l'Amela, la Lolita Bosch (que un dia se li va escapar molt el riure…), l'Albert Serra, llibreters apassionats, en Tornasol amb molts finals antològics…; i un llarg etcètera de personatges que sempre ens descobrien alguna novetat…
També hi havia a cada programa reportatges fora de plató de la Marina Espasa i l'Enric Juste que sempre molàven molt (entrevistes a autors consagrats i reportages vàris...)

Segurament en aquests anys, i passant de les dictadures del mercat i de l'indústria, l'HDL ha marcat i presentat, almenys en minúscula, els gustos i les lectures d'aquest país. I molts s'han convertit en hits després d'haver-hi sortit (o sigui que segurament el programa també ha complert la seva funció -la de publicitar la literatura que després esdevé indústria- encara que es pugui pensar el contrari…)
No se n'han explicat les raons de la finalització, i segurament tant és.
Potser una baixa audiencia?
Quan la cultura ha tingut audiencia?
(En justicia també s'ha de dir que els programadors de la cadena han maltractat sistemàticament al programa -i als espectadors- canviant constantment l'horari…)
També s'ha dit que potser el mateix equip farà alguna cosa en un canal cultural nou que està preparant la televisió catalana per la tardor…
[Reflexió de l'autor d'aquest blog: És positiu o negatiu que es construeixi un canal temàtic de tele que sigui només "cultural"?
O sigui: Creem un "guetto" i allà hi posem totes les coses rares i culturals?
Llavors, que hi queda en els canals normals? L'entreteniment?…
Crec que en comptes de segmentar tant, s'hauria d'anar per una cosa variada, culta, justa i de qualitat.
A més, de què serveixen tants canals si només en pots mirar un?]

Sigui quina sigui la raó, és una llàstima que s'acabi el programa! I el trobarem molt a faltar.
(Era un programa que et feia venir ganes de mirar la tele...)
Felicitats a tot l'equip de l'HDL pel treball de tots aquests anys!! Que quedi constància, almenys.

Estem en un moment en què mediàticament no queda gaire bé dir que ets o estàs una mica "indignat" [no té res a veure amb aquesta entrada, però és brutal l'artícle d'avui d'en Jordi Puntí: http://solodeunderwood.blogspot.com/2011/06/paisaje-despues-de-la-batalla.html . Jordí Puntí convertit ja en un dels millors artículistes del país!!!...] segurament la paraula és decebut.
Aquest és el país, la tele i la cultura que volem?
El servei d'atenció a l'espectador de la televisió catalana, després de que ens queixéssim quan vam saber del final del programa ens va contestar: "…també s'està preparant un nou programa orientat als llibres, a la literatura i a la lectura, àmbits als quals sempre s'ha dedicat atenció dins el nostre canal…." entre d'altres coses, o sigui que suposo que hi haurà un altre programa de llibres, almenys.
Si com a espectadors no ens maltracten gaire, allà intentarem ser i mirar-lo...

Ahir, el penúltim, van emetre una entrevista precisosa (d'1 hora!!!!) amb en Juan Marsé ( http://blogs.tv3.cat/lhoradellector.php?itemid=40842 , i també s'hi poden trobar tots els programes anteriors…) i el diumenge vinent, ja l'últim programa, la cosa promet ser emocionant…

-------------------

Del blog del mateix programa ( http://blogs.tv3.cat/lhoradellector ), en un moment de metacrisis en va sortir un metablog ( http://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com ), on algunes i alguns habituals del primer blog deixem impressions de les nostres lectures, cadascú amb els seu gustos…
Realment, un blog coral i molt free.
(On un dia trobes un comentari sobre Perec, un dia del Saramago, un del Vila-Matas, un de novel·la negre, un dia una antologia de poetes prostitutes xines... Realment és un blog molt perillós perquè et fa venir ganes de llegir-ho tot...)

D'aquest segon blog, i després de quasi 2 anys, ara n'ha sortit un llibre físic, orquestrat pel Pac, amb l'ajuda d' "…un treball d'equip en el qual hem participat col·lectivament totes i tots (Sícoris, coordinant-ho tot, revisant els textos, posant-los títols...; Til·la, triant la música; Cavaliere, editant els textos i maquetant-lo i penjant-lo al bloc...; Isabel, Miu, escrivint textos; d'altres amics que s'hi han apuntat…"
Totes i tots habituals i entusiastes del blog, que han escrit col·lectivament, per fragments, una novel·la negre negríssima...
Una passada de llibre: l'edició limitada i numerada i l'argument!!!!!!!!!!!!!!!





Acompanyada de BSO…

Una iniciativa que mereixeria estar a la venda a totes les llibreries!!!
(Mentrestant, es pot llegir en versió digital: http://edicionsdelocelldefoc.wordpress.com/2011/05/28/cadaver-exquisit-iv/ )



"Loada sea la pesadilla que nos revela que podemos crear el infierno"
Jorge Luís Borges.

 

DISSABTE 18-06-11 (16:16 h.)
Demà!!!:

 

DIMECRES 15-06-11 (00:20 h.)

 

DIMECRES 15-06-11 (00:17 h.)

 

DIMECRES 15-06-11 (00:14 h.)

 

DIJOUS 09-06-11 (14:42 h.)
Pop-Art i tecnopoesia a temps real:
http://www.youtube.com/watch?v=wbQPIq3jRTk

 

DIJOUS 09-06-11 (00:58 h.)
"Pertenecía a esa clase de hombres vagamente anodinos, a menudo calvos, bajos, gordos, inteligentes, que inexplicablemente atraían a determinadas mujeres hermosas. O él pensaba que las atraía, y al pensarlo parecía que así era
. Y le convenía que algunas mujeres creyeran que era un genio al que había que salvar."
Solar.
Ian McEwan.

 

DIJOUS 09-06-11 (00:54 h.)

 

DIMECRES 08-06-11 (23:39 h.)
Dues pel·lícules bones:


El gran Vázquez

(d’Óscar Aibar)
http://www.youtube.com/watch?v=GpcP46SaJmc

Que és un biopic molt trash i delirant (per trist) de la vida del dibuixant Manuel Vázquez, que durant molts anys va formar part de la plantilla de l’editorial Bruguera i que des d’allà va ajudar a crear part de l’imaginari popular castellà dels anys 60’,70’ i 80’ amb personatges com Anacleto Agente Secreto, Las Hermanas Gilda i La Familia Cebolleta, entre d’altres...
Amb una vida excesiva que contrastava amb l’ambient recatat de l’època i que la pel·lícula aconsegueix reflexar impecablement.
El que si sabíem és que Santiago Segura és el pitjor director (recordeu la saga “Torrente”...) de tots els temps després de l’Ed Wood però el què "El gran Vázquez" ens ensenya és que Santiago Segura és un actor excel·lent, perfecte en aquest paper d’espanyol mentider i continuament fraudulent de classe mitjana: recollit i sense sobreactuar perquè la canya ja l’aporta la història i el guió...
La pel·lícula funciona bé a tots nivells: personatges secundaris, decorats, ambients, música, ritme, diàlegs...
Hi ha vàries escenes molt maques que és quan els personatges dibuixats prenen vida davant del dibuixant...

The fighter.
(No confondre amb “El luchador” de Mickey Rourke... Tot i que les dues son súper vintage i molt genials!!!
Més coincidències: A “El luchador” Darren Arranovsky (el mateix de “Cisne Negro”) és el director i a “The fighter” és el productor...)
http://www.youtube.com/watch?v=OG6mxKth2-0
“The fighter” és una pel·lícula tant tant tant bona que ja és una pel·lícula de culte!!
Té una primera mitja hora tant tant acullonant, tot passa tant ràpid, i tots els personatges van tant disparadíssims que sembla que tothom vagi d’speed...
És una pel·lícual molt shakespeariana perquè tot passa dins d’una familia de 9 germans... Els sentiments entre ells...
Però el qui realment està súper súper esplèndid és en Christian Bale que fa de germà (o ho és realment?) ionqui... http://www.youtube.com/watch?v=olQv6BXD_ZQ (segurament, ja el nostre actor preferit: “El caballero oscuro”, l’última de Werner Herzog, etcètera...) Aquí amb un físic súper real i consumit... Delirant, excessiu i desquiciat tota l’estona.
Mark Wahlberg és més minimalista. És el germà petit i superat pel caràcter del germà gran ex-famós...
També és acullonant i d’antologia les 6 germanes salvajillas i lletjes. Brutal l’escena on volen apallisar la nòvia (deliciosa aquesta actriu!!! (Crec que es diu Amy Adams...)

L'escena al bar, la primera on surt és molt calenta però llavors ja a tota la pel·lícula és com un àngel...) del germà petit al jardí de casa seva amb la mare –també d’antologia- al capdavant!
Als extres del dvd (sempre s’han de mirar els extres!!!) el productor de la pel·lícula explica que s’havien proposat fer una pel·lícula millor que “Rocky” (i per cullo*** que ho han aconseguit! La supera de llarg): De fet quasi no hi ha escenes de boxa i tota la pel·lícula és un “combat” (físic i còmic, d’amor-odi) entre tota la familia... [Mentres la mirava jo apostava per un final que seria un combat entre els dos germans... Em vaig equivocar però no us ho explico com acaba...]
Una pel·lícula excessivament bona!!!
(De culte perquè quasi ningú l’ha vista!)

 

DIMECRES 08-06-11 (23:35 h.)

 

DILLUNS 06-06-11 (14:08 h.)
Guilli!!!
Ja tenim la maionesa!!!!!!!!!!



És una història molt llarga, però bàsicament és que durant els dies de Primavera, li vaig fer caminar molt quilòmetres a en Guilli per comprar maionesa i no en tenien enlloc i em deia: "¿Vols dir que hem de caminar tant per un pot de maionesa???" i jo li contestava: "Nanu... és la millor maionesa del món!!! Quan la provis ho entendràs..."

La millor maionesa del món!
Algú dirà que això és impossible! Jo reconec que també pensava que era impensable que hi hagués una maionesa més bona que la Kraft: Doncs existeix, i és japonesa!

El primer cop que la proves, penses que és normal com totes... Conforme et vas endinsant i et deixes portar pels sentits i el gust s'escampa per la boca, llavors t'adones que té un punt de mostassa que la fa imbatible...
Acabes que voldràs posar maionesa a tot arreu!

Com que és japonesa i no en tinc ni flowers, no sé la marca. Però a l'etiqueta que per llei hi ha de posar l'importador, diu: "KEWPI E MAYONNAI SE"
Detall de l'envoltori (minimalista i bastant zen-pop):


I de la mateixa etiqueta, als ingredients, entre d'altres: Oli vegetal (conté soja), vinagre i, tachín tachín: espècies... Que segurament és el toque que la fa diferent...
Val 7 euros el pot de mig quilo: El caprici és car, això sí que ho té!
(Es pot trobar a les botigues Deli -les que tenen el rètol ratllat blanc i negre...- ( http://www.delishop.es ), que n'hi ha vàries a Barcelona...)

Acullonant!!
(No la proveu perquè no podreu viure sense aquesta maionesa! Necessitareu dosis diàries de maionesa japonesa i posareu ratlles de maionesa a tot arreu!!!
Ah!! I l'altre cosa que la fa bastant adictiva és que l'envàs és una barreja entre tub de pasta de dents i la bossa de nata que tenen els pastissers... Has de fer ratlletes de maionesa.
Aquests japonesos són més delicats que els mediterranis: Fixeu-se que nosaltres hem de posar la cullareta dins el pot de vidre per accedir a la maionesa...)


NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOG: També estic bastant enganxat, entre altres coses, a les galetes principe de la marca Mercadona perquè tenen molt gust de xocolata!!


DILLUNS 06-06-11 (13:59 h.)
Aquesta és la última setmana de l'exposició de l'AMOR© al Gravat!
Aprofiteu si encara no l'heu vista per anar-hi!

Del dia del bolu del Kiko Amat, a la seva web, en plan Perec:
http://www.kikoamat.com/web/2011/05/discos-y-a-m-o-r-en-el-gravat-vic/

 

DILLUNS 06-06-11 (13:46 h.)

(Exemple de narrativa publicitària, d'aquesta que tant ens agrada...)
(I que així, treta de context, es transforma en literatura d'autoajuda...)

 

DILLUNS 06-06-11 (13:36 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=gIqggAelcHo
Tothom diu que la bona és "Clint Eastwood", però a mi la que m'agrada més de l'últim disc dels Antònia Font és "Coses modernes".
Perdoneu però algú ho havia de dir!!!

 

DILLUNS 06-06-11 (13:36 h.)

 

DIUMENGE 05-06-11 (21:23 h.)
Més, (Capítol 3) i, ja últimes coses del (dinar del) Primavera:

Els nois.

Les noies.

El què m'està passant és que tothom em pregunta pel Primavera... I la veritat és que no me'n recordo de gaires coses... Acabo dient sempre: "Nick Cave, el "Common People"..." Tot va passar molt ràpid, com si el festival amb els seus dies i les seves nits fos un epub en plan bucle de 3 dies... Uns dies impecables, això sí!
(Tinc de tant en tant un flash divertíssim veient l'Albert i en Guillem "esmorzant" en aquell bar tant trash amb els seus camarers, de l'estació de metro de Verdaguer, abans d'anar a dormir...)
De totes maneres, per la gent que em pregunta pel Primavera, he trobat això, del blog de l'Ingrid Guardiola, que subscric bastant al 100% i m'ha despertat records de la setmana passada i que no recordava; o sigui que podria ser perfectament un relat pròpi del Primavera:
http://hiperboreana.blogspot.com/2011/06/dark-side-of-primavera-sound.html
(D'aquest vici que tenim, de fer servir imatges i paraules d'altre gent per construïr una biografia pròpia...)

 

DIUMENGE 05-06-11 (21:16 h.)
Nike noves!!!

Model: Dunk Low Premium SB

 

DIUMENGE 05-06-11 (20:25 h.)
MOLT IMPORTANT:

Finalment aquest és el cartell definitiu (no mireu
DIJOUS 02-06-11 (00:47 h.) ni DIJOUS 26-05-11 (14:57 h.)) i el dia passa a ser aquest divendres 10 amb dues coses positives:
1-L'Ed Frank punxa amb els Visual Brothers per primera vegada!!!!!!
I els Visual com que fa mesos que no fèiem res, estem preparant vídeos nous, gifs molt potents, etcètera... Amb moltes ganes...
2-Com que toquem el divendres, llavors el dissabte podrem anar al sopar benèfic dels (i pels) amics de YANAPI:
Dissabte 11 de juny.
Escola d'Art de Vic.
Preu del sopar: 20,00 €

Tot seguit, servei de barra i les actuacions de:
-Papa Orbe Ortiz y Los Locos de Turno
-Laura Segarra (amb formació acústica (2 guitarres+ baix acústic) 1 veu
-Joana Serrat
Per reserves del sopar:
Mail: yanapi@yanapi.org , o al telèfon: 661 467 444

Ja sabeu que YANAPI és cosa bona!!
http://www.yanapi.org
I que amb més gent com ells el món aniria millor!!!


DIJOUS 02-06-11 (00:52 h.)
Divendres passat es va presentar el llibre "Tombes&lletres" de l'editorial Sidillà, que no vàrem poder-hi anar, tot i que en teníem moltes ganes, perquè érem al Primavera...

El llibre és un catàleg fotogràfic i literari dels llocs i tombes on descansen els més grans escriptors/es i poetes de la llengua catalana...
Cada un va acompanyat d'un text d'escriptors/es contemporànis...
Hi ha per exemple, escrivint, en Jordi Lara sobre Martí Pol, la Lolita Bosch parlant de Blai Bonet, un de preciós de Víctor-M Amela quan va estar amb Joan Perucho, etcètera fins a 41...
Del text, molt canya, d'en Jordi Lara que desperta a un Martí Pol bastant abstracte, hi ha per exemple aquest fragment:
"...tants erudits comarcals que feien bandera de tu per exhibir-se a Barcelona, tantes mestres separades que et recitaven... ho van arrassar tot..."

Llibre indispensable!! tot i el seu disseny gràfic (és necessari tanta fotografia en blanc i negre??) una mica espès i la mida una mica incòmode del llibre...

 

DIJOUS 02-06-11 (00:47 h.)
(Mireu (DIJOUS 26-05-11 (14:57 h.))
Al final, l'Edu no pot venir i el dia 11 al Gravat, els Visual Brothers fan un Soundsystem de música i vídeos!!!!

 

DIJOUS 02-06-11 (00:20 h.)
Més coses del Primavera:
Un moment de la nit del dissabte (després del futbol), amb la Silvia, jo diria que durant els Animal Collective (o més tard... Perquè ja tinc bastanta mala cara)
...

-------

També va ser divertíssim conèixer la pandilla de canàris ("canàris", perquè vol dir que viuen a l'arxipèlag canari...), el divendres amb l'Albert i en Guillem mentres vèiem (i ballàvem) els Caribou...

-------

Brutal, el bar de l'estació de metro de Verdaguer, cada dia a les 7AM...
(No puc explicar més perquè és bastant radical...)

-------

En Jordi Jung que tira moltes fotos i porta un biogti molt xulo, en Pau (i la seva camisa primaveral...), en Pablo (molt gamberro) que també té una màquina de fotos, i havia dissenyat un inflable per l'Adidas que donàven al festival...

-------

L'Albert va conèixer la gent de Blackie Books: http://www.blackiebooks.org

-------

Aquella camiseta tant xula però que al final NO vaig comprar que deia: "OS REÍS PORQUÉS SOIS JÓVENES"

-------

No ho explicaré perquè és una mica llarg... Amb en Guillem no vàrem trobar maionesa però ell es va comprar núvols roses...

-------

La paella (la marinera i la negre) del Valira...

 

DIJOUS 02-06-11 (00:05 h.)
L'Iñaki inaugura exposició a Valls demà divendres!

 

 

 

 

 

DILLUNS 30-05-11 (21:16 h.)
EL QUÈ SEGUEIX ÉS SÈRIO:
És la filla d'un amic d'una meva amiga...
Per si algú hagués vist alguna cosa, o podem ajudar la familia (que imagineu com estan des de dissabte...), i per si ho voleu/podeu posar al facebook, etcètera...:

La noia es diu Carla Paunero moreno, té 16 anys i va desaparèixer dissabte 28 de maig a les 11,30, davant de l'edifici de Correus de Girona, quan estava festejant el partit del Barça, amb companyia del seu germà i amics.
No porta mòbil ni documentació ni diners. Anava vestida així, amb un bossa de color gris. Tel. Mossos, 972-2181600 o al 112.

La chica se llama Carla Paunero Moreno, tiene 16 años y desapareció el 28 de mayo a las 11,30, ante el edificio de Correos de Girona, cuando festejaba el partido del Barcelona, en compañía de su hermano y amigos. No lleva móvil ni documentación ni dinero. Estaba vestida como en la foto, con una bolsa de color gris. Teléfonos. Mozos de Escuadra 972-2181600 o al 112.



Gràcies a totes i tots!

 

 

 

 

 

 

 

 

DILLUNS 30-05-11 (20:55 h.)

Amb la Mai i la Silvia.
(Que són com dos ángels de la guarda molt maques, i en comptes de quedar-nos a mirar el futbol, ens en vam anar al Primavera i em van cuidar molt i va ser molt macu!!!
Vàrem veure la meitat de Fleet Boxes -anàvem amb taxi i la Mai anava dient: "¡No podré verlos, no podré verlos!!!", Gang Gang Dance -quan en Messi va marcar...-, PJ Harvey, Animal Collective, John Spencer...)
Per cert, crec que no hi ha fotos amb els altres dos dimoniets del dijous i el divendres...
NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOG, PER L'ANY VINENT: M'he de deixar bigoti i m'he de comprar un Iphone, que al Primavera tothom en portava!

---------

Frase que vaig sentir al Primavera el dijous amb en Guillem i l'Albert:
"No te vuelvas loco que es muy temprano."

---------

Frase d'aquest any (per l'Albert i en Guillem):
-Voleu un kebab?
-Nooooooo!!!!!
NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOG: Llavors el diumenge a quarts de 7 del mati amb la Silvia i en Jordi ens vàrem menjar un kebab boníssim!!!!!!
Perdoneu però algú ho havia de dir!

----------

NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOG: Em sembla que vàren passar moltes coses més però ara mateix encara estic bastant en stand-by, o sigui que a mida que em vagi recuperant i me'n recordi ho anirem posant...

 

DILLUNS 30-05-11 (20:55 h.)

 

DILLUNS 30-05-11 (20:38 h.)
Les coses es poden veure així:
http://www.youtube.com/watch?v=Geg_6Xoy04s
(fixeu-se que porta quasi 2.000.000 de visites, o sigui que tothom ho ha pogut veure...), http://www.youtube.com/watch?v=XpXLnK8OCaY

o d'aquesta altre manera:
http://solodeunderwood.blogspot.com/2011/05/los-porrazos-no-seran-televisados.html

 

DIJOUS 26-05-11 (15:09 h.)
En aquest cap de setmana tant senyalat, un petit homenatge a Enrique Morente i el seu "Omega":

"BORJA CASANI: (...) De pronto, ahí en Nueva York, Enrique -que me veía como enterado- me dice: <<Oye, quiero comprarme ropa, llévame a un sitio moderno>>. Lo llevé a una tienda en Christopher Street, en la zona gay. Todavía me descojono acordándome de Enrique metiéndose unos pantallones de plástico, de esos como flipantes, de colores, de vinilo, con un tripón saliéndole por encima. Salíamos del probador y la gente nos miraba como a dos homosexuales de Extremo Oriente. Enrique me preguntaba qué tal. Y yo: <<No sé, Enrique... igual dos tallas más>>. Luego ya no se podía poner los pantalones y acabó regalándoselos a Estrella...
(...) ENRIQUE MORENTE: Yo ya vi que era un disco que podía buscarme dos o tres ruinas como cantaor flamenco. O cuatro. Pero merecía la pena ese riesgo. Así fuímos hacía delante.
(...) JOSÉ MARÍA CAÑIZARES: Un día me llamó Enrique: <<Cañí, estoy grabando un disco muy roquero pá' estropear mi carrera del tó'. A ver si te vienes tú pa'cá y puedes arreglar algo. Hay algunos temas que no sé que hacer con ellos>>. Yo le contesté: <<Tú no te preocupes, ¡has llamado a la persona adecuada para acabar con tu carrera del todo!>>..."

Fragments agafats de l'excel·lent llibre: "OMEGA: Historia oral del álbum que unió a Enrique Morente, Lagartija Nick, Leonard Cohen y Federico García Lorca." (mireu DIVENDRES 13-05-11 (00:07 h.)) de Bruno Galindo, editat per Lengua de Trapo Ed.

 

DIJOUS 26-05-11 (15:06 h.)
M'ha arribat això, de vàries bandes, en català, castellà i em sembla que també amb anglès (Copio i enganxo):

Ja tenim preparada la primera acció no violenta de lluita massiva i conjunta. Ajuda'ns a difondre-la, i participa-hi allà on siguis!!!
Els bancs i els especuladors han estat els principals causants de la crisi, de manera que ells seran l'objectiu del nostre primer atac no violent.

El proper dia 30 de maig manifestarem la nostra indignació contra l'abús que practiquen els bancs no només contra els ciutadans de forma independent sinó també contra els estats.

Posem avui en marxa un acte pacífic i subtil, però prou contundent i cridaner com per mostrar amb claredat la indignació que sentim, i també la nostra fortalesa i compromís per arribar fins al final. Posem avui en marxa el primer atac no violent que mostrarà al món la nostra imaginació, determinació i compromís per assolir l'objectiu de veure complerta la nostra reivindicació final: instaurar una democràcia real.

Fem una crida a totes aquelles persones que estiguin d'acord amb les nostres reivindicacions, a participar en una retirada massiva de capital de les entitats bancàries el proper dia 30 de maig.

Si ho estàs, et proposem treure en un sol moviment bancari la quantitat de 150 € del teu compte corrent. L'operació es pot fer al llarg de tot el dia, preferiblement acudint a les sucursals o utilitzant els caixers automàtics.

El motiu d'escollir aquesta quantitat concreta, és perquè havíem de triar una xifra apreciable i simbòlica amb la força suficient per demostrar als bancs que aquests moviments són motivats des de la mateixa indignació que ens va fer mobilitzar el 15 de maig.

Pel que fa al dia 30 de maig, és perquè entenem que és un termini raonable perquè el missatge pugui difondre’s adequadament i arribi al major nombre de persones que ens ajudin a ser el més efectius en el nostre atac no violent en contra de la voracitat dels bancs, en contra del sistema econòmic instaurat, en contra dels paradisos fiscals, en contra de l'especulació i a favor de l'interès general, de la solidaritat, en definitiva de les persones. A més, en aquesta data hauran transcorregut 15 dies des de l'inici de la mobilització i serà un altre bon moment simbòlic per recordar que el nostre moviment només acaba de començar.

El proper dia 30 de maig, se sentiran totes les veus cridant a l'uníson que un altre món és possible.

El proper dia 30 de maig se sentirà la veu del poble amb més força que la dels partits polítics.

El proper dia 30 de maig, es podrà explicar la indignació del poble, la reivindicació activa d'una democràcia real, que tingui en compte les persones per sobre dels interessos econòmics, financers, especulatius ... les persones per sobre dels mercats.

El proper dia 30 de maig donarem un pas més cap a un món millor.

Comptem amb tu, difon el missatge. Participa. Ens continuarem veient cada dia a la places!!!

 

DIJOUS 26-05-11 (14:57 h.)
Córren veus que:

(Il·lustració: Txelo)

Bolu
de l'Ed Frank amb els Visual Brothers (que tornen després de molts dies!!!) al Gravat!!!
També es diu que al mateix dia hi ha un sopar de Yanapi!!...
També s'explica que ahir a la nit els Visual Brothers van estar treballant fins altes hores preparant vídeos nous... Però que al final ja passaven de tot i van acabar comprant-se camisetes per internet...
(Seguirem informant!)

 

DIJOUS 26-05-11 (13:37 h.)
Coses que intentarem/ens agradaria veure (Per ordre alfabètic), tot i que no prometem res:
ANIMAL COLECTIVE:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=211&lang=ca
(Després del futbol!)

ANIMIC:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=365&lang=ca
(Molaria molt però són uns horaris impracticables!)

ARIEL PINK'S HAUNTED GRAFFITI:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=200&lang=ca

Barry Hogan:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=344&lang=ca

(Ni idea de qui és però si és dj, segur que mola!!!)

Battles:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=265&lang=ca

(Molt bons! Tinc algun disquillo d'ells i ténen un hit que es diu "Atlas" que és brutal!!!)

Belle&Sebastian:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=212&lang=ca
(Rollo pop. Mentres els veiem pensaré amb la Natàlia!)

Big Boy:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=267&lang=ca

(50% del mega-hit "Hey ya!". Avui! Bastant factible si aconseguim arribar-hi i entrar d'hora!!)

Caribou:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=243&lang=ca
(Abans era en Manitoba!!! Molt bò!)

Cults:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=272&lang=ca

(Massa d'hora!)

Das Racist:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=223&lang=ca
(Vaia nom però prometen!)

El Guincho:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=281&lang=ca
(La bomba!)

Surfing Sirles
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=405&lang=ca
(Impossible veure'ls, però boníssims!!!!!)

Él mató a un policía motorizado:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=282&lang=ca
(Premi al millor nom del festival!!!!! Prometen! Argentins com La Pulga!!!)

Explosions in the sky:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=283&lang=ca
(Finets!!!)

Fred i Son:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=392&lang=ca
(Estan bé i surten al Minimúsica de la Frida... Hora complicada!)

Gang Gang Dance:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=227&lang=ca

(Molaria! No sé què dir-vos perquè coincideix amb el futbol!!)

Garotas suecas:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=348&lang=ca

(El nom és macu, la noia és maca... No sé...)

Girl Talk:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=285&lang=ca
(Segur!!!! Un va als festivals per aquestes coses!! Avui!)

Grinderman:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=239&lang=ca
(L'Albert ens hi farà anar i en Txelo em fotarà un clatellot si no hi vaig! Nick Cave!!!!)

James Blake:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=293&lang=ca
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=346&lang=ca

(Tothom diu que és molt bò...)

Jamie XX:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=294&lang=ca
(El noi dels XX!!)

John Cale:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=213&lang=ca
(En Made em matarà si no el vaig a veure però l'hora és molt molt complicada!!!)

Kode9/Burial:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=327&lang=ca
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=297&lang=ca

(Els anglesos sempre ens dónen lliçons de modals... Ja va passar fa 4 o 5 anys amb la MIA al Sónar que encara no estàvem preparats per assimilar-ho... Pot ser la bomba!)

Les Aus:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=301&lang=ca

(Són uns punkarres! Molt destroys!!)

NISENNENMONDAI:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=235&lang=ca
(Això havia de ser la bomba!! Impossible veure-ho perquè van tocar ahir!!)

Money Mark:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=250&lang=ca

(El 33% dels Beastie Boys!!!)

Nosotrash:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=307&lang=ca

(M'hagués agradat veure-les, molt finetes i tenien coses maques, però és abans del futbol...)

Of Montreal:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=309&lang=ca
(Uns freaks que tenen eun mega hit monstruós: http://www.youtube.com/watch?v=HBfgQvM7wtE )

PIL:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=313&lang=ca

(Haviam què passa...)

Pissed Jeans
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=253&lang=ca
(El punk és això: Un bon nom i cara d'empipats!)

PJ Harvey:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=314&lang=ca

(L'Albert ens hi farà anar!)

Pulp:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=210&lang=ca
(L'Albert, en Guillem i en Toni s'emocionaran quan toquin el "Common People" http://www.youtube.com/watch?v=DqgXzPfAxjo (ballant abraçats i tal), etc...)

Salem:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=240&lang=ca

(Punkarras technos amb pinta de marranots! Avui!!!)

Simian Mobile Disco:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=316&lang=ca
(Com els Daft Punk però bons!)

Suicide:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=219&lang=ca
(!!!!!!!!!!!!!!!!!)

John Spencer:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=247&lang=ca
(És amic de l'Albert! Però complicat perquè és després del futbol...)

The National:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=218&lang=ca

Thelematicos:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=322&lang=ca
(Massa d'hora, òstia!!)

Triangulo de amor bizarro:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=209&lang=ca
(Massa d'hora, òstia!!)

Tune-Yards:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=324&lang=ca

(A descobrir, però mala hora!)

Woody Allen:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=340&lang=ca
(Punkarres! I mola el nom!!)

Za!:
http://www.primaverasound.com/ps/?page=cartel&artista=363&lang=ca
(Massa d'hora, òstia!!)

Això del concerts a mitja tarda és un problema perquè és una qüestió purament de logística, migdiades, ulleres de sol, etcètera... (O sigui: en els més de 10 anys que portem de primaveres: No hem aconseguit arribar i entrar, mai mai, abans de les 20'00h...) Un drama perquè hi perdem pasta!!!
I l'altre veritat és que com sempre de tot el què et proposes no acabes fent res...

(També perquè moltes vegades no te'n recordes de quins grups vols veure... Però pensant-ho bé, aquest any, com que l'Albert té Iphone, podem anar consultant aquest blog i axí no fallem...)

 

DIJOUS 26-05-11 (13:09 h.)
Els partits es guanyen al bar!!!!
Però no tinc ni idea d'on veuré el partit dissabte. Ni on seré a aquella hora ni res...
Els dies de primavera són sempre un enigma.... Sobretot els dissabtes perquè aquells cabrons miren de liar-me i a vegades em dónen "plantón"!!!


Recomanem el Gravat per anar, encara que no us agradi el futbol perquè hi ha l'AMOR i el podeu mirar si us aborreix l'esport...

 

DIJOUS 26-05-11 (13:06 h.)

 

DILLUNS 23-05-11 (22:50 h.)

Tenim a les mans el primer volum dels diaris de la Susan Sontag.
Que com sabeu va ser una de les pensadores més grans de la segona meitat del segle XX. Ens arriba però editat pel seu fill, David Rieff, que és com si hagués fet de dj, ja que suprimeix molts fragments, els comenta, etc... Tot sota el seu propi criteri.
Al pròleg, ell mateix avisa que segurament a Susan Sontag si estigués viva no li hauria hauria agradat que s'haguessin publicat encara que ella era una gran aficionada als diaris i memòries d'altres escriptors i pensadors.
És aquella pregunta que sempre va ímplicita en publicacions pòstumes de grans figures: És necessari publicar-ho? Feia falta si el mateix autor no ho havia fet en vida?

Home, pels fans de Sontag segurament és una aproximació molt real i tant tant íntima que pot posar els pels de punta, i, al mateix temps permet copsar la gran ambició del pensament de SS (al llibre, així és com l'anomena el seu fill tota l'estona...) i ja la necessitat que tenia des de ben jove (les primeres entrades són de l'any 1948, quan tenia 15 anys...) d'assolir coneixements, obsesionada per cultivar-se i llegir molts filòsofs, religió, política, història del judaïsme, exposicions... Abarcar-ho tot. Crear-se per sobre de tot una manera de pensar i al mateix temps enténdre's a ella mateixa...
És molt sintomàtic quan fa llargues llistes amb lectures que vol llegir: Aquest, aquest, aquest, rellegir aquell... Ple de projectes a curt plaç...

El que potser no era necessari és ensenyar tanta intimitat d'SS...: Aquella primera sexualitat lèsbica, els dubtes (sense adonar-se'n bastant pionera... "23/5/49 ¡Nunca había entendido realmente que después de todo era posible vivir a través del cuerpo y evitar todas esas horribles dicotomías!"), el seu precoç casament (si no faig malament els comptes...: als 17 anys), la separació, mare divorciada (una espècie de Madonna avant la lettre, ja a principis dels 50')... Els desenganys amb les amants... Cine, teatre, impressions de viatges, dubtes, sexualitat, sexe explícit, desitjos, ambients acadèmics, relació-passió-desenganys amb les diferents amants...
Tot molt fragmentari, en part perquè són uns diaris que no pretenien ser uns diaris en mans de SS quan els estava escrivinti en part perquè el seu fill els va retallar bastant.
"31/12/57
Es superficial entender el diario como mero receptor de pensamientos secretos propios -como un confidente sordo, mudo y analfabeto. En el diario no solo me expreso de un modo más palmario que con cualquier otra persona; me creo a mi misma.
El diario es un vehículo de mi sentido de identidad. Me representa a mí con independencia emocional y espiritual. Por lo tanto (ay) no solo registra mi vida real, diaria, sino que -en muchos casos- ofrece una alternativa."

El llibre abarca entrades fins a finals de 1963, dos anys abans de la publicació de "Contra la interpretació" que situaria directament a Susan Sontag dins la primera divisió del pensament mundial...

( http://ca.wikipedia.org/wiki/Susan_Sontag )

"6/1/58
Ninguna máscara es del todo una máscara. Escritores y psicólogos han explorado el rostro como máscara, No es tan bien apreciado: la máscara como rostro. Algunas personas, sin duda, usan en efecto su máscara como un revestimiento de las ágiles pero insoportables emociones que hay debajo. Pero sin duda la mayoría de la gente lleva una máscara para borrar lo que está debajo y se convierten solo en lo que la máscara representa."

"[Sin fecha, febrero 1960]
No sé cuáles son mis verdaderos sentimientos. Por eso tengo tanto interés en la filosofía moral, lo cual me indica (o al menos me dirige hacia) cuáles deberían ser mis sentimientos. ¿Por qué preocuparse en analizar el mineral en bruto, me pregunto, si ya se sabe cómo producir directamente el mineral refinado?"

Una béstia!

 

DILLUNS 23-05-11 (15:47 h.)
Córren veus no confirmades que diuen (David, si llegeixes això des de Buenos Aires: ENHORABONA I FELICITATS!!!!!!!!) que en David Muñoz s'ha tret el carnet de conduïr a l'Argentina!!!!
Després de molts anys de dir-ho però no acabar de fer-ho mai, aquest any sí!!!!!!!!!!
I ara ja es podrà comprar aquell Ford Escort que sempre ha volgut!!!!!

David, torna ja!!! Que els bars de la vella Europa no són el mateix sense tu!!!!!

 

DILLUNS 23-05-11 (15:36 h.)
Una de les cançons que més ens agraden del recopilatori (mireu DIUMENGE 13-03-11 (23:14 h.)) dels Radio Dept:
http://www.youtube.com/watch?v=u91zh7L9fr0

Un techno-reagge amb uns pianos bastant 80' que és ideal per festes que duren tota la nit i per punxar-la ja de matinada quan pots treure a ballar (en plan agafats) a alguna de les poques noies valentes que encara van papallonejant per la sala mentre que els sol ja comença a treure els braços per darrera les teulades de les cases del davant...
Aquell moment hipnòtic quan balles amb una fada i la música és com cotófluix...

 

DILLUNS 23-05-11 (11:43 h.)
http://www.youtube.com/watch?v=rabpm-CGQUg

 

DISSABTE 21-05-11 (16:22 h.)
http://vudutv.blogspot.com/2011/05/asamblea-de-la-puerta-del-sol-habla.html

 

DISSABTE 21-05-11 (16:20 h.)
Un bansky petit, per la jornada de reflexió d'avui...:

(Foto tirada avui mateix...)

 

DISSABTE 21-05-11 (16:14 h.)
L'Ed Frank em va preguntar ahir a la nit a la plaça si pintava i li vaig dir que una mica... Que ara tornava a començar...

-----

Menys activisme, menys AMOR© i més pintar!!

 

DIVENDRES 20-05-11 (14:58 h.)
http://acampadavic.blogspot.com

 

DIJOUS 19-05-11 (14:39 h.)
ÚLTIMA HORA:
Avui a les 20'00h, a la Plaça de Vic!!!!:
http://twitter.com/#!/search/acampadaVic

 

DIJOUS 19-05-11 (14:33 h.)
Foto i notícia agafada de la web del País d'avui:

(Foto: China Daily / REUTERS).

Locura por amor
Una joven de 22 años decidió ponerse el vestido de novia que ya tenía comprado para su boda e intenó suicidarse, tras haber roto con su prometido después de una relación de cinco años. Guo Zhongfan, policía local de Changchun, en la provincia china de Jilin, logró sujetarla cuando ya pendía a una altura de siete pisos. La joven no sufrió ningún tipo de heridas.

 

DIMECRES 18-05-11 (23:30 h.)

 

DILLUNS 16-05-11 (13:17 h.)
http://solodeunderwood.blogspot.com/2011/05/populares-populistas-y-xenofobos.html

 

DILLUNS 16-05-11 (13:10 h.)
"Al quitarnos los abrigos lentamente, para que me viera acercarme, intenté besarla de nuevo. No me lo devolvió. Pero nos quedamos abrazados en la entrada, escuchándonos. La piel de las mejillas era naranja. El olor del cuello, el pelo castaño. Estaba como atravesado por su presencia. La sentía antes de tocarla. Abrió la puerta y la dejó un rato entornada para que no hiciera falta echarme. Me dijo que me imaginaba como a un viejo sabio, y me hizo ilusión conformarme con tan poco."
Vida de Pablo.
Carlos Pardo.

 

DIVENDRES 13-05-11 (00:20 h.)
Un blog cullonut per afegir als FAVORITOS i seguir-lo amb regularitat:
http://hiperboreana.blogspot.com
(de la mateixa autora de (mireu
DIJOUS 24-03-11 (23:15 h.))

 

DIVENDRES 13-05-11 (00:07 h.)
Uuuueeeeeeeeehhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja tinc els llibres!!!!!!
El de l'"Omega" d'en Morente i el "...del motor de un autobús" dels Planetas...
(Records de quan érem més nyajus i més punks...)
Edita: Lengua de trapo Editorial.

 

DIJOUS 12-05-11 (23:21 h.)
Pels qui ens passem tot el dia mirant, pensant les imatges, intentant descodificar-les i comprendre-les o fins i tot produïr-ne; sens dubte el número d'ahir del Culturas és ja de culte.
L'artícle de portada de Joan Fontcuberta és directament per (perdoneu-me el grollerisme...) matar-se a palles: Per la magnitud i la manera com s'explica.
(Fixeu-se que quan, normalment l'artícle de portada del Culturas és de 3 pàgines + la portada, aquesta vegada té 6 pàgines + portada!!!)
Brutal com en Fontcuberta dissecciona el nou status de la imatge i el que representa.
La postfotografia i les noves maneres de veure i mirar...


Brutal!
Mirem imatges, vivim en imatges, pensem imatges, som imatges...

 

DIJOUS 12-05-11 (23:13 h.)
Un altre dels artistes de l'AMOR, en Miquel Vilà, també inaugura exposició!!!
Divendres vinent 20 de maig, al Temple Romà de Vic.

 

DIJOUS 12-05-11 (23:13 h.)

 

DIJOUS 12-05-11 (23:01 h.)
L'amor a la paret de l'Elena...

 

DIJOUS 12-05-11 (00:06 h.)
En Jordi Lafon, un dels artistes de l'AMOR, presenta aquest divendres una exposició la sala ISSIM de Solsona:



-----

També aquest cap de setmana, en Félix Pérez-Hita (participant a les xerrades de l'AMOR...) se'n va a Vitoria per participar en una batalla de pantalles (com un diàleg/taula rodona entre diferents participants mitjançant vídeos youtube...): a 3 pantalles + 1 que té el públic per si vol participar o respondre...:
http://www.youtube.com/watch?v=6lRcWQZbdUA (i molta atenció també als seus vídeos enllaçats...)

 

DIMECRES 11-05-11 (23:47 h.)
Ja s'ha acabat l'AMOR... Almenys les inauguracions i la feinada...
L'expo va quedar molt bé (sobretot gràcies als i les artistes i en Carles Arumí), les "xerrades" dels convidats van ser perfectes i màgiques (amb el suport d'ACVIC, en Ramon i la Maite...) i l'Uri, en Kilian i la Jamila: Impecables!!!!

----

Alguns regals preciosos, amb molt d'AMOR:

La piruleta.
Dolça i enganxosa.

L'obra mestra (del hippisme més fifi...) que ja teníem amb tapa tova però ara aquest amb una altre portada...
Hi ha aquella mítica frase (que la pots dir quan vols impressionar a una noia jove en un bar o a la disco...): "Amar significa no tener que decir nunca "lo siento"."

Una bola de neu brutal i maquíssima, disseny dels Atipic (que li agraden molt a en Txelo!)

De les autèntiques!!!!
Em van dir que s'ha de gaurdar l'adhesiu daurat perquè així encara té més valor!!
(Personalitzada pels NGFX)

 

DIJOUS 05-05-11 (01:38 h.)

Single de tirada limitada editat per Aurora Crew, amb la Carla Serrat, per l'AMOR d'aquest divendres!!!

 

DIJOUS 05-05-11 (00:59 h.)
De l'exposició que s'inaugura aquest divendres al Gravat:

Pensar i organitzar una exposició col·lectiva al voltant de l’AMOR pot semblar, i segurament ho és, una acció de baixa intensitat conceptual; però tanmateix el tema planteja un gran ventall d’opcions per treballar des de paràmetres artístics.

Cal considerar que l’AMOR és un tema universal que presenta reflexions paradoxals, interessants, curioses... L’AMOR, que ja ocupava les reflexions dels antics grecs, no es un tema habitual de l’art actual ni molt menys de l’art més rabiosament actual. Però, al mateix temps i en paral·lel, la música, el cinema i la literatura fan servir creativament l’amor (i els afectes); com a resultat aquestes activitats creatives han inundat la mal anomenada “cultura popular” d’una forta càrrega sentimental, la càrrega que acompanya a la humanitat des de mitjans del segle XX. Tant és així que, per exemple, la sociòloga Eva Illouz es demana públicament: [...] fins a quin punt els moments romàntics de la vida estan determinats per la representació de l’amor al cinema i la televisió? [...] Passejar en parella sota la llum de la lluna és un moment romàntic perfecte o simplement una simulació d’un acte visionat mil vegades a les pantalles?

És precisament per aquesta varietat de punts de vista, d’intencions i d’intensitats que es planteja la mostra des de les diferents disciplines i des de les diferents mirades creatives. La diversitat conceptual i estètica resultant ha d’afegir valor a la reflexió artística sobre l’AMOR.

Amb peçes i obres de:
Iñaki Álvarez:
http://www.nozap.net
Ruben Álvarez:
http://rubenalvarez.es
Eva Armisen:
http://www.evaarmisen.com
Carles Arumí.
Rudi Bagaria.
Andreu Balius:
http://www.andreubalius.com
Alexis Barroso:
http://libretillasdehule.blogspot.com
Isa Basset:
http://www.teixidor.org/isabasset/index.html
Pilarin Bayés:
http://www.pilarin.info
Bisgràfic:
http://www.bisgrafic.com
Ferran Blancafort:
http://fblancafort.blogspot.com
Albert Cano:
http://cortar-pegar.blogspot.com
Marçal Cassany:
http://www.casigne.com
Roger Cassany:
http://www.casigne.com
Toni Casassas:
http://www.tonicasassas.com
Xevi Castejón.
Jan Codina:
http://www.vimeo.com/tag:apablonicasso
Toni Coromina.
Jordi Daví.
Marià Dinarès:
http://art.aquiosona.com/altres-formats/maria-dinares/
Sandra Ortiz Sañé:
http://wwwflickr.com/photos/sandraysuscosas
Joan Furriols.
Toni Garcia.
Sama Genís.
Vicenç Giménez:
http://www.vicensgimenez.photoshelter.com
Natàlia González:
http://www.notsnat.blogspot.com
Ton Graner:
http://www.eumografic.com
Mia Guiteres.
Txelo Gutiérrez:
http://www.txelografia.com
Mikel Jaso:
http://www.mikeljaso.com
Matías Korea
Jordi Lafon:
http://www.lafonrierola.net

Quim Marín:
http://www.flickr.com/photos/marindsgn/
Miu Mirambell
http://missmi.tumblr.com
http://www.flickr.com/photos/miss_mi

Juan Carlos Moreno.
NGFX:
http://www.fotolog.com/ngfx
Clara Nubiola:
http://www.flickr.com/de-clara-do
LAURA PADRISA + IRENE MATARRODONA:
http://laugrafics.blogspot.com http://www.odio.com.es
Ramon Parramón:
http://www.idensitat.net http://www.habitusproject.org
Joan Petit.
Job Ramos:
http://www.jobramos.net
Judit Reig:
http://www.juditreig.net
Pep Ricart.
Montsita Rierola:
http://www.lafonrierola.net
Oriol Rufí.
Laia Solé:
http://www.laiasole.net
Víctor Sunyol.
Pep Tió.
Miquel Tuneu:
facebook: Miquel Tuneu
Carles Vergés:
http://www.carlesverges.com
Lluís Vergés.
Arnau Vernis.
Pep Vernis.
Miquel Vilà.
Yamila.
Barbara Ylla:
http://www.barbaraylla.com/lasopa/


20’00 h.
Al GRAVAT:
Inauguració de l’exposició.

-A les portes del GRAVAT:
El col·lectiu NGFX pintarà un graffitti.
[Durant tota la vetllada, hi haurà de convidats a la cuina, Xevi Codina, cuiner de “La Panxa del Bisbe”; i Martí Sans ( http://www.365mm.cat ), realitzant una creacions seves especials per aquest dia, amb molt d’AMOR...]

21’00 h.
Al vestíbul de l’INSTITUT DEL TEATRE (Carrer Sant Miquel dels Sants, 20):
Performance d’Oriol Rufí.

22’00 h.

davant del GRAVAT:
Acció amb participació voluntària del públic
(música d’AURORA CREW featuring Carla Serrat)
Filmat per Toni Cassassas.

23’00-01’30 h.
Al GRAVAT:
Punxa: Gris de payne.

 

DIJOUS 05-05-11 (00:55 h.)
Qui també participaa l'exposició de l'AMOR, és en Vicenç Giménez ( http://vicensgimenez.photoshelter.com ), fotògraf del País, i que acaba de penjar una foto seva xulíssima al blog del AMOR:
http://nolovenolifenolovenolife.wordpress.com/2011/05/04/el-barca-es-amor/


DIJOUS 05-05-11 (00:50 h.)
En Miquel Tuneu, que també participa a l'exposició de l'AMOR, m'ha regalat una frase seva molt xula:
Qui pot dir encara "T'estimo" sense sentir-se un mal actor?

 

DIMECRES 04-05-11 (01:16 h.)
Dos moments preciosos del making-off a l'Imprempta Daví!!!

(Fotos: Jordi Daví)

 

DIMARTS 03-05-11 (00:07 h.)
Avui dimarts (tot i el futbol**), primera part de la trilogia de l'AMOR, al CineClub Vic, amb la projecció a les 22 h. d'"Olvídate de mí", mítica pel·lícula de culte:
http://www.youtube.com/watch?v=uCUXuAaxRJE

Dirigida per Michael Gondry amb guió dels genials germans Kaufman.


Molt surreal, romàntica...
"Joel queda molt afectat quan descobreix que la seva nòvia Clementine ha demanat que esborrin tots els records de la seva relació. Desesperat, es posa en contacte amb el creador del procés perquè també l’elimini a ella del seu cap. Però quan els records comencen a desaparèixer torna l’amor."
(Copiat de la web del CineClub Vic: http://www.cineclubvic.com/detall_peli.php?id=108)


**
Siguem realistes... L'eliminatoria està bastant decidida... Però si es donés el cas que l'equip blanc la remonta, llavors quasi que els jugadors del Barça haurien d'anar a la presó!!!
O sigui que tothom ha d'anar a veure "
Olvídate de mí"!!!!!!!!!!!


DILLUNS 02-05-11 (01:17 h.)
Per una possible enciclopèdia per capítols de la música popdance i tecnopop contemporània que anem escrivint de mica en mica...

Dels mateixos creadors d’aquell hit súperunderground de fa 2 o 3 anys, que cada cop que l’escoltàvem ens fonia els ploms: el “Je veux te voir” de la Yelle ( http://www.youtube.com/watch?v=c4MbII36_vQ ) i que als suburbis francesos (**) va derivar en el tecktonic (per exemple: http://www.youtube.com/watch?v=ER4OVfdE0D0 ) una manera de ballar que és com si el breakdance s’hagués fusionat amb el hardtechno i el hiphop banyat i vestit amb colors fluorescents...)


Ara Yelle torna amb “Safari Disco Club”, un disc (més calmat de concepte, sense tanta ràbia, potser per poder accedir a audiències pop més massives... http://www.youtube.com/watch?v=R87reUyt0hw ) però igualment bastant adictiu i molt magnètic musicalment. Ple de ritmes robòtics i frases que acaben amb un beat per resposta de punt i seguit. Com si el tecktonic es barrejés amb l’eurobeat, vocoders postCher, Naïf-pop + ritmes escatxarrants...
http://www.youtube.com/watch?v=iHB9epBQxlI
http://www.youtube.com/watch?v=fBv6XzYrpI0
http://www.youtube.com/watch?v=f3jRjm6NOv0

Dit també d’una altre manera i creant un cert darwinisme musical evolutiu: Quan la canalla dels suburbis van descobrir a finals dels 90’ els discs de Daft Punk i després van accedir als ordinadors per poder fer-ne música i ballar-la...
Dit d’una possible altre manera:
Com si la Carla Bruni es deixés anar, fes techno i ballés amb els braços alçats i unes malles roses...

**Als grans suburbis de la perifèria de París, la juventut (sobretot i majoritàriament inmigrant) només té dues opcions: indignar-se, rebelar-se cremant cotxes de nit per les poques prespectives de futur o la segona que és passar de tot en plan autodestructiu versió hedonista/nihilista, ballar i desfassar amb música techno i unes Nike fosforites als peus... Amb la Yelle de banda sonora original...

 

DILLUNS 02-05-11 (00:29 h.)
"No hacen falta demasiadas cosas en la vida pero sí una habitación con una ventana; una habitación que sea de uno y con una puerta a la que en caso necesario se le pueda añadir un pestillo o echar la llave, como dice Virginia Woolf..."
D'un artícle d'Antonio Muñoz Molina al Babelia de dissabte...
Dels que entenem (i necessitem) l'habitació com una república independent, a vegades un Fort Apache; o internet a altes hores de la nit entès com una finestra oberta al món...
Llavors l'artícle acaba així:
"Quien tiene un cuarto con una ventana ha encontrado su sitio en el mundo."


DILLUNS 02-05-11 (00:29 h.)

 

DILLUNS 02-05-11 (00:13 h.)

No vaig pensar el divendres a posar que en Mikel Jaso (i que aquest proper divendres també participa a la exposició de l'AMOR del Gravat (mireu DIMECRES 27-04-11 (00:54 h.)) http://www.mikeljaso.com , il·lustrador cullonut i dissenyador gràfic que treballa a La Vanguardia i al Público... va inaugurar una exposició a la sala/botiga OSLO del carrer Torrent de l'Olla, 164; a Barcelona...

 

DILLUNS 02-05-11 (00:08 h.)

 

DIUMENGE 01-05-11 (00:26 h.)
David Foster Wallace, Jonathan Franzen, Jordi Puntí...
Que grans!!!
http://solodeunderwood.blogspot.com/2011/04/robinsonadas.html

 

DIUMENGE 01-05-11 (00:11 h.)
Hi ha gent com la Marta Prat que ja estan remixant i reinterpretant els cartells de l'AMOR©...

 


DIVENDRES 29-04-11 (01:03 h.)
Ja tenim el cartell (disseny d'Albert Cano: http://cortar-pegar.blogspot.com ) per la sessió del Kiko Amat i en Pablo Jiménez al Gravat el dissabte vinent (també dins l'AMOR...) de rock'n roll, soul i mod amb vinils!!!!

La bona notícia és que el Barça-Espanyol es jugarà el diumenge 8 i així podrem veure les "xerrades" de la tarda del dissabte a l'ACVIC (mireu http://www.acvic.org/index.php?option=com_content&view=article&id=437:damor-nexisteixen-de-mil-formes&catid=74:formacio-oberta&Itemid=129 ) tranquils i contents!!!

També al Gravat ja tenen els díptics (on hi ha tota la informació, amb disseny gràfic de Judit Reig http://www.juditreig.net -encara que ella no els ha volgut firmar...-) del festival!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

DIJOUS 28-04-11 (02:14 h.)
També volia posar-ho al migdia i m'ha sigut impossible...:
Casualment, al Culturas d'avui (per l'hora que és ara mateix, tècnicament, ja és d'ahir...) hi surten dos dels participants a les xerrades de l'AMOR del dissabte 7 de maig a l'ACVIC:
Félix Pérez-Hita ( http://felixph.blogspot.com ) que té l'artícle de portada amb un miniassaig molt gris (és una metàfora) i que fins i fot fa olor, sobre el fum en l'història i la seva recent desaparició dels espais tancats d'ús públic...
I Kiko Amat ( http://www.kikoamat.com ) amb una crònica molt bona de dos llibres publicats recentment sobre el moviment punk a Barcelona...

[NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOG: Un, jo el volia i ja em van avisar del Martulino que els hi ha arribat... Però no he tingut temps d'anar-lo a buscar... Ja en parlarem més endavant d'aquest llibre i del fet súperfriki d'encarregar un llibre a una botiga de discos... Perquè és un llibre que l'ha editat una discogràfica i el distribueixen mitjançant els detallistes musicals...]
Per més informació de les xerrades d'aquest dia:

http://www.acvic.org/index.php?option=com_content&view=article&id=437:damor-nexisteixen-de-mil-formes&catid=74:formacio-oberta&Itemid=129
(Les fotos de les abraçades són d'una sèrie preciosa d'en Jordi Daví que es diu "Abraçades"!!)


DIJOUS 28-04-11 (02:04 h.)
Posar-ho a hores d'ara, pot semblar una cosa gratuïta (volia penjar-ho al migdia però no he tingut temps...) però com que estava i encara estic absolutament emocionat amb la roda de premsa d'en Guardiola d'ahir, 24 hores abans del partit, l'adjunto:
http://www.youtube.com/watch?v=BUNhkExvVhc

De fet, el partit ja estava guanyat abans de jugar-lo!!!
Tant n'era el resultat.
Un lliçó de modals... (Que queda per la història...)
Dit d'una altre manera: Encara que haguessim perdut havíem guanyat.

 

DIMECRES 27-04-11 (00:54 h.)
Ja tenim imatge!!!!!!!

Disseny de Judit Reig ( http://www.juditreig.net )

 

DIMECRES 27-04-11 (00:47 h.)
Avui és el cumple d'en Txelo ( http://www.txelografia.com )!!!!!!!!!
Perdoneu però algú ho havia de dir!!!!

 

DIMECRES 27-04-11 (00:43 h.)
Després de més de dos d'anys d'inactivitat, la Natàlia va desenpolsinar la màquina de cosir i va tornar a l'atac!!!
(La Natàlia és la noia de: http://www.toniferron.com/nots.html )

Perdoneu però algú ho havia de dir!!!!


(Està preparant coses molt maques per l'AMOR©!!!...)

 

DILLUNS 25-04-11 (01:27 h.)
Els amics i companys d'ACVIC, han posat a la seva web, la informació de les xerrades que hi haurà al Centre d'Arts, el dissabte dia 7 de maig:
http://www.acvic.org/index.php?option=com_content&view=article&id=437:damor-nexisteixen-de-mil-formes&catid=74:formacio-oberta&Itemid=129
(Les fotos de les abraçades són d'una sèrie preciosa d'en Jordi Daví que es diu "Abraçades"!!)

Ja queda menys!!!

 

DILLUNS 25-04-11 (00:23 h.)
(Ejem... Glups...) Com que no hem llegit el llibre original de Borges, d’on parteix aquesta nova “novel·la” de Fernández Mallo que n'hi fa una relectura des d’una escriptura hipercontemporània, no direm res del fet (completament legítim) de crear una obra que parteix des del seu títol fins al seu plantejament i estructura d’una altre obra ja existent (del que n'estem a favor, sigui literària, visual o musicalment), fet que ha estat destacat ampliament per la multitud de crítiques i comentaris que ja s’han fet d’aquesta novel·la...


El hacedor (de Borges), Remake
d’Agustín Fernández Mallo (autor de la trilogia Nocilla: “Nocilla Dream”, “Nocilla Experience” i “Nocilla Lab” –i el també recent “Nocilla Experience, novela gráfica” de Pere Joan...- que han renovat de manera decisiva la narrativa castellana contemporània) està ple de moments màgics i magnètics literiament parlant.
De manera fragmentària, com si fos un llibre de relats i on la tecnologia més actual hi té un paper decisiu, igual que quan apareix Google (perdoneu la metàfora gratuïta) que és com un aleph que tot ho veu amb el seu potent motor de búsqueda en un relat preciós que és al mateix temps un remake d’un recorregut cartografic de Robert Smithson, pare del land-art...
Hi ha fotografia, poesia, enllaços a pàgines youtube, Borges fent de guionista de la Marvel, una recerca d’Antonioni o del record d’unes imatges de “La aventura” d’Antonioni, un boli Bic contaminat de radioactivitat...

“Borges se quitó un zapato, después el otro, vació en el parquet la arena que contenían (...), y fue entonces cuando Borges señaló con su pie desnudo el montón de arena, y dijo dirigiéndose al encargado, <<si con este desecho geológico conseguimos construir un héroe más poderoso que cualquiera de los helénicos, diré por todo el mundo que la Marvel es el paso del logos al mito, un regreso colosal e inexplicable a lo que existía antes del Tiempo>>. Se sentó, dictó, y tardó sólo 30 minutos en armar toda la saga de El hombre de Arena. Los dibujantes, 1 año en llevarla al papel.”

“ No dejarse llevar por una idea sino construir una idea, su propia idea”

“ ... de un empleado de banca y una publicista nacen gemelos idénticos, denotémoslos por A y B, dos rostros que, debiendo haber sido disímeles, biología y azar han fundido en un solo dibujo. La historia del gemelo A no plantea problemas, pero B no soporta esa duplicación que es ver al hermano y simultáneamente estar viéndose a sí mismo. Este deseo de diferir, unido a cierta obsesión de origen underground, le llevan a someterse a múltiples operaciones estéticas a fin de eliminar de su rostro el rostro del otro [sin pensar que ese acto seguramente le aproxime, incluso le iguale, a los rasgos físicos de otros humanos que ha desconocido y desconocerá, o quizá a los de un vecino de escalera, o a los del mismísimo Caín].”

“ Y esto me parece una prueba irrefutable de la irreversibilidad del tiempo y del aumento de entropía. Por ejemplo, puedes teclear en Imágenes Google: <<Charlie, el de Lost>>, y saldrán imágenes de Charlie el de Lost, o incluso puedes teclear una fantasía: <<Federico García Lorca en Nueva York>>, y saldrán imágenes de Federico García Lorca en Nueva York, pero ni rastro del Shevchenko Park de Passaic, Nueva Jersey.”

Un llibre indispensable, que és moltes més coses que només literatura!

 

DIUMENGE 24-04-11 (23:28 h.)
Hooooolaaa Pinnoooottxoo!!!!!!!!!!

La mona de la Frida.
(Made in Natàlia)

 

DIVENDRES 22-04-11 (23:57 h.)

 

DIMARTS 19-04-11 (23:57 h.)
"Hi ha vegades, ho vaig dir un cop no recordo on, que guanyar no serveix de res, no et farà sentir millor. Hi ha vegades, gairebé totes, que és millor perdre i no fer el malparit que una victòria amarga a la qual hauràs de renunciar de totes totes quan t'adonis que l'únic camí que resta és el tants cops usat:
-Perdona'm."

Tap dancing.
Kiko Amat.

(Inclòs al seu divertídissim "L'home intranquil".)

 

DIMARTS 19-04-11 (23:47 h.)
"...aquella guapa que ens va rebutjar ostensiblement a tercer de BUP, escopint verdosament la cinta TDK de 60 plena de cançons d'amor que li estàvem intentant regalar com els pallassos patètics que érem. I som.
...Ai, aquest cervellot que tenim els monstres, gran i ple de cantonades on generalment es perden les millors idees i les grandioses reaccions i els plans més inspirats, aquest descampat inútil, aquest loft deshabitat i fred on ressona encara l'eco intel·ligent dita el 1996, com un tapís menjat per les arnes, record d'una guerra que ningú recorda ja..."

Que no en quedi ni un, de guapo.
Kiko Amat.

(Inclòs al seu divertídissim "L'home intranquil".)

 

DILLUNS 18-04-11 (00:29 h.)
Em van enviar l'invitació per una inauguració...

Com que no tenia gaire temps i no coneixia l'artista, (ejem, la veritat és que) vaig passar-ne una mica...
L'endemà ens trobem els dos de cara i anant en bici, la Sufixe (s'escriu així?) i em diu: "Ahir vaig inaugurar una expo al Casino!" i li dic: "Òstia, éres tu?", "Sí, era jo..." "Però si tothom et coneix per Sufixe perquè no ho posaves a la postal?", "Ja m'ho han dit!"...
La Sufixe és una tia molt canya!!!
(Entre d'altres llegendes, n'hi ha una de molt divertida que, més o menys diu, que un dia en una discoteca la Sufixe va entrar a la cabina a saludar i abraçar el dj (que era molt bò i famós...) perquè es coneixien i allà sense adonar-se'n la Sufixe es va arrepenjar sobre un plat, l'agulla va ratllar el disc (que és el que sonava), el dj aterroritzat es va posar les mans al cap i el públic es va pensar que el dj havia fet l'scratch expressament i va aixecar els braços aplaudint i cridant...)
Doncs:
Núria Vall Saborit (també coneguda per SUFIXE),

presenta:
Nununina


al Casino de Vic, fins el 29 de maig!!!!

 

DILLUNS 18-04-11 (00:27 h.)
La Natàlia diu que el guacamole em va quedar fatal!!!!
Perdoneu però algú ho havia de dir!!!!!

 

DIJOUS 14-04-11 (14:55 h.)

 


DIMECRES 13-04-11 (02:09 h.)
L'AMOR ja comença a estar en marxa!!!

El 3 de maig al CINECLUB Vic!
http://www.cineclubvic.com/detall_peli.php?id=108

(Seguirem informant!!!)

 

DIMECRES 13-04-11 (02:04 h.)
Els amics d'ADICCIONES ( http://www.adiccionesporquesi.net ) són bona canalla, però aquest cop s'han passat un huevo...
No sé si mai podré perdonar-los...

----

ADICCIONES PORQUE SÍ presenta el llibre compilatori de les PREPOSICIONES INDECENTES, dimarts 19 d'abril a Barcelona!!:


DIMECRES 13-04-11 (01:58 h.)
Un tema que últimament ens agrada molt perquè té un estribillo bastant enganxós i adictiu és el “Let’s go surfing” ( http://www.youtube.com/watch?v=XdyJUrEJD9U ) dels The Drums!!!!
(És tant condemnadament adictiu que fins i tot li hem demanat als AURORA CREW que en facin un remix fent servir la pista d’aquests xiulets...)


Per altre banda, el disc, quan millor funciona és en els moments que el grup s’acosta més a les guitarres fosques dels Joy Division com al tema que ens agrada, perquè en altres només és un bon grup de pop (que tingués por de sonar una mica massa danger...)

 

DILLUNS 11-04-11 (16:08 h.)

 

DILLUNS 11-04-11 (16:05 h.)

(Pep Duran, a La Vanguardia d'avui...)
No perdre's una peça preciosa que té a La Capella del Macba!

 

DILLUNS 11-04-11 (16:04 h.)

 

DILLUNS 11-04-11 (00:56 h.)
Parlant de literatura sèria (cosa habitual en aquest blog), un dels fuckingllibres millor d’aquests dies pre i pos Sant Jordi és, sense dubtar-ho ni un moment, l’”Ellos mismos” del fuckingJoaquín Reyes!!!!!!!!!

L’autor, conegut i celebrat per ser el creador del “Muchachada Nuí” (Per exemple: http://www.youtube.com/watch?v=8rGecaVVlyU o http://www.youtube.com/watch?v=Njui7Tx2s40 o http://www.youtube.com/watch?v=LY3AD6U6dBA ...) i “La hora chanante”, espais d’humor deconstructiu i amb denominació d’origen que començen i acaben en el personatge imitat en una espècie de spanglish humorístic conceptual...
Total: Que el Joaquín Reyes, que també fa humor gràfic (i que ja havia publicat tires al Periódico i al País) les compila ara en aquest llibre i li queda com un torpedo de divertit!!!
Ple de celebrities dibuixades en tota la seva misèria i esplendor; i pintades amb la cara verda i rosa que semblen extraterrestres però ple de moments extraordinaris...
Alguns exemples:

O també:

Aquest és el meu favorit!!!
(Porto un mes anant pels sopars amb amics i explicant aquesta vinyeta d'en Guardiola):

Més de 200 pàgines!!! (A tira per pàgina...)
En alguna tira, per acabar d'omplir hi cola un miniacudit (també tronxant)!!!

O:

Prepareu-vos, perquè aquest és la bomba!!!:

Com podeu veure (i coneixent-me potser per això m'agrada...) el llibre destaca pel seu llenguatge gràfic:
una espècie de lletjisme pop, de línia clara (i una paleta de colors molt peculiar i acid) bastant 50' però com si l'Hergé anés de tripi amb en Samuel Beckett de guionista inventant l'"absurd còmic"...
Això es posa una mica de manifest a les pàgines on l'autor es dibuixa ell mateix i dialoga amb un orangutà que li fa de veu de la consciència:

I ja més endavant:

No us perdeu aquest llibre que demostra les noves possibilitats de l'humor gràfic!
(Edita Mondadori Ed.)

-------------

I seguint amb més humor gràfic:
http://modernadepueblo.wordpress.com

 


DIUMENGE 10-04-11 (23:48 h.)

 

DIJOUS 07-04-11 (14:48 h.)
"Los triunfadores no toman drogas."

William S. Sessions.
(Citat a "Jpod", de Douglas Coupland...)

 

DIMECRES 06-04-11 (00:32 h.)
Segons sembla la primavera ja és aquí perquè les tomaqueres van creixent, els enciams ja pujen amunt i els tulipans de la Natàlia estan preciosos i oberts!!

(NOTA DE L’AUTOR D’AQUEST BLOG: La Natàlia ens va donar la bona idea que aquest blog hauria de tenir una secció setmanal que fos una frase acabada amb el ja clàssic, que tant ens agrada: “...Perdoneu però algú ho havia de dir!!!!!”)
O sigui que aquí va:
Els tulipans de la Natàlia estan molt macus!
Perdoneu però algú ho havia de dir!!!!!

 

DIMECRES 06-04-11 (00:20 h.)
Atenció:
Aquest dijous a les 9pm al Centre Cívic Barceloneta es presenta un pas més del procés de "Diari D'accions",
el nou projecte escènic que l'Iñaki Álvarez està fent amb Pere Faura (50% guanyadors de la Beca Ciutat de Vic a la Creació Artística d'enguany...). No és l'estrena, però tampoc un work-in-progress, sinó alguna cosa entremig que els hi agradaria compartir amb vosaltres, conjuntament amb una intervenció de la Sònia Gómez.
"Diari d'accions:
A partir de la recolecció de titulars de diaris que continguin en el seu text una acció a desenvolupar, una ordre, un imperatiu, una proposta a realitzar, l'objectiu del projecte serà el d'intentar dur-los a terme.
Treballarem cada titular com l'anunciat d'una tasca a realitzar, com si es tractés de la partitura d'un músic, del text d'un actor, de la proposta d'un coreògraf als seus ballarins. Movent-nos entre literalitats més objectives i interpretacions més subjectives, estudiarem, doncs, cas per cas, titular per titular, com poder realitzar, il.lustrar, materialitzar o interpretar cada un dels retalls recollits.
L'idea del projecte, doncs, és anar col.leccionant titulars i les seves respectives interpretacions escèniques, per elaborar així un guió coreogràfic final, un diari d'accions escènic, el discurs final del qual emergirà del diàleg entre el contingut dels titulars, la manera com s'han executat i l'ordre en què s'han presentat. Un exercici físic, visual i poètic que explora l'espai entre llenguatge i acció, entre partitura i execució, entre espectatives prèvies i realització final, entre literalitats lingüístiques i metàfores escèniques."

Preu: 2,84€ (porteu canvi)
Adreça i més info: http://www.bcn.cat/centrecivicbarceloneta/pdf/dansa_tardor_08.pdf

http://www.perefaura.com
http://www.nozap.net

 

DIUMENGE 03-04-11 (23:07 h.)
"...i més enllà de gastar-se diners en les necessitats més bàsiques, l'únic luxe que es permet és comprar-se llibres en rústica, sobretot novel·les, novel·les americanes, novel·les angleses, novel·les estrangeres traduïdes, però en el fons els llibres no són tant un luxe com una necessitat, i llegir és una adicció de la qual no es vol curar."
Sunset Park.
Paul Auster.

 

DIUMENGE 03-04-11 (23:03 h.)
D'una notícia de Catalina Serra citant a David G. Torres, al País de dissabte:
"Cada día se suben 100 millones de fotografías a Facebook y se ven 150 siglos de vídeos en Youtube. El estatuto de la imagen en nuestra sociedad ha cambiado de manera total..."


DIUMENGE 03-04-11 (22:39 h.)
Així comença un artícle de Gonzalo de Lucas al Culturas de dimecres passat:

"Para escribir sobre el cine de José Luis Guerin, no he conseguido desembarazarme de la primera imagen que conservo de él: era 1995, y los estudiantes de la Universitat Pompeu Fabra le vimos entrar en clase cargado con un viejo maletín de cuero marrón repleto de cintas de VHS. Nos saludó (“camaradas”) y puso el inicio de Dos en la carretera, de Stanley Donen, para explicarnos qué era un guion de cine mediante un plano en que el personaje de Albert Finney, sentado al volante e irritado ante su mujer, Audrey Hepburn, cambia bruscamente de marcha y arranca el coche. Al instante entendimos que un guion no consistía en describir la rutina de la pareja en palabras, sino en ver el desgaste del matrimonio y a la vez el amor todavía vivo en un gesto, un cambio de velocidad. Y nosotros, que nada sabíamos entonces de largas rutinas de pareja, vimos que el cine era una imagen que arranca y se dirige hacia otra.
...Después vendría lo mejor. De aquella maleta, Guerin empezaría a sacar fragmentos de películas que desconocíamos, de Michael Snow o Philippe Garrel muchas veces extraídos de Arsenal, la serie de televisión de Manuel Huerga: aquellas eran imágenes nuevas, que no imaginábamos. Guerin las acompañaba con cadenciosas evocaciones sobre la experiencia que suponía verlas. Nos íbamos a casa pensando en esos fragmentos: proseguimos las películas en nuestra cabeza. Fue una transmisión..."

 

DIUMENGE 03-04-11 (22:12 h.)
Va haver-hi un sopar (d'aldea global) bastant impressionant i boníssim!!!
Sobretot perquè van cuinar la Natàlia (que estava guapíssima amb el seu nou look!), la Tania i en Gil (que portava una camisa de llenyataire súpercool que li quedava molt bé!!) i en Jordi (que va portar la seva càmara nova i una t-shirt súper free)!!

L'Ignasi, la Frida i jo vàrem preferir quedar-nos fora de la cuina mirant el futbol...

Alguns moments culminants de la vetllada:
(Aquesta foto no és gaire bona perquè han quedat enfocades les estovalles en comptes dels quadradets de salmó...)

Això estava que matava de bò!!

I els triangles d'espinacs i feta, que un cop fets eren un pecat!!
(No en va quedar ni un!)

I com vam riure parlant de "La Mònica del Raval" (pel·lícula de culte i que es mereix tots els Goya i Gaudí de l'any passat, d'aquest i del vinent!!!!):
http://www.cultureunplugged.com/play/3282/Monica-del-Raval--Autobiography-of-a-Whore

 

DIUMENGE 03-04-11 (20:08 h.)
D'un artícle molt bò de Javier Pérez Andújar al País d'avui:
"(...) Tengo la casa llena de tebeos. Metidos por todos los cajones igual que quien guarda una llama de amor viva. Los tebeos como insectos mutantes repartiéndose mi piso. Un oleaje de páginas que me llama por mi nombre de niño. Los discos, los cómics, las revistas, los periódicos, mantengo todavía una vida de hombre antiguo que tiene que levantarse cada veinte minutos para cambiar la cara del elepé igual que quien sufre de la próstata o de la vejiga y a cada rato debe levantarse a orinar. La casa se va convirtiendo en un quiosco porque ahí es donde yo quise vivir de muy pequeño. La cultura, mi cultura, es una cinematografía de visor de plástico y de bolsas de fotogramas de películas sin título. Una fotografía de cámara de fotos con el cerdito que saca la lengua. Un pacifismo de pistola de petardos. Una zoología de cromos de ciencias naturales. Una geología de colecciones minerales. Una aeronáutica de aviones de corcho. Una botánica de raíces de regaliz. Un cosmopolitismo de curso de idiomas por entregas. Y las palabras. Estaba todo el quiosco atestado de palabras, en los diarios, en los tebeos, en las revistas, en los libros de ovnis y del triángulo de las Bermudas, en las novelas de ciencia-ficción y de misterio. Palabras que iré buscando una por una en un Vox, en un La Fuente, en un Sopena. He tenido muchos diccionarios como el hombre que ha tenido muchos coches."

 

DIUMENGE 03-04-11 (19:28 h.)
Jo. Vaia asco de setmana!!!
Tenia moltes ganes que s'acabés i tot torni a la normalitat...
Un rollo!


DIVENDRES 01-04-11 (10:05 h.)
Vaig descuidar de posar que finalment avui inaugura la Missmi al Gravat!!
A partir de les 8 del vespre!
No perdre-s'ho!!

http://www.flickr.com/photos/miss_mi

 

DIVENDRES 01-04-11 (01:28 h.)
De La Vanguardia d'ahir:

 

DIUMENGE 27-03-11 (00:58 h.)
"Ya no pintaba, se había, digámoslo así, rendido..."
Los sinsabores del verdadero policía.
Roberto Bolaño.

 

DIJOUS 24-03-11 (23:15 h.)
Al Culturas d’ahir Ingrid Guardiola presentava un petit (i excel·lent i molt realista) decàleg de les maneres de treballar de la generació d’artistes (l’autora n’hi diu “Generación post-Sónar"...) que habita i treballa el present de manera molt conscient i artística.

De fet en alguns moments m’hi reconec, en altres crec que tinc amics que son així i, de la resta, per dissimular em faig el despistat, xiulo i miro d’anar-me’n cap al costat una mica avergonyit...

 

DIUMENGE 20-03-11 (23:27 h.)
"Yo no soy un hombre. Soy tu ángel."
Los sinsabores del verdadero policía.
Roberto Bolaño.

 

DIUMENGE 20-03-11 (23:22 h.)
"En ocasiones la lucha de clases es la lucha de una imagen contra una imagen y de un sonido contra un sonido."

Jean-Luc Godard.

 

DIUMENGE 20-03-11 (23:19 h.)
Del disc nou dels Manel, també n'hi ha 3 o 4 de molt fluixetes!!

Perdoneu però algú ho havia de dir!!!

 

DIUMENGE 20-03-11 (23:10 h.)
Del disc nou dels Manel, la més hit i maca és "Boomerang"!!

Perdoneu però algú ho havia de dir!!!


http://www.youtube.com/watch?v=sOjMDxX44o4

 

DIUMENGE 20-03-11 (22:47 h.)
Ja sabeu que aquest blog és absolutament partidari de la reutilització de les imatges, d’un ús indiscriminat quan és amb fins artístics; de la cultura del remix, de la barreja d’idees, reformul·lació de propostes ja existents, etcètera...
De convertir les idees i les imatges alieenes (metafòricament parlant) en peçes de Lego© per poder-les creuar perquè en resultin coses noves....
Com un imaginari dj barrejant conceptes avantlaletre, on tot és possible i sense límits...

Hem trobat el llibre que defensa i posa en solfa aquestes idees que fins ara només eren pròpies intuicions recargolades i molt amateurs, imaginades i construïdes a batzegades mentres un mateix desenvolupava teories invisibles i de baixa intensitat conceptual.


Postproducción” de Nicolas Borriaud, escríptor i crític d’art françès, comissari i director de biennals, nascut el 1965.

Comencem pel principi:
Què és la APROPIACIÓ? "La apropiación es en efecto el primer estadio de la postproducción; ya no se trata de fabricar un objeto, sino de seleccionar uno entre los que existen y utilizarlo o modificarlo de acuerdo con una intención específica."

Perfecte!!
“Desde comienzos de los años noventa, un número cada vez mayor de artistas interpretan, reproducen, reexponen o utilizan obras realizadas por otros o poroductos culturales disponibles. Ese arte de la postproducción responde a la multiplicación de la oferta cultural, aunque también más indirectamente respondería a la inclusión dentro del mundo del arte de formas hasta entonces igmoradas o despreciadas. Podríamos decir que tales artistas que insertan su propio trabajo en el de otros contribuyen a abolir la distinción tradicional entre producción y consum, creación y copia, ready-made y obra original. La materia que manipulan ya no es materia príma. Para ellos no se trata ya de elaborar una forma a partir de un material en bruto, sino de trabajar con objetos que ya estan circulando en el mercado cultural, es decir, ya informados por otros. Las nociones de originalidad (estar en el origen de...) e incluso de creación (hacer a partir de la nada) se difuminan así lentamente en este nuevo paisaje cultural signado por las figuras gemelas del deejay y del programador, que tienen ambos la tarea de seleccionar objetos culturales e insertarlos dentro de contextos definidos.”
És doncs, un desplaçament en les intencions...
“El prefijo “post” no indica en ningún caso ninguna negación ni superación, sino que designa una zona de actividades, una actitud. Las operaciones de las que se trata no consisten en producir imágenes de imágenes, lo cuál sería una postura manierista, ni el lamentarse por el hecho de que todo “ya se baría hecho”, sino en inventar protocolos de uso para los modos de representación y las estructuras formales existentes. Se trata de apoderarse de todos los códigos de la cultura, de todas las formalizaciones de la vida cotidiana, de todas las obras del patrimonio mundial, y hacerlos funcionar. Aprender a servirse de las formas, (...) es ante todo saber apropiárselas y habitarlas.”
La línia de la història visual ja no és una línia recta, si de cas una ratlla de peçes de puzzle que es desmonten i es munten diferentes en cada moment. Una línia que no abança, muta...
“Toda obra es el resultado un escenario que el artista proyecta sobre la cultura, considerada como el marco de un relato –que a su vez proyecta nuevos escenarios posibles en un movimiento infinito. El DJ activa la historia de la música copiando/pegando trozos sonoros, poniendo en relación productos grabados. Los mismos artistas habitan activamente las formas culturales y sociales. El usuario de internet crea su propio sitio o su
homepage, consucido incesantemente a recortar las informaciones obtenidas, inventa recorridos que podrá consignar en sus bookmarts y reproducir a voluntad. Cuando pone en un motor de búsqueda un nombre o una temática, una miríada de informaciones surgida de un laberinto de bancos de datos se inscribe en la pantalla. El internauta imagina vínculos, relaciones justas entre sitios dispares. El sampler, máquina de reformulación de productos musicales, implica también una actividad permanente; escuchar discos se vuelve un trabajo en sí mismo, que atenúa la frontera entre recepción y práctica produciendo así nuevas cartografías del saber. Ese reciclaje de sonidos, imágenes o formas implica una navegación incesante por los meandros de la historia de la cultura –navegación que termina volviéndose el tema mismo de la práctica artística.“

O sigui que el remix i la posproducció presenten un nou panorama on totes les idees estan conectades...
“En esta nueva forma de cultura que podríamos calificar de cultura del uso o cultura de la actividad, la obra de arte funciona pues como la terminación temporaria de una red de elementos interconectados, como un relato que continuaría y reinterpretaría los relatos anteriores. Cada exposición contiene el resumen de otra; cada obra puede ser insertada en diferentes programas y servir para múltiples escenarios. Ya no es una terminal, sino un momento en la cadena infinita de las contribuciones.
...La cultura del uso implica una profunda mutación del estatuto de la obra de arte. Superado su papel tradicional, en cuanto receptáculo de la visión del artista, funciona en adelante como un agente activo, una partitura, un escenario plegado, una grilla que dispone de autonomía y de materialidad en grados diversos, ya que su forma puede variar desde la mera idea hasta la escultura o el cuadro. Al convertirse en generador de comportamientos y de potenciales reutilizaciones, el arte vendría a contradecir la cultura “pasiva” que opone las mercancías y sus consumidores,
haciendo funcionar las formas dentro de las cuales se desarrollan nuestra existencia cotidiana y los objetos culturales que se ofrecen para nuestra apreciación.”
El món es va remixant ell mateix, amb el temps va canviant, el món i la humanitat ens anem posproduïnt, canviant... I l’art no n’és aliè, ni amb ell mateix ni la seva relacióamb el món:
“...El arte procura darles una forma y un peso a los procesos más invisibles. Cuando aspectos enteros de nuestra existencia caen en la abstracción por obra del cambio de escala de la mundialización, cuando las funciones básicas de nuestra vida cotidiana poco a poco se ven transformadas en productos de consumo (incluidas las relaciones humanas, que se vuelven un verdadero engranaje industrial), parece bastante lógico que los artistas traten de rematerializar esas funciones y esos procesos, y devolverle un cuerpo a lo que se sustrae de nuestra mirada. No en tanto que objetos, lo que implicaría caer en la trampa de la reificación, sino en tanto que soportes de experiencias; al esforzarse en romper la lógica del espectáculo, el arte nos restituye el mundo en tanto que experiencia por vivir.”
(Conforme vas llegint el llibre, t’adones que l’autor i/o el traductor al traduïr (Silvio Mattoni) aporten nous verbs al vocabulari. Noves paraules que s’han d’escriure en cursiva... Nova gramàtica per explicar noves teories!)
En tant que consumidors som, doncs, al mateix temps creadors (de nosaltres mateixos):
“En nuestra vida cotidiana el intersticio que separa a la producción del consumo se achica cada día. Podemos producir una obra musical sin saber tocar una sola nota de música, sirviéndonos de discos existentes. Más en general, el consumidor customise y adapta los productos que compra a su personalidad o a sus necesidades. El zapping es también una producción, la producción tímida del tiempo alienado del ocio: con el dedo en el botón se construye una programación. Pronto el Do it yourself alcanzará a todas las capas de producción cultural.
(...) El
consumidor extático de los años ’80 desaparece en favor de un consumidor inteligente y potencialmente subversivo: el usuario de las formas. La cultura DJ niega la oposición binaria entre la proposición del emisor y la participación del receptor, que está en el centro de muchos debates del arte moderno. El trabajo de un DJ consiste en la concepción de un encadenamiento dentro del cual las obras se deslicen unas en otras, representando al mismo tiempo un producto, una herramienta y un soporte. El productor no es más que un simple emisor para el siguiente productor, y todo artista se mueve en lo sucesivo dentro de una red de formas contiguas que se encastran hasta el infinito.”

Un llibre que necessitàvem i que ja forma part del (nostre) cànon particular i pot definir bastant bé la nostra manera de mirar, escanejar (i enténdre) el món que veiem!! També conceptualitza molt encertadament, crec, l'intuïtiu treball visual i molt autodidacte que anem pintant...
Edita: Adriana Hidalgo Ed.

 

DIUMENGE 20-03-11 (22:45 h.)
Un logo per Japó:

 


DISSABTE 19-03-11 (09:01 h.)
Avui m’he adonat (mentres anava amb bici ben d’hora pel matí i la ciutat es despertava i anava apujant les persianes...) que realment soc producte del temps que estic vivint:
Fragmentari, contradictori, emocional...
Perquè puc escoltar al mateix temps i combinant Manel i Kanye West (mireu
DIMARTS 15-03-11 (14:30 h.))!
(Que és el mateix que dir que vas de rave i l’endemà a la tarda de resaca llegeixes a Beckett...)
No tenen res a veure, però pel fet de ser tant diferents es complementen.
De fet la meva cançó preferida de la setmana i escoltada en bucle (9 minuts de cancó delicada i exhuberant: com si els Radio Dept fessin hip-pop... Banyat amb samplers, ecos i veus que vénen i van com si fossin fantasmes... I un estribillo que literalment et fa volar... Melancòlica i sensual a la vegada!!) és “Runaway” d’en Kanye West!:
Versió extended: http://www.youtube.com/watch?v=O7W0DMAx8FY
(Kayne West, tot i ser negre, ha aconseguit fer un disc hiphop –que jo n’hi diria però, almenys en aquest disc, hip-pop...- fer una música diguem-ne “blanca” (potser com l’Eminem en els seus bons temps...) i que sigui un èxit massiu perquè ha conseguit treure-li a la seva música aquella càrrega tragica i contestatària que té el hip-hop (diguem-ne) “negre” standard, que fa que als blancs ens costi tant assimilar-lo...
I suposo que per això, a mi com a “blanc” que sóc, m’ha costat tant poc assimilar i entendre aquest disc...)

----------------

Sempre he dit que el qui millor del món fa els artícles de futbol és en Jordi Puntí!
Erudit, passional i literari:
(per exemple):
http://solodeunderwood.blogspot.com/2011/03/el-arsenal-y-el-mito-de-don-juan.html

En la meva modesta opinió, d'aficionat ignorant, crec que aquest any ho guanyarem tot!!!
(Patirem molt però ho guanyarem tot!!!!!!!!)


Atenció també amb en Jordi Puntí, perquè acaba de publicar un llibre nou i molt necessari, d’artícles:
“Els castellans”
http://www.lavenc.com/index.php/cat/llibres_l_avenc/els_llibres_de_l_avenc/els_castellans
Té la portada molt maca i a la contraportada una frase genial i també molt maca:
“...i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present”
Un recull molt canya i que ens haurem de comprar!
[NOTA DE L’AUTOR D’AQUEST BLOG: És un drama perquè hi ha masses llibres que hem i volem llegir però molt poc temps per fer-ho!!!]
http://elscastellans.blogspot.com/

 

DIJOUS 17-03-11 (00:28 h.)
La Natàlia diu que últimament no surt gaire en aquest blog...
Doncs:
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia
Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia Natàlia...

(Sobretot no et rendeixis!!!)

 

DIJOUS 17-03-11 (00:24 h.)
“En nuestra acelerada sociedad de las imágenes, los ordenadores y los móviles expanden constantemente nuestro campo de visibilidad. La profusión de pantallas multiplica al infinito la posibilidad de exhibirse ante las miradas ajenas. La pretendida objetividad que empezó a constituirse como garantía de una cierta verdad en los discursos públicos, se ha ido desintegrando para dar paso a una curiosa emergencia de subjetividades que convierten la intimidad en una forma de espectáculo. El yo privado ha provocado el declive del hombre público. En las imágenes colgadas en Youtube cualquier egocentrismo se exhibe sin ninguna coartada intentando proyectarse a unos espectadores desconocidos. En las redes sociales, los estados de ánimo particulares son compartidos. Si tenemos en cuenta todos estos fenómenos, cuyo objetivo muchas veces no es tanto la afirmación de la existencia sino la exhibición de un yo ficticio que hemos construido para nuestra difusión pública...”
Àngel Quintana a un artícle al Culturas d’aquesta semana...

 

DIMECRES 16-03-11 (23:54 h.)
Ja tinc el disc nou dels MANEL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

DIMARTS 15-03-11 (14:30 h.)
Sota el cel gris i enmig dels mil·lions de gotes d'aigua que queien del cel com si fossin un mal poema romàntic i vestit igual que un bansky qualsevol (“Toni, en Haring se t'assembla molt...” “De fet és al revés, sóc jo que m'assemblo al Haring!!”...) amb una suadera amb caputxa, vaig aconseguir entrar en plan comando a la meva llibreria preferida de la ciutat comtal i comprar-me un fanzine que volia (3 unitats: 2 per uns amics fanzinerosos que tinc que també son ionquis culturalment parlant i esnifen bastant la tinta de fotocopiadora + 1 per mi) i unes quantes revistes i xuxes, fins al punt que li vaig haver de dir a la dependenta que o me n'anava o m'hi gastava tots els diners...

El fanzine en qüestió es diu: EL JUGUETE RABIOSO (amb el subtítol: Fanzine de fake, remake y ensayo ficción), ideat i editat per Jordi Carrión, que el coneixem per algun dels seus treballs anteriors (anomenats, mostrats i comentats al BLOG 2, BLOG 3 i BLOG 4...) com “Los muertos”, “La Brújula”, “Australia”, “La piel de La Boca”, “Crónica de viaje”, etcètera...
Entre els col·laboradors hi ha en Robert Juan-Cantavella (que ha fet el disseny gràfic), la Marta Redón (que segurament és la mateixa que va traduïr del rus al català i castellà el “Vida y destino”, Marc Caellas amb un passeig literari a partir de Robert Walser, Lluís Alabern amb un còmic d'estètica lletjista titulat “Watchmen” en homenatge al còmic homònim original, una introducció al món literari del desconegut Mark Z. Danielewsky; relats, collage... Un cut'n'paste de Jordi Carrión...
Tot molt punk, amb fotocòpies i en edició limitada de 250 exemplars!

Al seu blog, Jordi Carrión, ha construït un metaseguiment molt divertit de les xifres de venda del fanzine al seu blog:
http://jorgecarrion.com/blog/?p=1016
http://jorgecarrion.com/blog/?p=1018
http://jorgecarrion.com/blog/?p=1033


------

En un altre ordre de coses, dir només que l'últim disc d'en Kayne West és una p--a bomba atòmica!!!

Ple de samplers acullonants i bons ritmes!!!!
Brutal!!!!!!!!!!!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=L53gjP-TtGE
http://www.youtube.com/watch?v=O7W0DMAx8FY

El disc no té cap tema dolent!!!!

 

DIUMENGE 13-03-11 (23:35 h.)
“Teníamos treinta y seis años, éramos favorecidos, artísticos y originales y estábamos siempre nerviosos, pero debíamos aceptar nuestra existencia social, es decir, que pronto a nadie le bastaría con que nos juzgáramos nosotros mismos...”
Luxor
(Capítol II). Luís Magrinyà.
(Inclòs al seu llibre “Habitación doble”.)

 

DIUMENGE 13-03-11 (23:14 h.)
.... (amb carinyu per l'Alfredo -aka "vecino del cuarto"- i en Jordi Puntí...)

Ja sabeu que en aquesta web som (em sembla que hi ha comentaris al respecte al BLOG1, BLOG 2, BLOG 3, BLOG 4 i ara també al BLOG 5!!) absolutament fans dels RADIO DEPT.


Per exemple: http://www.youtube.com/watch?v=tVxnh40fAwA

I a més, aquesta crítica de Juan Monge, al Rockdelux d'aquest mes sobre un recopilatori que acaba de sortir dels RADIO DEPT!!!!!:

Un, no es cansa mai d'escoltar-los!!!
I vist en prespectiva potser el que més m'agrada és el "Pet Grief", que el trobo perfecte i sempre em fa volar. L'últim que van treure l'any passat potser és el més irregular dels 3 o 4 que tinc...


DIUMENGE 13-03-11 (23:05 h.)
“Tengo después de todo, cierta sensación de lucidez, pero no estoy tranquilo, ni mucho menos a gusto. ¿Cómo puedo estar a gusto con la inevitable autobiografía, es más, con la inevitable autobiografía real? ¿Sabiendo encima que, si quiero ser bueno, tengo que renunciar a mitificarla? No, el arte aunque sus leyes sean superiores, no se autoabastece: debe incorporar el mundo... pero ¿este mundo? ¿este mundo mío? ¿Este mundo feo y sin sentido plástico? Siempre he sido consciente de no tener nada más que lo que tengo, y ahí esos trozos de moqueta verde, esas piedras y esos cartones de cereales para atestiguarlo. Y siempre he sido consciente de no saber nada más de lo que sé...”
Luxor. Luís Magrinyà.
(Inclòs al seu llibre “Habitación doble”.)

 

DIUMENGE 13-03-11 (22:54 h.)